dilluns, 23 de juny del 2008

Ich habe gelebt und geliebt: Viure i estimar!

Apuntava, fa poc, alguna coseta i deia que en faria un article. Bé, doncs ja l'he fet. I, un cop fet, a banda de publicar-lo en diferents llocs el penjo al blog, com no. Per cert, a l'hora dels agraiments m'he deixat els que, simplement, són amics, aquells/es amb qui tan sols ens veiem per fer un cervesa de tant en tant o quan volem copmartir quelcom bo o un mal tràngol. Petons, també, per ells/es (ja saben qui son).
També, per cert, ací, dissimuladets, poso alguns enllaços a fotos d'assaigs de Virus, Mongetes fregides i, més llunyà, Invasió subtil. Les fotos són de Marc Gavaldà o de Pau Gavaldà.

Anem doncs, a l'article:

Fa uns dies vam estrenar Virus, una obra de teatre en què he compartit temps, assaigs, il•lusions... amb altres persones. Divendres una nova estrena, més tranquil•la de públic, Mongetes fregides. Ambdues m’han deixat molt bon regust i l’experiència m’ha fet pensar en altres coses.
Fa dies, llegia El somni més dolç de Doris Lessing. En un passatge en què la Júlia, en un moment de tristesa, entra a l’habitació de la Sylvia, la contempla mentre dorm il•luminada per la lluna i els pensaments li porten la seva pròpia vida a la ment, conclou així: “Ich habe gelebt und geliebt, mormolava, el fragment d’Schiller que encara recordava seixanta-cinc anys després, tot i que era una pregunta: He viscut i estimat?”. Cony! Quina frase! Quina reflexió (la putada ve com la resposta sigui negativa). De l’estil d’una, una altre, també d’Schiller, “he gaudit de la felicitat que pot proporcionar el món: he estimat”. Ambdues (més els pensaments que s’hi associen) em porten (malgrat la meva apostasia) a un fragment de la 1a epístola de Sant Pau als corintis:
“Si jo parlés les llengües dels homes i dels àngels, però no estimés, seria com la campana que toca o el címbal que dringa. 2 I, si tingués el do de profecia i sabés tots els misteris i tota la ciència, si tingués la fe ben íntegra fins a fer canviar de lloc les muntanyes, però no estimés, no seria res. 3 I, si distribuís tots els meus béns entre els pobres, si oferís el meu cos perquè el foc em consumís, però no estimés, de res no em serviria”.
On vull anar a parar? Endrecem! No pretenc parlar de la meva vida sinó d’uns pensaments però em temo que sense unes dades prèvies, una mica massa extenses, no sabreu de què parlo (si fos posible, demanaria que un cop llegit el resultat oblideu les referències a la meva persona).
A finals del 2006 em van detectar un càncer i vaig haver de passar per dues intervencions, quimioteràpia, etc. Si fa o no fa, com moltes altres persones. Ara sembla que la cosa està en vies de superació i, després d’un any i mig de baixa torno a treballar..
Després de l’experiència algunes persones em preguntaven si veia les coses de forma diferent i, francament, havia de contestar que no massa, que més aviat les veia de forma semblant. Malgrat això, poc a poc, va guanyant força una sensació, cada cop més potent, de que hi ha hagut canvis. Una impressió, una sensació, subtil però clara.
En tot aquest temps no he deixat d’estar actiu. No he pogut mantenir el ritme d’una jornada laboral però he mantingut -a estones i, evidentment, en funció dels ritmes de la malaltia i el tractament- força activitat.
Ara, treballo. Segueixo amb les activitats relacionades amb la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau.
Formo part d’una companyia de teatre (encara que tingui dubtes de si del que jo faig se’n pot dir teatre), formo part de la Junta d’una Associació de Veïns, d’una cooperativa de consum, del Consell editorial d’un mitjà de comunicació, de la corresponsalia d’un altre, etc. Vaig una mica cansat i amb son però, cada cop tinc més clara la presencia de la sensació que us comentava (esperem que no sigui tema psiquiàtric).
Aquesta sensació em fa pensar, principalment, en que soc un privilegiat i, per altra banda, en què, a més de la solidaritat, la resistència, la lucidesa, l’activisme, l’afany de transformació social... etc. hi ha un component imprescindible: l’amor (o si voleu, el carinyo, l’estimació).
Em sento privilegiat pel fet de seguir ací, perquè em puc guanyar la vida fent coses que m’agraden i, encara, m’il•lusionen, perquè això del teatre es divertíssim, perquè, malgrat força dubtes, participo en projectes vinculats als moviments socials amb perspectives de transformació social, per dir-ho d’alguna manera... i en tot això hi poso temps, possiblement, més del que em convé, però, alhora tinc la certesa (i això és important) que si en algun moment he de fer un stop, el puc fer i em quedaré tan ample. Malgrat el volum de la feina i els projectes, malgrat els terminis.
Tot això, i ho he deixat, fins ara, fora expressament per poder enllaçar amb l’altra idea, no ho faig sol. Ho faig amb altres persones. I, en general, em sento embolcallat d’estimació. Moltes de les coses que he fet o faig, o per les que he passat i passo (que no sempre es pot triar) m’ensenyen coses i, en general, d’unes més que d’altres, en gaudeixo. Gràcies a la relació amb totes les persones que hi tenen a veure.
Amb unes, aquesta sensació, que, tot sigui dit, no es nova, potser ara en soc més conscient, fa que em senti capaç de posar-me davant l’stand de l’exèrcit i abocar-me pintura vermella per sobre.
Amb d’altres potser no ens coneixem tant o no ens tenim tanta confiança, però, amb totes, em sento estimat. Per superar, si més no de moment, la malaltia ha influït, força (quasi, del tot) la medecina, però, per poc que sigui (un 0,0000ics per 1000 si voleu) també ha influït aquest embolcallament de la gent que m’envolta i amb la que, en diferents mesures, comparteixo coses.
Gent de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, gent de La Colomera,
gent de la Cooperativa de consum ecològic, gent de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, gent de la feina, gent de la Tecla & Smith,
gent de la Directa, família... estic encantat de compartir utopies amb alguns/nes i, si més no, de compartir estimació o amor, amb quasi tothom, o sigui allò que, finalment, importa: viure i estimar!

