divendres, 29 de gener del 2010

Claude Lévi-Strauss In memoriam i sorpreses


Aquest matí he esmorzat i he posat una mica la tele. A la 2 feien un documental sobre el finat Claude Lévi-Strauss. Diferents professors de la UNED anaven desgranant els seus treballs i opinions. Parlaven, entre d'altres coses, del racisme "clàssic" de les teories sobre les races i, pitjor, sobre les teories de la superioritat d'unes sobre altres i del nou racisme que ha abandonat aquestes teories obsoletes i es centren en les diferències de les cultures i, de nou, sobre la superioritat d'unes sobre altres (evidentment la superior, la occidental). En paraules de Tomas Calvo Buezas, "El neoracismo actual dice: Bueno, todos somos iguales geneticamente, existen culturas superiores e inferiores y la referència es Occidente y nuestra cultura, luego los demas se deben integrar, se deben acomodar. Esta idea, de alguna forma, fué la que hizo decir a Lèvi Strauss: No solamente no existen razas superiores e inferiores sinó que tenemos que partir de la idea de que todos los hombres, en las mismas circunstàncias, podrian inventar lo mismo. Por tanto la lucha no esta en la Biologia, la lucha está en la percepción de la superioridad o de la inferioridad de la cultura. Y con eso va unido, aunque solapado, en segundo término, que los que son de otras culturas diferentes a la occidental, son millones y pueden ser un peligro o una amenaza para las poblaciones ricas".

De la whikipedia trec aquest bocinet:

"Lévi-Strauss ha gozado de un lugar preeminente entre los investigadores que afirman que las diferentes culturas de los seres humanos, sus conductas, esquemas lingüísticos y mitos revelan la existencia de patrones comunes a toda la vida humana. Gracias a él, hoy se tiende a rechazar los enfoques etnocentristas en la investigación etnológica humana a favor de los estudios orientados a comparar las tecnologías de los pueblos otrora primitivos en oposición a Occidente; se valorarían sus clasificaciones de la naturaleza o el diagnóstico de enfermedades, por ejemplo."

Si en voleu llegir més podeu trobar un .pdf de Raza y Història (de fet Raza y Cultura)

Parlo d'això perquè, malgrat el meu escepticisme i la cada cop més escassa capacitat de sorpresa, em sorprèn que els éssers humans, enlloc d'estudiar, reflexionar i aplicar, si escau, el que diu gent reconeguda, que ha viatjat, que ha estudiat, que ha reflexionat, que ha explicat, que ha escrit... acabem agafant-nos a teories obsoletes i, fins i tot, primitives, a banda d'altres interessos més prosaics. Alguns exemples tot el que està passant amb el tema immigració i les justificacions per discriminar la gent a l'hora d'empadronar-se per part d'Ajuntaments com Vic, Torrejón de Ardoz o Reus. O, un altre exemple, les declaracions de la cúpula dirigent d'Israel amb motiu del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de las Víctimes de l'Holocaust. Us invito a llegir l'article del periodista israelià Gideon Levy anomenat Netanyahu y la maldad. Els exemples no s'acaben amb aquests dos, n'hi ha força més i tan sols agafant el periòdic en podem fer un llistat diari.

El tema em fa pensar, també, que cada cop tinc la sensació de saber-ne menys i de lamentar el no haver llegit més i, sobretot, en no saber explicar millor les coses.

Sobre la Vida secreta de las palabras i un peu (no de pàgina, de dona)


Ahir, Barna, quimio amb bon rotllo, com és habitual, amb enfermeres, pacients, familiars... i a la nit sopar i peli, la vida secreta de las palabras (us afeigeixo l'enllaç a la whikipedia). Ahir, a més, una novetat, la Mònica, a qui no agrada la tele, es va quedar i la va veure amb mi. Molt bona la peli i millor la companyia. Veient la peli i acariciant un peuet proper ni me'n vaig enrecordar del botellon.

