violències i criminalització dels moviments socials

Llegint el diari Público he vist aquesta notícia (n'hi ha de pitjors):

Un "revés tremendo" para los derechos humanos

Organizaciones humanitarias lamentan la decisión de la Comisión Europea de no expedientar a Francia por las expulsiones a gitanos

He de dir que, per molt lamentable que sigui no em sorprèn en els temps que corren i em fa pensar en el tema del darrer post: la criminalització dels moviments socials (i, de rebot, la passivitat davant la injustícia, davant la xenofòbia i el racisme que protagonitza PxC o el PP, etc.)

Parlant de la criminalització dels moviments socials hi ha dos temes candents:

1. Tot el relacionat amb la vaga del 29 S i la "violència" amb les intencions de l'Ajuntament de Barcelona de retallar la llibertat d'expressió tancant webs crítiques com Kaos en la Red

• Las violencias y la huelga, de Gerardo Pisarello y Jaume Asens en SinPermiso. Un article molt bo, que posa el dit a la llaga i denuncia que "sobredimensionar un tipo determinado de violencia resulta una operación eficaz cuando lo que se pretende es marginar o minimizar otras que están en el origen de protestas como la del 29-S", cosa que, a més "También dejaba expedito el campo para exigir medidas excepcionales de defensa de la “paz social”: desde una mayor contundencia policial con el conjunto de movimientos alternativos hasta el cierre de páginas web sediciosas, pasando por el endurecimiento de un código penal ya suficientemente riguroso".
  

• Podeu llegir el comunicat de Kaos en la Red i enviar la vostra signatura de suport en el següent enllaç

2. El proper judici a activistes de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau per un parell de pintades a terra defensant l'Objecció Fiscal a la despesa militar (més petites, menys nombroses i més dignes que les famoses "Tarracajorrani")


El judici que, amb una celeritat inaudita per aquestes coses de tribunals (jo tinc diferents experiències que, després de força temps, encara ni s'han vist) es va suspendre per la manca d'uns papers i s'ha tornat a convocar pel dia 10 de novembre a les 13h (Jutjat número 6).

Tarragona Patrimoni de la Pau també recull signatures de suport i, com no, agraeix el suport presencial en el judici de tothom que pugui assistir-hi.

Diguem prou a la criminalització dels moviments socials!

El 29 S hi va haver força enrenous a Barcelona amb el desallotjament de l'edifici okupat del Banesto i tota una sèrie de càrregues policials, barricades, contenidors cremats, nombrosos ferits i detinguts, etc. El mateix dia l'"establishment", amb l'alcalde Hereu davant, clamava contra els "brètols", amenaçava amb totes les penes de l'infern i continuava amb la seva política de criminalització dels moviments socials.

A partir de l'endemà la gran majoria de mitjans de comunicació s'afegien als clams de l'alcalde i a la croada "antibretols" i, no massa més tard, sindicats majoritaris i membres de l'esquerra ho feien al seu torn.

Al facebook vaig tenir alguna discussió al respecte a l'intentar mostrar la complexitat del tema (la relació dels "disturbis" i "antidisturbis" amb el desallotjament del Banesto perquè "s'hi cometien delictes"; el nombre de persones implicades, que no eren quatre gats ni, únicament, provocadors; etc.)

L'altre dia, afortunadament, vaig poder llegir que un bon grapat de professors universitaris havien elaborat un manifest parlant del tema, de la criminalització dels moviments socials. Me n'alegro moltíssim i, com no, el reprodueixo seguidament:

MANIFEST: DIGUEM PROU A LA CRIMINALITZACIÓ DELS MOVIMENTS SOCIALS!

Les i els sotasignants, professores i professors de les universitats catalanes, denunciem l’actual política de criminalització dels moviments socials per part de la gran majoria de mitjans de comunicació del nostre país i de molts responsables polítics de les institucions que el governen.

