dilluns, 1 d’octubre de 2007

presentació Nació.cat


divendres passat, Saul Gordillo va presentar Nació.cat a la llibreria La Capona. A la taula també hi havia el periodista Jordi Salvat (Saló dels Penjats) i Manel Sanromà ("patum" d'internet). Si voleu més detalls us recomano que entreu al post del Saló dels Penjats i llegiu les cròniques de Saul Gordillo, Jordi Salvat i Jordi Martí.
Reconec la importància de l'existència d'un domini .cat i valoro la feina feta però em va quedar una certa sensació de quelcom en el que jo, i molta més gent, no he participat. La primera part de la presentació va anar de misteris, secretismes, coses i noms que no es poden dir, etc. Més endavant s'hi va afegir un cant a loa "meritocràcia" i al poder d'un milió d'euros (és aquesta la quantitat). En paraules de Mercè Molist "La història del .cat, com l'he llegida, és una història que passa a les altures, al món del politiqueig, de dalt cap a baix. Enlloc hi veig la comunitat, aquesta anomenada "nació.cat". La història del .cat no és una revolució popular, és un cop d'estat orquestrat per una dotzena de persones al grisos laberints del poder. Ha funcionat, però ni és històricament bonica, ni és tota la veritat, ni té res a veure amb l'esperit d'Internet."

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Efectivament Yago: el que dius és cert. Però com que el .CAT és un cas d'éxit (i en canvi el .CT o les seleccions catalanes són cassos de fracàs) això t'hauria de fer veure una lliçó molt clara: caga més un bou que cent orenetes. O el que és el mateix: quan els catalans anem de cara, amb les senyeres pel davant i la flor a la ma, end donen pel sac. Quan ho fem sense fer soroll i sense tants escrupols, aconsseguim l'éxit. Tu elegeixes. Jo tinc molt clar que pel meu pais prefereixo el model .CAT.Diguem pragmàtic...o americà :-)

Josep Maria Yago ha dit...

Probablement, tens raó però no acabo de tenir massa clar allò de que "la finalitat justifica els mitjans".

Jordi Martí Font ha dit...

El que més m'interessa d'això del .cat no és el procés, que decididament no m'agrada com no m'agrada el mètode de concessió de dominis que desconeixia, sinó el que hem aconseguit amb ell. Ara "els catalans" som qui parla català i això no treu que hi pugui haver "catalans" que s trobin bé amb el .es, el .fr (França té aquest domini?), el .org o el que sigui. Finalment una lengua té espai sense haver de tenir estat i ja em perdonareu però aquest és el meu màxim interès, llengua i no estat. Tot i que que per a això ens cal acabar amb els quatre estats que encara ens destrossen l'entorn, la llengua i la vida. I amb el mercat, que és molt pitjor...

Tondo Rotondo ha dit...

M'agraden els comentaris i el post... A mi també va sorprendre'm tot el batibull -diguem-ne- diplomàtic. Però sobretot una cosa: quan Abril va començar a moure el tema... aquelles trucades demanant referències sobre qui el movia, el tema.

També va sobtar-me el paper jugat per Montilla, qui va defensat el punt CT, sense saber que implocava això...

Al poble ras no ens deixen espai per moure res... Ni uns ni d'altres, en tot cas -això si- sempre surt el manifest de marres que podem signar i del qual ningú ens ha convidat a decidir res, com va passar amb el .CAT.

Dit això -però- cal treure's el barret i felicitar els qui van aconseguir-ho. Per mi la fi justifica els mitjans gairebé sempre, i aquest és un cas. N'haurem d'aprendre dels ianquis?