diumenge, 9 de desembre del 2007

CAMPAÑA EN APOYO A NUESTROS QUERIDOS REYES MAGOS, MARGINADOS Y OLVIDADOS GRACIAS A UN INVASOR GORDO Y SEBOSO PRODUCTO DEL CONSUMISMO COMPULSIVO...

Ja sabeu que a mi em fan, quasi, tant de fàstic un com els altres però, en qualsevol cas, ho he rebut i ho penjo:

Estos tres pobres venerables ancianos llevan dos mil años con su PYME, atendiendo únicamente al mercado español y sin intención de expandirse, y están sufriendo una agresión que amenaza con destruirlos.
Reivindicamos la figura de los Reyes Magos porque:
1. Los Reyes Magos son un símbolo de la multirracialidad y nunca han tenido problemas de inmigración.
2. Los Reyes Magos son fashion total, su elegancia en el vestir no ha pasado de moda en dos milenios.
3. Si no existiesen los Reyes Magos, las vacaciones se acabarían el 2 de Enero.
4. Los Reyes Magos son ecológicos, utilizan vehículos de tracción animal que con su estiércol contribuyen a fertilizar el suelo patrio (nada de trineos volando ni gilipolleces que no existen...)
5. Los Reyes Magos generan un montón de puestos de trabajo entre pajecillos, carteros reales y multitud de gente que va en la cabalgata.
6. De Papá Noel puede hacer cualquier pelagatos, pero para hacer de Reyes Magos se necesitan al menos tres.
7. Los Reyes Magos fomentan la industria del calzado y enseñan a los niños que las botas se deben limpiar al menos una vez al año. Por contra, el gordinflas exige que se deje un calcetín, prenda proclive a servir de acomodo de la mugre, cuando no de indecorosos 'tomates'.
8. Los Reyes Magos planifican concienzudamente su trabajo y se retiran discretamente cuando acaban la función.
9. Santa Claus vive en el Polo norte y por eso es un amargado, los Magos son de Oriente, cuna de la civilización y por ello de una elegancia no decadente.
10. Los Reyes Magos tuvieron un papel destacado en la Navidad, Santa Claus es un trepa que trata de aprovecharse del negocio y que no participó en nada en los acontecimientos de la Navidad.
11. Los Reyes Magos son de los poquísimos usuarios que mantienen en pie la minería del carbón en Asturias. No lo han cambiado por gas natural ni por bombillitas horteras.
12. Los Reyes Magos lo saben todo. Santa Claus no sabe otra cosa que agitar estúpidamente una campanita.
13.Santa Claus es un zoquete que no respeta los sentimientos de los renos de nariz colorada. No hay documentado ningún caso de maltrato psicológico por parte de los Reyes Magos hacia sus camellos.
14.Los Reyes Magos son agradecidos, siempre se zampan las golosinas que les dejamos en el plato.
15.Sin los Reyes Magos no se habría inventado el Roscón de Reyes.
16.Finalmente, Santa Claus se pasa la vida diciendo '¡Jo, jo, jo!'. Risa forzada y sin sentido. Señal de estupidez.

Empecemos la campaña en PRO DE NUESTROS QUERIDÍSIMOS Y ANTIQUÍSIMOS REYES MAGOS, QUE VUELVAN A AFLORAR LAS TRADICIONES CON ARRAIGO CENTENARIO...

Todos los años por estas fechas sufrimos una agresión globalizadota en forma de tipo gordinflón, una manipulación de las mentes de los niños de España y del resto del universo.

Ese adefesio carente del más mínimo sentido de la elegancia en el vestir, con aspecto de dipsómano avejentado y multirreincidente en el allanamiento de morada por el método del escalo, es un invento de la multinacional más
multinacional de todas las multinacionales, Coca-Cola. En los años 30, cogieron al San Nicolás de la tradición Nórdica, que originalmente se paseaba vestido de obispo o de duende un tanto zarrapastroso y lo enfundaron en un atuendo con los colores corporativos (rojo y blanco).
Desde entonces, generaciones de tiernos infantes de medio mundo han sido machacadas por la publicidad, alienándose hasta tal punto que piensan que un mamarracho publicitario representa todo lo bueno del ser humano.
¡Basta ya!, ¡reivindiquemos nuestras señas de identidad! ¡Abajo Santa Claus y vivan los Reyes Magos