S’ignora, s’amaga, es desinforma i mai es dialoga amb el ventall de propostes i alternatives que des d’aquests moviments socials s’estan fent arreu, per transformar i donar noves opcions de vida en societat. Focalitzar en certs episodis violents, sense ni tant sols escoltar la contesta i la veu dels moviments socials a qui s’ataca és directament criminalitzar-los; construir el cap de turc i desviar l’atenció ciutadana dels conflictes reals en els què estem immersos més que mai a la nostra societat: l’atur, la pobresa i l’exclusió social, la desigualtat creixent entre grups, la retallada constant dels drets socials, l’afebliment de les reivindicacions del moviment obrer organitzat, el racisme i la xenofòbia, la corrupció política i la seva impunitat, la violència contra les dones, la duresa i la severitat del control penal contra els més vulnerables, l’índex creixent d’empresonaments, detencions, sancions…Espiral de violència estructural en augment. Una societat vertaderament democràtica, que ha de respectar plenament el dret a dissentir i a discrepar, no s’ho pot permetre.

Diguem prou!

Catalunya ha estat, és i volem que sigui una societat d’acollida i d’aixopluc a la diversitat de tota mena, a la diferència de color, de sexe, d’opinió i també de revolta. Benvinguda sigui.

Diguem prou a la invenció mediàtica que etiqueta d’antisistema als moviments socials. Els moviments socials es revolten, lluiten i proposen que un altre món és possible.

Diguem prou a la criminalització dels moviments socials!

