comunicació, contradiccions... arran la indigència

A partir de determinat comportament relacionat amb uns indigents, aquest matí, una persona m'ha fet notar certes contradiccions. Sense negar-ne l'existència -soc el primer en reconèixer que en tinc, i moltes- una sèrie d'elements han provocat un cert enuig i, en qualsevol cas, una certa mala comunicació.

Probablement, una mala interpretació d'un fenòmen o una interpretació sense els elements necessaris per a entendre'l, junt amb un certa precipitació en dir les coses i triar les paraules per dir-les, han provocat que, precipitadament també, m'hagi sentit jutjat i qualificat la qual cosa, segurament, genera les pertinents defenses. Prou elements com per obstaculitzar la comunicació i l'enteniment. Si hi afegim les insuficiències del llenguatge i un mitjà limitat com els sms la cosa es fa més complexa.

A banda que, possiblement, uns elements influeixin més, o menys, que uns altres, en el fons crec que hi ha un parell d'idees que s'interrelacionen:

Per una banda, el vell debat sobre el canvi d'estructures o el canvi personal, per altra, intimament relacionada, la necessitat de l'estimació i la proximitat envers l'altra.

Fa temps, Bertolt Brecht ja en va parlar

EL LLOC PER A LA NIT
He sentit que a Nova York,
al cantó del carrer 26 amb el Brodway,
en els mesos d'hivern, totes les vesprades hi ha un home
que, pregant als vianants, procura un lloc per a la nit
a les persones sense casa que s'hi troben.
Amb això el món no canvia,
les relacions humanes no es milloren,
l'època de l'explotació no s'acurta.
Alguns homes, però, tenen un lloc per a la nit.
El vent es apartat d'ells tota una nit
i la neu destinada a ells cau al carrer.
No abandones el llibre on lliges això, Home.
Alguns Homes tenen un lloc per a la nit,
el vent es apartat d'ells tota una nit,
la neu destinada a ells cau al carrer.
Amb això, però, el món no canvia,
les relacions humanes no milloren,l'època de l'explotació no s'acurta

(traducció de Francesc J. Hernàndez - 1998)

Que és més important, escurçar l'era de l'explotació o procurar un lloc per a la nit per qui no en té?

Sovint el fet de triar una o altra opció exclou l'altra amb la qual cosa ens podem trobar amb gent que s'acomoden a aquesta lluita i, en el camí, s'obliden de per què o per qui lluiten. Amargament, Brecht ho comenta en un altre poema:

"...Perquè hem passat, canviant més sovint de país que de sabates

Per la guerra de les classes, desesperats

Quan no hi havia res més que injustícia i cap revolta.

Malgrat tot, ho sabem: També l´odi contra la baixesa

Endureix les faccions.

També la ràbia contra la injustícia

Fa més ronca la veu. Ai! Nosaltres

Que volíem preparar el terreny per a l´amabilitat

No vam poder ser amables".

A l'altre extrem hi ha qui no es vol "embolicar amb la política" i dedica esforços i esforços abocats en un pou sense fons. Recursos i recursos esmerçats en maquillar les causes

Jo no sé quina és la millor opció i si és que n'hi ha. Probablement, és un error triar-ne una, ambdues possibilitats no són contradictòries ni excloents i qualsevol de les dues, en qualsevol cas, si no és per amor, no val res.

(Aquest post anava, sobretot, de comunicació per la qual cosa crec que val la pena dedicar-ne un altre a la problemàtica)