dimarts, 4 de desembre de 2007

Quintin Cabrera

Ahir, cercant, vaig trobar cançons d'En Quintin Cabrera, el cantautor uruguaià que porta un munt d'anys vivint a Barcelona (a banda dels nombrosos viatges per tota la geografia espanyola i d'arreu del món) i cantant, sovint en concerts solidaris amb qualsevol causa "perduda". Em va emocionar sentir cançons que feia molts anys que no sentia (confesso que no és difícil).
Recordo, fa molts anys, no recordo si Franco era mort o encara estava donant les darreres cuetades- vam fer un acte sindical al Camp de Mart i li vam demanar que vingués a cantar. Després d'ell havia de sortir jo a llegir un manifest. Xulillo com era afirmava que no s'havia de llegir, que calia aprendre-ho i dir-ho amb naturalitat. Em vaig posar davant el micro i... em vaig quedar en blanc. El bon Quintin em va acostar un taburet per estar més cómode i em va consolar i, mentrestant, vaig cercar el paper amb el manifest i, com no, vaig acabar llegint-lo. Després el vaig veure altres cops a les festes del PSUC en un càmping de Gavà o Castelldefels (la ballena alegre crec que es deia).
Entre les cançons que vaig sentir n'hi ha una que em va sorprendre perquè era en català (bé de fet en veritable "xarnego" i ho dic amb tot el carinyo) i us la ofereixo.

1 comentari:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

tot un personatge aquest Quintin, gràcies per apropar-lo a naltros

salut amic