dilluns, 3 de gener de 2011

la ciència de la compassió - un oasi a la TV

vista des del castell de Vall-de-roures (v. nota sobre toponímia)

Entre trobades familiars i/o amb amics (normalment, al voltant de la taula)...


... regals, bons desitjos, una passejadeta per Vall-de-roures, Calaceit, Corbera d'Ebre... ja estem al 2011.

vista de Vall-de-roures

Pel que vaig llegint i sentint, el 2010 va ser xungo però el 2011 no es presenta millor, ans el contrari. De fet, suposo que ja ho sabeu, jo no soc massa optimista i crec que evolucionen moltes coses però l'ésser humà segueix tan ruc com fa segles. Em ve al cap allò de (en faig una lliure interpretació) "el coneixement em persegueix, però jo soc més ràpid".

Dic això perquè aquesta tarda donant un tomb pel Facebook m'he trobat un "post" d'una coneguda "animalista" fent referència a la meditació. No crec que la meditació tingui més a veure amb els animalistes que amb altres grups però, en qualsevol cas, l'enllaç a un programa de TV2, Redes, i, concretament, La ciència de la compasión (el podeu veure sencer, ací, o en dues parts més avall) m'ha semblat un regal. En el programa, a més d'una sèrie de pistes relacionades amb la meditació, l'Eduard Punset, conversa amb el biòleg molecular, budista i - segons un experiment del Laboratori de Neurociència afectiva de la Universitat de Wisconsin que comprenia tot un seguit de proves, ressonàncies magnètiques, etc., durant varis anys, amb centenars de voluntaris- l'"home més feliç del món".



Entre tanta xungueria del 2010 i tanta previssió pessimista pel 2011 (tornem a la vella mania de despistar-nos del present, de l'ara i ací, donant tombs al passat o al futur) ha estat força bé gaudir d'un petit oasi en la programació televisiva. Suposo que més d'un/a, si es mira el post, pensarà "cullons! el Josep Maria ja s'ha contagiat de la "nyonyeria del nadal", en forma políticament correcte: la "màgia del nadal", i fa posts amb powerpoints d'autoajuda i empalagositats per l'estil". Bé, esteu en el vostre dret a pensar-ho però, en qualsevol cas, fa temps que medito, ho he deixat, ho he recuperat, ara vaig meditant i la meva experiència (no la meva teoria) és que, malgrat no ser l'"home més feliç del món" (ni falta que em fa), aquesta pràctica, per a la qual no necessito res extern, em va força bé o sigui que post al canto per a la meditació.

En els dos vídeos que penjo, a continuació, hi ha la mitja horeta de programa:





Acabo el post amb una frase de Mathieu Ricard:

Además de meditar sobre la compasión hemos de llevarla a la acción.



7 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon any, company!!!
Jo hi posaria Vall-de-roures i Caleceit, per``o ja en parlarem...

Josep Maria Yago ha dit...

Em sembla bé posar-ho com suggereixes però t'agrairé que m'jho expliquis amb més detall. Merci.

Edu ha dit...

Quan de temps sense comentar per aquí :) Abans que res, bon any!

Estic llegint un llibre (The quantum and the lotus) que són unes converses entre Matthieu Ricard i Trinh Thuan. És curiós perquè el primer és un científic que s'ha fet monjo budista i l'altre prové d'una família budista i s'ha fet científic. M'està agradant força.

Vaig veure el programa de Redes. Molt interessant.

Salut!

Joan ha dit...

En la meva opinió cal no oblidar cap dels dos aspectes. L'home és capaç de nazisme i d'altruisme. I crec que, teòricament i pràcticament, tenim, per a mi l'estranya tendència -tot i que molt comuna-, de fer el pèndul bloquejat: o quedem penjats d'un costat i som molt bons o quedem penjats de l'altre i sem d'una crueltat esgarrifosa.

I tan de bo que el paradigma actual de la ciència anés canviant i s'apropés molt més a la saviesa com a mitjà d'afavorir-la i afavorir, en tota la seva complexitat, l'ésser humà en la seva concreció particular.

Que tinguis molt bon any, Josep Maria.

Joan ha dit...

(ara he tingut un temps per a escoltar el segon vídeo). Respecte a centrar l'atenció la meva última experiència ha estat la següent: aquest curs estic en una altra escola de la que he estat els últims vuit anys. He passat d'atendre grups reduïts (aula d'acollida) a ser tutor d'un grup classe de 25/24 alumnes de segon curs. La major part del primer trimestre, o una bona proporció d'ell, he hagut de fer -i els alumnes també- un esforç molt considerable respecte a centrar l'atenció en escoltar i participar oportunament en l'aprenentatge de continguts -acadèmics i d'altra tipus-. La classe és d'una gran diversitat quant a ritmes d'aprenentatge, moments maduratius i alguna que altra desestructuració familiar - que es reconegui o no, pot repercutir bestialment sobre els infants-. Jo atribueixo, en general, la forta dificultat d'atenció a la seva manca en aspectes de vital importància per part d'aquells que més signifiquen -i han de significar- pels infants; també ho atribueixo a l'interès per les coses que veritablement els interessa i a les deficiències del sistema educatiu amb LOE o sense LOE (que no preveu una reforma en profunditat). Que presten, les molt significatives persones que han d'atendre els infants, un màxim d'atenció, quan hi és, a aspectes educatius que són importants però molt secundaris. I que en aquesta mancança hi té molt a veure el sistema econòmic, l'actual -crisi- i el precedent (al·lucinació vers la crisi). Està clar que això no és així en tot cas. Els nens necessiten ser reconeguts en el seu valor com a persones en desenvolupament integral i el pendul, de nou, està balancejant-se cap al valor dels resultats i la seva productivitat econòmica.

Anònim ha dit...

necesidad de comprobar:)

Jordi Ventura ha dit...

Moltes gràcies per compartir!

:-)
Jordi