dissabte, 22 de gener de 2011

El camí a seguir no és pas posar obstacles a la seva integració

Aquests dies han aparegut força notícies a la premsa explicant que l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona demana que en el nou reglament de la Llei d'Extranjeria, els ajuntaments puguin incloure la seva pròpia valoració en relació a les conductes relacionades amb la convivència i el civisme, infraccions sancionades, per tenir-ho en compte a l'hora de tramitar permisos de residència per arrelament o reagrupament.


A continuació podeu trobar algunes de les notícies esmentades:
  • Ballesteros demana que es tinguin en compte les conductes incíviques en els informes d’arrelament social dels immigrants Tal i com informen des de l'Ajuntament, Ballesteros demana que el nou reglament permeti que en els informes municipals d’arrelament, els ajuntaments puguin incloure la seva pròpia valoració, amb totes les dades de què es disposen, incloent la comissió d’infraccions sancionades en ferm en matèria de relacions de convivència i civisme en l’àmbit municipal. Igualment demana que els ajuntaments puguin utilitzar, com un barem més, les conductes d’incivisme en els informes d’arrelament social, vetllant sempre pel respecte a totes les persones immigrants.
Aquesta iniciativa no és nova. A Hospitalet, Badalona, Salt... ja han aprovat mocions del PP en aquest sentit. A més de les mocions per prohibir la burca o el niqab.

A Girona, la van debatre i es va rebutjar. El PP estava indignat pel fet que els socialistes havien votat a favor en altres poblacions i a Girona votaven en contra.

Fa uns dies, Carlota Solé, Catedràtica de Sociologia de la UAB - Directora del CER Migracions el diari Publico va escriure un article en el diari Público que es deia Ciutadania i immigració. No és a la web amb la qual cosa no us el puc penjar i us en faig quatre pinzellades:

L'article l'inicia parlant de les peticions d'alguns ajuntaments en el sentit que l'administració central denegui els permisos de residència per arrelament o reagrupament als immigrants "incívics" o sigui als que consumeixen alcohol al carrer, practiquen la venda ambulant il·legal, molesten els veïns amb el soroll, etc. atenint en compte els informes dels consistoris. Diu l'autora: "Aquestes activitats no són exclusives dels immigrants extracomunitaris. Els comunitarisi els autòctons els penalitzen amb una multa, però no amb l'impediment de poder residir legalment en un país."

Considera que aquestes decisions de l'administració local es contradiu amb el debat acadèmic actual a la Unió Europea sobre la necessitat d'una concepció inclusiva de ciutadania que elimina l'exclusió per gènere, edat, classe social o etnia i que es desvinculi del binomi ciutadania/nacionalitat propi dels Estats nació. El debat es centra en la possibilitat d'establir com a criteri jurídic la residència (ius domicilii) més que el ius sanguinis o el ius-solis.
Aquesta visió implica la universalització de drets i deures (igualtat jurídica i estatus comú a autòctons i immigrants amb residència permanent) que contribueixen a consolidar una cultura pública compartida. La proposta implica l'educació de la població autòctona en la diversitat ètnica i cultural i la socialització dels immigrants extracomunitaris en les normes, les institucions i els valors democràtics liberals de la societat receptora.
L'alternativa a la ciutadania dels Estats nació és la perspectiva de les constel·lacions de ciutadania. La ciutadania es concep com una relació que ha de proporcionar a tots els residents instal·lats en un territori, la capacitat d'actuació i acció, de decisió política, de participació en el procés de presa de decisions, per complir les lleis i les normes amb responsabilitat i sentit de retre comptes a més d'aportar treball i energia.
L'autora comenta les dificultats d'aquesta proposta (la resistència dels Estats nació), que és, encara, un debat acadèmic... però comenta, també, que la presència dels immigrants extracomunitaris a les nostres societats avançades és un fet irreversible mentre al món persisteixin les desigualtats econòmiques i socials extremes. Manté que en la mesura que aquestes persones s'integrin en un tot cohesionat, o sigui, consensuat entre els membres del grup sobre la percepció de pertinença i la intensitat d'interaccions en el seu si, el creixement econòmic i el benestar social queden garantits.

Acaba l'article dient que "Aquest és l'horitzó. El camí a seguir no és pas posar obstacles a la seva integració"


Farien bé els equips de govern de molts ajuntaments, que es consideren progressistes en fugir dels postulats de PxC i del PP, sobretot, en èpoques electorals (això no ho diu la Carlota Solé, ho dic jo davant les -des del meu punt de vista- incoherències del govern central, alguns autonòmics i força locals).

1 comentari:

zel ha dit...

Veus perquè fan emprenyar? És vergonyós fer uns previs de marginació i exclussió abans no passi res, ja els aparten, colla de ca..ons!