RECLAMA TU DERECHO A HACER PAYASADAS: EL ARTE DER SER PAYAS@ REBELDE


Un parell de vegades he parlat o he linkat coses de Pallassos sense fronteres i el Circ Cric, també sobre el Vaixell dels bojos. Avui linko el blog de CIRCA Ejercito Rebelde de Payasos - Sección espanyola de CIRCA (Clandestine Insurgent Rebel Clown Army) Acció directa no violenta, alegría i insurrecció. És un blog i una activitat molt recomanable. Reprodueixo, seguidament, un dels seus texts:

“Los payasos siempre hablan de lo mismo, hablan del hambre: del hambre de comida, del hambre de sexo, pero también del hambre de dignidad, de identidad, de poder. Son ellos quienes plantean cuestiones como quién gobierna y quién protesta.” Dario Fo (actor y payaso italiano)
CIRCA no es una excusa más para disfrazarse y traer color y sonrisas a las líneas grises de las protestas. No es simplemente un grupo de activistas con narices rojas, la cara pintada, medias de camuflaje y pelucas ridículas sino un ejército altamente disciplinado de payas@s bien entrenad@s; una milicia de auténtic@s tontainas, un batallón de bufones.

La idea de CIRCA es desarrollar una forma de activismo político que una la práctica ancestral del clown con el más moderno concepto de acción directa no violenta. Queremos desarrollar una metodología que transforme y sustente las propias emociones de l@s activistas a la vez que haga posible una verdadera acción directa. CIRCA ve ambas cosas, el alma y las calles, como lugares para la lucha, ya que se ha dado cuenta de que la tendencia destructiva de las protestas está haciendo olvidar el trabajo personal de transformación interna de cada un@. Esta innovadora forma de protesta y de acción directa en las calles es crucial para crear e inspirar más movimientos.

L@s combatientes de CIRCA no juegan a ser payas@s profesionales: son payas@s, payas@s verdaderos. Payas@s que han huido de la seguridad represora del circo y escapado de la banalidad de las fiestas infantiles; tont@s que han tirado sus cetros y roto las cadenas que los unían al trono como bufones. CIRCA pretende hacer que l@s payas@s vuelvan a ser realmente peligros@s, que salgan a la calle, que reclamen su desobediencia y vuelvan a tener la función social que un día tuvieron: la habilidad de trastornar, criticar y curar a la sociedad. Desde la Antigüedad, l@s “estafador@s” (antecesor@s históric@s de todo payaso) han jugado con las contradicciones de la vida, creando coherencia y desorden mediante la confusión para poner en evidencia sus mentiras y sacar a la luz la verdad. Quien está maquillado bajo un disfraz de CIRCA representa estas contradicciones de la vida, es a la vez temible e inocente, sabi@ y estúpid@, artista y disidente, curander@ y hazmerreir, pelele y subversiv@.

La práctica del carnaval como forma de resistencia alegre se ha convertido en una táctica clave en el movimiento global anticapitalista, con proyectos como “Carnaval contra el Capitalismo” que tienen lugar en todas partes del mundo. El arte del clown, al igual que el carnaval, suspende y se mofa de las leyes y el orden, está en la línea entre arte y vida real, en una zona intermedia particular. Este tipo de zonas existen en todos los ecosistemas (por ejemplo entre mar y tierra firme) y es en ellas donde se desarrolla la mayor evolución y está presente una mayor diversidad. L@s payas@s llevan esta tierra de nadie mágica adonde quiera que van, extendiendo un espíritu creativo que baila entre el caos y el orden.

dissabte, 8 de desembre del 2007

dedicat als blogs de la BACA

Un vídeo sobre per què algú no va rebre regals del Pare Noel l'any passat:



En aquest altre la gent de Gomaespuma ens llegeixen una carta al Pare Noel. El més sorprenent és que està escrita el 26 de desembre.

