dissabte, 15 de març de 2008

quin home pot dir que ho és, si veient el món com és no l'esmena

fotografia de Sebastiao Salgado

De tant en tant em deixo seduir per idees i/o filosofies que es podríen resumir en els versos de Brecht:

...
M’agradaria ser savi també.
Els vells llibres expliquen la saviesa:
apartar-se de les lluites del món i transcórrer
sense inquietuds el nostre breu temps.
Lliurar-se de la violència.
donar bé per mal,
no satisfer els desitjos i fins
oblidar-los: tal és la saviesa.
Però jo no puc fer res d’això:
Veritablement, visc en temps d’ombres...

Però com diuen els versos, finalment, no puc fer res d'això i, en aquest sentit, fa una estona, he vist la pel·lícula "el regne del cel" de Ridley Scott (de moment no m'ha fet el pes) i entremig algú diu quelcom que m'ha colpit:
"quin home pot dir que ho és, si veient el món com és no l'esmena"

6 comentaris:

Oscar Ramírez ha dit...

Molt bo aquest text de Brecht. I la foto encara millor tot i que no hauria d'existir una imatge així. Salut Josep Maria.

zel ha dit...

veritat com una cosa, si és com diu l'Eudald Carbonell, encara no som humans...

Anònim ha dit...

A mi Brach m'agrada molt en els poemes i en segones quines obres de teatre. Aquest poema m'emociona.
jordimartifont

Josep Maria Yago ha dit...

Oscar, Jordi, coincidim en la valoració i emoció que susciten aquests versos.
Tens raó, Roser, quina evolució tan diferent la dels éssers humans en comparació a la de la tecnologia.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

per un error genètic el mono és va convertir amb l'home, un mutant que com a tal es va anar creant per destruir a les demes especies

Sigorgik ha dit...

Ja trobava a faltar els poemes de Brecht. Gràcies!