dilluns, 30 d’abril del 2007

res d'especial, excepte...

Bé, ja he tornat a casa. Res d'especial excepte, per una banda, que hem estat a l'IKEA (és el segon cop que hi vaig) i no m'agrada, a més estava a tope, no tenien el plat que jo volia, etc. i, per altra banda, que a la quimio no pots fer massa més coses que llegir i, llegint, llegint m'he trobat això, del Sr. Mario Benedetti, que m'ha fet pensar en el moment "màgic" de dissabte:

Estado de excepción

Una ensenada sólo vista en postales
una región perpleja del recuerdo
una fruta escasísima y sabrosa
un suburbio que ya no se frecuenta
una paloma absorta en los pretiles
un andante para cigarra y piano
una puesta de sol sin helicópteros
una humareda en algún campo lejos
transparencias después del aguacero

hechuras y siluetas
probablemente arcaicas
de la tranquilidad
ese diáfano estado de excepción
al que nos vamos
desacostumbrando.

Me'n vaig a Barna, a fer "teràpia". Una de més divertida, dins el conjunt de totes les útils i necessàries, en un o altre grau, pot ser la que suggereix Mario Benedetti (si bé aquesta no me l'han receptat durant les estades als hospitals, i és llàstima) :

Terapia

Para no sucumbir
ante la tentación
del precipicio
el mejor tratamiento
es el fornicio.

dissabte, 28 d’abril del 2007


Aquest matí he anat a donar un tomb per fer una mica d'exercici. A més de medicació i tot això cal prendre l'aire i caminar una mica. Me n'he anat, xino-xano, cap al Balcó del Mediterrani però abans de seguir m'he desviat cap al vial Bryan. M'he aturat una estona mirant l'Amfiteatre i després he tirat cap a la Plaça dels Carros i l'escullera. M'he assegut una estona en un banc de la rotonda que hi ha quasi al començament i he llegit alguns poemes de Gabriel Ferrater i d'En Benedetti. S'estava de conya. De sobte abans d'un dels poemes ha aparegut una frase "En dondequiera que se viva, comoquiera que se viva, siempre se es un exiliado". Era de l'Alvaro Mutis. No n'he llegit gran cosa (Abdul Bashur, soñador de navios i algun bocí de Maqroll, el gaviero que tinc en pdf. malgrat que no m'agrada llegir a l'ordinador, prefereixo el paper) però m'ha semblat que era lògic que fos d'ell aquesta frase i m'he aixecat volant per anar a veure si trobava quelcom a la llibreria. Finalment no hi havia res però el tros entre la rotonda i la via del tren ha estat magnífic: el cel ennuvolat; la mar agitada en un costat i quieta, quasi sòlida, dins el moll; la ciutat quieta davant; una mena de silenci i quietud impresionant... Un d'aquells moments, màgics, associats amb una determinada qualitat de la llum i amb algun determinat estat d'ànim... A l'estona, les vies del tren, cotxes, gent... si bé no tant sorollós com altres estones. Bé, en qualsevol cas "que me quiten lo bailado"

Portada tríptic Congrès de Balística

Aquesta és la portada del tríptic del 23è Congrès Internacional de Balística que es vva cel·lebrar a Tarragona, al Palau de Congressos del 16 al 20 d'abril.

Malgrat que sembli mentida no és una manipulació és la portada real del tríptic real. M'estic acostumant a creure que la realitat supera la ficció.

Si no us ho creieu o voleu més informació al respecte podeu anar a la web que suggereix el tríptic:


Please, visit the web page :
www.mater.upm.es/ISB2007
to view the additional symposium
information as it becomes available

divendres, 27 d’abril del 2007

Patinatge Artístic - Reus Deportiu 2ns d'Europa de Grups Show

El Reus Deportiu, club en el qual patina gent de diferents llocs com Tarragona, per exemple, ha quedat en segon lloc en el campeonat d'Europa, celebrat avui a Porto, de grups show amb l'espectacle "Fabrica de dummies"

Petita festa

Un raconet pel gaudi:


Petita festa

(Li Po)


Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.
No sap beure, per sort,
la lluna, bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l'angunia.
Quan canto, veus ací
la lluna que s'ho mira;
quan em poso a dansar,
l'ombra em fa companyia.
Quan s'acaba el festí,
els convidats no em fugen:
veus ací una tristor
que mai no l'he coneguda.
Si me'n torno al casal,
em segueix l'ombra muda,
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.

traducció de Marià Manent

La Campanya Sí al Procés de Pau demana la superació de la Llei de Partits


En l'estat actual d'estancament del procés, volem reforçar la nostra voluntat d'avançar cap a un escenari d'absència de qualsevol forma de violència i on la societat civil en sigui la protagonista, sense ingerències de cap tipus.
Tenint en compte la importància de les pròximes eleccions municipals, manifestem la nostra preocupació per la situació de l'esquerra abertzale il.legalitzada. L'exclusió d'aquest sector social i polític, dificulta la possibilitat d'unes eleccions plenament democràtiques en igualtat de condicions per a totes les opcions.
Per tot això, des de la Campanya Sí al Procés de Pau, instem al govern espanyol i a les forces polítiques democràtiques a que facin tots els esforços per derogar la Llei de Partits. Aquesta Llei suposa una violació del dret d'associació, participació, i a la llibertat d'expressió. Demanem també a la Judicatura que deixi d'aplicar legislacions i mesures d'excepció.
Cal enfortir el camí cap a la normalització política, obrir vies de diàleg, a favor d'un procés on totes les veus siguin respectades.
La pau és possible.

El projecte de Terres Cavades es manté però el nombre de pisos puja a 5.600

L'altra notícia, apareguda a El Punt d'avui (27 d'abril), podria portar el títol "no quieres caldo? pués tason y medio" o sigui, en clar i català: no vols 4.872 habitatges? dons te'n fotaré 5.595. Més els de la Budallera, més el de la Mora2 (encara que l'informe mediambiental digui que millor no construir), etc. etc.

La comissió de territori de l'Ajuntament de Tarragona va aprovar ahir el projecte d'urbanització de Terres Cavades. El pla és en essència el mateix que la Generalitat va anul·lar l'octubre del 2004, però ha d'incloure alguna modificació arran dels canvis legislatius. Per això, el barri que es planteja ara té 5.595 habitatges en comptes de 4.872, ja que un 20% dels pisos han de ser protegits i un altre 10%, de preu concertat, i aquest tipus d'immoble és més petit. La secretaria de l'Ajuntament emetrà un informe per defensar que Raül Font no s'ha d'abstenir tot i que tingui terrenys a la zona, ja que només té un 0,17% del polígon per herència.

CiU, el PP i el regidor no adscrit Agustí Mallol van donar llum verd ahir a l'aprovació inicial de Terres Cavades. La portaveu del grup mixt, Maria Mercè Martorell, no va assistir a la votació, però va anunciar el seu suport al ple, que probablement serà el divendres 4 de maig. Així doncs, el govern municipal en minoria, de CiU i el PP, obtindrà prou majoria per tramitar el nou barri abans de les eleccions. El PSC, ERC i ICV s'hi oposen. Tots tres grups demanen que es treballi per aconseguir consens polític, que s'apliquin criteris de sostenibilitat i que es tingui en compte l'opinió dels veïns que viuen al sud del pla parcial.

El regidor d'Urbanisme, Jordi Sendra, va celebrar ahir l'aprovació del projecte, que ha estat aturat durant tres anys. La tramitació es reprèn perquè la justícia ha arxivat la querella per tràfic d'influències i estafa contra els promotors de Terres Cavades i l'exregidor d'Urbanisme Àngel Fernández, que hi té interessos. A partir d'ara, serà una junta de compensació i no de cooperació, la que desenvoluparà el projecte, cosa que significa que l'Ajuntament no en formarà part. Per això, l'encara ecosocialista Lluís Hernández va valorar que, «amb més motiu», cal que es compti amb els propietaris afectats que viuen al camí del Llorito. Rosa Rossell, regidora d'ERC, va subratllar que falta un informe de mobilitat que doni solucions a l'increment de població de 18.000 habitants.

Un alt comandament militar dels EUA és arrestat a l'Iraq per "ajudar l'enemic"


No patiu, que escrigui avui no vol dir, necessariament, que escrigui cada dia, pero m'he llevat aviat per anar a fer una analítica i m'han xocat un parell de notícies. Per tant en faig cinc cèntims.

