Seguim amb feina per un tubo però ahir va tocar passejadeta per respirar una mica: aire, sol i una mica d'exercici. Vam agafar un parell d'entrepans, una ampolla d'aigua i una mica de te i ens en vam anar a la Platja Llarga. Ens vam arribar al bosc de la Marquesa, a la Waikiki i a la Roca Plana. A la tarda vam seguir l'excursió per pujar fins a dalt de Boscos de Tarragona per saludar ma germana.
Si voleu veure més fotos podeu prèmer en aquest enllaç
Passejant per aquests indrets recordava que fa anys, bastants anys, jo era petit, anavem a una casa que hi havia al Monnars. Si coincidiem força gent anavem a fer una paella sota el Pi Be, un pi monumental que, força més atrotinadet encara es conserva. Alguna nit baixavem fins a la Platja Llarga a la verbena o a banyar-nos.
Passejant per aquests indrets recordava que fa anys, bastants anys, jo era petit, anavem a una casa que hi havia al Monnars. Si coincidiem força gent anavem a fer una paella sota el Pi Be, un pi monumental que, força més atrotinadet encara es conserva. Alguna nit baixavem fins a la Platja Llarga a la verbena o a banyar-nos.
Malgrat el bon rotllo de la passejada, avui hi ha un parell de reportatges que és copnvenient veure. Al migdia, a la 2 de TVE feien un reportatge sobre Auschwitz. Un dels supervivents, al final del reportatge comentava que els joves haurien de llegir el que els havia passat, parlar amb ells i no ha pogut contenir l'emoció i s'ha posat a plorar. Dramàtic quan penses que, poc a poc, van desapareixent. Aquesta nit a En Portada, també, a TVE2 documental RD Congo: Minerales de guerra
Ja he vist el documental. Coneixia la problemàtica però no deixa de sorprendre veure com tothom explota els minerals de la RD Congo (casiterita, coltan i or, utilitzats en la microelectrònica i, sobretot, en la fabricació de mòbils) mentre, practicament, cap benefici d'aquest explotació recau sobre la població. Exèrcit, milícies, exèrcits estrangers batallen, ocupen, exploten, violen, massacren... i se'n lucren. I, mentrestant, Occident, com sempre, "no sabe/no contesta". Us deixo un enllaç a un article, extens, sobre el tema. La darrera frase de l'article és, com no, impactant:
"Sobre la tumba de los 2000 niños y campesinos africanos que mueren por día en el Congo, podemos, distraídos, seguir usando nuestros celulares"
Ja he vist el documental. Coneixia la problemàtica però no deixa de sorprendre veure com tothom explota els minerals de la RD Congo (casiterita, coltan i or, utilitzats en la microelectrònica i, sobretot, en la fabricació de mòbils) mentre, practicament, cap benefici d'aquest explotació recau sobre la població. Exèrcit, milícies, exèrcits estrangers batallen, ocupen, exploten, violen, massacren... i se'n lucren. I, mentrestant, Occident, com sempre, "no sabe/no contesta". Us deixo un enllaç a un article, extens, sobre el tema. La darrera frase de l'article és, com no, impactant:
"Sobre la tumba de los 2000 niños y campesinos africanos que mueren por día en el Congo, podemos, distraídos, seguir usando nuestros celulares"
1 comentari:
Aquest post respira... i no passa de puntetes pel món real :-) M'ha agradat.
Publica un comentari a l'entrada