dilluns, 24 de setembre de 2007

Condol

Fa unes hores recordava Marcel Marceau i, tot recordant-lo, he trobat a faltar l'Ovidi Montllor. Ara, més tard, els aconteixements m'obliguen a recordar altres persones: el Sebastià, director del Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, enterrat aquest matí a Montblanc, i el Josep Lluis Navarro, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, mort aquest matí d'un fulminant atac de cor.
I, malgrat tot, la mort, no para, ens hem assabentat també de la mort de dos soldats de l'exèrcit espanyol (en una guerra que no és la seva), una vintena de morts en un atemptat a l'Iraq, Kosovo... i, evidentment, la tasca més desapercebuda però no menys cruel arreu del món i, en molts casos, per causes que podríem evitar.
Descansin en pau i pels familiars, per nosaltres mateixos (a mi em costa trobar-hi sentit si és que n'hi ha) unes paraules de Lanza del Vasto a manera de suport:

"Juga a donar: no hi ha joc més divertit. Dóna't, gasta't, pensa, canta: tal com cantes, actua.
I així, quan vingui la mort, quan la ingrata hereva vingui a reclamar el que li és degut, es trobarà amb les arques buides, les escorrialles del festí i la casa abandonada."

2 comentaris:

zel ha dit...

Si algú desitja un bon epitafi, has trobart el més encertat, o el més tendre, potser el més valent. Em sumo al teu sentiment.

Waipu Joan ha dit...

avui hem demanat als nostres alumnes què en pensen de la mort. Ja veuràs què diuen els nens...
un diu que l'esperit del mort es queda a la terra a fer allò que el seu cos s'ha quedat sense poder fer mentre vivia.