Naomi Campbell, Charles Taylor, diamants de sang, nens soldat...

Si no fos per l'escandalera que s'ha muntat en relació a les declaracions de la Naomi Campbell i de la Mia Farrow en relació a si la primera havia rebut "diamants de sang" per part de Charles Taylor, probablement, moltes persones no sabrien que, des de gener de 2002 hi ha constituït un Tribunal Especial per a crims de guerra a Sierra Leone (dades sobre el país, la seva problemàtica i els nens soldat a la web d'ONGDYES vinculada a Chema Caballero) que, des de març d'enguany, s'està jutjant Charles Taylor.

La llista d'acusacions abarca onze punts entre els quals es compten crims contra la humanitat, assassinats, tortures, violacions i altres formes de violència sexual, esclavitud sexual, mutilacions, reclutament militar de nens menors de 15 anys, segrest de persones per a treballs forçats, enriquiment il·licit... Totes les acusacions referides al paper decisiu de Taylor en suport de la guerrilla RUF de Sierra Leone durante els anys de la guerra civil en aquest país (1991-2002), y que va costar (junt amb les víctimes de Liberia) al voltant de 400,000 vides humanes.

Charles Taylor en els seus "bons temps"

ara, davant el jutge, al Tribunal Internacional de la Haia

Els titulars dels diaris parlen de les declaracions de la super model Naomi Campbell que va declarar en el Tribunal en relació a si, en una festa a casa de Nelson Mandela, Charles Taylor li havia regalat diamants. Ella diu que ni tan sols va parlar amb En Taylor i que aquest li feu arribar unes pedres "petites i brutes" que resulta que eren diamants. L'ex-representant de la model diu que va flirtejar amb Taylor i tant ella com la Mia Farrow diuen que no eren unes pedretes sinó un diamant gran. El tema és important perquè dels testimonis en pot resultar l'aclariment que Taylor posseïa i utilitzava diamants per finançar les seves activitats i les del RUF.

foto de la "festa" a casa Mandela (la Naomi Campbell, al costat de Charles Taylor)

Jo no entraré en les xafarderies sobre que si la Campbell, que si la Farrow, que si tal o que si qual (això sí, no acabo d'entendre que collons fotia Charles Taylor en una reunió a casa de Mandela) i em limitaré a penjar vídeos i articles de dues persones que conec i que coneixen el país, la seva gent i el tema: Chema Caballero i Gervasio Sánchez.
Chema Caballero, missioner javerià, llicenciat en dret, va arribar a Sierra Leone l'any 1992. L'any 1999 assumí la direcció del programa de rehabilitació d'ex-nens soldats, obrint el centre de Sant Michael a Lakka, aprop de Freetown, fins el 2002. El 2003 comença un projecte d'educació i desenvolupament a la selva de Tonko Limba, la zona més desenvolupada de Sierra Leone.


Gervasio Sánchez, per altra banda, és foto-periodista i ha cobert bona part de conflictes armats a Amèrica Llatina, la guerra del Golf, Bòsnia, l'ex-Iugoslavia, Iraq... Ha publicat diversos llibres, principalment de fotografies, entre els quals destaca la sèrie Vidas Minadas o els dedicats a Sarajevo, Sierra Leona, els nens soldats... Ha estat premiat en diferents ocasions -entre d'altres el premi Ortega i Gasset de periodisme (val la pena llegir el discurs que va preparar en ocasió del lliurament del guardó) i el premi nacional de fotografia- i té una postura ferma i decidida contra la venda d'armes i en favor de la pau i els drets humans.


Gervasio Sánchez manté un blog en el diari Heraldo de Aragón (i a Soitu), anomenat los desastres de la guerra. En el blog ha penjat posts sobre Sierra Leone:

• El señor de la guerra liberiano, 16 de juliol de 2009.
• Negociar la muerte desde Occidente, 17 de juliol de 2009

Chema Caballero n'ha penjat força, també, en el seu blog. Per altra banda, en el blog Miradas al Mundo, parlen d'ell, únic testimoni espanyol en el judici contra Charles Taylor.

És força interessant veure una conferència de Chema Caballero penjada al youtube. L'únic problema és que és una mica llargueta. Jo he penjat la primera de set parts. Si us animeu podeu trobar-les molt facilment a partir de la que jo he penjat.