Demà toca treballar un altre cop i retornar a les activitats "quotidianes". Ha passat la "setmana santa". L'església catòlica anomena així la celebració ancestral d'una festa astronòmica: l'arribada de la primera lluna plena de la primavera. Enlloc de les celebracions i rituals basats en l'alegria i els cultes a la fertilitat, l'església va col·locar la commemoració de la passió i mort de Jesucrist i de la seva resurrecció (tot, si més no, força més light).
A mi, particularment, no m'importa massa el que es vulgui celebrar però tinc clar que aquests dies inviten força més a passejar, a sortir, a viure... abans que a participar en processons, desfilades lúgubres, penitencials, amb músiques paramilitars que, a més, comporten la presència de les autoritats civils i eclessiàstiques (si més no a Tarragona). L'altre dia vaig poder observar un bocí d'una processó en la qual compartien lloc d'honor un parell de regidors (un a l'equip de govern i l'altre de l'oposició) i el flamant síndic de greuges de Tarragona. Curiosa simbiosi.
De totes maneres, la setmana santa també depara ocasions divertides i interessants, així, m'encanten les declaracions de l'arquebisbe de Toledo i vicepresident de la Conferència Episcopal, el cardenal Antonio Cañizares, quan diu sentir “pena y una honda preocupación” pel devenir de la Setmana Santa com a celebració religiosa. “La Semana Santa, en general, se ha desdibujado, se ha secularizado y se ha convertido con frecuencia en una semana de vacaciones o en días apropiados para hacer turismo o para el descanso. Se ha descristianizado y hasta paganizado”. El cardenal Cañizares, diu que la Setmana Santa, “en el mejor de los casos para muchos no pasa de ser unas jornadas en las que junto al turismo o al descanso se asiste a unos oficios religiosos y se contemplan, más o menos como espectadores, unos desfiles procesionales”.
Ajo y agua, com deia no se qui.
Bé, no tenia massa intenció de parlar d'aquestes celebracions funeràries sinó de les celebracions de la vida, de l'amor i de l'amistat i us puc assegurar que no m'ha fet falta esforçar-me gens per gaudir d'uns dies força macos en companyia de persones estimades. I, si a sobre, li sap greu al senyor Cañizares, millor!
A mi, particularment, no m'importa massa el que es vulgui celebrar però tinc clar que aquests dies inviten força més a passejar, a sortir, a viure... abans que a participar en processons, desfilades lúgubres, penitencials, amb músiques paramilitars que, a més, comporten la presència de les autoritats civils i eclessiàstiques (si més no a Tarragona). L'altre dia vaig poder observar un bocí d'una processó en la qual compartien lloc d'honor un parell de regidors (un a l'equip de govern i l'altre de l'oposició) i el flamant síndic de greuges de Tarragona. Curiosa simbiosi.
De totes maneres, la setmana santa també depara ocasions divertides i interessants, així, m'encanten les declaracions de l'arquebisbe de Toledo i vicepresident de la Conferència Episcopal, el cardenal Antonio Cañizares, quan diu sentir “pena y una honda preocupación” pel devenir de la Setmana Santa com a celebració religiosa. “La Semana Santa, en general, se ha desdibujado, se ha secularizado y se ha convertido con frecuencia en una semana de vacaciones o en días apropiados para hacer turismo o para el descanso. Se ha descristianizado y hasta paganizado”. El cardenal Cañizares, diu que la Setmana Santa, “en el mejor de los casos para muchos no pasa de ser unas jornadas en las que junto al turismo o al descanso se asiste a unos oficios religiosos y se contemplan, más o menos como espectadores, unos desfiles procesionales”.
Ajo y agua, com deia no se qui.
Bé, no tenia massa intenció de parlar d'aquestes celebracions funeràries sinó de les celebracions de la vida, de l'amor i de l'amistat i us puc assegurar que no m'ha fet falta esforçar-me gens per gaudir d'uns dies força macos en companyia de persones estimades. I, si a sobre, li sap greu al senyor Cañizares, millor!