Trobada de blocaires a Tarragona


Aquesta tarda, tarda de pont, hem fet una trobada de blocaires. al cafè de la Font. Penjo una foto que he mangat del bloc de la Jaka (Rosa, no em denunciis a la SGAE)

Hem acudit a la cita la Rosa el bloc de la Jaka, la Luci Luci's bloc, la Rosa Poètiques, el Jaume el basar de les espècies i Amb els cinc sentits, l'Emili meoquidemanimo, el Jordi Prendre la paraula i jo mateix Així ho penso. Probablement, el pont ha impedit que vinguessin el J.M. Tibau, Te la ma Maria, la Maria Rosa, el vertígen del trapezista...

Hem fet unes cerveses i hem aprofitat per conèixe'ns, compartir "secretillos" i, aprofitant l'avinentesa, la Montse i l'Amadeo han gravat unes entrevistes i unes imatges de la reunió per un programa de blogs de Canal Reus (si hagués vingut la tele de Tarragona també hauríem accedit ;-))

Ens ho hem passat força bé. A veure si ho repetim amb més penya.

dijous, 6 de desembre del 2007

Catalunya és una de les comunitats que menys esforç econòmic destina a educació no universitària

Aquests dies ha aparegut l'informe PISA 2006 que no ens deixa massa bé pel que fa a l'educació. Malgrat que l'informe no reflexa el panorama global de l'educació en els diferents països (referit tan sols alls/a les alumnes de 15 anys) i que cal relativitzar força coses (en funció, per exemple dels usos lingüístics, immigració, etc.) cal tenir en compte el que s'hi diu.


Fa uns dies va aparèixer, també, l'informe de la Fundació Jaume Bofill "L'estat de l'educació a Catalunya 2006-2007" que tampoc ens deixa massa ben parats. En reprodueixo un parell de fragments:

L'informe posa de manifest que la despesa pública en educació tendeix a incrementar-se a Catalunya però és una de les més baixes de l'estat espanyol i de la Unió europea. No n'hi ha prou amb assignar pressupostos suficients però, en tot cas, és una de les coses que cal fer.

Ja sé que el post és excessivament llarg però no em puc resistir a mo penjar un darrer quadre estadístic que parla sol.

Signatures contra el canvi climàtic i el consum de fuel de l'US Air Force

Entre el 3 i el 14 de desembre, representants de 190 països es reuniran an Bali, Indonesia, per decidir si implementar o no un nou acord mundial contra el canvi climàtic. La organització Avaaz està organitzant una marxa mundial virtual pel 8 de desembre en nom de totes les persones que estan signant com a suport a l'adopció de mesures contra el canvi climàtic. Membres de Avaaz a Bali portaran pancartes i banderes per representar als centenars de milers de persones que han signat o estan signant.
Un amic no ha volgut signar perque creu que no val la pena i per il·lustrar-ho, entre d'altres arguments em deia que l'U.S. Air Force consumeix al voltant de 3 bilions de "galons" de combustible (fuel) a l'any, la qual cosa suposa el consum diari de 8 milions de galons, o siguin exactament, 30.283.295 litres al dia que, traduit a volums entenedors, venen a ser unes 60 places de braus com la de Tarragona, plenes fins dalt de fuel.
Aquest argument, crec que enlloc de desanimar el que fa és reforçar les ganes de denunciar la hipocresia de molts governs en aquest i d'altres temes i sumar esforços contra el canvi climàtic i els interessos econòmics que el fan possible.

dimarts, 4 de desembre del 2007

Aquí una nit

Quintin Cabrera

Ahir, cercant, vaig trobar cançons d'En Quintin Cabrera, el cantautor uruguaià que porta un munt d'anys vivint a Barcelona (a banda dels nombrosos viatges per tota la geografia espanyola i d'arreu del món) i cantant, sovint en concerts solidaris amb qualsevol causa "perduda". Em va emocionar sentir cançons que feia molts anys que no sentia (confesso que no és difícil).
Recordo, fa molts anys, no recordo si Franco era mort o encara estava donant les darreres cuetades- vam fer un acte sindical al Camp de Mart i li vam demanar que vingués a cantar. Després d'ell havia de sortir jo a llegir un manifest. Xulillo com era afirmava que no s'havia de llegir, que calia aprendre-ho i dir-ho amb naturalitat. Em vaig posar davant el micro i... em vaig quedar en blanc. El bon Quintin em va acostar un taburet per estar més cómode i em va consolar i, mentrestant, vaig cercar el paper amb el manifest i, com no, vaig acabar llegint-lo. Després el vaig veure altres cops a les festes del PSUC en un càmping de Gavà o Castelldefels (la ballena alegre crec que es deia).
Entre les cançons que vaig sentir n'hi ha una que em va sorprendre perquè era en català (bé de fet en veritable "xarnego" i ho dic amb tot el carinyo) i us la ofereixo.