diumenge, 22 de juny del 2008

Mongetes fregides i privilegis

Ahir hi va haver la segona funció de Tecla & Smith, Mongetes fregides.

Jo crec que ens vam despistar una mica i, pel motiu que sigui, no va venir tanta gent com a Virus però la representació va estar, si més no, a l'alçada de l'anterior.

Ara, mentre comencen a bullir nous projectes i/o bolos, ve una certa pausa, la qual cosa permet fer una mica d'avaluació i l'avaluació és força satisfactòria. Posiblement, en un altre moment, en faci un post més llarg o un article però, de moment, hi ha una argumentació que em balla pel cap i que gira al voltant d'un parell de fets i (o idees: soc un privilegiat i cal posar amor (si més no, carinyo, en les coses que fem). Em considero un privilegiat perquè, a més d'altres coses que m'han passat darrerament i de les quals parlaré en el post o article, crec que és un privilegi fer teatre (o el bufó, si m'apureu) amb la gent amb què he coincidit a Tecla & Smith entre els quals, com no, el boss, el Sergi Xirinachs, a banda d'una oportunitat d'aprendre coses (no sempre pots coincidir amb un crack). I és un privilegi, a més, per la sensació de carinyo que ens ha embolcallat.

Ah! i a més m'ho passo de conya i amb descullono de riure (si hi afegim una certa afició compartida pel Calvados amb alguns/es membres de la companyiam, la cosa ja és l'óstia).

Per tancar el tema, si no em quedaré sense article, el tanco amb unes paraules del Sergi (probablement alguna part sigui més interna però com a participant en l'associació espiritual de teatreros pringats, la deixo tal qual):

ESTIMADES I ESTIMATS CONFRARES i CONGREGANTS DE TECLA SMIT, comentaristes, col.laboradors, matxaques, admiradors i enemics:

Em sento repimpolat i curull de joia perquè, pel damunt de tot, he gaudit, espiritual i físicament, de la vostra impagable companyia. Collons, m’ho he passat teta!!, i sou totes i tots encantadores i encantadors.