La primera va sobre un alt comandament dels EUA que ha estat arrestat per "ajudar l'enemic". El Pais en parla com a més lacònicament. El nostre "diari apanyol", encara que la font d'agència sigui la mateixa, dona més detalls. Acabo d'interrompre el fil del meu discurs perque volia trobar un rerafons "romàntic" cercant falses acusacions (sobretot per l'acusació dels vídeos pornogràfics), malgrat que la realitat sempre acostuma a superar la ficció i les coses acostumen a ser més xungues, però rellegint el text de la notícia sembla que no, que no hi ha romanticisme i, simplement, ens trobem amb un cas més prepotència, abusos, probablement suborns i corrupció i tot allò barroer que envolta les guerres.

En qualsevol cas, encara que hi hagués hagut romanticisme pel mig el que és cert és que a Iraq la situació, gracies als EUA i als seus aliats, fonamentalment, és ben caòtica i en el temps que porten des de l'agressió han mort més de 650.000 iraquians.

Bé, ja sense romanticisme, la notícia era:

El teniente coronel William Steele, ex director de la cárcel de Camp Cropper en Bagdad, fue arrestado y trasladado a Kuwait tras ser acusado de haber "ayudado al enemigo", anunció hoy el ejército norteamericano. "El teniente coronel William H. Steele está acusado de haber violado el código de justicia militar", señaló el Ejército en un comunicado, en el que se precisan los cuatro cargos que se imputan al oficial.

"El teniente coronel William H. Steele está acusado de haber ayudado al enemigo proporcionando un teléfono móvil no controlado a unos detenidos, entre el 1 de octubre de 2005 y el 31 de octubre de 2006", explica el Ejército. El oficial también está acusado de haber "confraternizado con la hija de un detenido" y "concedido privilegios a una intérprete para mantener con ella una relación inapropiada", durante el periodo entre el 20 de octubre de 2005 y el 11 de diciembre de 2006. También se le acusa de haber conservado ilegalmente documentos clasificados, haber rechazado obedecer órdenes y poseer vídeos pornográficos.

dijous, 26 d’abril del 2007

Debat al Congrès


El grup d'ICV va presentar ahir, dimecres, a la Comissió de Fomento y Vivienda del Congreso de los Diputados, una iniciativa per evitar l'escala de vaixells de guerra en els ports espanyols. Malgrat que la iniciativa no era un model d'exactitud i estava un tant desfasada cronològicament, si hagués estat millor redactada el resultat, probablement, hauria estat el mateix: PP, CiU i PSOE van rebutjar la iniciativa i van fer els pertinents comentaris militaristes.

És important conèixer el que va passar, sobretot, perque d'ací uns dies hi ha eleccions municipals i, més d'un, ens voldrà vendre gat per llebre.

Seguidament reprodueixo el comunicat que van difondre els Joves d'Esquerra-Verds

Madrid, 25 abr (EFE).- La Comisión de Fomento y Vivienda del Congreso rechazó hoy una iniciativa presentada por el grupo de IU-ICV a raíz del atraque en Tarragona en noviembre de 2004 del portaaviones estadounidense John Fitzgerald Kennedy para limitar las escalas de buques de guerra en los puertos civiles españoles.

La proposición de ley fue defendida por el portavoz de IU-ICV, Joan Herrera, quien criticó que Tarragona haya utilizado el atraque de buques de guerra como elemento de "atracción turística" y destacó la "demanda" social que a su juicio existe en esta ciudad en contra de la presencia de embarcaciones militares en su puerto civil.

Herrera alertó además sobre el "riesgo elevado" de que alguno utilice propulsión nuclear, tal y como se recoge en el preámbulo de su iniciativa, que además censura "el uso propagandístico que se hace de las visitas militares" porque "se contradice totalmente con los valores de paz y solidaridad que defendemos".

Su propuesta fue contestada primero por el portavoz del PP, Francisco Ricomá, que además es primer teniente de alcalde del Ayuntamiento de Tarragona.

El diputado negó que esta ciudad utilice las escalas de barcos de guerra como fuente de atracción turística, cuando Tarragona "tiene tal cantidad de activos que no necesita recurrir a esto".

