dissabte, 26 de febrer de 2011

Poema de Joan Margarit


Un plaer, passejar per la web d'En Joan Margarit.

En el llibre Els Primers freds que recull poemes escrits entre 1975 i 1995 hi ha el poema Tres boleros per a un record, pertanyent al llibre Aiguaforts (1995)

Tres boleros per a un record


I. Tarda de pluja

Plou al nostre carrer

damunt les fulles mortes.

La pluja és una història

que m’explica la tarda.

Miro els paraigües, dòcils

rellotges del capvespre

que comença molt lluny,

en una altra vorera

d’un carrer sense mi.

Igual que en la ciutat

de les nostres mirades,

al carrer de les fulles

de la meva tardor

es fa fosc sense tu.

II. Tremolor

Quan el perfum de nit

del gessamí tremola

vora meu, s’obre el pou

del teu cos dins de mi.

Un amor esvanit

és un vent fosc que sempre

fa tremolar la flama

d’una petita espelma

que assenyala el futur.

Avui està apagada

i ara tremola l’ombra,

només l’ombra, de tu.

III. Perdona’m

Just quan aquell o aquella

que tant havies somiat sorgeix,

ja has fet els cinquanta anys:

et segueix el passat d’un pis a l’altre

i enlloc no és casa teva. Unes mans

invisibles t’estiren de la roba,

no saps trobar refugi

per als insomnis de la matinada.

Guardes el fred d’ahir

perquè en ell queda l’última foguera

per escalfar el demà. Et sents culpable,

llop d’opereta, de trobar a faltar

la negra desempara on has viscut.

Així és d’injust l’amor,

no res més que una forma del temps.