"setmana santa" 2011

Ja tornem a estar amb les cel·lebracions de mort del catolicisme, amb bandes de cornetes i timbals de tarannà paramilitar, jerarquies eclesiàstiques i personalitats porta cristos i porta condons (ui, perdó, volia dir penons) apoderant-se dels carrers de força indrets de la península.

Aquest cop, intentaré no fotre un post dels típics llarguísims i em limitaré a penjar alguna imatge, algun vídeo i algun enllaç a articles interessants sobre la "setmana santa"

El primer vídeo és un fragment de "La vida de Brien", la pel·lícula dels Monty Python, en què es reparteixen creus a condemnats a la crucifixió


El segon vídeo és el final de la mateixa pel·lícula "La vida de Brien"

Carta de un ateo a Zapatero d'Ignacio Escolar

Marinaleda (Sevilla): Semana Santa por lo civil

Fiestas, semana por la paz (de la web Marinaleda.com)

"...Buscamos, en estos días, demostrar que es preferible mirar a los ojos de tus semejantes que están en el paro, que no tiene papeles, que pasa hambre, que está en la cárcel o al que se le pega dos tiros y se le echa a una cuneta por rebeldía que andar rezándole a ídolos de escayola que representan a un Dios demasiado en las alturas y demasiado inútil para resolver los problemas concretos de la gente concreta..."

Procesiones ateas y apostasia de Shangay Lily

Seguidament penjo un parell d'imatges del fotógraf JAM Montoya, de la col·lecció Sanctorum 2003

"Para la realización de estas imágenes el autor recurre a la paráfrasis, a la reutilización de imágenes religiosas de la iconografía clásica, dotándolas de un nuevo sentido e intencionalidad claramente transgresiva y procurando una inversión en su significado más profundo. Exalta la sexualidad como faceta inherente al ser humano independiente de cualquier creencia o religión. El sexo es la vida y está inscrito en nuestra naturaleza, a pesar de que la religión católica esté obsesionada por negarlo."

'El artista es el desgraciado que se ha vuelto perverso. En esta perversidad se halla el camino de la redención de la sociedad: las estéticas de la burla, la obscenidad y el pozo negro son los caminos morales contra la conformidad, el materialismo y la ignorancia.'

Otto Mühl.

Podeu veure les seves diferents col·leccions i informació sobre l'autor i el seu treball prement ací.


Acabo el post amb un vídeo sobre una processó: la de la Macarena d'Ocaña a Barcelona

Primavera, vida...

Demà toca treballar un altre cop i retornar a les activitats "quotidianes". Ha passat la "setmana santa". L'església catòlica anomena així la celebració ancestral d'una festa astronòmica: l'arribada de la primera lluna plena de la primavera. Enlloc de les celebracions i rituals basats en l'alegria i els cultes a la fertilitat, l'església va col·locar la commemoració de la passió i mort de Jesucrist i de la seva resurrecció (tot, si més no, força més light).
A mi, particularment, no m'importa massa el que es vulgui celebrar però tinc clar que aquests dies inviten força més a passejar, a sortir, a viure... abans que a participar en processons, desfilades lúgubres, penitencials, amb músiques paramilitars que, a més, comporten la presència de les autoritats civils i eclessiàstiques (si més no a Tarragona). L'altre dia vaig poder observar un bocí d'una processó en la qual compartien lloc d'honor un parell de regidors (un a l'equip de govern i l'altre de l'oposició) i el flamant síndic de greuges de Tarragona. Curiosa simbiosi.
De totes maneres, la setmana santa també depara ocasions divertides i interessants, així, m'encanten les declaracions de l'arquebisbe de Toledo i vicepresident de la Conferència Episcopal, el cardenal Antonio Cañizares, quan diu sentir “pena y una honda preocupación” pel devenir de la Setmana Santa com a celebració religiosa. “La Semana Santa, en general, se ha desdibujado, se ha secularizado y se ha convertido con frecuencia en una semana de vacaciones o en días apropiados para hacer turismo o para el descanso. Se ha descristianizado y hasta paganizado”. El cardenal Cañizares, diu que la Setmana Santa, “en el mejor de los casos para muchos no pasa de ser unas jornadas en las que junto al turismo o al descanso se asiste a unos oficios religiosos y se contemplan, más o menos como espectadores, unos desfiles procesionales”.
Ajo y agua, com deia no se qui.
Bé, no tenia massa intenció de parlar d'aquestes celebracions funeràries sinó de les celebracions de la vida, de l'amor i de l'amistat i us puc assegurar que no m'ha fet falta esforçar-me gens per gaudir d'uns dies força macos en companyia de persones estimades. I, si a sobre, li sap greu al senyor Cañizares, millor!

setmana santa - tarragona laica!

