dijous, 10 de febrer de 2011

Espanya ha retallat en un 23% l'ajuda al desenvolupament


Espanya ha retallat en un 23% l'ajuda al desenvolupament. Intermón Oxfam considera que aquesta retallada tindrà greus conseqüències en les persones dels països empobrits.


Aquesta informació, i la que segueix, es pot trobar a l'Informe anual d'Intermón Oxfam “La realitat de l'ajuda 2010”




  • L'actual crisi econòmica ha destruït l'ocupació de prop de 30 milions de persones a tot el món.
  • El 2009 es va superar la barrera dels de 1.000 milions de persones que passen fam, la major xifra que es té registrada
  • l'índex de pobresa extrema va augmentar en 64 milions més.
Davant d'aquest alarmant context, les dràstiques retallades en els pressupostos d'Ajuda Oficial al Desenvolupament –AOD -a Espanya, que ascendeixen a un total del 23% respecte al 2009, tindran greus conseqüències en centenars de milers de persones dels països empobrits.

"La retallada de l'ajuda al desenvolupament és moralment injustificable i ignora les dramàtiques conseqüències humanes que comporta: suposa un lamentable fre als avenços aconseguits per a milions de persones en sectors com l'educació o la salut. En un moment en què una de cada sis persones passen fam, i els efectes del canvi climàtic són cada vegada més devastadors, el govern no ha d’estalviar a costa de les persones més pobres", assenyala la directora general d'Intermón Oxfam, Ariane Arpa, en la presentació de l'informe de " La realitat de l’ajuda 2010".

Les estimacions referides a anteriors crisis econòmiques, mai del calat de l'actual, indiquen que l'ajuda al desenvolupament trigaria uns 10 anys a recuperar el nivell anterior a la crisi. Segons Arpa, "quan es retallen programes socials i agrícoles en contextos d'extrema pobresa, és enormement complex recuperar el terreny perdut. Si durant un any no pots tenir cura ni abonar la terra, la collita no es recupera l'any següent. Quan el govern fa retallades d'aquest tipus posa en risc actuacions en les quals ja s'han invertit molts recursos".

El descens de l'ajuda té una traducció immediata en la vida de les persones que amb més virulència estan patint les conseqüències de la crisi. Amb els 1.218 milions d'euros retallats entre els pressupostos de 2010 (300M) i 2011 (918 milions), es podria pagar:

  • El sou anual de més de 600.000 llevadores a l'Àfrica, on cada llevadora salva la vida de 219 dones l'any, el que significa que sense aquests recursos, gairebé 128 milions de dones veuran la seva vida posada en greu risc.
  • El tractament per la SIDA per a més de 3 milions de malalts durant un any.
  • Més de 6 milions de vacunes contra el xarampió que curarien a milions de nens menors de 5 anys.
"Reduir l'ajuda al desenvolupament no és la solució per sortir de la crisi, ni és una cosa inevitable. En aquest cas el govern s'ha equivocat; hauria d'haver optat per seguir l'exemple d'altres països europeus com Irlanda, que després d'haver viscut un rescat econòmic tot just ha reduït la seva ajuda, mantenint-la en el 0,5% de la seva renda nacional, i complint amb els seus compromisos internacionals. "afegeix Arpa.

Segons l'informe, a Espanya el 2009 la partida destinada a AOD va ser de 4.728 milions d'euros -un 1% menys respecte al 2008 -, el que la va situar en el 0,46% de la Renda Nacional Bruta -RNB-. Pel 2011, la llei de pressupostos generals de l'Estat estima que el percentatge se situarà en el 0,4%, molt lluny de l'objectiu europeu traçat pel 2010 d'arribar com a mínim al 0,51% i allunyant-se del 0,7% pel 2015.

Aquestes retallades són encara més preocupants "perquè s'apliquen precisament en sectors claus per a l'eradicació de la pobresa com ara la salut, l'educació i la seguretat alimentària, en lloc d'abordar la retallada en altres partides, com les destinades a cooperació cultural, patrimoni turístic , internacionalització de la cultura espanyola, o altres sectors amb un menor impacte potencial en la vida de les persones ", segons la directora de l'àrea d'Estudis d'Intermón Oxfam, Teresa Cavero.

