divendres, 8 de juliol de 2011

petita crònica del viatge de noces

Em poso a fer aquest post perquè hem tornat de passar uns dies fora o de viatge de noces, com preferiu, i la primera lectura d'un diari o d'algun programa de televisió ha sigut demolidora. Se m'han acudit 23.226 posts a qual més amargant i crític i, finalment, he preferit dedicar-me a menesters més tranquils i agradables. Ja tindré temps de fotre'm amb tiris i troians.

En primer lloc us deixo l'enllaç a les fotos del viatge.

Bé, com deia, familiars i amistats van coincidir en regalar-nos alguns packs d'estades romàntiques, gastronòmiques, etc. Wonderbox Escapada romàntica, Smartbox Estancia gastronòmica, Smartbox Estancia Sabor Rural, La vida es bella - Refugio para dos...

Fa uns dies vam decidir encaixar les peces del puzzle, vam llogar un cotxe i vam tocar el dos.

La primera nit la vam passar a l'Hotel Sant Roc de Calella de Palafrugell. Cal tenir en compte que veure llocs amb molta gent no és aconsellable, tenint en compte això crec que el lloc m'ha agradat més que Cadaqués. L'hotel està enclavat en una ubicació increïble. L'habitació una mica justeta i sense vistes però coquetona. Les instal·lacions força correctes amb unes vistes impressionants. Bona cuina i personal força atent. Em va deixar una certa impressió, més després de llegir-ne la petita història, d'una certa melancolia pel temps passat.

Calella de Palafrugell des de la terrassa de l'hotel Sant Roc

Calella de Palafrugell, al fons, i Llafranc

L'endemà vam marxar cap a l'Hotel Mas Pau a Avinyonet de Puigventóst de . Vam passar-hi dues nits i la primera vam gaudir d'un menú degustació notable. El restaurant de l'hotel està reconegut per la guia Michelin. El menu, si l'has de pagar, val 70,00 eurillos (una ampolla de vinet, que no estava inclosa en el regal, va costar 25 eurillos). L'anècdota de la nit està en què nosaltres creiem que havíem de triar alguns plats i la sorpresa vingué quan el cambrer ens digué que no havíem de triar res, que el menú es composava de tots els plats que s'hi indicaven. Està vist que a segons qui, quan ens treuen del Mc Donalds, cagada pastoreta.

Imatge de l'hotel Mas Pau i de la Mònica

detall de la suite

La tria de l'hotel es devia a que Avinyonet de Puigventós és al costat de Figueres, la qual cosa ens va facilitar, l'endemà, poder visitar Cadaqués. A la nit vam sopar, com a lladres, al Firal dels Burros a Figueres. Embotits de la terra, anxoves de l'Escala, carnaca, xai... vinatxo de barril... Bona relació qualitat/preu i més tenint en compte que sopar a l'hotel ens hauria costat un ull de la cara.

Cadaqués

Les instal·lacions de l'hotel, això sí, força notables, els esmorzars ben agradables i el tracte, com a tot arreu, ben atent.

La següent parada va ser l'Estartit i més concretament a l'Hotel Santa Anna. A l'Estartit vam poder donar un tomb en barca i veure les illes Medes (per dalt i per baix), degustar unes llagostetes (dic llagostetes perquè semblaven escamarlans), comprar un hipopótam, etc.

detall de l'habitació a l'hotel Santa Anna

la platja de l'Estartit amb les illes Medes al fons

una imatge del fons de les illes Medes
de tant en tant, t'emportaves algun ensurt, com a bon Seaview hi havia aparicions submarines.

la roca foradada
una senyora, amb la que van fer una certa amistat es va oferir a fer-nos una foto amb la roca foradada al fons i, de cop, un senyor va veure la càmera i ens va tapar la roca

La cuina de l'hotel força correcta, esmorzar agradable en una terrassa amb vistes i gavines (si et descuidaves et quedaves sense croissant) i tracte atent i agradable.

Després de l'Estartit vam deixar la Costa Brava i vam pirar cap el Montseny. La penúltima parada, aquest cop rascant-nos nosaltres la butxaca (bé, amb el suport com no d'altres regals de familiars i amics, com un paraigues ben peculiar), la vam fer a l'Hotel Sant Bernat. l'Hotel està força bé i ens va tocar una habitació ben agradable amb una terrasseta encantadora amb vistes fantàstiques al Turó de l'Home. El restaurant de l'hotel, la Borda de l'Avi, semblava interessant, sembla que està reconegut per la guia Michelin, però el menú de sopar ens va semblar just i car; una "vichyssoise" i botifarra amb seques, això sí, amb pinta de "nouvelle cuisine". La botifarra, a més, se'm va indigestar (potser perquè estic acostumat a la "llangonissa"). Un apart mereixen els gossos Sant Bernat de l'establiment.

l'ermita de Sant Bernat i l'hotel al fons

des de l'habitació podíem veure el Turó de l'home

una meravella de terrassa
La darrera nit la vam passar a la Masia del Montseny a Viladrau. Una masia de començaments de segle (XX) amb sostres alts, decorada amb antiguitats, un jardí i un esmorzar ben agradable, com el tracte.

una imatge del cuidat jardí de la Masia

aquesta meravella és el que veia a l'hora d'esmorzar


Una parada que cal esmentar fou la del restaurant la Barita (el Molí de la Barita) anant cap a Viladrau. La Mònica va menjar sopa amb mandonguilles i jo una truita amb escabetx fantàstica.

encara que no ho sembli és l'aparició submarina de les Illes Medes però després de menjar
petit detall, molt petit, del Molí de la Barita

Tot això, evidentment, amb la direcció, supervisió, coordinació, suport... de la Mònica perquè sinó, segons creu ella si més no, encara estaríem donant tombs, perduts i estregats, per Altafulla o qualsevol polígon industrial de Catalunya ;-)

2 comentaris:

Mon ha dit...

Enhorabona, quina enveja de viatge

Salvador Guinart ha dit...

Nois!... ha estat un viatge força profitós. Fins i tot noto certa enveja!!