También rechazó que se la presente como una especie de "campamento militar" e hizo notar la buena acogida que para sus ciudadanos ha tenido el atraque de portaaviones como el JFK o el "Príncipe de Asturias".

Ricomá añadió que la presencia de estas embarcaciones ha sido un hecho "normal y corriente" desde hace muchos años, sea cual sea el color político de las Administraciones estatal, autonómica y local y se opuso a limitarla de ninguna forma.

También fue rechazada la medida por el PSOE, cuyo portavoz, Salvador de la Encina, dejó claro que el atraque de buques de guerra que participan en misiones de paz en los puertos civiles, está perfectamente regulado y amparado por la normativa internacional, sin que ninguna ley lo impida, ni en España ni en ningún otro país.

Tras remarcar el importante beneficio económico que supone para las ciudades donde hacen escala por el consumo de sus tripulantes, este diputado aclaró que en España no pueden atracar embarcaciones con propulsión nuclear por el riesgo que supone para la población.

El texto de la proposición rechaza instaba al Gobierno a emprender "todas las acciones necesarias para evitar la escala de buques de guerra en puertos españoles que tienen carácter civil. Estos puertos no deben usarse como base logística y de aprovisionamiento de buques de guerra". EFE

Coherència i postures (o impostures?)


Els éssers humanes, normalment, i més en aquesta societat, tenim problemes amb la coherència. Unes per ignorància i altres limitacions, la qual cosa les fa, si més no, justificables, encara que contribueixin a no evitar danys a tercers. Altres per altres motius gens justificables vinculats a l’afany de lucre o de poder. Aquestes darreres no tenen justificació, saben perfectament el resultat dels seus actes i incoherències, en el cas que ho siguin, ja que també podria ser que tinguin molt clar que és el que volen i les estratègies per despistar i dissimular amb la qual cosa ja no hi hauria incoherència sinó “postures”, “poses” per dissimular el fons de la qüestió. Posarem dos exemples:

- En el primer cas trobaríem moltes persones que es/ens vam manifestar contra la guerra en el mes de febrer de 2003. Bona part d’aquestes persones, probablement, no saben que amb els seus impostos segueixen finançant les guerres i la despesa militar. Probablement tampoc saben que, per exemple, dipositant diners per a fons d’inversions a entitats com el BBV possibiliten que l’entitat inverteixi en empreses relacionades amb la fabricació d’armament. Segurament, tampoc saben que a Tarragona s’està cel·lebrant el 23è Congrès Internacional de Balística.

Per qui no ho sàpiga o no ho recordi, els diccionaris diuen que la balística és la ciència o part de la Física que estudia la trajectòria, el vol i els efectes terminals dels projectils (bales, bombes de gravetat, cohets, míssils balístics...).

- En l’altre supòsit trobem, per exemple, l’Ajuntament de Tarragona, o si més no el seu equip de govern. L’Ajuntament de Tarragona, en la figura del seu alcalde, junt amb l’Autoritat Portuària es congratulà de la visita de vaixells de la VIA Flota dels EUA i desenvolupà una campanya per tal que el port de la ciutat esdevingués seu logística dels vaixells de guerra dels EUA i de l’OTAN. Els vaixells dels quals s‘ignora el tipus de propulsió i l’armament, segueixen venint des de l’any 1997 en que va venir el portaavions JFK.

La incoherència, o “postura” (potser seria més adient dir “impostura”?) apareix quan, a finals del 2005, l’alcalde (que té informacions que nosaltres ignorem) denúncia que la Coordinadora no havia denunciat la presència d’un vaixell de guerra (cosa que si s’havia efectuat) i diu que vol signar contra els vaixells de guerra (a l’hora de la veritat no es va presentar ni va signar). Apareix, també, quan l’Ajuntament s’adhereix a la xarxa “Alcaldes per la Pau” i envia regidors a New York o a Hiroshima, en nom de la pau. Després, l’Agustí Mallol, un dels regidors, explicarà en un article que el desarmament nuclear no té res a veure amb els vaixells de guerra. Evidentment, l’Ajuntament no ha realitzat cap de les “iniciatives” que se suposa havien de desenvolupar-se a partir de l’adhesió.

