dilluns, 11 de juliol del 2011

Srebrenica - 11/07/1995 - Don't Forget!!!

Ahir, 11 de juliol, era l'aniversari de la presa de l'enclau "protegit" d'Srebrenica (un general francès anomenat Philippe Morillon, es va fer famós quan des de dalt d'un tanc de la ONU clamà pel desarmament de les forces bòsnies, assegurant que la ONU defensaria l'enclau). Després que Ratko Mladic i les forces militars sèrbies, entre elles els "escorpions" prenguessin el lloc i se'n fotessin de les forces holandeses de l'ONU i d'un fantasma anomenat "comunitat internacional", vindrien les represàlies, la venjança, la barbàrie, la neteja ètnica, l'anomenada "massacre d'Srebrenica"... amb l'assassinat de més de 8.000 persones.

Ratko Mladic i Radovan Karadzik. Entre els dos el general Morillón

En el blog n'havia parlat un parell de cops (en el primer post es veuen imatges de la presa de l'enclau i com serbis i cascs blaus holandesos, que havien de protegir les víctimes, bevien i ballaven):


En aquest vídeo, de WebIslam, es veuen imatges d'alguna de les commemoracions i enterraments de víctimes d'Srebrenica.


Els dos vídeos que segueixen mostren l'execució d'habitants d'Srebrenica. Jasmina Tesanovic (de Dones de negre de Belgrad) parla sobre el judici que es va fer, anys després, als assassins. Entre d'altres coses explica: "La hermana del chico muerto tiene que interrumpir su testimonio porque no puede continuar hablando. Se las arregla para decir: No se pueden imaginar la situación de aquel 11 de julio de 1995. Las tropas de la ONU no hicieron nada. La milicia serbia era incontenible. Bombardeaban, expulsaban a la gente de un lado a otro del país, los dividían, los ejecutaban.... las jóvenes eran arrancadas de sus familias y violadas. En el campo donde pasamos la noche, quince mil pobres almas, nos despertaban gritos de horror y nos poníamos a temblar. Temiendo a la ejecución, la gente se suicidaba o se volvía loca. Nadie sabía que estaba pasando pero todos sentíamos la muerte y estábamos en lo cierto.

El hijo de 18 años de un padre ejecutado dice: Yo tenía 8 años. Le vi cuando nos dejaba. Supe que no le volvería a ver más. Vi la película, filmada unas horas más tarde, que se mostró aquí diez años después de que él fuera asesinado. Llevaba la misma camisa y tenia la misma cara que yo amaba tanto. Nunca olvidaré. No necesito análisis de ADN. Sé que es mi padre.

A su padre le filmaron mientras lo ejecutaban. Y el niño de 8 años también fue filmado, mientras Ratko Mladic le daba dulces, el hijo comía caramelos mientras asesinaban a su padre."






Aquests dos vídeos surten en els articles de periodismo humano que penjo a continuació. Val la pena llegir-los:

La fosa del terror - 1
La fosa del terror - 2
La fosa del terror - 3