dilluns, 14 d’abril del 2008
freememe
l'Aina de Antígona o el poder d'allò real
l'Oscar Ramírez de Tot és possible
al mossen de confessionari mental
l'Eduard de Com gotes a l'oceà
Ire de Tanta lucha y tanta sonrisa
i al Joan i la Carol de Waipueduca
diumenge, 13 d’abril del 2008
Visita a Corbera d'Ebre i Miravet
Després de dinar hem passejat per Miravet. Jo només he estat dos cops en aquest bell poble. El primer cop en companyia de la Inma, aquest segon cop, un parell de setmanes després que la Inma ens hagi deixat.
M'imagino que potser sona a tristor i a pessimisme però crec que la visita ha sigut una manifestació de la dansa de la vida: Primavera, vida, i mort. Yin i Yang, Vishnú i Shiva... (els orientals en sabien força d'aquestes coses) i hem gaudit de la visita, dels records, dels paisatges i de la companyia.
dissabte, 12 d’abril del 2008
recuperant la "normalitat"
Entre les coses no tan bones, de tot hi ha d'haver, n'hi ha una que em preocupa una mica: dedicar un mínim de set hores a la feina (l'experiència fa pensar en què seran més) suposa un canvi important d'horaris. Estar a la feina a les 8 del matí implica que m'he d'aixecar a les 6 del matí (després de tot el procés em calen un parell d'horetes per estar al peu del canó) i, per tant, que al voltant de les 11 de la nit hauria d'estar al llit, amb la qual cosa, si hi afegim les tasques de la casa, dinar, etc. hi ha alguna activitat que en sortirà perjudicada i, entre aquestes, probablement, la freqüència de publicació de posts en el blog. Ja veurem.
Bé, mentrestant, he penjat un parell de posts sobre la Platja Llarga i les autoinculpacions pel tema avortament i, perquè, no us preocupeu, us informo que demà me n'aniré a passejar (i a dinar, que no és cosa sense importància) amb les meves filles i una colla d'amics a Corbera d'Ebre i voltants. Ja us penjaré alguna foto ;-) Mentrestant, i per acompanyar el post, us en penjo una feta en un d'aquests dies tan bons que ha fet per Tarragona.

Més notícies sobre la platja Llarga

A l'entrevist, les dues companyes, van veure un plànol gran a la paret amb la zona on anaven els plans urbanístics PP-28 (el més preocupant en la mesura que afectava el paisatge de fons de la platja i del bosc de la Marquesa) i el PP-27 (les 837 cases, una petita ciutat, a l'entrada de la riera del Catllar, massa prop de la platja...). Bé, doncs, ni l'un ni l'altre tenien el ratlladet que li posen en els plànols a les urbanitzacions, estaven ben blancs, i no vegis, deien, el gust que donava imaginar-se que eres un conill o un teixó i anaves de la platja o del bosc de la Marquesa, a traves del turó, fins a la riera del Catllar i d'allí a la resta de la Anella verda; tan sols faltava fer uns quants tunels perquè el conillet o el que sigui passessin per sota tanta carretera com estan fent sense ser atropellats per un cotxe i per sota de la via del tren. A l'entrevista van demanar-ho, perquè aquests boscos segueixin plens de vida, així com, ja que no s'hi fan cases, que es preservin legalment aquests terrenys, sigui des del mateix POUM que estan elaborant i/o ampliant el PEIN de Tamarit-Punta de la Mora, ara per ara massa petit per a la viabilitat de la seva fauna.
Resta encara el PP-40, complex hoteler sota la riera del Catllar, tocant a la rotonda. Diuen que no serà molt alt. De totes maneres ara ve altre període d'al·legacions i la plataforma recorrerà per estar en zona inundable entre d'altres aspectes.
Pel que fa al passeig, els van dir que no volen les llargues parets etc. etc. que té l'actual versió del projecte que hi ha a la Subdelegació de Costes (del Ministeri del Medi ambient, que té la competència per fer-lo i que ho finança, però on diuen que es farà el que vulgui l'Ajuntament). Hi ha al voltant d'un any per discutir-hoo, ja què diuen que no es comença fins que estigui aprovat el POUM.
El projecte preveu en el futur un passeig marítim (camí de ronda?) des de Tarragona a la Llarga, passant per platges, roquers i el bosc de la Marquesa (fent força destrossa), que enllaçaria amb el "Camí de la Platja Llarga a Roc de Sant Gaietà", ja aprovat pel ministeri. La Plataforma va demanar al regidor que es renunciï a la idea de fer aquest passeig litoral des de Tarragona fins a Roda de Bará, ja que un dels encants del litoral és la intimitat de moltes de les seves platges i racons, gràcies a què cada platja té les seves pròpies vias d'accés.
I hem demanat hora a la Subdelegació de Costes perquè ens ensenyin tots aquests projectes.
A l'Ajuntament diuen que no els agrada tampoc la idea de Costes de passeig ostentós sobre roques etc. des de Tarragona a la Llarga, però van exposar una idea que no ha desagradat: ja què es desviarà la via del tren des del començament de la platja, cap a l'interior (posaran la estació prop de la plaça Imperial Tarraco), l'antiga via es pot convertir en una via verda per la qual arribar a la platja caminant o amb bici. Això sembla força bona idea. Res a veure amb l'horrible idea de convertir la Llarga en una pista de bicis com preveia el projecte de Costes.
Sembla que, a partir d'ara, la relació amb l'ajuntament serà més fàcil i fluïda.
Les companyes també estaven contentes per la rapidesa amb que l'Ajuntament va reaccionar quan els van ensenyar fotos de la impressionant tala d'arbres que va descobrir gent de la plataforma sl voltant del Parc Ecohistóric del Pont del Diable. Caldrà estar pendents d'aquest tema perquè les explicacions aparegudes en el diari El Punt són un tant sorprenents i no massa tranquilitzadores.
es cega la justícia?