He de confessar que això de veure com un grapat de xics i xiques entusiastes -que a més s’ho passen bé (sembla)- materialitza una cosa que tu t’has inventat és com un llarg i plaent orgasme..., o, què va!, molt millor!

(us recomano i encoratjo que ho proveu). Uauuuhhh....

Com que procedeixo de formació ascètica-hedonista, he procurat que l’ego no se’m mengi.

El cas és que, sense vosaltres (que heu acceptat l’enredada, que consti) no ho hagués pogut dur a terme: sense actors no hi ha obra.

Espero que, a la inversa, a vosaltres també us hagi compensat.

Molt agraït.

Passo,ara, al post part:

1/ La meva intenció, i segur que la vostra, és de continuar fent coses. I d’anar a més; en tots els aspectes. Bàsicament la interpretació; també la creació (a veure), i també tota la moguda i la pesca.

Ara que disfrutarem d’un pis nou a Vistamar, espero que no ens tornem conservadors.

2/ Cada acció té, al menys per a mi, uns objectius.

Crec que ara ha pesat molt el “col.lectiu” (element imprescindible de la jugada). De tal manera que hi ha hagut un paper per a tothom qui s’hi ha apuntat. M’ha semblat que d’això es tractava. I que aquest element, per a mi bàsic, cal continuar adobant-lo.

Dels saraus que muntem, un pot estar pensat per a rodar, l’altre per a “fer trempar” els fantasmes dels romans, i l’altre per al que convingui.

Ara bé, si volem sortir a fer bolos “por ahi”, cal ressituar algunes cosetes dels muntatges, aquest, o Calders, o el proper... Cosetes que tractaré d’explicar de viva veu, perquè se m’acaba el paper. (interès-disponibilitat de fer-ho, reajust de l’obra i dels personatges, logística, treball interpretatiu...Intercanvis altres grups, incorporació a xarxes..)

3/ També m’agradarà que parlem de l’espai físic. Un element evident i necessari, que, de tant evident a vegades no es veu. Del Magatzem i del Tecla Smit (organitzarem una visita). Quedem un dia. I també d’anar a veure teatre (Barna, Reus). Proposo impulsar-ho. PETONS.

dimecres, 18 de juny del 2008

El subtil virus de Tecla Smit

Després de parlar amb algunes persones que van veure Virus veig que la "moraleja" de l'obra no va quedar mnassa clara. Bé, de fet, ni la moraleja, ni l'argument, ni res. Aquest matí he sentit una versió delirant sobre l'obra. Curiosament, l'altre dia, un "ínclito" poeta local (encara que de fama universal com és de suposar), feia un article memorable. Fa temps vaig llegir un article seu que no em va agradar gens (ho sento, Juan) i aquest cop la cosa ha canviat.
No sé si Juan ha estat molt encertat o no parlant de l'obra . En tot cas, com diu la dita "si non e vero, e ben trobato" i, a més, a mi m'agrada.

El dissabte dia 14 de juny es va estrenar al Magatzem l’obra teatral Virus, ignició, 12:30, títol inquietant i enigmàtic. L’obra original, una comèdia de Sergi Xirinacs, escrita només per a cinc actors, va rebre el Premi Municipal de Mallorca l’any 2007. Ara, oportunament ampliada en personatges i en diàlegs, també ha crescut en temps de representació i en complexitat. Presenta una comèdia dividida no en tres actes, sinó —i això és important— en tres parts. La diferència potser exigeix un breu comentari: La successió de la trama en actes disposa l’avanç de l’obra i acompanya l’espectador cap un final més o menys anticipat i, per tant, previsible o, almenys, abordable. Ara bé, la seqüència en diferents parts o episodis argumentals no predisposa l’espectador cap a un final determinat, sinó que acumula nous elements dramàtics que s’allunyen dels que l’espectador tal vegada havia previst o que, fins i tot, semblen aliens a l’avanç general de la trama.