LLISTAT DE PERSONES SOTASIGNANTS

1.Albert Sales (Universitat Pompeu Fabra) 2.Alejandro Andreassi Cieri (Universitat Autònoma de Barcelona) 3.Alessandra Caporale (Universitat Oberta de Catalunya) 4.Ana Isabel Garay Uriarte (Universitat Autònoma de Barcelona) 5.Ana Collado Sevilla (Universitat de Barcelona) 6.Àngel Cebollada Frontera (Universitat Autònoma de Barcelona) 7.Anna Camps Mundó (Universitat Autònoma de Barcelona) 8.Antonio Giménez Merino (Universitat de Barcelona) 9.Antonio Madrid (Universitat de Barcelona) 10.Apen Ruiz (Universitat Oberta de Catalunya) 11.Arcadi Oliveres (Universitat Autònoma de Barcelona) 12. Aurora Leal (Universitat Autònoma de Barcelona) 13.Barbara Biglia (Universitat Rovira i Virgili) 14.Bernat Muniesa Brito (Universitat de Barcelona) 15.Blanca Callén (Universitat Autònoma de Barcelona) 16.Carles Feixa Pampols (Universitat de Lleida) 17.Carmen Azcárate (Universitat Autònoma de Barcelona)18.Carolina Puga (Universitat de Barcelona) 19.Clara Camps Calvet (Universitat de Barcelona) 20.Conchi San Martín (Universitat de Barcelona) 21.Daniel Raventós (Universitat de Barcelona) 22.Daniel Turón (Universitat Oberta de Catalunya) 23.Dídac Sánchez-Costa (Universitat Oberta de Catalunya) 24.Dino Di Nella (Universitat de Barcelona) 25.Eduard Vinyamata (Universitat Oberta de Catalunya) 26.Elisabet Almeda Samaranch (Universitat de Barcelona) 27.Encarna Bodelón González (Universitat Autònoma de Barcelona) 28.Esteve Espelt (Universitat de Barcelona) 29.Fabià Díaz-Cortés (Universitat Autònoma de Barcelona) 30.Fèlix Balanzó Guerendiain (Universitat Autònoma de Barcelona) 31.Ferran Cortes Izquierdo (Universitat de Barcelona) 32.Ferran Izquierdo Brichs (Universitat Autònoma de Barcelona) 33.Francesc Espinet (Universitat Autònoma de Barcelona) 34.Francisco Fernández Buey (Universitat Pompeu Fabra) 35.Gerard Pla Cadafalch (Llotja, Escola superior d’arts i disseny) 36.Gerardo Pisarello (Universitat de Barcelona) 37.Ignasi Pons i Anton (Universitat de Barcelona) 38.Iker Puente Vigiola (Universitat Autònoma de Barcelona) 39.Isabel Gómez Alemany (Universitat Autònoma de Barcelona) 40.Jaume Botey Vallès (Universitat Autònoma de Barcelona) 41.Joaquim Sempere (Universitat de Barcelona) 42.Joan Benach (Universitat Pompeu Fabra) 43.Joan Pujol Tarrés (Universitat Autònoma de Barcelona) 44.Joana Conill Amelivia (Universitat Pompeu Fabra) 45.Joel Feliu (Universitat Autònoma de Barcelona) 46.Jordi Ibáñez Fanés (Universitat Pompeu Fabra) 47.Jordi Mir Garcia (Universitat Pompeu Fabra) 48.José Adelantado (Universitat Autònoma de Barcelona) 49.José Luis Gordillo Ferré (Universitat de Barcelona) 50.José Luis Lalueza (Universitat Autònoma de Barcelona) 51.Josep Canals Sala (Universitat de Barcelona) 52.Josep Maria Antentas (Universitat Autònoma de Barcelona) 53.Josep Mª Fericgla (Universitat de Barcelona) 54.Josep Fontana (Universitat Pompeu Fabra) 55.Juan-Ramón Capella (Universitat de Barcelona) 56.Lourdes Beneria (Universitat de Barcelona) 57.Manuel Aguilar Hendrickson (Universitat de Barcelona 58.Manuel Castells Oliván (Universitat Oberta de Catalunya) 59.Manuel Delgado Ruiz (Universitat de Barcelona) 60.Marc Sanjaume i Calvet (Universitat Pompeu Fabra) 61.Ma.Inés Massot Lafón (Universitat de Barcelona) 62.Marcel Pie Barba (Universitat de Barcelona) 63.Mar Morón Velasco (Universitat Autònoma de Barcelona) 64.Margot Pujal Llombart (Universitat Autònoma de Barcelona) 65.María Jesús Izquierdo (Universitat Autònoma de Barcelona) 66.María José González Madrid (Universitat de Barcelona) 67.Marta Llobet (Universitat de Barcelona) 68.Marta Utset Canal (Universitat Autònoma de Barcelona) 69.Martí López Andreu (Universitat Autònoma de Barcelona) 70.Martin Rodrigo y Alharilla (Universitat Pompeu Fabra) 71.Mercè Izquierdo (Universitat Autònoma de Barcelona) 72.Miguel Angel Sahagún Padilla (Universitat Autònoma de Barcelona) 73.Miguel Candioti (Universitat Pompeu Fabra) 74.Miquel Izard (Universitat de Barcelona) 75.Miriam Sol Torelló (Universitat Oberta de Catalunya) 76.Natalia Ribas Mateos (Universitat de Barcelona) 77.Natalia Rosetti Maffioli (Universitat Autònoma de Barcelona) 78.Núria Vergés Bosch (Universitat de Barcelona) 79.Pep Garcia-Borés i Espí (Universitat de Barcelona) 80.Pere Solà Gussinyer (Universitat Autònoma de Barcelona) 81.Pilar Albertín (Universitat de Girona) 82.Rafael Merino (Universitat Autònoma de Barcelona) 83.Raimundo Viejo Viñas (Universitat Pompeu Fabra) 84.Ramon Franquesa (Universitat de Barcelona) 85.Ricard Vinyes (Universitat de Barcelona) 86.Robert Tomàs Calvo (Universitat Autònoma de Barcelona) 87.Salvador Aguilar Solé (Universitat de Barcelona) 88.Salvador López Arnal (Universidad Nacional de Educación a Distancia) 89. Silvia Lannitelli Muscolo (Universitat de Barcelona) 90.Samuel-Lajeunesse (Universitat Autònoma de Barcelona) 91.Sònia Arribas (Universitat Pompeu Fabra) 92.Sònia Sánchez Busques (Universitat Autònoma de Barcelona) 93.Susana Narotzky (Universitat de Barcelona) 94.Tomás Herreros Sala (Universitat de Barcelona) 95.Tomàs de Montagut (Universitat Pompeu Fabra) 96.Xavier Domènech Sampere (Universitat Autònoma de Barcelona) 97.Xavier Ferrer Gallardo (Universitat Autònoma de Barcelona) 98.Xavier Oliveras González (Universitat Autònoma de Barcelona) 99.Víctor Jorquera (Universitat de Barcelona) I CENT 100.Verena Stolcke (Universitat Autònoma de Barcelona)

PxP - No es jutja pintar, es jutja el missatge!

Aquest matí de diumenge, primer diumenge de mes, s'ha cel·lebrat, com cada primer diumenge de mes des de fa més de 10 anys sense interrupció, Paraules per la Pau, la concentració antimilitarista per dir No als vaixells de guerra, No al militarisme, des de la construcció d'espais de pau i art.

El Toni ha presentat l'acte

Que ha consistit, bàsicament, en preparar una pancarta al·lusiva al judici de faltes del proper dimecres, a les 10,30 del matí, Jutjat núm. 6, i e3n la recollida de signatures de suport a les encausades.

A continuació penjo el manifest que es va preparar per la recollida de signatures, així, per qui no sàpiga de que va la història, també uns n'assabenteu:

El passat 19 de juny de 2010 activistes i membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau van realitzar una acció (noviolenta) per promoure l’objecció fiscal a la despesa militar (comptabilitzant que aquesta és de 50 milions d’euros diaris a l’estat espanyol). Per tant estem parlant d’una acció de desobediència civil.

Els fets denunciats pel Cos dels Mossos d’Esquadra, amb prèvia identificació, es resumeixen en unes pintades fetes amb plantilla i de dimensions reduïdes, al terra de la via pública. En la pintada es podia es podia llegir:

RETALLEM LA DESPESA MILITAR, FEM OBJECCIÓ FISCAL.

L’acció podria emular les pintades que van fer qui patrocina la candidatura de Jocs del Mediterrani del 2017, entre qui s’hi troba l’Ajuntament de Tarragona.

Les conseqüències no s’han fet esperar i aquest grup d’activistes ha estat imputat i cridat a judici pel Juzgado de Instrucción número 6 de Tarragona.

Davant d’aquests fets manifestem:

v Que la qualitat de la democràcia no es mesura per com es tracta a qui està d’acord amb tot, sinó per com es tracta a les persones dissidents.

v Que l’objecció fiscal a la despesa militar és un dret civil, per tant les societats democràticament avançades haurien de contemplar-lo.

v Que la desobediència civil ha estat, al llarg de la història, i segueix sent la principal eina per assolir aquests drets.

v Que les accions de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau sempre són a cara descoberta, mai emparant-se en les multituds o en l’anonimat.

v Que la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau crea espais d’art i pau, com les Paraules per la Pau els primers diumenge de mes, conferint a aquesta activitat reivindicativa un component lúdic, participatiu i eminentment cultural.

v Que una ciutat que pretén ser Capital Europea de la Cultura no pot maltractar entitats que, d’una forma o altra, treballen per la cultura de la pau, encara que les autoritats locals no estiguin d’acord amb els seus plantejaments.

v Que l’espai públic és per a ser utilitzat amb respecte per totes i tots, i no sols per les institucions polítiques locals o nacionals.

v Que com creiem que la pau és una causa comuna i principal treballem per ella cada dia i de la manera que considerem justa, legítima i oportuna, no sols quan ho requereix la data determinada o l’interès polític de torn.

Per totes aquestes raons em solidaritzo i signo aquest manifest.

gira el mundo, gira...

Fa més d'un mes vam fer una paelleta (de postre uns pastissos boníssims i un porto de categoria recent portat de Lisboa)

una setmaneta més tard feia aquesta foto de casa. Havíem previst quedar-nos, ja, a dormir, però feia dies que em feia mal l'estómac, la cosa va empitjorar una mica i vam decidir anar a Urgències: pujada notable de bilirrubina i correm cap a Bellvitge.

obstrucció de vies biliars, endoscòpia i col·locació d'una pròtesi per pal·liar-ho, em toca l'1% de possibilitats xungues i malgrat el reeiximent de l'acció em cau una pancreatitis, després apareix febre... total un meset a l'hospital (crec que no hi havia estat mai tant de temps). Necessitava l'alta quasi per supervivència (malgrat el bon tracte rebut que agraeixo força).

El dia 30 em van donar l'alta i dilluns comencem un nou cicle de quimio.

abans de la pancreatitis hi havia ànims per fer broma (en aquest cas amb un pal que venia d'hematologia i que tenia com un volant). Després els ànims van quedar una mica tocats i no quedaven massa ganes de broma.

Em va tocar passar el dia de la vaga a l'hospital. Malgrat algun cartell, molt bo, com el de la foto, no em va causar massa bona impressió el seguiment de la vaga que es va fer (tot vist des de la parcialitat de l'habitació, tot sigui dit).

També em va tocar passar allí el segon aniversari de la relació amb la Mònica. Finalment té al·lèrgia als gats i, per tant, moltes ganes d'adoptar un gosset. Aquesta va ser una manera simpàtica de recordar ambdues coses.

Durant tot un mes no he pogut connectar-me al blog, ni al FB, ni de baixar emails (me n'he trobat un parell de milers). Ara ja estem a la nova casa i les possibilitats de connexió no han millorat massa. Les perspectives tampoc (Movistar em conserva el número de telèfon i me'l canvia d'ubicació gratuïtament en una vintena de dies però em quedo sense ADSL i l'he de tornar a contractar un cop fet el trasllat del telèfon. En total al voltant d'un mes. Els he dit que, de moment, no facin res perquè em sembla una passada i que em pensaré si canvio de companyia.

Força coses. Suposo que tot per bo, encara que, de tant en tant, costa una mica creure-ho (més quan la vida, tan maca ella, afegeix coses perquè no ens avorrim). Bé, en tot cas, us deixo amb un vídeo que veig relacionat amb tot això (és una mica "clàssic" :-) )

29 de setembre - VAGA GENERAL pel repartiment del treball i la riquesa

Coses importants!

Caram, fa dies que no he pogut actualitzar. Estem en ple procés de gestions, trasllat de trastos al pis nou, de gestió dels tràngols que ocasiona tota la història, etc.

Ara estem a punt de signar el contracte (bé, això ho deia ahir, avui, a aquestes hores, ja l'hem signat, BIEENNNN!). Si tot va bé, ens han de portar mobles, endreçar, acabar de traslladar, endreçar (quasi res...), etc. i encetar una nova etapa en un altre lloc. Caldrà, també, endreçar i enllestir el lloguer de la casa buida. Uffff!


Entremig, demà més TAC's, uns dies més tard analítiques, el 7 de setembre visita... i avall que fa baixada o com deia aquell: la caravana passa...
Prou coses com per estar content, però, per si no n'hi ha prou o per si em despisto, més pistes:

• l'altre dia CONCERT DEL MIGUEL BOSÉ!!!!! Com comprendreu, tant la cosa com el senyor me la suen força, però era el regal de sant de la Mònica i, si cal, me n'aniria a donar un tomb per l'infern. El concertillo, per altra banda no va estar gens malament, un bon espectacle (per la gent a qui li agrada el Bosé, clar). El so de la Plaça, per cert, força xungo.

• Ahir (abans d'ahir), amb una colla d'amics, vam cel·lebrar la lluna plena d'agost. Soparillo, cançons, poemes, bany (no recordava que transparent que està l'aigua)... Jo hi vaig afegir la meditació i, de "xiripa" vaig enxampar un ritual de la lluna. Guai!

• Aquests dies també he vist un parell de bones pel·lícules: El jardinero fiel, una recomanable pel·lícula, basada en una novel·la de John Le Carré, sobre l'afany de lucre a qualsevol preu de l'industria farmacèutica (em recorda el programa de Callejeros sobre multimilionaris en el que sortia el fill d'un gran empresari d'aquest sector) -molt interessant el quadern pedagògic sobre la pel·lícula- i La Torre de Suso que em va agradar moltíssim i em va semblar un compendi d'emocions.

• He llegit, també, El caballero de la armadura oxidada. Senzill i fàcil de llegir però amb molta "enjundia" que diuen en castellà. Una curiositat, o no, és que l'autor, En Robert Fisher, fou guionista, entre d'altres, d'En Groucho Marx. Aquí, a la web de Carlos Velasco, podeu trobar més informació al respecte.

• Dissabte acabo un cicle del Procés de la Presència (a l'octubre més).

Evidentment, hi ha coses menys "boniquetes" però igualment necessàries. Ahir, per exemple, llegint el que està passant a l'Afganistan (que hi fan les tropes espanyoles, per cert?) pensava en que els partits polítics que pugnen per governar, si aconsegueixen guanyar les eleccions, acaben fent coses semblants a les dels seus antecessors perquè en definitiva QUI MANA, SÓN ELS "MERCATS" i em preguntava, i no poden acabar amb les guerres els mercats? Pregunta interessant. Potser la guerra, la guerra permanent, forma part del negoci? En parlarem.

costumbrisme: els sons de la ciutat i la festa

Sant Magí té força coses bones, una d'elles és la creativitat de la gent a l'hora de penjar senyeres i domassos

Lxs zapatistxs no estan solxs i Milers de ràbies, un cor

Ara que vé Sant Magi m'ha vingut al cap que l'Ajuntament ha editat CD's amb els sons de la festa, el toc de castells, del seguici popular, etc.

Les persones que vivim a la Part Alta (i, sobretot, a la plaça de la Font) estem convençuts que valdria la pena fer, també, un recull dels sons típics d'aquesta zona de la ciutat. En època d'eleccions no caldria anar per les cases i pels barris per copsar l'ambient, amb posar un d'aquests CD's n'hi hauria prou.

Sense ànim de ser exhaustius, n'hi ha molts més, podríem comptar amb:

• El soroll de la descarrega de les caixes de cervesa i de cola i, de tant en tant, l’estropici de les caixes i ampolles que cauen (potent tenint en compte la vintena d’establiments d’hostaleria que s’atapeeixen en els pocs metres quadrats de la plaça..

L’alarma de la marxa enrera de camions varis.

Les alarmes que es disparen en cotxes, camions o establiments.

Els petards dels casaments que es celebren a l’Ajuntament (es veu que sense petards no hi ha amor)

L’aspiradora que xucla els grans d’arròs que han tirat els convidats a les noces (i que, necessàriament cal aspirar a l’hora de dinar (si no es dona pel cul a algú la cosa no funciona)

El soroll de muntar i desmuntar els escenaris per actuacions a la plaça

El soroll dels salts que donen els nens i nenes que saltironen en els escenaris que munta l’Ajuntament (encara que no hi hagi concert aquell dia), mentre els pares es foten fins el cul de vinatxo i cerveses en els baretos de la plaça (cal socialitzar la canalla i que aprenguin a donar pel cul de ben petitets).

Les proves de so de les actuacions que, necessàriament també, cal fer a l’hora de la siesta.

El so dels concerts que no cal que sigui bo sinó, simplement, sorollós i que faci trontollar els vidres de les finestres i balcons..

El soroll de les màquines aspiradores i netejadores que passen a primera hora del matí i/o a altres hores intempestives.

Els crits dels centenars de persones que omplen les terrasses dels bars, fins a les tantes de les matinades, potser obligats pel xivarri de la canalla que vocifera com a energúmens.

Les músiques maquineres que establiments sense llicència de bar musical foten fins l’hora de la siesta i/o fins les tantes de la matinada.

Les nombroses obres, públiques o privades, en laborables i/o festius, que, necessàriament, han d’utilitzar martells hidràulics, trepants, radials... no importa tant la utilitat com la sorollositat.

El soroll de les interferències de diferents canals de televisió en ocasió de diferents retransmissions d’actes a la plaça.

La melodia dels compressors que calen pels innombrables actes que es desenvolupen a la plaça.

De tant en tant, concentracions de motos (policials o privades)

La cridòria de la canalla de col·legis que visiten la ciutat i que, com no, venen a menjar l’entrepà i a jugar a la plaça de la vila.

El soroll dels camions de la brossa i de la recollida selectiva dels comerços que passen al llarg del dia i de la nit.

A l’estiu, la cosa augmenta notablement i uns quants cops l’any, en ocasió de les festes majors o altres circumstàncies (nadal, reis, cap d’any, la pujada de l’equip de futbol local a primera divisió, la devallada a segona, els triomfs de diferents equips d’altres àmbits territorials, etc. no notablement, sinó increïblement.

Ara, estem a punt de GAUDIR de la festa major petita, Sant Magí que compta amb una de les verbenes més porculera, aquella que empalma la nit, la matinada i el matí i passa de orquestres verbeneres a música enllaunada, a les matinades de les gralles i a les activitats festives de Sant Magí.

Bona festa Major!

Naomi Campbell, Charles Taylor, diamants de sang, nens soldat...

Si no fos per l'escandalera que s'ha muntat en relació a les declaracions de la Naomi Campbell i de la Mia Farrow en relació a si la primera havia rebut "diamants de sang" per part de Charles Taylor, probablement, moltes persones no sabrien que, des de gener de 2002 hi ha constituït un Tribunal Especial per a crims de guerra a Sierra Leone (dades sobre el país, la seva problemàtica i els nens soldat a la web d'ONGDYES vinculada a Chema Caballero) que, des de març d'enguany, s'està jutjant Charles Taylor.

La llista d'acusacions abarca onze punts entre els quals es compten crims contra la humanitat, assassinats, tortures, violacions i altres formes de violència sexual, esclavitud sexual, mutilacions, reclutament militar de nens menors de 15 anys, segrest de persones per a treballs forçats, enriquiment il·licit... Totes les acusacions referides al paper decisiu de Taylor en suport de la guerrilla RUF de Sierra Leone durante els anys de la guerra civil en aquest país (1991-2002), y que va costar (junt amb les víctimes de Liberia) al voltant de 400,000 vides humanes.

Charles Taylor en els seus "bons temps"

ara, davant el jutge, al Tribunal Internacional de la Haia

Els titulars dels diaris parlen de les declaracions de la super model Naomi Campbell que va declarar en el Tribunal en relació a si, en una festa a casa de Nelson Mandela, Charles Taylor li havia regalat diamants. Ella diu que ni tan sols va parlar amb En Taylor i que aquest li feu arribar unes pedres "petites i brutes" que resulta que eren diamants. L'ex-representant de la model diu que va flirtejar amb Taylor i tant ella com la Mia Farrow diuen que no eren unes pedretes sinó un diamant gran. El tema és important perquè dels testimonis en pot resultar l'aclariment que Taylor posseïa i utilitzava diamants per finançar les seves activitats i les del RUF.

foto de la "festa" a casa Mandela (la Naomi Campbell, al costat de Charles Taylor)

Jo no entraré en les xafarderies sobre que si la Campbell, que si la Farrow, que si tal o que si qual (això sí, no acabo d'entendre que collons fotia Charles Taylor en una reunió a casa de Mandela) i em limitaré a penjar vídeos i articles de dues persones que conec i que coneixen el país, la seva gent i el tema: Chema Caballero i Gervasio Sánchez.
Chema Caballero, missioner javerià, llicenciat en dret, va arribar a Sierra Leone l'any 1992. L'any 1999 assumí la direcció del programa de rehabilitació d'ex-nens soldats, obrint el centre de Sant Michael a Lakka, aprop de Freetown, fins el 2002. El 2003 comença un projecte d'educació i desenvolupament a la selva de Tonko Limba, la zona més desenvolupada de Sierra Leone.


Gervasio Sánchez, per altra banda, és foto-periodista i ha cobert bona part de conflictes armats a Amèrica Llatina, la guerra del Golf, Bòsnia, l'ex-Iugoslavia, Iraq... Ha publicat diversos llibres, principalment de fotografies, entre els quals destaca la sèrie Vidas Minadas o els dedicats a Sarajevo, Sierra Leona, els nens soldats... Ha estat premiat en diferents ocasions -entre d'altres el premi Ortega i Gasset de periodisme (val la pena llegir el discurs que va preparar en ocasió del lliurament del guardó) i el premi nacional de fotografia- i té una postura ferma i decidida contra la venda d'armes i en favor de la pau i els drets humans.


Gervasio Sánchez manté un blog en el diari Heraldo de Aragón (i a Soitu), anomenat los desastres de la guerra. En el blog ha penjat posts sobre Sierra Leone:

• El señor de la guerra liberiano, 16 de juliol de 2009.
• Negociar la muerte desde Occidente, 17 de juliol de 2009

Chema Caballero n'ha penjat força, també, en el seu blog. Per altra banda, en el blog Miradas al Mundo, parlen d'ell, únic testimoni espanyol en el judici contra Charles Taylor.

És força interessant veure una conferència de Chema Caballero penjada al youtube. L'únic problema és que és una mica llargueta. Jo he penjat la primera de set parts. Si us animeu podeu trobar-les molt facilment a partir de la que jo he penjat.

Hiroshima i Nagasaki - Pau i Amor!

Avui fa 65 anys que els EUA van llençar una bomba atòmica, anomenada Fat Man, sobre Nagasaki. En el post anterior hi ha força enllaços per saber el nombre de víctimes que va causar (encara que només fos una i a causa d'un infart per l'ensurt, MASSA VÍCTIMES).


Ahir, diumenge, 8 d'agost, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau va commemorar els dos aniversaris cruels: 6 d'agost, Hiroshima, i 9 d'agost, Nagasaki. Ho va commemorar de la mateixa manera que, entre d'altres, ho commemoren a Hiroshima: fent fanalets de paper i dipositant-los a l'aigua. A Hiroshima a l'aigua del riu Motoyasu, a Tarragona a la d'una font al Passeig de les Palmeres.


Ja vaig parlar de l'Ajuntament en el post anterior i, per tant, em limito a penjar algunes fotos de l'acte d'ahir i a recordar, mira que costa, que ‎"Totes les persones amb les que ens trobem, sense excepcions, amb independència del que ens pugui semblar el seu comportament, a nivell superficial, estan buscant, igual que nosaltres, l'experiència d'amor incondicional".

Costa de pair però és aixi, tant víctimes com botxins. En el que de mi depengui, Pau, per a totes!

Hiroshima i Nagasaki - recordatoris i silencis

imatge de l'encesa de fanalets de l'any passat a Tarragona organitzada per Tarragona Patrimoni de la Pau

El dia 6 es complirà el 65 aniversari del llençament de la bomba atòmica, Litle Boy, sobre Hiroshima i el dia 9 del llençament de Fat Man sobre Nagasaki. (en aquest enllaç, si us interessa, podeu trobar altres posts que he escrit en diferents ocasions sobre aquestes tràgiques dates)

La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, tal com fa habitualment en aquestes dates, farà un taller de fanalets, el diumenge dia 8 d'agost, al Passeig de les Palmeres. A les 20,00 h. Més tard, a les 22,00 h., a la Font que hi ha al mateix Passeig, es recordarà les víctimes del bombardeig encenent els fanalets i posant-los a l'aigua.

L'acte de la Coordinadora es fa a semblança del que cada any es fa a Hiroshima. Es confeccionen fanalets amb missatges ioracions relacionades amb la pau i amb el descans de les víctimes. A la nit s'encenen i es depositen a les aigües del riu Motoyasu.


Podeu veure força fotogràfies dels diferents actes en aquesta web, també podeu enviar el vostre missatge per incorporar-lo als fanalets que es dipositaran al riu. Més informació, història, etc. a la mateixa web (unamica complicada)

El vídeo que penjo, seguidament, recull la commemoració del 64 aniversari de l'holocaust.

Adverteixo, abans que segui, si encara ho esteu fent, que el tò del post canvia a partir de la següent línia:

Curiosament, seria lògic que l'Ajuntament de Tarragona recordés i commemorés aquestes dates atès que l'any 2005, el Consell Plenari va decidir formar part de la xarxa Majors for Peace (Alcaldes per la Pau). Podeu prémer sobre l'enllaç per conèixer que és i que fa aquesta xarxa (es pot llegir en diferents idiomes). Si teniu temps, fins i tot podeu prémer aquest enllaç, us sortirà un mapa molt bonic i, prement prement, us sortirà que a Spain hi ha 294 ciutats adherides, una de les quals Tarragona.

El Tarragona Municipal núm. 238 publicava aquesta bonica ressenya i la foto del llavors conseller de CiU, ara tècnic vinculat als Jocs del Mediterrani 2017, Sirusa i el PSC, fent "tarragonisme patriòtic".

L'any següent l'Agustí Mallol i l'Esteve Ortiz van anar a Hiroshima de la qual cosa dona compta el núm. 241 del Tarragona Municipal.

L'any 2005, en el marc de la Xarxa, els Srs. Mallol i Poblet van anar a New York on el Sr. Poblet va pronunciar una conferència a la ONU sobre "la construcció de la pau a les ciutats" (la tercera personalitat, després de Pau Casals, que parlava en català a l'Assemblea General de la ONU)

Podria entendre que l'actual equip de govern no vulgui saber res dels acords de l'equip de govern anterior però no acabo d'entendre, en aquest hipotètic cas, perquè segueix apareixent a la documentació de Majors for Peace com a membre de la Xarxa si no commemora de cap manera els aniversaris del bombardeig d'Hiroshima i Nagasaki o perquè no fa marxa endarrere, d'alguna manera, en la política de l'anterior equip de govern en el sentit d'acollir vaixells de guerra de la VIa Flota dels EUA i de l'OTAN a Tarragona.

El vídeo que penjo per tancar el post pot provocar que algú pensi que l'acabo de forma frívola però, suposant que hagi arribat ací, em vull disculpar: He començat el post molt "solemne", com cal, per dir-ho d'alguna manera, l'acabo, parlant de l'Ajuntament, de forma un tant sainetesca., amb les escenes finals de la pel·lícula Dr. Strangelove i la cançó We'll Meet Again (Ens reunirem de nou). De totes maneres, si heu vist la pel·lícula les escenes tenen el seu sentit, a mi m'emocionen, sempre podeu prescindir del vídeo, i, recordeu, a Tarragona, ningú ha derogat els acords de l'anterior equip de govern i, per tant, seguim acollint, si venen, vaixells de propulsió nuclear i amb probable armament, també, nuclear.