dimarts, 22 de juliol de 2008

Detenen un criminal de guerra... però en queden molts més

Postal del grup TRIO de Sarajevo (la van portar uns companys que van coincidir amb ells en un comboi a Sarajevo amb les peces d'una mostra de mail art per BiH)

Aquest migdia m'han donat la noticia: Han detingut Karadzik!
Han detingut Radovan Karadzik, un criminal de guerra!
Me n'alegro. I tant! Un dels responsables de la neteja ètnica, del setge de Sarajevo, de la massacre d'Srebrenica...
Però no puc negar que les fanfàrries que s'organitzen cada cop que es deté algun criminal com Karadzik em fan més aviat fàstic. Ara apareixerà com l'enemic públic número 1, un ogre, però no fa massa anys els governs, la ONU, etc. li menjaven el cul. Com va passar amb Sadam i amb infinitat de dictadors sanguinaris que, fins caure en desgràcia, han estat mimats i estimats per altres criminals més poderosos.

L'any 1993, a Tarragona, vam crear un grup de Música per la Pau (inspirat en la figura d'En Vedran Smailovic, un violoncelista que recorria els carrers de Sarajevo, durant la guerra, tocant l'Adagio d'Albinoni)

Vedran Samilovic tocant a les runes de la biblioteca de Sarajevo (1992)

Durant més d'un any, cada diumenge sentiem l'Adagio i alguna actuació musical i reclamavem pau per Bòsnia. Més que combois d'ajuda humanitària reclamavem combois de dignitat, quelcom que no podien oferir els governs occidentals perque no sabien el que era.

La pancarta que presidia les concentracions, obra del Taller del Sol

Amb ocasió de les eleccions europees de 1994 vam editar el cartell que reprodueixo. S'hi pot veure Karadzic, lord Owen (impulsor del Pla Vance-Owen per consolidar la partició de Bòsnia en base a criteris ètnics institucionalitzant el resultat de la neteja ètnica) i Milosevic.

Més tard, en el mes de juliol de 1995, vindria Srebrenica.

A la foto següent podem veure Ratko Mladik, a l'esquerra, brindant amb el comandant Tom Karremans, al mig de la foto, dels cascos blaus holandesos, a Potocari, el 12 de juliol, després de lliurar l'enclau "protegit" a les tropes i milicies sèrbies que van ampliar el seu lloc a l'història de les atrocitats protagonitzant la massacre de més de 8.000 persones.

En el vídeo següent podem veure imatges de la "celebració" (ull! són dures).

Quan somio, camino per les ruïnes
del barri antic
buscant un bocí de pa sec.
La mare i jo respirem el fum de la pólvora.
M'imagino que és l'olor dels pastissos, del pa de pessic. del kebab.
Se sent un tret en un turó pròxim. Correm.
Tot i que només són les nou en punt, potser
correm cap a una granada que du el nostre nom.
Se sent una explosió al carrer de la Dignitat.
Hi ha molts ferits:
germanes, germans, mares, pares.
M'acosto i toco una mà ferida i tremolosa.
He tocat la mort en persona.
Esgarrifada, m'adono que no és un somni.
És només un altra dia a Sarajevo.

-Edina, 12 anys, de Sarajevo

Tret del llibre Somio amb la pau. Imatges de la guerra per nens i nenes de l'antiga Iugoslavia. Editat per UNICEF.

5 comentaris:

zel ha dit...

El que té més pebrots de tot plegat, és que a tu i ami ens perseguiran per una multa de trànsit, o et fotran de cara a la paret per contestar un poli, i aquests desgraciats han viscut tranquil.lament i sense remordiments... A la presó per sempre, home!
Petonets, Josep Ma, trobo a faltar els post diaris, sort que aun thi poses, hi vas de valent!

yraya ha dit...

Si muy contentos porque algunos criminales van cayendo y los sinverguenzas cuando?? ahí tenemos al Berlusconi, vacilando a todo el mundo con el apoyo del Senado de su pais.
Saludos

Tondo Rotondo ha dit...

Aquestes coses hem produeixen impotència! Però cal no perdre'n el record! Bon post!

Jesús M. Tibau ha dit...

Els governant ssón uns hipòcrites i donen la mà a qui els cónvé i quan els convé.
IMpressionant la imatge de Vedran Samilovic tocant entre ruïnes; fa posar la carn de gallina i t'agafen ganes de plorar

zel ha dit...

On teneim, que estàs perdut? No ens facis patir, maco, que trobo a faltar la teva presència...Petonets!