En definitiva, les tres parts de l’obra, “Passaport”, “Can Beiras” i “Virus” (títols divertidament presentats al llarg de l’obra per un personatge que fa el paper de teló), susciten en l’espectador tres peces diferents que estan connectades entre si d’una manera subtil. I aquí s’obre la qualitat essencial d’aquesta obra de títol en alarmant enumeració caòtica, Virus, ignició, 12:30. L’espectador ha de participar-hi activament, però no, afortunadament, pel mètode insolent d’obligar-lo a pujar a l’escenari. En aquesta obra l’espectador ha de participar-hi activament des d’una perspectiva exclusivament racional. Ha de discernir els elements que connecten les tres parts, ha de descobrir les subtils línies que conviuen entre els episodis argumentals i passen de l’un a l’altre, ha de copsar els enllaços que animen i equilibren la convivència entre les parts.

Cal ara explicar breument el contingut de cadascun dels episodis, en què el humor n’és peça indissociable. “Passaport” presenta dues escenes, la primera té lloc a la cua del carnet d’identitat i la segona a la comissaria de policia. “Can Beiras” recull els monòlegs d’algunes actrius mentre assagen. Finalment, “Virus” mostra un judici, les intervencions de l’acusació, la defensa, els testimonis i el jutge davant d’un cas que és fa difícil d’esbrinar si és d’estafa, d’extorsió o de terrorisme.

Virus, ignició, 12:30 també conté un altre element decisiu, un segon diàleg subtil amb l’espectador: Un grup d’actors interpreta un grup d’actors que assagen una obra de teatre; és a dir, els actors fan d’actors a la vegada que fan de personatges. Es tracta, és clar, del teatre dins del teatre, una lleugera inquietud en moviment interior que exigeix a l’espectador un distanciament, ja que ha d’acceptar a cada moment que això que té al davant és teatre, ni més ni menys que teatre. Al final de l’obra una actriu és jutjada per un delicte d’extorsió a càrrecs públics mitjançant un dispositiu informàtic. Només és teatre, és clar, però, a la vida real, ¿no és, en definitiva, una representació teatral l’execució d’un delicte d’extorsió o d’estafa?

La comèdia Virus, ignició, 12:30 també serveix per fer la presentació a l’escenari del grup Tecla Smit Teatre Popular, actrius i actors que aconsegueixen fer creïble, una vegada més, que el teatre forma part de la vida i que la vida és una forma de teatre.

Juan González Soto

15 de juny de 2008

dilluns, 16 de juny del 2008

Lliurament a Hisenda de declaracions d'objecció fiscal a la despesa militar

Aquest dilluns, 16 de juny, unes quantes activistes de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau han lliurat, en el registre de la delegació d’Hisenda, escrits declarant-se objectors fiscals a la despesa militar.
En el marc de la campanya d’objecció fiscal a la despesa militar, les activistes de la Coordinadora han lliurat els escrits i, seguidament, s’han col·locat “petos” amb els cartells de la campanya i han desplegat una pancarta amb el lema “Cap exèrcit defensa la pau”. Mentre d'altres activistes distribuïen postals informatives entre lespersones que atapeïen les oficines de la delegació d'Hisenda, un membre de la campanya, proveït d'un megàfon, ha explicat el motiu del lliurament i de la campanya: el fet de no voler contribuir amb els seus impostos al finançament de les guerres i de l'exèrcit que amb una despesa de més de 51 milions d'euros diaris, a l'estat espanyols, ha esdevingut una veritable lacra social pel malversament de fons destinats a mort, patiment i destrucció i per la desviació de recursos necessaris per a finalitats socials més prioritàries com la lluita contra la fam o per finançar l'ensenyament o la sanitat.

diumenge, 15 de juny del 2008

VIRUS. 12:30 Ignició

Aquest dissabte, a més de la Festa del Comerç Just, de la que parlo en el post anterior, hi va haver teiatro. A la Sala El Magatzem es va representar Virus. 12:30 Ignició,

La cosa va anar força be. Jo, si més no, m'ho he passat de conya.
Us deixo una mica d'informació al respecte i un parell de fotos (una li dedico al mossen, va per tú ;-)