La sinopsi de la peli, en paraules de la seva directora, Isabel Coixet, és aquesta:

"Un lugar aislado en medio del mar: Una plataforma petrolífera, donde sólo trabajan hombres, en la que ha ocurrido un accidente. Una mujer solitaria y misteriosa que intenta olvidar su pasado (Sarah Polley) es llevada a la plataforma para que cuide de un hombre (Tim Robbins) que se ha quedado ciego temporalmente. Entre ellos va creciendo una extraña intimidad, un vínculo lleno de secretos, verdades, mentiras, humor y dolor, del que ninguno de los dos va a salir indemne y que cambiará sus vidas para siempre. Una película sobre el peso del pasado. Sobre el silencio repentino que se produce antes de las tormentas. Sobre veinticinco millones de olas, un cocinero español (Javier Cámara) y una oca. Y sobre todas las cosas, sobre el poder del amor incluso en las más terribles circunstancias."

L'havia vist abans i m'ha agradat els dos cops. Molt bones les interpretacions i força creïbles , soledat, molta humanitat, unes referències al passat (sobretot a BiH o, si voleu, als Balcans) impressionants...

Em va agradar força si bé, en algun moment, em va semblar que era massa bonica, que acaba massa bé. Malgrat això, també vaig pensar que ja que és cert, per mi si no, que la realitat sempre supera la ficció (el cas de BiH, per exemple, o alguns episodis d'Haití) també seria bo pensar que la realitat podria superar la ficció, en alguns casos si més no, per a coses boniques.

Em va recordar Rompiendo las olas del Lars Von Triers, una pel·lícula que o agrada des del començament o l'avorreixes també des de l'inici. A mi em va encantar i això que per la meva mentalitat racionalista hi ha cosetes difícils d'empassar. Veieu-les les dues i opineu.

Veure una pel·pel·lícula amb molta humanitat i molt amor, més si estàs acariciant el peu de la persona que estimes, val la pena.

Us deixo amb un trailer de la peli:



I amb la cançó que més sona a la banda sonora (Antony & The Johnsons -- Hope there's someone):



I, finalment, un genial Tom Waits amb All the world is green:



dimecres, 27 de gener del 2010

En record d'Irena Sendler, amb admiració


Fa uns dies em va arribar un correu explicant que havia mort Irena Sendler. En el correu s'explicava una mica la seva trajectòria, es comentava que se l'havia proposat pel premi Nòbel (l'any que se'l va emportar Al Gore) i es demanava que el re-envies.
Després de llegir la trajectòria d'aquesta infermera que va poder salvar més de 2.500 nens del gheto de Varsòvia i que fou detinguda, torturada, empresonada i condemnada a mort... va fugir i va continuar amb les seves activitats.
Just aquests dies en què es commemora l'"alliberament" d'Auschwitz. Ho poso entre cometes, ho entendreu si llegiu l'article Auschwitz liberado?
M'afegeixo a les persones que admiren l'Irena Sendler i no puc evitar lamentar que el premi Nòbel fos per un personatge com l'Al Gore enlloc d'ella. Però ja se sap que això del premi Nóbel es va devaluant cada cop més.

No puc acabar el post sense afegir-vos un parell de darrers enllaços: un a un article de Vicenç Navarro, Haití no es un desastre natural, i l'altre, de Javier Vizcaino, el pacifismo de Israel

dimarts, 26 de gener del 2010

dilluns, 25 de gener del 2010

Forum Social Català 2010

El 30 i 31 de gener de 2010, a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, Plaça Universitat, torna el Fòrum Social Català (FSCat), un espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari. Un espai d’intercanvi d’experiències, de debat, de mobilització i d’articulació d’entitats i de moviments socials que rebutgen el model actual de desenvolupament dels pobles i que es troben en un procés permanent de recerca i construcció d’alternatives.

El FSCat està obert a totes les entitats, col·lectius i persones de la societat civil dels països catalans, amb l’excepció dels partits polítics, organitzacions governamentals, militars o violentes.

