diumenge, 12 d’octubre del 2008

Noves del cap de setmana. Com sempre, yin i yang

s'acaba el cap de setmana i, com sempre, compendi de yin yang.
24 hores de tendresa, d'amor, de proximitat, de carícies... sopar d'amics, descans (en un llit que, de cop, esdevingué massa ample) i, aquest matí, la mani fatxa del 12 d'octubre.
La Rambla totalment presa pels antiavalots de la policia nacional. He pogut donar un tomb fins al final de la Rambla, a tocar la Plaça Imperial Tàrraco, on un agent de la policia m'ha aturat ( a mí i al company amb què anava) i ens ha demanat la documentació. Li he explicat que cobria els actes per La Directa. 20 minuts, si fa o no fa, d'espera mentre anotaven i comprobaven les dades. Finalment, ens ha retornat els papers. Tot en un to força correcte. A tot això els manifestants d'Alianza Nacional anaven arribant. Força rapats, cuadrats, ferèstecs... banderes espanyoles, alguna creu celta... Quan més tard m'hi he tornat a acostar prenent algunes fotos, havia anat arribant més gent, gests "obscens" envers les càmeres...
Mentrestant, a l'estàtua dels despullats, a la Rambla Nova, a partir de dos quarts de dotze s'ha anat concentrat força gent, no sols joves, que volien expressar el seu sentiment antifeixista. La policia ha "blindat" qualsevol possibilitat de contacte entre els dos sectors. Cal dir que, a mí, si més no, m'ha semblat que blindava molt més el sector antifeixista que l'altre. En qualsevol cas poques, quasi nul·les, possibilitats de contacte.

A les dotze ha començat la manifestació d'Alianza Nacional. Un timbal paramilitar, auster, acompanyava la mani. Gent als balcons. Des d'algun, crits de Visca Catalunya. Polícies amb casc fent pinya en el monument dels castells. Imatges poc conegudes a la Tarragona contemporànea.

Mentre a l'altre costat de l'estàtua dels despullats es cridaven consignes antifeixistes, la manifestació ha arribat a l'alçada de la Font del Centenari on s'han perpetrat discursos plens d'odi i bilis. Poder trobar els amics i dinar amb les meves filles ha evitat que hagués de prendre algun almax per contrarrestar la nàusea que m'ha envait sentit fragments dels discursos.

Primer els antifeixistes, i una estona després els feixistes, els nazis, s'han dissolt els grups sota la vigilància policial. A aquestes alçades, afortunadament, no consta que s'hagi produït cap incident. Fa una estona ha acabat la manifestació convocada per Endavant mentre alguns policies nacionals, força distesos, conversaven amb gent del carrer a la Plaça de la Font.
S'acaba el diumenge, yin i yang. Difícil triar perquè un no és sense l'altre, però si pugués, em quedaria amb el sabor dels petons als llavis.

MESTER D'AMOR

Si en saps el pler no estalvïis el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar -sacrifici ferent-,

com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Joan SALVAT-PAPASSEIT


Quan medito noto quelcom dintre meu que és més jo que altres coses i, alhora, probablement, és quelcom molt semblant al que deuen sentir altres persones quan mediten. M'agradaria pensar que els fatxots que desfilaven aquest matí per la Rambla, els antifeixistes i/o independentistes que hi havia a l'altra costat del cordó policial o els mateixos policies, per exemple, els que aquesta tarda xerraven distesos amb la gent del carrer, senten quelcom semblant al que jo sento. Que tenim quelcom en comú i que, per tant, ens podríem entendre.

Mentrestant, No al feixisme!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

PER CERT ERAN MOLTS? DIUEN QUE GENT DE FORA CATALUNYA ENGREIXAVAN LA "MANI" ES VERITAT? POTSER POT SEMBLAR UNA "TONTERIA" FER AQUESTES PREGUNTAS,PERO MIRA TINC CURIOSITAT.... JUGANT AMB BCN.....

Josep Maria Yago Suau ha dit...

Crec que no n'hi havia més de 150 o 200 i que la majoria eren de fora de Tarragona. Això si, eren força malcarats.

Jobove - Reus ha dit...

Tarragona tindria que ser coneguda pel seu patrimoni històric i no per manifestacions feixistes i anys jubilars, cagondena !!!!

salut company, bon reportatge !!

zel ha dit...

Doncs sí, vaig llegir que arreu, contenien més els antifeixistes que els feixistes...crua simptomatologia...et veig i et sento bé, me n'alegro, sigues feliç!

Waipu Joan ha dit...

és senzillament repulsiu. La presència d'aquests individus a la nostra ciutat va ser una vergonya inexplicable.

Carme ha dit...

les haurien de prohibir aquestes manifestacions feixistes, els seus discursos retrògrads que no van enlloc i el que tu dius, l´odi en les seves paraules. que vols que et digui.. a mi em fa mal veure tot això. mal, i vergonya de veure com en aquests pais, catalunya, pot haver-hi gent amb aquests discursos. Ho sento, pero es un tema que em supera. a més, penso que aquest tipus de manifestacions sols serveixen per a encendre la gent perque crec que la majoria de gent que les concorreix, ni saben que es el nacional socialisme. res, un tema complexe.

Anònim ha dit...

Hi ha moltes filosofies que diuen que el que se sent quan medites és el teu vertader JO, el que ens uneix a les altres persones i que en realitat tots som u, que tota la resta de sentiments que tenim que no tenen a veure amb l'amor ni son derivats d'ell, son afegits que hem anat arreplegant, que no tenen a veure amb els nostres "jos", que ens desconnecten de les altres persones i fan que ens costi entendre'ns...
Petons,

Unknown ha dit...

Bon post, bones fotos... i mala gent.

jo artin au ha dit...

Res, a seguir decantant la balança més pel costat de l'enteniment que no pas pel de la destrucció o empobriment vital, que potser algun dia serem més capaços per no treure tant aquesta balança del camp gravitatori de la felicitat (pesa molt la merda que portem dins).
Salutacions... afectuoses.