Pel dia 26 d'abril s'ha convocat un parell d'actes relacionats amb la campanya per l'avortament lliure i gratuït. Hom preveu que hi acudeixin persones d'arreu de Catalunya.
S'ha quedat a les 12 h. del migdia, a la segona coca de la Rambla Nova de Tarragona (a l'alçada del Moto Club). Entre les 12 i dos quarts d'una hi haurà alguna activitat lúdica que ja es concretarà i a dos quarts d'una s'anirà en manifestació fins els Jutjats per presentar noves autoinculpacions. Un cop presentades les autoinculpacions, al voltant de dos quarts de tres, s'ha previst un dinar i una mica de xerrada per valorar la cosa i al voltant de les 16 h. cap a caseta.
Com a contrapunt, llegeixo en el diari d'avui (El Punt) un titular que diu "El col·lapse dels Jutjats podria provocar un cas com el de Mari Luz a Catalunya". A la notícia explica que la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Eugènia Alegret, va alertar ahir que a Catalunya es podria produir un cas com el de la nena de Huelva Mari Luz a causa de la situació de colapse d'alguns jutjats. També va destacar que alguns jutjats d’instrucció, sobretot els especialitzats en violència domèstica, també estan sobrecarregats de feina, la qual cosa pot provocar retards «importants» a l’hora de practicar diligències d’investigació.
Suposo que això del col·lapse deu passar a altres llocs perquè sinó no m'acabo d'explicar la celeritat amb que s'ha celebrat el judici per l'okupació de l'edifici en que es troba el CSOA La Colomera o aquest episodi de les autoinculpacions. O si?
dimarts, 8 d’abril del 2008
Sense paraules i amb una mica de ràbia

Mentre penso com animar la companya, fullejant diaris, em trobo amb la informació que la Direcció General de la Policia (Mossos d'Esquadra) ha difós la Instrucció 4/2008 sobre la utilització d'armes i eines d'ús policial. La instrucció contempla l'ús de la porra i les brides i manilles i "més eines": l'esprai, la porra o bastó extensible i la defensa eléctrica.


La instrucció també fa una classificació dels riscs i comenta en quins casos cal utilitzar aquestes eines. També comenta que la resposta ha de ser proporcional, congruent i oportuna. Evidentment, en aquest cas tampoc ho va ser.
Ja he tornat a la feina
diumenge, 6 d’abril del 2008
Paraules per la Pau
Us ho juro que m'encanta conèixer gent tan eixerida!
Per acabar el post us penjo un parell de vídeos del youtube. Un és un conjunt d'imatges i música entre mig del qual hi apareix Paraules per la Pau i a l'altre hi ha un fragment més discret però mil vegades més entranyable del PxP de gener d'enguany amb una fantàstica interpretació, amb la flauta travessera, d'Alba Suanes.
divendres, 4 d’abril del 2008
Les armes no eduquen, maten!

