divendres, 29 de gener de 2010

Claude Lévi-Strauss In memoriam i sorpreses


Aquest matí he esmorzat i he posat una mica la tele. A la 2 feien un documental sobre el finat Claude Lévi-Strauss. Diferents professors de la UNED anaven desgranant els seus treballs i opinions. Parlaven, entre d'altres coses, del racisme "clàssic" de les teories sobre les races i, pitjor, sobre les teories de la superioritat d'unes sobre altres i del nou racisme que ha abandonat aquestes teories obsoletes i es centren en les diferències de les cultures i, de nou, sobre la superioritat d'unes sobre altres (evidentment la superior, la occidental). En paraules de Tomas Calvo Buezas, "El neoracismo actual dice: Bueno, todos somos iguales geneticamente, existen culturas superiores e inferiores y la referència es Occidente y nuestra cultura, luego los demas se deben integrar, se deben acomodar. Esta idea, de alguna forma, fué la que hizo decir a Lèvi Strauss: No solamente no existen razas superiores e inferiores sinó que tenemos que partir de la idea de que todos los hombres, en las mismas circunstàncias, podrian inventar lo mismo. Por tanto la lucha no esta en la Biologia, la lucha está en la percepción de la superioridad o de la inferioridad de la cultura. Y con eso va unido, aunque solapado, en segundo término, que los que son de otras culturas diferentes a la occidental, son millones y pueden ser un peligro o una amenaza para las poblaciones ricas".

De la whikipedia trec aquest bocinet:

"Lévi-Strauss ha gozado de un lugar preeminente entre los investigadores que afirman que las diferentes culturas de los seres humanos, sus conductas, esquemas lingüísticos y mitos revelan la existencia de patrones comunes a toda la vida humana. Gracias a él, hoy se tiende a rechazar los enfoques etnocentristas en la investigación etnológica humana a favor de los estudios orientados a comparar las tecnologías de los pueblos otrora primitivos en oposición a Occidente; se valorarían sus clasificaciones de la naturaleza o el diagnóstico de enfermedades, por ejemplo."

Si en voleu llegir més podeu trobar un .pdf de Raza y Història (de fet Raza y Cultura)

Parlo d'això perquè, malgrat el meu escepticisme i la cada cop més escassa capacitat de sorpresa, em sorprèn que els éssers humans, enlloc d'estudiar, reflexionar i aplicar, si escau, el que diu gent reconeguda, que ha viatjat, que ha estudiat, que ha reflexionat, que ha explicat, que ha escrit... acabem agafant-nos a teories obsoletes i, fins i tot, primitives, a banda d'altres interessos més prosaics. Alguns exemples tot el que està passant amb el tema immigració i les justificacions per discriminar la gent a l'hora d'empadronar-se per part d'Ajuntaments com Vic, Torrejón de Ardoz o Reus. O, un altre exemple, les declaracions de la cúpula dirigent d'Israel amb motiu del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de las Víctimes de l'Holocaust. Us invito a llegir l'article del periodista israelià Gideon Levy anomenat Netanyahu y la maldad. Els exemples no s'acaben amb aquests dos, n'hi ha força més i tan sols agafant el periòdic en podem fer un llistat diari.

El tema em fa pensar, també, que cada cop tinc la sensació de saber-ne menys i de lamentar el no haver llegit més i, sobretot, en no saber explicar millor les coses.

2 comentaris:

Joan ha dit...

Ahir, en una substitució en una classe de 6è -de primària- a l'escola on treballo i en l'assignatura de ciutadania els tocava fer, per encàrrec de la companya que va d'haver d'assistir a un enterrament del pare d'un altre company de la mateixa escola, certes activitats relacionades amb el racisme i la xenofòbia. Així que aprofitant l'ocasió i sense sortir-me, crec, de l'encàrrec de la companya, els vaig informar de l'estreno de la pel·lícula de Nelson Mandela amb una miqueta de context. Els vaig explicar que les races no existeixen. Que era una idea del segle XIX que per intentar explicar l'evident observació de les diferències de trets i colors es va figurar la hipòtesi que havien prototipus -els vaig fer la comparació amb els cotxes de carreres- purs de cinc categories a què tots quedàvem reduïts. Que els tals prototipus no existien, mai han existit. Que en el seu lloc allò que realment existeix són gradacions que en termes generals van de molt fosca, la pell, a la pell molt clara segons ens movem de sud a nord en el globus terraqüi. I que en aquesta gradació no sabríem on posar un punt fix, en aquest sentit tots som iguals. Que de la paraula xenofòbia allí a on havien de parar especial esment era en la "fòbia", la por irracional que podem portar a dins i que avoquem en les inquietants diferències. Es va establir un debat interessantíssim que va partir d'una atenció gairebé absoluta -com la terra que rep una pluja fa temps esperada y confusament anunciada- per part dels alumnes en tot allò que anava sortint.
En vaig quedar content.
Salutacions

zel ha dit...

Per atzars de la vida, em vaig encarregar de llegir levi, un treball feixuc d'antropologia per ma germana. Em va obrir els ulls i els horitzons, el recomanaria a tothom!