dimecres, 17 de juny de 2009

En construcció (o de-construcció)

Escric aquest post amb quatre esgarrapades amb la qual cosa potser no acabo de ser conscient de la seva importància. El podria anomenar el post d'"en construcció" o, quasi millor, el post d'"en de-construcció". Em fa l'efecte que recupero claus de la meva vida i, alhora, que podré treure les de sobre la cuina amb la qual cosa no en preveig massa més fotos.
Tot això de les claus, i el que hi ha al seu voltant, està servint per engegar noves etapes en les quals preveig recuperar més coses. De moment n'he recuperat una de força important que és i ha estat clau en tot aquest procès ;-) i amb la que pretenc compartir espais dels dos i molt més.
Nova etapa amb un procès de construcció, de mí mateix, o, potser, de de-construcció. Potser aprendre codis amagats serveixi per desfer-me de cuirasses feixugues... i, segur, espero, de molta merda.
No abandono res però aquest procès comporta prioritzar coses i energies i, per tant, sembla imprescindible una "excedència" en la meva participació en les diferents causes en què estic implicat. Transformació social sí, però a partir d'unes bases sòlides i coherents.

5 comentaris:

pau ha dit...

la revolució de la ment és la més feixuga i ja deus veure el sentit dels meus darrers articles.la solució no es pot convertir mai en part del problema i la gent que més estimo no es pot convertir en la gent que ens fem més mal.
malgrat tot fins a les victories, sempre.

Marta Rieradevallink ha dit...

Tots hem passat per aquest procés, qui no el passa es queda a les primeries de la ideologia, o pitjor encara en la ideologia cega, ideologia sí, utopia sí, sentit de crítica i sobretot d'autocrítica és imprescindible sense això es pot fer res.

Ylenia ha dit...

Gràcies Pau....per saber expressar tan bé el que jo també penso...jo he necessitat anys de revolucions mentals per estar bé, per poder estimar i cuidar als que més estimo..als més propers..i llavors poder donar la mà als més llunyans que ho necessitin...i dir el que penso del món amb el desparpajo que et dona l'equilibri i la coneixença del teu propi mon.

petó, Yle

zel ha dit...

Aquí estem, al teu costat construint-nos i deconstruint-nos constantment...sort i petons!

Pere Tarter ha dit...

ben dit noi! A tope amb el procés!