CRIDA FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2010

Des del primer Fòrum Social Mundial, celebrat a Porto Alegre el 2001, passant pels Fòrums Socials Europeus i els Fòrums Socials locals, aquestes trobades d’activistes d’arreu del món s’han establert com una cita ineludible per debatre i teixir estratègies pel canvi social. Del darrer FSM que va tenir lloc a Belém el gener del 2009, en sorgeix la crida internacional per a la realització de diferents fòrums locals descentralitzats. S’hi va incidir en la necessitat de desenvolupar un procés de treball col·lectiu en sintonia amb l’evolució dels efectes de la crisi i les diverses respostes emergents. Una constant dels moviments socials catalans ha estat la denúncia i l’acció contra un sistema econòmic que comporta la precarietat i la pobresa, la destrucció i la negació de drets de les persones i dels pobles. La crisi agreuja aquestes agressions, deixant milers de persones al carrer i minvant els drets laborals, però també encarint el cost de la vida, agreujant la destrucció del territori i fomentant les desigualtats i les guerres. Aquesta no és només una crisi econòmica, sinó que ha esdevingut una crisi ecològica, social i ideològica.

La celebració del primer FSCat el 2008 va ser un èxit de participació i un pas endavant per a la confluència de diferents lluites. Com a resposta a la crida del FSM 2009 es proposa la realització d’una setmana de mobilitzacions i accions a casa nostra (25-28 de gener) per visibilitzar i potenciar els moviments i les propostes que existeixen, aquí i ara, arreu del territori. Entre d’altres activitats, el cap de setmana abans, a Girona, Sabadell, Sant Adrià del Besós, Badalona i Horta Guinardó (Barcelona) es realitzaran accions descentralitzades, el dia 26, a Barcelona, tindrà lloc una roda de premsa alternativa amb accions de carrer, i el 28 de Gener a les 19h, coincidint amb la reunió dels ministres de Treball de la UE, es celebrarà una manifestació unitària contra l’Europa del Capital que partirà dels Jardinets de Gràcia (sota el lema “Contra l’Europa de l’atur i la precarietat, repartim el treball i la riquesa”). Aquest procés culminarà en una trobada conjunta que tindrà lloc el 30 i 31 de gener de 2010 a la seu central de la Universitat de Barcelona, com la vegada anterior, on treballarem plegats en seminaris, tallers i activitats auto-organitzades per analitzar les causes i conseqüències de la crisi i construir alternatives sostenibles i des de la base. També hi haurà una assemblea de moviments socials i punts de trobada sectorials. Finalment, el diumenge 31 es farà la cloenda amb un dinar popular.

Us animem a participar en aquest procés: a tots els individus, els moviments, les plataformes, els col·lectius, les organitzacions de tot àmbit i tothom que lluiti a nivell local i/o global. Fem especial èmfasi en la importància d’estendre el FSCat als barris, als pobles i a les comarques a partir de processos participatius per aconseguir més visibilitat de les lluites i reivindicacions dels moviments socials catalans. Aquesta és una crida a tothom que vulgui combatre la crisi canviant el sistema i construir un món just, solidari, no violent i respectuós amb el medi ambient i els seus pobles.

El procés és totalment obert i l’organització s’encarregarà de facilitar la realització de les activitats.

Tot i que el termini per proposar seminaris ja s’ha acabat, encara us podeu adherir al fòrum enviant la corresponent sol·licitud a: adhesions@forumsocialcatala.cat. Així mateix, trobareu més informació i materials en els diferents apartats del lloc web www.forumsocialcatala.cat

Les principals línies temàtiques d’enguanys seran:

  1. Les causes de la crisi global (ecològica i del territori, social i econòmica, democràtica i dels pobles).
  2. Les conseqüències de la crisi global.
  3. Les alternatives a un món en crisi.

Contra la seva crisi, les nostres solucions. Combatem la crisi canviant el sistema!

Si premeu a sobre l'enllaç podreu veure i llegir el Programa del FSCAT

dimarts, 19 de gener del 2010

Christa Leem

Aquest matí m'he mirat les revistes del Cercle de Lectors per fer la comanda i he vist un llibre del Jordi Coca, La nit de les papallones, una novel·la que, sense ser una biografia, tracta del temps, màgics, en qué la Christa Leem va il·luminar força nits.

La Christa fou la musa de la intelectualitat de l'època de la transició i, especialment, del Joan Brossa.
Us deixo un parell d'enllaços sobre ella:
Jordi Coca: La Christa Leem és un referent històric del músic-hall
Tumiamiblog: Homenaje a Christa Leem

De casualitat, m'he trobat un parell de vídeos amb un parell d'stripteases (el conegut de la camisa i un que va dissenyar el Joan Brossa) amb els que us deixo. Disfruteu-los

La camisa

i Christa Leem dirigida pel Joan Brossa

dilluns, 18 de gener del 2010

amb soldats es resol tot?