Vies alternatives de finançament: l'estratègia de l'iceberg

Per aconseguir els objectius marcats en desenvolupament, en el període de 2010 a 2020 els països desenvolupats haurien de triplicar l l'AOD de 2009, i els països en desenvolupament haurien d'incrementar el seu finançament en més d'un 50%. Aquest augment que es necessitaria per al finançament global del desenvolupament -436.000 milions de dòlars- podria provenir, entre altres mesures, de l'alleugeriment del deute i de la lluita contra l'evasió fiscal, que alliberarien conjuntament 367.000 milions de dòlars.

"La fiscalitat internacional és com un iceberg: els diners que es paguen és el que es veu a la superfície i els impostos que no es paguen constitueixen la part principal que s'amaga sota l'aigua. És el moment que aquests recursos aflorin i es destinin a donar oportunitats als seus legítims propietaris "assenyala Cavero.

Fruit d'aquesta reflexió, "La realidad de la ayuda 2010" proposa diferents prioritats per a fer el gran salt cap a un nou finançament el 2020. Segons Cavero "hi haurà prou finançament per a la lluita contra la pobresa fins a 2020 si es redueix l'evasió fiscal, creant sistemes fiscals justos en els països en desenvolupament i si s'aplica una taxa a les transaccions financeres internacionals -batejada amb el nom de taxa Robin Hood- "
Aquesta taxa, que gravaria amb només un 0,05% les transaccions financeres internacionals podria generar 300.000 milions de dòlars anuals. "El G-20 ha de plantejar formes eficaces de finançament sostenible per reduir la desigualtat i la pobresa, tal com han plantejat el FMI i la Comissió Europea. En la reunió de setembre de l'ONU a Nova York, el major èxit va ser la intervenció d'Espanya, juntament amb la de França, la presidència belga i la Comissió Europea, cridant Europa a defensar en bloc la posada en marxa d'aquesta taxa Robin Hood " apunta Cavero.

Efecte contagi en l'ajuda descentralitzada

"La realidad de la ayuda 2010" dedica també un apartat a analitzar l'ajuda descentralitzada -la que donen les comunitats autònomes i les entitats locals-. De la reflexió es conclou que hi ha hagut un efecte contagi. "Aquests mesos hem estat testimonis de successius anuncis de retallades a nivell descentralitzat, i en algun cas molt significatiu -com el de l'ajuntament de Madrid i la Comunitat Autònoma de Múrcia- la total desaparició en l'any 2010-2011 de les convocatòries de subvencions d'ajuda al desenvolupament "afirma Ariane Arpa.

El 2009, el percentatge destinat a aquest tipus d'ajuda va baixar més que la cooperació global situant-se en el 5%, el que va significar un 13% de l'AOD total neta. De la lectura de les dades aportades en els pressupostos de les CCAA per a 2010 i 2011 s’intueix un significatiu descens, d'un 22% acumulat respecte 2009 -un 8,5% el 2010 i un 13% el 2011- , a l'espera de la publicació dels pressupostos de la Comunitat Autònoma de Catalunya.


Catalunya, cap enrere des del 2008

Pel què fa a l'any 2009, en termes de renda per càpita, Catalunya segueix baixant i ja esta en la 13a posició, amb unes xifres de 7,67 € per habitant, molt lluny dels 32 de Navarra o els 22 de Castella-La Manxa.

En altres apartats, com en percentatge del PNB, també s'aprecia que les administracions catalanes estan deixant de ser tan solidàries com en anteriors exercicis: només Melilla, Galícia, Múrcia, Castella y Lleó i Madrid estan per sota del modest 0,03% de Catalunya.
Els 42 milions del 2009 i els 38 del 2010 estan molt lluny dels 131 que havien promès en el Pla director (2006-2010), dels 213 (que serien el 0,7 %del pressupost) o dels 1.518 (0,7% del PIB català). La caiguda del 2010 respecte al 2008 es d'un 25 % (11% 2009 i 14% 2010)

El vídeo que segueix recull la presentació de l'informe "La realitat de l'ajuda 2010"


1 comentari:

Anònim ha dit...

Hi there :-)
Cool blog. Thanks!