VIRUS (12'30: IGNICIÓ)
Sinopsi.
Un representant del col.lectiu local de teatre popular (aficionats) fa cap a judici perquè la companyia està muntant una obra de teatre que representa que una companyia de teatre aficionat va a judici perquè està muntant una obra on s'extorsiona prohoms locals i càrrecs públics, tots ells embolicats en el negoci de les urbanitzacions, mitjançant un dispositiu informàtic per penetrar en els comptes corrents dels il.lustres. (Sembla possible que algun actor espavilat hagi executat aquest virus de debò).
L'Obra.
Es tracta d'una comèdia dividida en tres parts, escrites cada una en un estil diferent. Cada part té la seva autonomia però lliga amb les altres tres en la idea genèrica de l'obra.
PASSAPORT: succeeix a la cua del carnet (ara, feliçment, tema històric), i a la comissaria. CAN BEIRAS: monòlegs d'algunes actrius durant l'assaig;
VIRUS: el judici.
L'obra original, premi Teatre Principal de Mallorca 2007, amb títol IGNICIÓ, està escrita per a un màxim de cinc actors. Ara la presentem, en versió del propi autor, amb tarannà de farsa i per a quinze intèrprets.
Intèrprets:
(ordre d’aparició) Pau Gavaldà, Marta Cervantes, Agnès Martí, Cinta Ramón, Marcel Ferré, Josep Mª Yago, Arga Sentís, Mònica Ors, Núria Gondolbeu, Ramon Llop, Montse Sans, Isabel Bítria, Esteve Masalles.
Autor: Sergi Xirinacs
Parida escènica: Jon Smit.
Equip direcció artística: Jon Smit, Teresa Valls.
Disseny gràfic imatge.... + cartelleria: Pau Gavaldà + XXPPTT
Disseny base escenografia + realització: Lluís Miquel i Prats + SIGNO

Aquesta és la foto (de Marc Gavaldà) que li dedico al mossen- No hi ha top less però hi ha força intringulis :-)

Ah! i divendres, 20. a les 10 i a les 12 de la nit, Mongetes fregides !

Festa del Comerç Just i Objecció Fiscal

La Festa del Comerç Just i la Banca Ètica és una activitat lúdica i educativa que té lloc un cop l’any. Vol potenciar el coneixement dels valors i les propostes del Comerç Just i les finances ètiques entre la població catalana, com un model de consum més responsable. I ho fa mitjançant accions de caràcter festiu i divulgatiu. Durant la festa es pot gaudir d'exposicions, espais de degustació de productes, actuacions infantils i musicals, contacontes, jocs, etc.
La Festa del Comerç Just se celebra d'ençà l'any 2000 a la ciutat de Barcelona, però l’èxit de convocatòria, any rere any, ha fet possible estendre la Festa a tota la població catalana, organitzant-la a més ciutats i municipis d'arreu de Catalunya.
Aquest any 2008, hi participen 85 poblacions, entre les quals Tarragona.
La festa parteix d'un plantejament que genera un pregó en el qual, enguany, s'afirma:
"... La producció d’aliments al món ha augmentat però la distribució és desigual. Els països del Sud s’han empobrit i han vist com els productors del Nord estan envaint els seus mercats amb productes a un preu moltes vegades més baix del que costa produir-los. A més, veuen com perden la seva sobirania alimentària, perquè ja només depenen dels mercats externs i els preus els decideixen les grans empreses, amb les quals ells no poden competir.
Aquestes grans empreses provoquen encara més desigualtats pel seu afany
d’abaratir costos que comporta la utilització de sistemes poc respectuosos amb el medi ambient i amb la qualitat de vida de les persones treballadores.
Aquestes són algunes de les conseqüències d’un sistema que té el consum com a
motor de desenvolupament i el creixement continuat i sense límits com a paradigma. Aquest model escanya dia rere dia el nostre planeta, i engreixa l’escletxa entre rics i pobres. Si tots els habitants del planeta adoptessin uns hàbits de consum semblats al dels països rics, necessitaríem 3 planetes per poder viure..."
La festa del Comerç Just cerca compromisos per assolir canvis col·lectius, particpant en campanyes que trenquin amb les polítiques neoliberals impulsades per l’organització mundial del comerç i el banc mundial, i individuals cercant la coherència en la recerca d’un món més igualitari i més just, consumint menys i amb més criteri. "Les nostres decisions individuals tindran efectes positius a nivell global".
Aquest dissabte, 13 de juny, es va fer la Festa del Comerç Just a Tarragona (s'havia programat en el mes de maig però la pluja va obligar a ajornar-la). A banda de les paradetes de productes de comerç just i agroecològics n'hi havia de diferents entitats de cooperació i desenvolupament, banca ètica, pau...
La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau va fer una performance referent a la campanya d'objecció fiscal a la despesa militar i, després del dinar popular, a la tarda hi va haver un espectacle infantil i castells.

