Un plaer, passejar per la web d'En Joan Margarit.
Tres boleros per a un record
I. Tarda de pluja
Plou al nostre carrer
damunt les fulles mortes.
La pluja és una història
que m’explica la tarda.
Miro els paraigües, dòcils
rellotges del capvespre
que comença molt lluny,
en una altra vorera
d’un carrer sense mi.
Igual que en la ciutat
de les nostres mirades,
al carrer de les fulles
de la meva tardor
es fa fosc sense tu.
II. Tremolor
Quan el perfum de nit
del gessamí tremola
vora meu, s’obre el pou
del teu cos dins de mi.
Un amor esvanit
és un vent fosc que sempre
fa tremolar la flama
d’una petita espelma
que assenyala el futur.
Avui està apagada
i ara tremola l’ombra,
només l’ombra, de tu.
III. Perdona’m
Just quan aquell o aquella
que tant havies somiat sorgeix,
ja has fet els cinquanta anys:
et segueix el passat d’un pis a l’altre
i enlloc no és casa teva. Unes mans
invisibles t’estiren de la roba,
no saps trobar refugi
per als insomnis de la matinada.
Guardes el fred d’ahir
perquè en ell queda l’última foguera
per escalfar el demà. Et sents culpable,
llop d’opereta, de trobar a faltar
la negra desempara on has viscut.
Així és d’injust l’amor,
no res més que una forma del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada