presentació Nació.cat

divendres passat, Saul Gordillo va presentar Nació.cat a la llibreria La Capona. A la taula també hi havia el periodista Jordi Salvat (Saló dels Penjats) i Manel Sanromà ("patum" d'internet). Si voleu més detalls us recomano que entreu al post del Saló dels Penjats i llegiu les cròniques de Saul Gordillo, Jordi Salvat i Jordi Martí.
Reconec la importància de l'existència d'un domini .cat i valoro la feina feta però em va quedar una certa sensació de quelcom en el que jo, i molta més gent, no he participat. La primera part de la presentació va anar de misteris, secretismes, coses i noms que no es poden dir, etc. Més endavant s'hi va afegir un cant a loa "meritocràcia" i al poder d'un milió d'euros (és aquesta la quantitat). En paraules de Mercè Molist "La història del .cat, com l'he llegida, és una història que passa a les altures, al món del politiqueig, de dalt cap a baix. Enlloc hi veig la comunitat, aquesta anomenada "nació.cat". La història del .cat no és una revolució popular, és un cop d'estat orquestrat per una dotzena de persones al grisos laberints del poder. Ha funcionat, però ni és històricament bonica, ni és tota la veritat, ni té res a veure amb l'esperit d'Internet."

MYANMAR EN PERILL: Concentració AI a l'estàtua dels despullats. 30 de setembre a les 13 h.

MYANMAR EN PERILL:

AMNISTIA INTERNACIONAL organitza una concentració per demanar el respecte pels drets humans a l'antiga Birmània.

Demanem:

- El dret a manifestar-se pacíficament.

- La llibertat dels presos de consciència incloent-hi Aung San Suu Kyi.

- El compromís de la comunitat internacional.

- El respecte pels drets humans.

Acte públic

On: Estàtua dels despullats (Rambla Nova). Tarragona

Data: Diumenge, 30 de setembre, a les 13 hores.

Per més informació podeu consultar l' adreça:

http://www.es.amnesty.org/paises/myanmar/pagina/crisis-en-myanmar/

Myanmar, el petroli i un pòcavergonya

Com quasi sempre els mitjans de comunicació acaben marcant les nostres agendes. En aquest cas és Myanmar i la repressió de la Junta Militar que governa el país la que genera titulars. A banda que, malgrat aquesta constatació, la nostra solidaritat és necessària, hi ha informacions interessants com la que publica la revista 21rs (el diari el Público també en parla) sobre les relacions de Bernard Kouchner -fundador de Metges sense fronteres i, actualment, ministre d'Assumptes exteriors del govern Sarkozzy- la petrolera francesa Total i la Junta Militar birmana (Myanmar)

Petróleo: harina de otro costal

Mucho se ha hablado del peso de China e India en el meollo birmano, pero lo cierto es que París es hoy uno de los principales apoyos económicos de la Junta. Según la Federación Internacional de Derechos Humanos (FIDH), la multinacional francesa del petróleo Total aporta un 7% del presupuesto del Estado de la Junta. Y ello por la vía del acuerdo que la convierte en operador exclusivo de un yacimiento en alta mar y del gasoducto de Yadana, que lleva hasta Tailandia.

Total y Unocal construyeron ese gasoducto mediante numerosas subcontratas locales. A principios de los años 2000, estalló el escándalo: En el país más corrupto del mundo , los subcontratistas eran familiares de los generales y obligaban a trabajar a la gente a punta de pistola. Total y Unocal (hoy propiedad de Chevron), fueron sentadas en el banquillo de los acusados por las víctimas del trabajo forzado.

Total empleó una defensa curiosa. En 2003, pidió un informe sobre su filial birmana a un consultor cuyo nombre no dice nada. Se trata de BK Conseil, gabinete que recibió, según fuentes concordantes, 25.000 euros. Detrás de BK se esconde un nombre más conocido: Bernard Kouchner , hoy ministro francés de Exteriores.

Kouchner es el canciller del país que preside actualmente el Consejo de Seguridad de Naciones Unidas, y de momento no se ha pronunciado a favor de un embargo económico a Yangón.En su informe de 2003, Kouchner disculpaba a Total. Pese a que no había investigado, afirmaba alto y claro que las denuncias por esclavitud era “alegaciones fantasiosas”.

Pese a considerar que se trataban de unas “alegaciones fantasiosas”, en noviembre de 2005 Total se apresuró a indemnizar a ocho birmanos y a untar copiosamente a una pseudo ONG. A cambio, claro está, de una retirada de la querella criminal por trabajo forzado.

El yacimiento de Yadana, junto con el de Yetagun, no es sólo un asunto económico. Es la fuente directa de poder de la Junta Militar birmana, otorgado por las propietarias Total, Chevron, la poco conocida PTTEP de Tailandia, la malaya Petronas y la japonesa Nippon Oil. China e India están interesadas por las reservas de gas inexploradas, para las que Dehli se ha aliado con la firma coreana Daewoo.

Un nou diari "crític" i progressista?

Avui ha sortit Público, el nou diari. Van de diari popular i accessible per a lectors/es crítics, curiosos/es i actius/ves. Independent, progressista... per contribuir a una societat més justa, oberta, equitativa, solidària i lliure. Algunes de les "banderes" que els interessen són: Igualtat , Integració, Treball digne, Habitatge, Educació, Medi ambient, solidaritat i Laicitat. El venen a 50 cèntims.

L'he comprat i no m'acaba de fer el pes. La portada (i les pàgines 2 i 3) la dediquen a "periodisme d'investigació" i amb un titular que diu "Este es el hombre que hundió la tregua" parlen del "verdadero número uno de ETA". Comencem malament (des del meu punt de vista, clar). Més del mateix per a un duari que naix.

El diari d'avui té 64 pàgines de les quals al voltant de 45 (la gran majoria a tota plana) són de publicitat. Grans principis com Medi Ambient compartint espai amb Iberdrola (líder mundial en energia eòlica), Treball digne amb Coca Cola, Integració amb Orange, Solidaritat amb Shell... Un batibull d'idees i eslogans publicitaris que es resumeixen en un: Crítics, progres, solidaris... però sense fer trontollar el sistema que és el que ho finança tot.

A la vista del que hi ha em quedo amb la premsa i mitjans alternatius i, per motius, sentimentals amb El Punt.

Condol

Fa unes hores recordava Marcel Marceau i, tot recordant-lo, he trobat a faltar l'Ovidi Montllor. Ara, més tard, els aconteixements m'obliguen a recordar altres persones: el Sebastià, director del Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, enterrat aquest matí a Montblanc, i el Josep Lluis Navarro, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, mort aquest matí d'un fulminant atac de cor.
I, malgrat tot, la mort, no para, ens hem assabentat també de la mort de dos soldats de l'exèrcit espanyol (en una guerra que no és la seva), una vintena de morts en un atemptat a l'Iraq, Kosovo... i, evidentment, la tasca més desapercebuda però no menys cruel arreu del món i, en molts casos, per causes que podríem evitar.
Descansin en pau i pels familiars, per nosaltres mateixos (a mi em costa trobar-hi sentit si és que n'hi ha) unes paraules de Lanza del Vasto a manera de suport:

"Juga a donar: no hi ha joc més divertit. Dóna't, gasta't, pensa, canta: tal com cantes, actua.
I així, quan vingui la mort, quan la ingrata hereva vingui a reclamar el que li és degut, es trobarà amb les arques buides, les escorrialles del festí i la casa abandonada."

He posat una bona cançó d'En George Brassens pel Marcel Marceau i he trobat a faltar l'Ovidi

Marcel Marceau

la "policia del poble" - aclariment

En relació al post la "policia del poble" en que s'expliquen els incidents que hi va haver al parc de les granotes quan un grup de joves va pujar a l'escenari amb una pancarta contra la màfia del ciment i tenint en compte un comentari anònim signat per "un tècnic de cultura" que creu veure maquinacions per desprestigiar la guardia urbana he de remarcar que aquest cos policial, que no necessita de cap maquinació, va fer acte de presència a l'acte a requeriment de l'organització.

27 de setembre, aniversari afusellament Txiqui

TESTAMENTO DE JON PAREDES MANOT "TXIKI"

Dictado al notario de Zabalaga la vispera de su muerte, ya entrado en capilla.



Al Pueblo Vasco:

Una vez más el fascismo de Franco va a derramar la sangre del pueblo vasco. Problablemente cuando llegue este comunicado al pueblo, yo ya habré caido baJo el pelotón de ejecución. Mi intención al escribir este comunicado es poner una vez más de relieve la represión que sufre el pueblo vasco y todos los pueblos de España. No debemos olvidar nuestro objetivo: la creación de un Estado Socialista Vasco, objetivo por el cual han caido y han dado la vida muchos militantes revolucionarios, entre ellos los útimos caidos en el Estado español, Kepa, Nicia, Montxo, Andoni, y no serán los últimos. Sois vosotros, la clase trabajadora y el pueblo en general, quienes lleven a cabo la lucha hasta derrocar al regimen franquista; entonces se habrá cumplido nuestro objetivo y podreis construir una sociedad nueva, sin clases, donde no exista la explotación del hombre por el hombre. Hoy me van a asesinar a mí por el simple hecho de luchar por mi pueblo. eso para el regimen de Franco es un crimen, no es un crimen asesinar a los militantes de ETA antes de cogerlos, tampoco es un crimen matar a la gente en manifestaciones, controles, etc. Hoy somos nosotros los que estamos en el banquillo, pero mañana estarán ellos, o sea, Franco y toda su camarilla y sereis vosotros quienes nos hagais justicia: no lo olvideis, puesto que mis compañeros y yo ya no podremos. Confiamos en vosotros. Por último, quiero hacer saber a mis compañeros de organización y a nuestro pueblo que mientras he estado libre he cumplido como mlitante y como hijo del pueblo y puesto que no he caido asesinado "legalmente" como mis compañeros, he pedido como última y única petición que sea fusilado ante un pelotón de fusilamiento como un Gudari más, recordando a todos los que han muerto por Euskadi, llevando en la mente nuestra Ikurriña, puesto que voy a morir lejos de ella...Os toca a vosotros hacer justicia.

¡ VIVA LA SOLIDARIDAD DE LOS PUEBLOS !
¡ GORA EUZKADI ASKATUTA !
¡ ABERRIA ALA HIL EUZKADI ZUTIK !

"Txiki"

El jutge decreta llibertat sense fiança per l'acusat de cremar les fotos dels reis