dimarts, 4 de novembre de 2008

dones

Aquest post es titula dones i es titula així com a expressió del meu més profund respecte per elles. Malalai Joya, que com diu és molt fàcil que la matin; Empar Salvador que escriu llibres que després és incapaç d'obrir; dones que han triat i han encarat la vida amb valentia i coherència. Però, malgrat la importància dels seu gest, no em quedo, tan sols, amb elles, sinó que hi incloc moltes altres dones (a algunes les conec, a alguna, fins i tot, l'estimo) que van per la vida, amb un parell d'ovaris, tirant endavant les seves famílies, els seus. Aquests dies, per exemple, la crisi, si aquesta crisi que no han provocat però que pagaran, ocasionarà que moltes, complint o no els requisits (la vida no en sap massa de requisits burocràtics) intentaran accedir a programes d'ocupació i a altres mesures per sobreviure. El fet de ser dones els dona, probablement, quelcom especial però els dona, també, força maldecaps i multiplica les dificultats i la possibilitat de patir discriminacions, si més no.
Ah! l'admiració i el respecte decreix força en funció de la proximitat al poder, les reines, per exemple, no me'n mereixen massa

Full informatiu número 87 de Paraules per la Pau

Avui ens ha visitat Malalai Joya. Molt possiblement el nom no digui massa coses. També és molt possible començar a recordar-la a l'acabar el text i és segur que, després d'escoltar-la, és difícil oblidar-la, a ella i les coses que explica.

Malalai Joya ha fet una xerrada a la Sala de Graus de la Facultat de Jurídiques de la URV, plena, invitada per la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i Amnnistia Internacional.

Malalai Joya es va donar a conèixer al seu país quan al desembre de 2003, sent delegada electa en la Gran Assemblea afganesa, convocada per a discutir la nova Constitució, va protestar en públic contra el domini dels senyors de la guerra. Aquell breu discurs va canviar la vida de Malalai i va donar veu a milions de persones a l'Afganistan. La seva al·locució va durar només tres minuts i va ser interromput pels assistents amb crits i insults, incrèduls de veure com una dona jove s’atrevia a anomenar-los assassins, alt i clar, en el seu propi terreny.

Dos anys més tard, Malalai es va presentar a les eleccions al parlament i va aconseguir un esco a la seva província natal, Farah, gracies al respecte guanyat arrel de l’ intervenció esmentada. Al parlament va haver de suportar innombrables agressions verbals i físiques, arribant a l’extrem que un diputat va amenaçar de violar-la en públic. Tot i així, Malalai va seguir denunciant la miserable situació del seu país des del seu escó, fins que la van expulsar del parlament afgà al maig del 2007 per comparar als diputats amb els animals d’un estable. Poc després de la seva expulsió va demanar perdó en públic als animals dels estables “per comparar-los amb criminals”.

Mentre tant les tropes espanyoles fan el paripé per la zona on diuen que estan desplegats i elaborant programes de reconstrucció amb grans pressupostos. Una mentida més del que suposa mantenir un país en guerra permanent des de fa molts anys, preu paradoxal que han de pagar els habitants d’un país que es troba al mig del pas, tot i viure en un no lloc.

Diumenge en vam parlar i vam distribuïr el full número 87 de Paraules per la Pau que parlava, també, de la Malalai, sota la pluja. Ja ho diem quan diem que cada primer diumenge de mes, faci sol, plogui o nevi, fem Paraules per la Pau.

Aquest cap de setmana, també, dissabte més concretament, vaig fer 52 anys. Com no, embolcallat per la família, amics i amigues, la gent del curro, de la Coordinadora, etc.

Una de les persones que em va mimar, a la que estimo força ,es va entretenir, mentre dormia, en inflar 52 globus i en deixar notes dins de cadascun. No cal dir quina sorpresa al llevar-me. Ara a esperar que es desinflin per recollir les notes i llegir-les.

14 comentaris:

aigua ha dit...

Dones con la Malalai em fan sentir petita i inutil. Espero que tingui molta sort i que algun dia no faci falta el seu patiment i aquesta lluita.



Per molts anys!!!!!Molt bonic el detall dels globus, disfruta de cada missatge :)

Anònim ha dit...

Mano, felicitats i quan acabis a tornar-hi. jordimartifont

jaka ha dit...

Felicitats Josep Maria per els anys i per tot el que fas.

Petons, ;****))

Té la mà Maria - Reus ha dit...

si no ho fan elles, ningú ho farà per elles

salut

Ylenia ha dit...

No podia creure que fos veritat tenir a pocs metres una dona com la Malalai..de carn i ossos i sense mitificar....

no vegis quins pulmons la teva col.lega!!!!! segur que deu ser un tros de noia!!!!

au revoir, ylenia.

Joan Martín ha dit...

Les reines i, endevino que alguna ministra de defensa quan ens vol fer veure el molt conscients que ara arribem a ser del risc i la lluita per la democràcia, en terres llunyanes, dels soldats espanyols. Serà ella conscient que la violència ho és per defecte del desenvolupament i progrés en política?
52 anys? Felicitats!

zel ha dit...

Amic, felicitats, petons, abraçades, moixaines, sigues feliç!

Albanta ha dit...

Felicitats Josep Maria!
Tota la meva admiració per dones com la Malalai i la resta de dones anònimes que diariament guanyen les seves pròpies lluites contra la injusticia social.
També pels hoems, que com tu les recolcen i les alenten a seguir endavant.
Una abraçada

Tondo Rotondo ha dit...

Un luxe tenir-la a Tarragona.

Felictats :-)

Anònim ha dit...

NO CAL BUSCAR LAS HEROINAS TAN LLUNY. MIREU LES VOSTRES AVIES,QUE SEGURAMENT VAN SOSTENIR LES SEVES FAMILIES,ALS ANYS 40 I 50,AMB MILLERS DE HOMES,LLUNY O A LA PRESO.MIREU LAS VOSTRES MARES,TOSUDES FINS LA MORT,AMB LA DERIA DE SALVAR LA NOSTRE LLENGUA.MIREU A LES TIETES QUE TENIEN CURA DE PARES,GERMANS I NEBOTS,DURANT LA LLARGA NIT.....PROU ESTIC UN XIC CURSI.VOSALTRES PARLEU DE FETS MES IMPORTANS.JUGANT AMB BCN.....

Alicia M ha dit...

Ays que me la perdí en Madrid!!! espero tener otra ocasión.
Un abrazo

Josep Maria Yago ha dit...

Aposto per això, Aigua, i no et sentis petita ni inútil. Recorda allò de que si lluites pots perdre, si no lluites ja has perdut. Gràcies.

I que ho poguem cel·lebrar fotent-nos un Calvados ;-) Jordi

Gràcies, Rosa

Tens més raó que un sant, Te ;-)

uns pulmons preciosos, Ylènia, com tota ella.

Gràcies, Joan. De la Sra. Chacon prefereixo no parlar-ne. Les declaracions de l'altre dia em van semblar massa vomitives.

Més del mateix per a tú, Zel :-)

Gràcies, Albanta. Brindem per totes i tos els que guanyen aquestes lluites i, si més no, lluiten.

Gràcies, Tondo ;-)

D'aquestes també parlava el post, anònim. Suposo que has llegit massa depressa.

Un abrazo, Alicia.

Anònim ha dit...

felicitats, josep maria
Sabina

yraya ha dit...

Un poco tarde pero... Felicidades.
Una abraçada