En verdad, tiene razón. Creo que tanto usted como yo sabemos siempre de antemano que la meta, en cuya búsqueda nos lanzamos sin medir obstáculos ni temer peligros, es por entero inalcanzable. Es lo que alguna vez dije sobre la caravana. A ver si me acuerdo: Una caravana no simboliza ni representa cosa alguna. Nuestro error consiste en pensar que va hacia alguna parte o viene de otra. La caravana agota su significado en su mismo desplazamiento. Lo saben las bestias que la componen, lo ignoran los caravaneros. Siempre será así.
dimarts, 26 de febrer del 2008
la caravana segons Maqroll, el gabier
En verdad, tiene razón. Creo que tanto usted como yo sabemos siempre de antemano que la meta, en cuya búsqueda nos lanzamos sin medir obstáculos ni temer peligros, es por entero inalcanzable. Es lo que alguna vez dije sobre la caravana. A ver si me acuerdo: Una caravana no simboliza ni representa cosa alguna. Nuestro error consiste en pensar que va hacia alguna parte o viene de otra. La caravana agota su significado en su mismo desplazamiento. Lo saben las bestias que la componen, lo ignoran los caravaneros. Siempre será así.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Ostres !!! la foto crec que és el Carnavaserai del Santana, el dec tindre amb vinil, que bo que és aquest disc, recomanat de totes totes
salut
Xulissim la foto i el text !!!
Moltes i grans abraçades,
=;)
pos si, Te, és Caravanserai de Santana :-)
Gràcies, Rosa
qui paga mana !!! ... salut
Que bella citação, amigo. Abrazos
m'ha passat molt cops que un cop assolit l'objectiu llavors no sé què fer. Generalment en busco un altre.
Ostres, Josep Maria, m'agrada molt aquesta part de tu mateix que de tant en tant surt...m'arriba al cor... Petons!
Vaja, vaja, El Caravenserai. Del Santa d'abans. Millor que ara, molt millor.Precisament aquest disc. Si més no, tal com el recordo. Potser l'escoltaria ara i... els gustos canvien i si canvien, normalment és a millor. Dels gustos se n'encarreguen, per for-los desenvolupar, les obres o els temes, musicals en aquest cas, capaços de fer-ho. O potser el tornaria a escoltar i continuaria gaudint-lo, com en el 73 (crec que és quan l'escoltava i més l'escoltava)El pas del temps és un bon criteri de qualitat.
"la meta, en cuya búsqueda nos lanzamos sin medir obstáculos ni temer peligros, es por entero inalcanzable"... aquestes paraules vull lligar-les amb el Viatge a Ítaca de Kavafis... musicat pel Lluís Llach... una caravana, un vaixell... en definitiva naltrus: com a persones i com a poble.
I si: la meta és utòpica però si no comencem a caminar no ens hi atansarem mai i deixarà de ser meta, deixarà de ser utòpica per esdevenir una collonada. I no: la humanitat no és una collonada, i la terra tampoc.
Haurem de llegir aquest llibre... la veritat es que ni conec Mutis (tot i que em sona molt) ni molt menys el llibre. Seré capaç de fer-ho? En tinc una pila per llegir!
no sempre, mossen, no sempre. I si podem, menys
Gràcies Carlinhos. Un gust veure't per aquí. Una abraçada.
Oidà, no ens en faltin mai, Joan
M'agradaria fer-la sortir més sovint però... va com va, Roser ;-)
Coi, ara l'hauré de tornar a Escoltar, Joan M.
Crec que t'enganxarà, Tondo. Jo no sé d'on treeure temps però em sembla que el tornaré a llegir :-)
Sovint qui només pensa en la fita, oblidar gaudir del viatge fins a ella.
Petonets!
Publica un comentari a l'entrada