Enguany, la Festa ha posat sobre la taula, també, la polèmica per l'actuació de l'Ajuntament pel que fa al 0,7. La Coordinadora d'ONG's de Tarragona ha mostrat la seva disconformitat pel fet que, enguany, l'Ajuntament ha decidit contractar un/a tècnic/a de cooperació amb càrrec a la partida que recull l'aportació municipal per projectes de cooperació, així com una campanya de "sensibilització" amb la qual cosa s'ha reduït la quantitat prevista pel finançament dels projectes. Arran de la festa ha sorgit una nova polèmica car l'Ajuntament ha mostrat la seva intenció que el suport logístic per a actes com aquest (empostissats, megafonia, etc.) també es carregui a aquesta partida.

Ah! i demà a les 12 h. lliurament col·lectiu de declaracions amb OF. A Hisenda.

diumenge, 8 de juny del 2008

VIRUS (Ignició 12:30)

Tatachin tatachan!!!
Com que no tinc feina, torno a fer teiatro ;-)

amb la companyia

El proper dissabte, 14 de juny, estrenem

VIRUS (12:30 ignició)

Del Xiri.

Una versió de l’obra IGNICIÓ, guanyadora del premi de textos dramàtics Teatre Principal de Mallorca 07.

Direcció, Jon Smit.

EN FAREM DUES FUNCIONS: A LES VUIT DEL VESPRE I A DOS QUARTS D'ONZE

Al Teatre El Magatzem

RESERVA D'ENTRADES al tel 977 211 148 deixar el nom, la sessió que voleu assistir, i un telèfon de contacte, per si hi ha alguna incidència


I el divendres, 20 de juny, dues funcions: 10 nit i 12 nit amb l'obra

MONGETES FREGIDES.

Tres peces curtes de Jon Smit:

“Mongetes fregides”, “Plat de sopa”, “Levógiros”.

Direcció, Xiri

Comediantes i comediants:

Marta Cervantes, Arga Sentís, Pau Gavaldà, Agnès Martí, Cinta Ramón, Txell Sànchez, Josep Mª Yago, Miki Villalba, Mònica Ors, Ramon Llop, Isabel Bitria, Marcel Ferré, Núria Gondolbeu, Montse Sans, Anna Plaza, Núria Cartañà, Teresa Valls, Esteve Masalles, Cristina Prats, Fèlix Àlvarez, Sergi Xirinacs.

dilluns, 2 de juny del 2008

De colomeres, paneroles i fuersas armadas

senyores i senyors: aquesta tarda tinc una estoneta o sigui que acabo de penjar un post sobre la vomitiva directiva comunitària de retorn d'immigrants i seguidament vull fer referència a dos temes:

1.- divendres, 6 de juny, hi ha fixat el desallotjament del CSOA La Colomera. L'assemblea del centre rebutja donar arguments a qui voldria un desallotjament violent per poder criminalitzar l'ocupació i convoca una cassolada a partir de dos quarts d'onze del matí, a la plaça dels cedaços i, després, un vermouth-dinar. En l'octaveta que han preparat diuen "Qui lluita pot perdre però qui no lluita està perduda, i defensem i defensarem l’okupació com a eina de confrontació vers l’especulació urbanística, culpable dels 10.000 habitatges buits registrats a Tarragona..."

Ah! de la colomera surt La Panerola

2.- Penjo un vídeo sobre les accions antimilitaristas que els/les companys/nyes de Saragossa van protagonitzar ahir en el dia de las Fuersas Armadas. Més informació a la web Antimilitaristas



Aturem la directiva de la vergonya!

No fa massa comentava la vergonya que Italia criminalitzi la immigració i la converteixi en un delicte. Ara, encara que no és nou, arriba la proposta de directiva comunitària que, segons la Comissió Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) suposa "el retrocés més greu dels darrers anys en matèria de drets humans".

