diumenge, 20 d’abril de 2008

llum, foscor, màgia

Tinc la sensació que, cada cop més, em sorprèn la llum, els colors i els matisos que determinats moments del dia arrenquen de les coses (i les cases). La llum, les llums (i també la foscor), a més, van associades a sensacions de quietud, de placidesa (algun dia ja us explicaré la meva afició a intuir ambients a partir de la llum de les finestres a la nit, passejant pel carrer sense gent). Més d'un cop, algun cap de setmana, després de dinar, sol, a casa, m'he quedat mig palplantat gaudint d'una sensació de quietud, de nitidesa de sons, de silencis, força vinculada a una determinada qualitat de la llum que, en aquell moment, copsava des del balcó.

Tot això ho dic perquè aquest matí ha estat pletòric de llums, de jocs de clarors i foscors relacionats amb els núvols i la pluja. No tenien massa a veure amb aquells moments que us explicava, força més lluminosos, però també eren especials.
Us penjo un parell de fotos que intentaven copsar aquesta màgia.

10 comentaris:

Joan Martín ha dit...

Acostuma a ser gratificant sortir i parar esment des de les finestres i els balcons dels nostres sentits, entrar a la casa d'aquestes finestres i balcons i constatar, deixant-los sentir, els vincles que dintre d'aquest habitatge s'hi van fent en el traginar de les sensacions.
Salut

zel ha dit...

Holaaaa, ja torno a caseta, sis dies desconnectada, quines ganes de llegir!!! Jo també he vist colors, sobretot grisos i blancs de pluja, boira i una mica de neu...de terra estant, jo no esquio....Petons!

Lucila Isabel ha dit...

Es maco... de "joveneta" feia unes fotos quan treia el gos a passejar pel camp abans d'anar a classe... (entrava a les 8 del matí) i veia perfectament la rosada abans que l'eixuguessin els primers raig de sol, l'albada... els jocs de llums i colors... sentia aquella energia especial que sura a l'ambient... També hi ha una olor diferent.

Llàstima d'escanner... que les fotos son de càmera de carret i no les puc penjar enlloc :P

aigua ha dit...

Quin cel més bonic sobre el mar.Es un regal poder dedicar un temps a mirar, observar, contemplar....

Anònim ha dit...

Gracies per tornar a acceptar anonims. Ara m´he adonat.

Josep Maria Yago ha dit...

Sortir, cap endins, Joan ;-)

Ben tornada, Zel

Exacte, Luci, a base d'escanner. Així n'he recuperat alguna de quan era petit.

Benvinguda, aigua, tot un regal.

Si llegeixes el text que hi ha més amunt veuràs que mai havia deixat d'acceptar-ne, anònim :-)

AINA ha dit...

m´agrada la teva darrera fotografia, es la mes xula al meu parer. i si... a vegades silenci, una llum d´aquestes de primavera i el sol mig enterbolit es una sensació agradable. m´imagino una tarda aixi al sofa descansant i mirant aquests canvis de claror..

res, salutacions

aina

Tondo Rotondo ha dit...

I tant... ja ho te això Tarragona.

Els núvols, les idees no ens les transvassaran pas, però :-)

Josep Maria Yago ha dit...

Aina, Tondo, gràcies.

Sigorgik ha dit...

Boniques les fotos, però segur que es queden curtes en relació al que tu vas veure i sentir en aquell moment, o m'equivoco? (a mi em passa tot sovint, li falta algo a la foto que acabo de fer a aquell núvol o al cel...)