coses belles i altres que no ho són tant

El post d'avui tracta de quelcom bell, un llibre; de certs estress i de quelcom dur, la Palestina ocupada. Malgrat tot, acaba amb dues fotos maques.

Al voltant de 1982 em van deixar un llibre que vaig començar a llegir: Memòries d'Adrià, de Marguerite Yourcenar. A les poques pàgines el vaig deixar aparcat. De tant en tant l'he retrobat però no ha estat fins l'enfermetat que he continuat la seva lectura i, ara, l'he acabat. Impresionant.

La Biblioteca municipal de Tossa diu de Marguerite Yourcenar, anagrama de Marguerite C. de Crayencour, que ha estat una de les escriptores més notables de la literatura del segle XX i que la seva obra destaca per la perfecció de l’escriptura i per la intensa reflexió dels temes i dels sentiments que s’hi expressen.

Yourcenar, diu la biblioteca, va néixer el 8 de juny de 1903 a Brussel·les, filla d’un aristòcrata francès i d’una belga. La seva mare va morir pocs dies després de néixer la nena. La seva infància transcorre a França i es desenvoluparà amb molta llibertat de la mà del seu pare que la va guiar i acompanyar en la seva formació i en la seva educació a través de la lectura, les visites als museus i els viatges. El 1914, refugiats a Anglaterra, aprendrà l’anglès i s’inicia amb el seu pare en l’estudi de les llengües clàssiques. Rebutja la universitat i s’estima més viatjar, descobrint i copsant els ambients que després reflectirà als seus llibres, en els quals queda reflectit la seva extraordinària cultura.

A partir de 1939 viurà als Estats Units amb Grace Frick, la qual serà la seva companya durant gairebé 40 anys, alternant la seva activitat creadora amb la traducció d’obres i impartint cursos i conferències.

Va morir el 17 de desembre de 1987; set anys havia estat elegida com a primera dona membre de l’Acadèmia francesa.

Sobre el llibre, diu: "Aquesta novel·la ha estat considerada com una de les obres més belles de la literatura francesa del s. XX. Va ser publicada l’any 1951, però va ser gestada molts anys enrere, als anys 20.

La història narra, sota forma autobiogràfica, la vida d’Adrià, l’emperador romà del s. II que, amb paraules de Yourcenar, “quasi va arribar a la saviesa”. Adrià vell i malalt, quan ja comença a percebre el perfil de la mort, escriu una llarga carta a l’hereu de l’imperi, Marc Aureli, explicant les memòries de la seva vida.

Amb una sensibilitat que commou, el llibre ens presenta un home intel·ligent, promotor de quasi totes les arts, que va cercar tota la vida la bellesa de les coses i la bellesa de les persones. Aquesta novel·la és un retrat de l’emperador d’un gran imperi, de les seves gestes i les seves fites com a governant, que li van permetre conseguir mig segle de pau, renovar l’economia de l’imperi i impulsar la cultura i l’art; però sobretot és el retrat de com sent i viu l’home, dels seus sentiments i les seves passions.

El relat s’acompanya amb un “Quadern de notes” on l’escriptora explica com va ser el procés de creació de la novel·la, fruit de profundes investigacions, projectada i corregida múltiples vegades, i d’una extensa “Nota” on descriu les fonts de la narració.

Antinoo Farnese - Napoli, Museo Archeologico nazionale - foto di Giorgio Sommer (1834-1914)

Jo hi afegiria les referències a Antinous que conformen unes de les pàgines més belles del llibre.

Dijous es va celebrar la xerrada sobre "Palestina avui. Un pais ocupat". Emma va parlar sobre la dura vida quotidiana a Palestina. Ferran Izquierdo, professor dela URV, va fer un anàlisi de la situació d'apartheid a Palestina i Marion de la Xarxa d'Enllaç a Palestina va parlar de diferents experiències de boicot a productes israelians arran les peticions en aquest sentit de nombroses organitzacions palestines.

L'autor del blog enxampat "in fraganti" sortint d'un dels seus locals gourmetians preferits *

Aquests dies han estat una mica estressants per diferents motius: massa feina per una banda, massa poca per altra (una persona que estimo s'ha quedat sense) i dubtes sobre cosetes relacionades amb la salut. La "massa poca" feina s'ha solventat, afortunadament; els dubtes sobre la salut resten pendents d'un TAC que farem en el mes de març però sembla que la cosa està més clara amb la qual cosa resta la "massa feina".

Per acabar dues imatges maques. A la de dalt, la Mònica amb el Toy i, a sota, una imatge de la platja de La Mora elpassat diumenge.


* la foto del Mc Donalds és una broma. Realment, jo no entro en locals com aquest si no és per alguna acció de boicot o similars.