dilluns, 14 d’abril de 2008

freememe

L'altre dia el Joan Martin em va regalar un freememe perque, si volia, el passes a altres blogaires. Aprofitant, que hi ha algú a qui, probablemenent, li faci gràcia la cançó que, en el seu dia, em va agradar força (en la versió tradicional i una més moderneta) i va acompanyar bons moments, aprofito per regalar-ne un al meu torn. El passo a:

l'Aina de Antígona o el poder d'allò real
l'Oscar Ramírez de Tot és possible
al mossen de confessionari mental
l'Eduard de Com gotes a l'oceà
Ire de Tanta lucha y tanta sonrisa
i al Joan i la Carol de Waipueduca



3 comentaris:

AINA ha dit...

osti!!! ja sabia jo que em sonaba de quelcom aquesta cançó. m´encanten los suaves. m´encanten. i em recorden a vells temps.. d´aquells de concerts amb els companys i de nits de.. bé nits d´aquelles que gaudies al màxim

jjaja

moltes gràcies josep maria.

aina

Josep Maria Yago ha dit...

ja m'he pensat que t'agradaria més aquesta versió :-)

mossèn ha dit...

gràcies ... no l'entenc, però ho accepto de tot cor !!! ... salut tio bueno