desfent tòpics sobre la immigració

Ahir, un feisbuquero va penjar un enllaç a un diari digital (vomitiu pel meu gust) anomenat "alerta digital". L'article s'anomena "Cataluña muda de piel: los primeros bebés nacidos en 2012, ¡un magrebí, una ecuatoriana y una gambiana!" (un altre article, per exemple, es titulava: "Las españolas prefirieron abortar: La primera niña nacida en España en 2012 es, cómo no, de padres musulmanes").

A partir d'un titular xenòfob com aquest i previ aclariment de que "muchos de vosotros me tachareis de racista y no, no lo soy, es lo que los gobernantes estan fomentando con tanto derecho y tan poca obligacion" apareixen un seguit de comentaris que podríem qualificar de xenòfobs i/o racistes a banda de típics i falsos: "...los de aqui no se pueden permitir tener hijos, no reciben ningun tipo de ayuda, cosa que los emigrantes si", "...buenos coches, buenos tlf, buenos portatiles, buenas tv, los que les ayudan ¿no lo ven? porquee hombre si todos los demas lo vemos a mi que no me digan ¿eh?", "ellos encima incivicos, mal educados, exigentes...", "...ellos ni han cotizado ni cotizaran y se lo dan todo..."...

Crec que els comentaris esmentats no venen de la mala fe del/de la comentarista. En tot cas venen de la mala fe dels polítics que difonen aquestes falsedats per aprofitar-se de la por al diferent, al desconegut, per aconseguir vots encara que això provoqui conflictes i problemes. La ignorància i el desconeixement fa que força gent doni crèdit a aquestes falsedats.

Cercant informació seriosa i objectiva, o si més no contrastada, he trobat l'estudi "Inmigración y Estado de bienestar en España", de la col·lecció d'estudis socials de La Caixa, del qual són autors Francisco Javier Moreno Fuentes i María Bruquetas Callejo (veure perfil a la pàgina 6 de l'estudi) i que es va presentar en el mes de maig de 2011.

A la presentació de l'estudi podem llegir: En este contexto, desde algunos ámbitos se ha comenzado a cuestionar no solo la llegada de nuevos inmigrantes, sino el papel de los ya residentes en nuestro país y el impacto que su presencia puede tener sobre el Estado de bienestar y su sostenibilidad futura. Este tipo de debates, que con excesiva frecuencia parten de visiones sesgadas o bien recurren a tópicos no avalados por los datos, exigen un análisis riguroso y objetivo de la evidencia empírica. Precisamente en este contexto adquiere un especial relieve un trabajo como el que presentamos.

Una de les principals conclusions de l'estudi és que els immigrants aporten a l'Estat del benestar "molt més" del que reben. Concretament, suposen el 12% de la població i són responsables del 5,6% de la utilització de serveis.

L'estudi assenyala que, fins i tot, els immigrants en situació irregular contribueixen al sistema al pagar impostos indirectes, dinamitzar el consum i realitzar tasques que permeten a les dones autòctones incorporar-se al mercat laboral.

Altres dades que contradiuen aquests "tòpics no avalats per dades" són:

• Els estrangers consulten un 7% menys que la població autóctona al metge de capçalera i un 16,5% menys als especialistes. Pel que fa als serveis d'urgències, el seu ús s'eleva lleugerament entre els estrangers i és la vía mitjançant la qual un 65% va accedir a tractament hospitalari, enfront d'un 57% en el cas dels espanyols.

• La crisi actual ha afectat als col·lectius immigrants amb particular duresa, sobretot en les taxes de desocupació, que s'acosten a una mitjana del 30%, en comparació amb una taxa d'atur del 18% entre els autòctons.

• Els immigrants presenten taxes de pobresa notablement altes: quasi el 30% dels llatinoamericans, africans i asiàtics, enfront de al voltant d'un 18% de ciutadans de nacionalitat espanyola, es troben per sota el llindar del 60% de la mitjana de la renda. El 3% de la població autòctona, quasi el 7% dels immigrants de l'Europa de l'Est, i el 5,4% dels immigrants de la resta del món es sitúan per sota el llindar de pobresa severa (25% de la mitjana de la renda).
  

• La població immigrant representava l'11,2% dels beneficiaris de rendes mínimes d'inserció (RMI), la qual cosa indica una clara infra-representació, atès que els immigrants representan una proporció més gran de la població en risc d'exclusió social.

• El capítol VI de l'estudi analitza l'impacte de la immigració en la sostenibilitat financera i social de l'estat del benestar i afirma que la immigració ha actuat com a un important factor dinamitzador de l'economia espanyola en els darrers anys i ha contribuït a consolidar el sistema de protecció social del país. Més concretament, el 50% del superàvit en les finances públiques dels darrers anys ha sigut gracies als impostos i contribucions socials de la immigració, que han suposat una mitjana d'uns 5.000 milions d'euros anuals.

  La joventut i altes taxes d'activitat dels immigrants també ha sigut determinant per elevar la proporció de cotitzants sobre pensionistes a raó del 2,5, amb la qual cosa s'ha retardat en quasi cinc anys la previsible entrada en dèficit del sistema espanyol de pensions.
  

  L'arribada d'estrangers ha pal·liat els efectes del progressiu envelliment de la població garantint temporalment el manteniment del sistema de pensions.

A la documentació de les “Jornadas de reflexión sobre el Plan Estratégico de Integración de los
Inmigrantes” podem llegir, també, el següent:

Pero los inmigrantes no son una clientela habitual de los Servicios Sociales. Al contrario, acuden sólo de modo excepcional a estos servicios y, aunque sea creciente el número de inmigrantes que acuden a los Ser. Soc., los clientes habituales de estos servicios siguen siendo
mayoritariamente ciudadanos autóctonos.

Afegeixo un parell d'enllaços a articles relacionats amb el tema, un en el blog últimas noticias press i l'altre en el diari El Pais, i un enllaç a la revista Calei2copio de l'Ajuntament de Fuenlabrada amb articles relacionats amb la immigració i amb l'emigració espanyola.