Aquest matí continua l'horror a Haití i ens en arriba una part via mitjans de comunicació. En el diari Público d'avui s'explica una història, una situació, que em fa al·lucinar. Us en penjo un bocí:

<<"Elegid: o ella muerta o todos nosotros muertos", dijo ayer el jefe de los cascos azules encargado de la seguridad de un equipo de bomberos de Castilla y León, que había acudido a rescatar a una mujer en una de las zonas más peligrosas de Puerto Príncipe. Los cascos azules habían recibido la orden de evacuar todo el área, incluyendo a los equipos de rescate, por temor a disturbios. Momentos antes se habían oído disparos, que procedían de presos que se habían escapado de una cárcel cercana y robado después las armas.

"No podemos irnos, la mujer está viva, podemos rescatarla", se quejaron los bomberos españoles ante el apremio de los cascos azules para que abandonaran la zona. Alrededor, cientos de haitianos esperaban expectantes el rescate, pero los cascos azules exigieron a los españoles que salieran de allí. La joven, que llevaba seis días atrapada bajo el cadáver de su madre, no pudo ser rescatada. "Ya le hemos quitado todos los escombros que tenía encima, pero sólo hemos dejado su cara al descubierto. Cuando nos hemos ido, nos ha mirado con los ojos desorbitados", relató el jefe del equipo de bomberos.

"No podemos irnos, la mujer está viva", se quejaron los bomberos

"Nosotros tenemos que irnos de aquí; por favor, tenéis que sacar vosotros a esta mujer", gritó un bombero español a los haitianos que estaban mirando. "No", le respondió un joven.>>

Si voleu llegir tota la notícia podeu prèmer ací

No em puc imaginar la situació, el fet que, després de treure runa i de deixar la cara descoberta, els equips de rescat puguin abandonar la persona que es pretenia rescatar. Bé, de fet, si que m'ho puc imaginar, he vist la pel·lícula En tierra de nadie (No man's land) i es narra una escena semblant. M'ho puc imaginar en la ficció però el que explica el diari no és ficció, és la realitat, la realitat que, com sempre, supera la ficció.



Remarcava, fa uns dies, que els Estats Units han ofert ajuda, entre la qual, la presència de més de 5.000 soldats.

Per fer què? Tan necessaris són els exèrcits? Solucionen tant com volen fer creure?

Jo no m'ho crec. Crec, més aviat, que cal dissoldre els exèrcits, tots, i que caldria invertir molt més en educació, ressolució pacífica de conflictes, brigades internacionals de pau...

Sense voler sentar càtedra sobre el "dolents" que són els exèrcits i limitant-me, tan sols, als tan elogiats cascos blaus de la ONU, us ofereixo alguns enllaços al respecte:

Las denuncias de abusos salpican a 'cascos azules' y personal de ONG

Abusos, fa poc, a Costa d'Ivori
Al 2006, també a Costa d'Ivori
A Haití i Libéria
Sudan
A Haití
Al Congo...

Acabo el post amb un vídeo d'una actuació tristament memorable dels cascos blaus, en aquest cas holandesos, a Srebrenica. A les imatges podeu veure els tractes entre un criminal de guerra anomenat Ratko Mladic, cap de l'exèrcit serbi en aquell moment, i els comandaments dels cascos blaus per lliurar l'enclau "protegit" d'Srebrenica. El resultat és prou i tristament conegut per tothom: Més de 7.000 desapareguts, principalment homens i nens; més de 3.000 cadàvers localitzats, etc. En vaig parlar en alguns posts.

diumenge, 17 de gener del 2010

Solidaridad y respeto a la Soberanía Popular: Haití nos Llama


Mentre van arribant les notícies sobre la situació a Haití, els recitals de solidaritat, la vergonya del préstec de l'FMI, etc., penjo un enllaç a un post del blog de Jordi Calvo (del Centre Delàs) anomenat Ayuda sincera a Haití . En el post, a més de reclamar una ajuda sincera que no cerqui futurs beneficis econòmics o polítics, es fa referència a un manifest de Jubileo Sur al qual s'ha adherit la campanya Qui deu a qui?

