De tant en tant em deixo seduir per idees i/o filosofies que es podríen resumir en els versos de Brecht:
...
M’agradaria ser savi també.
Els vells llibres expliquen la saviesa:
apartar-se de les lluites del món i transcórrer
sense inquietuds el nostre breu temps.
Lliurar-se de la violència.
donar bé per mal,
no satisfer els desitjos i fins
oblidar-los: tal és la saviesa.
Però jo no puc fer res d’això:
Veritablement, visc en temps d’ombres...
Però com diuen els versos, finalment, no puc fer res d'això i, en aquest sentit, fa una estona, he vist la pel·lícula "el regne del cel" de Ridley Scott (de moment no m'ha fet el pes) i entremig algú diu quelcom que m'ha colpit:
"quin home pot dir que ho és, si veient el món com és no l'esmena"