Començo a preparar el post mentre sonen els tambors de les bandes, paramilitars, de la processó del divendres "sant". La intenció era fer un post, breu, que aportés una mica d'aire laic en aquesta setmana obscurantista que ja fa dies que dura. Ho he deixat per sopar i, després, mentre l'acabo, m'assabento que s'ha suspès la processó a causa de la pluja. Se m'acudeixen força comentaris i acudits al respecte però me'ls estalvio; el fet que es suspengui una celebració com aquesta, per molt que em desagradi l'acte en sí, no m'alegra i, per tant, acabo el post. El Jordi Martí ho ha treballat més i n'ha fet un article força interessant que us invito a llegir.

la fotografia és de la "setmana santa" de Saragossa

Em faig ressó de la presentació del moviment laic i progressista al Camp de Tarragona. Em fa l'efecte que la cosa no m'entusiasmarà però, en tot cas, us ho explico per qui vulgui anar a la presentació i assabentar-se de que va la cosa.Finalment, us deixo amb un conte que m'ha fet gràcia i reprodueixo una fotografia, antiga, que ja havia publicat en algun altre post, que em recorda altres "setmanes santes". De fet, més que setmanes, anys.

equinocci de primavera: nord/sud, vida/mort, foscor/claror...

Ahir a la nit tenia previst anar al teatre, a la Sala Trono. El fet que programessin una funció en divendres sant em semblava una opció força més interessant i gratificant que la de sentir el retruny dels timbals funeraris i paramilitars de la processó. La decisió, a més, em semblava carregada d'una certa voluntat transgressora de la beateria d'aquests dies i, a la par, reivindicadora d'opcions lúdiques i laiques com la botifarrada que diferents entitats de Reus van celebrar recuperant la "promiscuació" que es feia a Reus a principis de segle.

Bé, finalment, no vaig anar al teatre perquè arribar a la sala Trono, des de la Rambla Nova on era, se'm va presentar com una proesa atlètica al suposar un tomb important, sense saber si hi havia localitats o no, i perquè estava amb un parell d'amics amb la perspectiva d'un sopar en agradable companyia.
Després de sopar a Cal Faune ens en vam anar a L'Estada a fer una copa (de Calvados en el meu cas) i vam coincidir amb el final de la processó per la Rambla Nova. Una discussió sobre l'assistència de la Corporació municipal a la processo i el lloc que hi ocupaven va ocasionar que presenciéssim el seu acabament.

Vaig poder veure, així, al costat d'un indigent -no sé si astorat, sorprès o pietós-, pendonistes i cordonistes (?), força més mudats i situats. Després d'alguns congregants, amb i sense caputxa, un parell de passos i una banda de "cornetas y tambores", va arribar l'arquebisbe i, immediatament després, la Corporació municipal (sense els representants d'ERC si no m'erro), autoritats provincials i la banda de música.

Estaria be que Tarragona, malgrat no constar cap tradició en aquest sentit (rèmores, potser, d'allò de la ciutat de capellans, militars i funcionaris?), pogués comptar amb algun tipus d'acte alternatiu a la setmana santa (i a l'any jubilar i a tantes altres manifestacions eclesials que tant semblen agradar, darrerament, a les nostres autoritats). Res a dir, per altra banda - deixant de costat una certa compassió per persones que necessiten aferrar-se a la fe davant la por al no res-, si no fos per la relació d'aquestes manifestacions amb una jerarquia que s'alia amb opcions polítiques conservadores i reaccionàries per anomenar-ho d'alguna manera suau i amb la barreja d'autoritats polítiques i eclesiàstiques que pensava superades i enterrades en el passat.
En qualsevol cas tanco el post pensant que, posats a triar, d'entre les imatges del dia em quedo amb aquesta: