Persones

El digital del Diari de Tarragona http://www.diaridetarragona.com té una secció anomenada “las fotos de los lectores” http://www.diaridetarragona.com/028422/foto/lector Fa uns dies, en aquesta secció, va aparèixer una fotografia enviada per una coneguda escriptora tarragonina en la qual apareixen participants en un programa d’ocupació municipal. La foto està captada en el moment en què treballadors que estaven en diferents punts de treball coincideixen al voltant de la font del nen i l’oca que hi ha al Balcó del Mediterrani, mentre tres dels treballadors intenten netejar la figura. El comentari que acompanya la fotografia diu: <Olga Xirinacs envía una fotografía tomada este jueves en la que se muestra como algunos de los trabajadores del Servei Municipal d'Ocupació realizan equilibrios para limpiar la oca de la fuente del Passeigs de les Palmeres. "¿Son necesarias cinco personas para limpiar la oca?" Se pregunta la escritora tarraconense>

La meva feina, en el Servei Municipal d’Ocupació, fa que hagi de conèixer una mica la vida de les persones que volen participar en aquestes actuacions, tant les que, finalment, són contractades com les que no ho poden ser, i fan que tingui un profund respecte per totes elles. Tan sols el fet de trobar-se en situació d’atur és força dur i genera dificultats. En pràcticament tots els casos apareix, sobretot, una immensa voluntat de superar les dificultats i de tirar endavant les seves famílies.

La foto en sí, no em sorprèn massa tenint en compte que vivim en una societat marcada, entre d’altres coses, pel culte a la imatge i per programes de TV en que els telespectadors es diverteixen a costa de les “bromes” que pateixen altres persones que en són víctimes mentre passen pel carrer, o veient vídeos “divertits” a base de trompades i accidents. El que em sorprèn més, en aquest cas, és que foto -publicada sense permís de les persones que hi apareixen- i comentari vinguin d’una escriptora, una persona que se suposa culta. Una persona de la qual hauria esperat, enlloc de comentaris irònics i l’aprofitament d’un moment, una reflexió més profunda i respectuosa sobre la vida humana. Però, vivim en la societat en la que vivim i les coses són com són.