Aquesta directiva s'ha de debatre durant aquest mes de juny en el Parlament europeu i s'hi consolida la posswibilitat d'una privació de llibertat de fins a 18 mesos per una falta administrativa.

Mauricio Valiente, secretari general de la CEAR diu: "No entendemos cómo la UE puede admitir en su seno a un país que pudiera privar indefinidamente de libertad a una persona", referint-se a Italia. En relació a les mesures del govern d'aquest país diu que el més preocupant és el discurs xenòfob i racista amb el que s'acompanyen i que s'adreça des del govern.

La gent dels blogs que formem part de l'"Anillo solidario" estem preparant alguna mena de declaració i/o banner en sintonia amb la campanya que desenvolupa SOS Racisme. En aquest sentit, mentrestant, reprodueixo el post que ha publicat el blog Otro mundo es posible per tal que pogueu enviar el vostre rebuig, de forma senzilla, simplement prement sobre els enllaços, als europarlamentaris espanyols (el responsable del blog demana que se li comuniqui si es fa l'acció deixant un comentari en el seu blog):

¿Cómo calificar una directiva comunitaria que amplia “el periodo de retención en los centros de internamiento hasta 18 meses” para las personas inmigrantes, además de no contemplar la tutela judicial y la asistencia jurídica en los casos de internamiento?. Este claro ejemplo de vulneración de los derechos y las libertades de las personas, ¿cuántos artículos de la Declaración Universal de los Derechos Humanos viola?

Le toca ahora al Parlamento Europeo, el 4 y 5 de junio, posicionarse sobre este texto pactado por la UE-27.

Presiona. Pinchando sobre el icono de los grupos parlamentarios, remites un correo electrónico a los diputados y diputadas europeos expresando tu rechazo a la directiva.

pse Grupo Socialista. (17)

ppe Grupo Popular. (14)

verdes Grupo de los Verdes/Alianza Libre Europea. (2)

demócrata liberal Grupo Alianza de Demócratas y Liberales. (2)

Grupo Izquierda Unida Europea. (1)

diumenge, 1 de juny del 2008

Paraules per la Pau i el dia de las fuerzas armadas

Aquest matí hem fet Paraules per la Pau del mes de juny. Eduard Carmona, un boueta de les Terres de l'Ebre que ja ha col·laborat en altres edicions de Paraules per la Pau ha sadollat la nostra set de poesia recitant poemes de diferents autors.
Abans de gaudir dels poemes hem recordat que avui hi ha la desfilada de les Fuerzas Armadas a Saragossa i hem saludat la previsió de tot un seguit d'actes antimilitaristes.

També hem comentat que, sembla, es va parlar de celebrar, coincidint amb la jornada, una desfilada naval a Tarragona però, sembla, que l'Ajuntament no s'hi va mostrar massa interessat; malgrat això, hom preveu, l'11 de juny, un simulacre d'accident químic en el que intervenen vaixells i que es podrà veure des del Balcó del Mediterrani i en el qual intervindran, com no, vaixells de l'Armada. Hem recordat, també, que, malgrat, semblar que fa temps que no venen vaixells de guerra, va venint de tant en tant, dos o tres cops a l'any, un vaixell oceanogràfic de l'Armada que s'invita a visitar als alumnes dels centres d'ensenyament (d'una d'aquestes visites va sortir el treball d'un grup d'alumnes del col·legi Sant Pau que va guanyar un premi del Ministerio de Defensa.

Hem recordat, finalment, diferents cites: la concentració del dia 6 de juny (desallotjament del CSOA La Colomera) a partir de dos quarts d'onze del matí a la Plaça dels Cedaços; la campanya d'objecció fiscal a la despesa militar; el concert d'avui, a les 20,30 h. a la sala Zero de la campanya Salvem la Platja Llarga, etc.
A l'acte hem distribuït també el núm. 82 del full informatiu Paraules per la Pau
Podeu veure el full informatiu, fotos de l'acte o informació sobre la campanya de l'objecció fiscal a la web de la Coordinadora http://usuaris.tinet.org/tgnapau