Acompañamos al pueblo de Haití en este momento de infinito sufrimiento y zozobra y hacemos nuestro su grito, llamando al mundo entero a responder con urgencia, persistencia y solidaridad. Llamamos a los pueblos y a los gobiernos a sacudirse con la misma fuerza con que la tierra sacudió hasta los cimientos de la vida de ese digno y valiente pueblo, afectando directamente a una tercera parte de la población - tres millones de personas - y sumando una destrucción de inimaginables proporciones a lo que ya era, para la inmensa mayoría, una situación de tremenda precarización con la violación cotidiana de sus derechos humanos más elementales.

Esta tragedia sobrepasa las fronteras de Haití, siendo responsabilidad de la comunidad internacional dar una respuesta de socorro inmediata a las víctimas y de recursos y políticas a corto y mediano plazo que contribuyan, con todos los medios que la realidad exige, para que el pueblo haitiano pueda reconstruir su propio país y futuro, libre de las dominaciones y dependencias que tanto han marcado su vida. Sin duda tiene la fuerza necesaria, y junto a ello, no podemos permitir que esta tragedia sea aprovechada por quienes siempre han buscado doblegar esa voluntad, para imponer una reconstrucción a modo y semejanza de sus intereses mezquinos.

A lo largo de los últimos años y junto con muchas organizaciones haitianas, hemos denunciado la ocupación militar por parte de las tropas de la ONU y los impactos de la dominación impuesta por medio de la deuda, el libre comercio, el saqueo de su naturaleza y la invasión de intereses transnacionales. La condición de vulnerabilidad del país a las tragedias naturales –provocada en gran medida por la devastación del medio ambiente, por la inexistencia de infraestructura básica, por el debilitamiento de la capacidad de acción del estado- no está desconectada de esas acciones, que atentan históricamente contra la soberanía del pueblo.

Es momento que los gobiernos que forman parte de la MINUSTAH, las Naciones Unidas y especialmente Francia y Estados Unidos, los gobiernos hermanos de América Latina, revean esas políticas a contramano de las necesidades básicas de la población haitiana. Exigimos a esos gobiernos y organizaciones internacionales sustituir la ocupación militar por una verdadera misión de solidaridad, así como la urgente anulación de la ilegítima deuda que hasta el día de hoy se cobra a Haití. Exigimos que los recursos destinados para el auxilio y la reconstrucción no generen nuevo endeudamiento ni que se les impongan condicionalidades o cualquier otra forma de imposición externa que desvirtúen ese objetivo, como es la práctica de las Instituciones Financieras Internacionales como el Banco Mundial, el BID y el FMI, los llamados «países donantes» y las empresas que ellos benefician. Es hora que la comunidad internacional, y en particular los países e intereses que se han enriquecidos a costa de ello, reconozcan y cumplan con su deber de reparar las deudas históricas, sociales, ecológicas y climáticas que han venido acumulando para con el pueblo haitiano. Es hora de reconocer además, que históricamente son las mujeres quienes no solo llevan una carga desproporcionada de los costos de una tragedia como esta, sino que también puedan y deban ser artífices protagónicas del proceso de reconstrucción.

Llamamos también a los movimientos y organizaciones del mundo entero, a las personas vinculadas sobre todo con la salud y el hábitat popular, la cultura y la comunicación, a movilizarse, creando y sumándose a las campañas de apoyo, organizando comités locales para el envío de recursos y brigadas solidarias en este momento tan difícil. Compartimos con el heroico y resistente pueblo haitiano nuestro luto y solidaridad, con la certeza que el país resurgirá libre y soberano.

Primeras firmas:

Jubileo Sur/ Américas

Jubileo Sur Global

Invitamos a sumar adhesiones e información acerca de sus acciones solidarias, comunicando a la dirección haiti@jubileesouth.org o directamente a la secretaría de Jubileo Sur/Américas, jubileosur@wamani.apc.org

Us deixo també, un escrit d'Adolfo Pérez Esquivel sobre Haití (després de l'article sobre Fanon).