El fons de la qüestió sota la “postura” apareix amb més claredat quan veiem que el seu Alcalde mostra el seu entusiasme per l’exèrcit que considera imprescindible, o quan impulsa mesures (afortunadament no aprovades) per incorporar militars a la guardia urbana o quan no ha mostrat el menor interès en impulsar una vintena de mesures de foment de la cultura de pau que la Coordinadora li va lliurar (a més de als grups de l’oposició que tampoc han mostrat major interès en aquest tema). La gota que fa vessar el got és la celebració del 23è Congrès Internacional d’ISB (Simpósium Internacional de Balística) organitzat per IBC (associació que compta amb socis com el Laboratori d’Investigació d’armament dels EUA, amb NDIA (National Defense Industrial Association), RAFAEL (armament development authority Ltd) d'Israel, etc.

La “notícia” arriba quan ja fa temps (1999) que funciona la campanya “Per la pau, Prou investigació militar” i coneixem, també, que Justícia i Pau i la Fundació per la Pau promouen la campanya "Per una Universitat desmilitaritzada". Aquesta campanya neix del Projecte de Llei sobre la carrera militar, que en aquests moments està en fase de discussió al Congrés dels Diputats.

Aquest Projecte de Llei preveu atorgar una titulació universitària per als aspirants a oficial de les forces armades mitjançant la creació d’uns nous “centres universitaris de defensa”. És a dir, es pretén donar caràcter universitari als estudis militars i establir un lligam orgànic amb les acadèmies i centres docents militars, adscrivint-los a universitats públiques.
No tenim res en contra de que els militars cursin estudis en les universitats, al contrari. Hi tenen dret com qualsevol altre ciutadà. Però si aquesta Llei prospera, la formació dels oficials militars es convertirà “de facto” en ensenyament universitari i s'establirà una influència directa del Ministeri de Defensa en la vida universitària. Això suposarà en definitiva la penetració de la cultura militar i de la guerra a la Universitat.

El projecte de Llei s’afegeix a les actuacions que ja està desenvolupant el Ministeri de Defensa per difondre el militarisme en els centres d’ensenyament. Actualment el Ministeri ja compta amb els “prescriptors” que són persones vinculades als centres d’ensenyament que fan de pont entre Defensa i el centre per preparar xerrades, visites i/o altres actes relacionades amb el món dels militars.

Per concloure, lamentem que la Universitat Politècnica de Madrid col·labori amb aquest tipus d’esdeveniments militaristes sumant-se a Institucions que es dediquen a la indústria de la mort amb el vist-i-plau d’ajuntaments com el de Tarragona i fem una crida a la coherència (la dels que, sovint, no sabem el que realment es cou, el primer col·lectiu que esmentava al principi) per tal que, d’acord, amb el No a la guerra, s’afegeixin a les campanyes “Per una Universitat desmilitaritzada” i a la objecció fiscal a la despesa militar.

Tarragona, 17 d’abril de 2007

engego el blog


No és que tingui massa interès en això dels blogs, a més sembla que dona alguna feina i cal anar escrivint alguna cosa de tant en tant. De totes maneres, vulgui o no, acabo escrivint alguna cosa de tant en tant i, perquè no?, penjar-la de quelcom més àgil que una web.
Per altra banda aquests dies (tampoc és que sigui cap novetat) hem pogut notar com els mitjans de comunicació oficials no recullen les coses que nosaltres creiem importants. Per exemple, aquests dies, a Tarragona, ningú (o quasi) ha parlat del Congrès de Balística que s'ha celebrat al Palau de Congressos o, més recent encara, no sembla que els mitjans tinguin massa interès en assabentar els seus lectors/oidors/visionadors de la campanya sobre l'objecció fiscal a la despesa militar. Aquest fet em fa pensar, de nou, en la importància dels mitjans alternatius i, alguna experiència recent sobre el ressò d'algun d'aquests temes en algun blog, en la importància de la xarxa de blogs.
Perque no, dons, fer un blog i anar penjant el que normalment vaig intentant penjar en altres llocs?
O sigui que, de moment amb configuracions mínimes i sense saber massa de que va això dels blogs, aniré penjant cosetes i configurant-lo. Ja n'anirem parlant.