diumenge, 2 de desembre del 2007

Paraules per la Pau desembre 2007 - Canyes del Gaià

Aquest matí hem fet Paraules per la Pau, la concentració antimilitarista de cada primer diumenge de mes contra la presència de vaixells de guerra al port de Tarragona a partir de la creació d'espais de pau i art.
Aquest diumenge ens han ajudat a crear aquest espai els grallers "canyes del Gaià" que han protagonitzat una animada actuació amb danses.


A Paraules per la Pau hem recordat, també, que fa pocs dies va venir, de nou, la furgoneta de reclutament de l'exèrcit davant la qual vam acudir amb pancarta i octavetes les tres tardes que tenien previst passar a Tarragona (les dues primeres tardes van marxar al poc d'arribar nosaltres i la darrera ja no es van presentar). També hem recordat l'atemptat d'ETA d'ahir i l'empresonament dels encausats en el procés 18/98 (algun dels quals havia rebut crítiques i amenaces de l'entorn d'ETA) per tal de defensar que la solució a la problemàtica del pais basc s'ha de trobar mitjançant el diàleg.
Hem distribuït també el número 75 del full informatiu Paraules per la Pau amb les seccions habituals i informacions sobre la indústria d'armes, l'assassinat de Carlos J. Palomino, el jove antifeixista de Madrid, la visita de la furgoneta de l'exèrcit, etc.
A la web de la Coordinadora http://usuaris.tinet.org/tgnapau hi ha fotos de l'acte i el full informatiu.

dissabte, 1 de desembre del 2007

democràcia "entre cometes"

Seguint amb els posts sobre control social, acció policial i aquestes coses (per què no callaré, com fa molta gent, enlloc de "fer amics" defensant putes pobres?) us volia passar un text queEn David Fernández ha escrit en el setmanari La Directa però no he pogut trobar el text en format RTF o semblant amb la qual cosa l'he hagut d'escanejar (per llegir-lo bé haureu de prémer a sobre i el veureu més gran). Abans de penjar-lo m'he trobat per internet un document relacionat amb el Centre Social Okupat i Autogestionat La Hamsa, que, després de més de set anys desenvolupant activitats fou desallotjat en el mes d'agost de 2004. En el document, força interessant, hi ha un paràgraf que em sembla crucial en aquest debat i el reprodueixo tot seguit:

"No cal ser gaire avispat, ni ser un gran intel·lectual per veure el caire autoritari i de control absolut de la població que les “democràcies” occidentals estan imposant mitjançant els seus models polítics, econòmics i socials. En el context de la Unió Europea, tractats com el de Maastricht i el de Schengen perfeccionen els mecanismes del poder per a tenir-nos atrapats en formes i models de vida que redueixen dràsticament la nostra potencialitat per a decidir autònomament com volem viure i relacionar-nos. Pretenen fer-nos creure que vivim en la més justa i més lliure societat possible, alhora que cada vegada és més difícil sobreviure i llibertats que semblaven referents bàsics es van veient gradualment retallades i qüestionades. El missatge que transmeten contínuament és prou clar: o vivim, obeim, sostenim i participem del sistema tal i com està planificat o ens veure'm sotmesos a la marginalització, la criminalització i la persecució."

El darrer paràgraf és importantíssim perquè el ser-ne conscient és el que fa que algunes persones posem en dubte determinades actuacions que la major part dels mitjans de comunicació presenten com a incontestables. Paraula de rei que deiem de petits. Per posar un exemple, enllaçant amb l'article promès, de la manifestació antifeixista de fa uns dies a Barcelona ens hem atipat de veure com quatre provocadors llençaven tanques als mossos d'esquadra però no n'hem vist cap de les càrregues anteriors. Us deixo amb l'article.