http://www.sindicat.net/desmilitaritzem/
Fora exèrcit i cossos policials del Saló de l'ensenyament!
Desmilitaritzem l'educació i la societat!
Cap exèrcit defensa la pau!
Manifest de la campanya:
DESMILITARITZEM L’EDUCACIÓ
DESMILITARITZEM EL SALÓ “ESTUDIA”
Enguany, l’exèrcit ha estat convidat una altra vegada a participar al Saló de l’Ensenyament “Estudia” de Barcelona (2 al 6 d’abril). Entenem que la seva presència en aquest esdeveniment educatiu no és admissible per les següents raons:
- Els valors que transmeten les institucions militars, l’obediència, la disciplina, el patriarcat, l’androcentrisme o el recurs a la violència, contradiuen els valors vertebrals que han de regir l’educació del jovent, l’autonomia, l’esperit crític, la responsabilitat, l’empatia, el diàleg o la solidaritat.
- La proposta que l’exèrcit ofereix als estudiants s’oposa a la LOE, que s’inspira en “l’educació per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests, així com la noviolència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social”, i s’orienta a la consecució de “la formació per a la pau, el respecte dels drets humans, la vida en comú, la cohesió social, la cooperació i solidaritat entre els pobles.”
- La presència de l’exèrcit en aquest saló s’emmarca en la cada cop més incisiva participació en els espais educatius. L’exèrcit espanyol pretén potenciar l’eufemística “cultura de la defensa” i “l’esperit militar” entre la joventut per millorar la seva deteriorada imatge pública i pal·liar les actuals dificultats de reclutament.
- La propaganda que el jovent rep del Ministeri de Defensa és enganyosa, desprèn una imatge idíl·lica de la vida militar i edulcora el paper de les forces armades espanyoles en els conflictes bèl·lics. L’exèrcit és presentat gairebé com una ONG d’ajut humanitari, la qual cosa oculta el seu rol de defensa d’interessos més espuris. En cap cas s’informa rigorosament de les conseqüències que es desprenen d’ingressar en l’exèrcit.
- En un context on la seguretat humana s’hauria de mesurar amb indicadors de sanitat, de seguretat alimentària, d’accés al treball, de respecte als drets humans, de conservació del medi natural o del dret a l’educació, transmetre esquemes militaristes com a solució dels problemes que afecten les nostres societats és contradictori i caduc.
Així, des del convenciment que la missió de les institucions i els agents educatius és el foment de la cultura, la ciència i els valors de la convivència i la diversitat, creiem que exèrcit i educació són conceptes manifestament antagònics. A més, constatem el contrasentit que suposa que un govern de la Generalitat que es vanaglorieja de potenciar la Cultura de la Pau amb instruments com l’Institut Català Internacional per la Pau, l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans, o el Consell Català de Foment de la Pau, convidi, mitjançant el Departament d’Educació, institucions militars al Saló de l’Ensenyament.
Advertim, també, la presència al saló de cossos policials que massa sovint s’extralimiten en les atribucions que li són atorgades democràticament, sigui fent un ús desproporcionat de la força, sigui reprimint col·lectius que s’oposen al sistema polític i econòmic establert.
És per això que manifestem el nostre ferm rebuig a la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament “Estudia” i comminem el Departament d’Educació, en qualitat de coordinador, i la Fira de Barcelona, en qualitat d’organitzadora, a retirar-li la invitació per a les edicions d’enguany i les properes.
Les armes no eduquen, maten!
dimarts, 1 d’abril del 2008
Meme de l'aigua o "aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid" ;-)

Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?
Probablement, sigui cert que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics coneguts, però, probablement, també, sigui cert que el sistema democràtic actual no és la panacea universal; que, sovint, aquest sistema no és més que un miratge perquè empreses, corporacions i altres entitats amb interessos que no concorren a unes eleccions facin la seva; que, sovint, els polítics que governen obliden que ho fan mercès als vots d'una part força reduïda dels habitants del territori que governen (si descomptem les persones que no són al cens electoral, les que s'han abstingut, les que han votat altres opcions, etc. acostuma a quedar un nombre força reduït); que caldria cercar maneres perquè els habitants d'un territori puguin expresar-se, manifestar-se i participar en el govern d'aquell territori, etc. Des d'aquest punt de vista és evident que cal tenir en compte l'opinió de TOTA la ciutadania i que els vots en un determinat moment no són cap aval per fer el que roti en qualsevol moment i, fins i tot, en contra del programa amb el qual es van obtenir els vots que permeten governar. Les consultes populars poden ser una de les maneres de tenir en compte l'opinió de la ciutadania. També és cert que sense una bona informació i plantejaments tampoc és cap solució màgica a res.
Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera?
Crec que ni la ciutadania de Tarragona, ni la d'altres llocs, ha rebut la informació necessària, no sols per estalviar aigua i/o contribuir a pal·liar la sequera, sinó, el que és més greu, ni per conèixer tots els interessos i negocis que es mouen en el tema de l'aigua i la situació real d'aquesta problemàtica.
Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal•liar la sequera?
Evidentment, que no i, evidentment, també, la responsabilitat no és únicament dels governs actuals. Hem passat de viure en el país de xauxa en que lo del canvi climàtic era una conversa de sobretaula referent a coses llunyanes a un allau d'informació sobre situacions d'emergència, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, que ens treuen la son. Les solucions, com no, urgents per ja mateix. No crec que aquesta problemàtica sigui de fa quinze dies i, per tant, aquest i els anteriors governs haurien d'haver previst la situació i haver vertebrat tot el relacionat amb l'anomenada "nova cultura de l'aigua".
S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?
Responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors? o sigui per la manca de planificació del govern actual i dels anteriors? Dons em semblaria perfecte.
Malgrat que el meme em sembla que es feia pensant en un territori determinat crec que no s'hi pot limitar i, per tant el passo a:
Jesús M. Tibau Tens un racó dalt del món
Jacme el Basar de les espècies
Emigdi Subirats Lletres ebrenques
Te la Ma Maria
Per acabar el post (ja sé que faig uns posts massa llargs però que hi farem) penjo el darrer manifest de la gent de la Plataforma en defensa de l'Ebre.
Per una Nova Cultura de l’Aigua, No als transvasaments
El govern català està aprofitant l’actual situació de sequera per impulsar els transvasaments i les interconnexions de xarxes que fins fa poc assegurava que amb la “nova” gestió de l’aigua mai es farien.
Ens ha sorprès que a tres setmanes de la finalització de la campanya electoral , on tots els partits catalans , menys el PP, s’han passejat per les Terres de l’Ebre anunciant que si guanyaven les eleccions enterrarien definitivament els transvasaments, el govern català es presenti el transvasament del Segre a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Això, juntament amb la interconnexió de xarxes, la prolongació del minitransvasament de Tarragona i els canals Segarra-Garrigues i el Xerta-Castelló són obres ja previstes i/o proposades pels anteriors governs de CiU i PP i àmpliament rebutjades per la societat ebrenca, ja que de fer-se suposaria la liquidació del Riu i acceleraria la desaparició del Delta de l’Ebre.
Per tan , l’actual govern està executant, i amb prepotència, el que quan estava a l’oposició “s’oposava fèrriament”. Tristament, es confirma l’acudit tòpic sobre l’ètica de determinades formes de fer política.
El transvasament del Segre afecta greument a la qüal.litat i la quantitat de les aigües necessàries per a mantenir el bon estat del tram final de l’Ebre i el Delta, profunditza el desequilibri territorial i no te cap utilitat ni eficàcia real per a pal·liar la situació actual.
El govern català no està gestionant la sequera amb honestedat : el mateix dia que anuncia el transvasament del Segre/Ebre, aprova el desenvolupament de nous regadius. Això, és una gran contradicció que fa molt poc creïble la “bona “ intenció del nostre govern al qual declarem transvasista.
Per tant la Plataforma en Defensa de l’Ebre denunciem que aquesta política de transvasaments, canals i interconnexions de xarxes no te res que veure amb l’actual sequera i suposa una confrontació amb la gent de les Terres de l’Ebre que estimem i defensem la necessitat de mantenir uns rius vius i nets lluny de les especulacions i mercantilismes a les quals s’ha plegat l’actual govern.
Demanem a la població de Catalunya l’ajut necessari per a evitar, una vegada mes, que per afavorir grans interessos financers i politics es sacrifiqui una part del territori, que encara que estigui menys desenvolupada, també forma part d’aquest gran país que s’anomena Catalunya.
I a la gent de l’Ebre li diem que ara és l’hora d’aturar la segona onada transvasista.
Lo Riu és Vida
No als transvasaments
Visca les Terres de l’Ebre !
Plataforma en Defensa de l’Ebre
26.març 2008