L’Ajuntament de Tarragona, el patrimoni romà, la guerra del francès, turisme, calers i promoció de la pau

M’agradaria recordar dos esdeveniments en els quals està força implicat el nostre Il·lústríssim Ajuntament:

• Tàrraco Viva
• Bicentenari del setge a la guerra del francès

Pel que fa a Tàrraco Viva, enguany s’ha cel·lebrat la XIV edició. No poso en dubte les seves qualitats i menys encara la tasca que desenvolupen les persones que s’hi guanyen la vida, però no és cap secret que sempre m’han grinyolat els aspectes més “militaristes” amb desfilades de soldats (romans evidentment), demostracions d’armes, la vida en els campaments, gladiadors i, com no, amb els infants que juguen aquells dies amb cascs, espases, etc.

Segons l’Oficina Tarraco Viva, es tracta d’un festival cultural internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d'època romana i entre els seus objectius esmenten:

• La divulgació del coneixement de la història antiga… Història per a tothom! podria ser un lema de les jornades.
• La sensibilització dels ciutadans de Tarragona i dels visitants, vers la importància de la conservació del Patrimoni Històric… (aconseguir mitjans, humans i econòmics, inversions, mitjançant la pressió ciutadana).
• La creació d’un producte cultural de qualitat per generar turisme cultural relacionat amb el patrimoni històric...
• Potenciar la creació de grups de reenacment, living history i arqueologia experimental amb l'objectiu de divulgar millor el passat històric. A Tarragona s'han creat 8 grups d'aquest tipus, gràcies a les jornades Tàrraco Viva i són molt importants els grups europeus que cada any participen a les jornades.
• Etc.

L’origen del projecte, diu l’Oficina TV, cal cercar-lo a “l'any 1999, (encara que hi va haver una edició pròleg l'any anterior) amb motiu d'una sèrie d'actes que pretenien donar suport ciutadà a la candidatura de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. L'èxit de les jornades ens va fer veure la necessitat de plantejar-nos la seva celebració anual, amb independència de la candidatura.”

En relació al bicentenari del setge de Tarragona durant la “guerra del Francès” (1811-2011), hem vist com s’han celebrat tot un seguit d’actes entre els quals hi ha hagut: exposicions; fotografia; publicacions extraordinàries; presentació de llibres, col·leccions de làmines, webs, còmics...; conferències; pel·lícules; rutes literàries; guies bibliogràfiques; inauguracions; un Curs de la Universitat d’Estiu de la URV “200 anys de la Guerra del Francès”; la presentació de la sol·licitud de Lloc d’Interès Nacional dels espais del fortí de l’Oliva i de les escales i pla de la Seu... Curiosament també hi ha hagut una missa en sufragi de tots els que moriren en el setge de Tarragona de 1811, presidida per l’Arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol Balcells i, ja no tant curiosament, alguns actes de “recreació històrica” que recorden Tàrraco Viva, com la recreació d’un Campament militar napoleònic, visites a un campament militar d’inicis de segle XIX, demostració general d’infanteria i artilleria militar d’època napoleònica, Concentració i desfilada fins a la plaça de la Font de les tropes participants en les Jornades de Recreació Històrica, representació del Darrer combat de l’assalt de Tarragona per la Baixada de la Misericòrdia, carrer Major i plaça de les Cols i Representació de L’assalt al Pla de la Catedral per les escales de la Plaça de les Cols.

No poso en dubte la importància i interès de les activitats esmentades que, entre d’altres coses, generen força moviment de diners i rèdits electorals. Suposo que part dels diners que es belluguen van a parar a les butxaques d’algú i/o d’algun dels Ens que hi participen (encara que no es pugui parlar, exactament, de butxaques la matrícula del curs de la URV, per exemple, costava entre 80 i 107 euros), cosa que, en principi, tampoc critico. No en va, un dels objectius de Tàrraco Viva era el d’assolir recursos (humans i materials), mitjançant la pressió ciutadana, per a la investigació i conservació del patrimoni.

Podríem debatre sobre si Tàrraco Viva promou o no el militarisme, en qualsevol cas crec que hem de coincidir en què el que no promou ni ho pretén (a nivell d’objectius, si més no), és la promoció o foment de la resolució pacífica de conflictes i/o la cultura de pau.

En el programa del bicecentenari si que l’Ajuntament de Tarragona, diu: “La commemoració d’una efemèride del passat com el Bicentenari del setge de Tarragona durant la Guerra del Francès (1811-2011), és útil i necessària si té com a objectiu difondre la nostra història comuna i serveix per rebutjar la irracionalitat i la crueltat de les guerres, així com per reivindicar en el present i en el futur la convivència en pau entre les persones”.

No entraré en la possible contradicció entre aquesta intenció i el fet que no es compti entre les de Tàrraco Viva; ni del fet que l’Ajuntament de Tarragona no s’hagi definit en relació a la presència de vaixells nuclears i/o de guerra al port de la ciutat (a banda de la benvinguda que se’ls va fer fa anys, amb equip de govern format per CiU i PSC); ni en la impossibilitat de consensuar alguna de les 22 mesures de foment de cultura de pau que impulsa la Fundació Delàs, la Fundació per la Pau, l'Escola de cultura de pau... i diferents Ajuntaments; ni en el fet que amb el pretext de col·laboracions no polítiques sinó culturals es tracti amb l’ambaixador d’Israel que si fa declaracions polítiques.

En el que si vull entrar és en la confusió que em genera que un Ajuntament que té unes intencions tan lloables de “rebutjar la irracionalitat i crueltat de les guerres” i per “reivindicar la convivència en pau entre les persones” no commemori de cap manera l’aniversari del llançament de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki (6 i 9 d’agost de 1945).

Podríem estar d’acord en què hi ha altres prioritats o en què hi ha força Ajuntaments que tampoc commemoren aquesta data. Però hi ha una diferència: L’Ajuntament de Tarragona forma part d’una xarxa anomenada “Majors for Peace”, alcaldes per la pau, des de l’any 2004.

Algú pot dir “Sí, però és que en aquesta xarxa hi va entrar l’anterior equip de govern”, el de CiU, que va enviar l’Agustí Mallol a New York, amb En Josep Poblet, a l’Assemblea de les NN.UU. per parlar de la construcció de la pau a les ciutats i a Hiroshima per commemorar el llançament de les bombes. Correcte, però, a banda que després s’ha col·locat el Sr. Mallol a Sirusa com a cap d’activitats pedagògiques, ningú ha tramitat la baixa d’aquesta Xarxa que continua comptant amb l’Ajuntament de Tarragona en el llistat d’entitats adherides.

Si algú va considerar que calia estar en aquesta xarxa (evidentment per convicció i no per rèdits electorals, que us penseu) i commemorar aquest aniversari el més lògic era continuar-ho fent, cosa que l’equip de govern de CiU ni el del PSC han fet.

Quin és el problema? Una distracció? Hiroshima i Nagasaki mereixen un tracte diferent que Roma o França? No generen moviment de diners? No es poden assolir recursos ni rèdits electorals? La pau i la coherència no són prioritaris?...

Mentre intento cercar aclariment a la meva confusió, cal recordar que la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau fa anys que commemora aquest luctuós aniversari. Avui, diumenge, a PxP ha organitzat un taller de fanalets flotants i dimarts en farà un altre. A les 22,00 h. es dipositaran els fanalets a la font del Passeig de les Palmeres (una cerimònia similar es celebra cada any al Parc del Memorial de la Pau i al riu Motoyasu a Hiroshima).