Aquest matí, 17 de febrer de 2008, més de cinquanta persones han acudit a la crida del grup excursionista GATA i de la Plataforma Salvem la Platja Llarga i han passejat pels boscos del voltant de la platja. La caminada estava emmarcada en els actes relacionats amb la Marxa del decreixement que arribarà a Tarragona el dijous 21 de febrer.De forma semblant a com ho faria un esquirol o qualsevol altre animaló que volgués passar de la platja als boscos de més enllà de la carretera, per qüestions de reproducció, alimentació o canvis d’habitat, hem caminat per zones verdes segmentades i barrades per una trama de construccions, la via del tren, la N-340, l’autopista A7 o la construcció de la variant de Tarragona i, encara pitjor, amenaçades per la urbanització de la platja llarga, pels Plans Parcials Urbanístics PP-28 (al Turó de Mas Rabassa), PP-40 (complex hoteler al costat de la rotonda N-340-Catllar) i PP-27 (837 cases a les zones agrícoles de la part baixa de la riera del Catllar). Un parell de moments, significatius, per a la reflexió han estat el d’imaginar els 1.200 habitatges que encerclaran, si no ho evitem, l’ecosistema de la cantera romana del Médol o la constatació que l’esquirol o bestiola en qüestió ho tindria ben cru si ha de travessar -per sota, en uns casos, per sobre en uns altres- les diferents vies de comunicació que trinxen el territori.
A més de la previsió de connectors pel pas de la fauna de la zona, la nostra proposta: el projecte d'Anella Verda, promesa durant la campanya electoral per a les municipals, i el futur Parc Natural de les Terres del Gaià!
9 comentaris:
prop del mèdol hi ha una petita zona humida que gràcies a la variant es pot considerar ja RIP !!! ... bonica excursió ... salut
si teniu temps doneu-se una passetjada pels pinars, que dic pinars, pels camps de golf de Port Aventura a l'autovia de Salou a Tarragona, que estem fent-li a la terra ?, hauriem de fer un post de com passa el temps la manada (em refereixo a l'esbarjo fictici dels parcs temàtics)
bonica excursió, però quina pena, mossen :-(
Xec, no hi ha cap fotógraf d'aquests tan guais que treus al teu blog que s'hagin currat aquest tema?
Quina enveja de passejada...
A quin diari surts, Josep Maria? Va, que el vull veureeee!
hola josep maria,
a veure si tenim més temps i els waipu ens podem apuntar a alguna d'aquestes activitats!
de moment, ben fet!
Nosaltres diumenge vàrem celebrar el dia de Mèxic... a veure si tinc temps i faig el post!
Hi ha una foto a El Punt. Hi surt una colla de gent i un soc jo ;-)
A veure si ens hi veiem, Joan :-)
Em sembla que ara ja som prou grandets... ara ja està be de ciment.
=;)
Trobo important aquesta marxa del decreixement. Moltes vegades m'he preguntat: créixer, per a què? Per què estirar més el braç que la màniga? Passa que un sembla reaccionari, o emprenyador o que va encontra per anar en contra de tot i qualsevol cosa (i no és cert), si fa per qüestionar-se i qüestionar, i reconforta trobar que un tampoc és que estigui tan equivocat.
Salutacions.
Si Rosa, ja n'hi ha prou de ciment (del material i del psicològic que ens encarcara). Petons.
Dons, si Joan, si que reconforta trobar comentaris que et fan pensar que no ets l'únic que creu determinades coses. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada