divendres, 29 de febrer de 2008

solo trajimos el tiempo de estar vivos entre el relàmpago y el tiempo

L'altre dia, llegint les Empresas y tribulaciones de Maqroll el Gaviero vaig trobar un altre fragment interessant (em sembla que feia referència a aquests moments màgics, a les sorpreses que, de tant en tant, et sorprenen si surts i et deixes atrapar per la vida) però ves quines coses no vaig pwensar en apuntar-lo i ara soc incapaç de trobar-lo. Potser era un d'aquests moments màgics i, un cop disfrutat, ha desaparegut o s'ha mimetitzat entre pàgines i lletres? Per no deixar-vos sense res, i com a entrada del post, us deixo un parell de versos de Eugenio Montejo, previs a un dels capítols del llibre (per cert se m'acaba i em fa l'efecte que l'hauré de tornar a llegir, 774 pàgines fantàstiques). A lo que anavem, els versos diuen:

"solo trajimos el tiempo de estar vivos
entre el relámpago y el viento"

Estic a punt de tornar a la feina, en breu tinc previst demanar l'alta per treballar, i he de reconèixer que ja vaig un tant estressat (en pocs dies, marxa pel decreixement, família, Coordinadora, projectes antimilitaristes, ambaixador d'Israel, avortament, Colomera, judici Colomera, projecte Camerun, Associació de Veïns, consell editorial d'El Punt, cooperativade consum ecològic, metges, Ateneu, tornem a enganxar amb el teiatro...) sort que, com diuen, "sarna con gusto no pica". Us ho explico per compartir-ho, no, com podeu suposar, per queixar-me :-)

Bé, les dues darreres mogudes són el judici de La Colomera (entre demà i diumenge ja en penjaré post) i el Paraules per la Pau d'aquest diumenge, 2 de març.

Com sabeu, Paraules per la Pau és una concentració antimilitarista que fem cada primer diumenge de mes, a les 12 del migdia, a la Plaça de la Font, a Tarragona. Diem No als vaixells de guerra i al militarisme a partir de la creació d'un espai de pau i art, a partir d'un SI a la vida i a la pau (amb tot el que comporta) amb la col·laboració d'artistes de les nostres contrades (actuacions musicals, lectura de poemes, accions plàstiques o teatrals, performances...). La novetat és que aquest diumenge celebrarem el setè aniversari de l'acte. Farem la concentració número 84. Vuitanta-quatre diumenges, vuitanta-quatre mesos, sense interrupció. Set anys. En el full informatiu extraordinari que hem preparat representem elsset anys per set xinxetes com a símbol de la feina discreta però continua que esperem vagi creixent fins que la bota del militarisme no trobi a on xafar i acabi fotent-se de morros.

dimarts, 26 de febrer de 2008

la caravana segons Maqroll, el gabier

En verdad, tiene razón. Creo que tanto usted como yo sabemos siempre de antemano que la meta, en cuya búsqueda nos lanzamos sin medir obstáculos ni temer peligros, es por entero inalcanzable. Es lo que alguna vez dije sobre la caravana. A ver si me acuerdo: Una caravana no simboliza ni representa cosa alguna. Nuestro error consiste en pensar que va hacia alguna parte o viene de otra. La caravana agota su significado en su mismo desplazamiento. Lo saben las bestias que la componen, lo ignoran los caravaneros. Siempre será así.
Maqroll el Gaviero, fragment de Diálogo en Belem de Parà

dilluns, 25 de febrer de 2008

Si les eleccions canviessin realment les coses, les declararien il·legals?

Avui he meditat, he vist les meves filles, he llegit (Abdul Bashur, soñador de navios de l'Alvaro Mutis), he rentat i estès roba, he parlat amb amics, he preparat algun document per demà, he vist un parell de pel·lícules (ara mateix, Heroe de Zhang Yimou, una pel·lícula bellíssima)... tot coses interessants.
Veient una de les pel·lícules he enganxat un spot electoral, concretament d'IU. Un senyor (?) gesticula emmig de música, confetti, etc. llavors diu "podriamos hacer una campaña así pero no queriamos espectàculos ni parafernàlias, para Izquierda Unida lo importante són las ideas, y las personas". Immediatament després sortia un anunci, que ja no recordo, en el qual també fugien d'"espectacles i parafernàlies" i anavem al que realment és important, segons l'anunci, clar.
A banda del fet de posar les idees per davant les persones, m'ha xocat això de fugir dels espectacles i les parafernàlies, i m'ha xocat pel fet de dir-ho enmig, justament, d'això: espectacle i parafernàlia.
Per si fos poc, aprofitant la pausa, m'he aixecat del sofà per fer no se que i mentre passava pel passadís encara m'arribava el so de la TV on algú deia que "para mi, votar es sagrado".
Aquestes consideracions em porten a pensar, per una banda, en les dificultats per aclarir quines coses són importants a aquestes alçades; per altra banda, en el segrestament de les paraules que segons en boca de qui estiguin volen dir coses completament diferents i, finalment, en el poti poti en el qual es barreja tot i tothom i que el sistema digereix sense problemes.
No sé si la reflexió queda massa clara però, en tot cas, per si serveix d'ajuda, acabaré fent referència a la columna de la contraportada del diari El Punt, titulada Eleccions, en la qual Miquel Berga, entre d'altres coses, feia referència a una pintada, a Anglaterra, en la qual es llegia "Si les eleccions canviessin realment les coses, les declararien il·legals".

dissabte, 23 de febrer de 2008

Abstenció? política, eleccions...

Aquests dies es parla força d'eleccions, de política, de participació, d'abstenció... Ací us deixo alguns punts de vista:

Vaga de fam acomiadats de SEAT

Vaig explicar l'emoció que suscitava estar present a l'assemblea de moviments socials del Fòrum Social Català (FSCat) en la què, amb l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona i els accessos atapeïts de gent, qui volia participar s'adreçava a la tarima i explicava quina reivindicació volia afegir al calendari de mobilitzacions, entre aplaudiments de les assistents.
Un dels companys que va pujar fou Diosdado Toledano de l'Assemblea d'acomiadats de SEAT que va anunciar l'inici d'una vaga de fam per exigir la readmissió de tots els acomiadats.
Vaig dir que penjaria un post al respecte i el dia a dia ha anat deixant de banda la vaga de fam. Avui, encara que tard i amb la vaga finalitzada després de 17 dies, vull fer-me ressò d'aquesta lluita.

A les 00:00 hores del 4 de febrer,tres companys de la “Asamblea de despedidos/as de SEAT” van començar una vaga indefinida de fam per exigir el reingrés de tots els acomiadats sense exclusions.
A aquesta situació s’hi va arribar després que la empresa continues contractant nou personal i que comuniqués als més de seixanta treballadors que resten per recol·locar, que ja no tenien cap lligam amb la empresa, malgrat el compromís de reingrés que s’havia signat. També la Conselleria de Treball va fer oïdes sordes a les peticions d’aquest col·lectiu i va eludir la responsabilitat que li pertoca per resoldre un conflicte del qual en gran part és causant.

COMUNICADO DE LOS HUELGUISTAS DE HAMBRE DE SEAT
Han sido necesarios 15 días de huelga de hambre, el paro de una gran parte de la plantilla el pasado día 6 y la amenaza de nuevos paros, junto con la acción de las gentes solidarias de dentro y fuera de Catalunya, para que el Presidente de SEAT Sr. Erich Schmit haya acordado con los representantes de UGT y CCOO abrir de nuevo el reingreso de los despedidos pendientes de reincorporación a SEAT.
Las informaciones que hemos recibido a lo largo de ayer martes, entre ellas las declaraciones del Presidente del Comité de Empresa Matías Carnero a TV3 anunciando que en virtud del acuerdo alcanzado con el Presidente de SEAT reingresarían todos los despedidos, así como las manifestaciones verbales de responsables de la Empresa en la mediación ante inspección de trabajo y en los contactos habidos con representantes de CGT en el mismo sentido, lo que nos permite valorar, a pesar de la ausencia de un acuerdo escrito con las debidas garantías, que se ha reabierto el reingreso para todos los despedidos/as.
Hemos podido verificar que durante el día de ayer la Empresa ha llamado a cuatro de los despedidos a revisión médica, entre ellos una compañera que optó por la vía judicial.
Además, hemos recibido un primer mensaje conjunto de UGT y CCOO donde se nos informa del acuerdo contraído con la Dirección de SEAT y se nos solicita, para evitar el deterioro de nuestra salud, que valoremos dar por concluida nuestra huelga de hambre a la espera de que los acuerdos se cumplan en su globalidad. También hemos recibido un comunicado de CGT donde se nos informa del “desbloqueo” de la posición de la Empresa y se nos pide levantar, aunque sea temporalmente la huelga de hambre.
En base al conjunto de estos datos y la petición que nos han hecho llegar muchos compañeros/as de la plantilla de SEAT y de las organizaciones solidarias, hemos decidido suspender la huelga de hambre indefinida a partir de hoy día 20 de febrero.
Somos conscientes que tendremos que seguir vigilantes, los despedidos/as junto con todos los trabajadores/as de SEAT, para que la Dirección cumpla con los compromisos de reingreso de todos los despedidos y para que toda la Representación sindical vele por su cumplimiento.
Es nuestro deseo que finalice satisfactoriamente este conflicto tan traumático para todos los trabajadores. De lo contrario volveremos con nuevas acciones.
Esperamos celebrar lo antes posible el reingreso de todos los despedidos/as con el conjunto de trabajadores y trabajadoras de SEAT y con la gente solidaria que nos ha brindado su apoyo y afecto en esta larga lucha de más de dos años.

17º Día de huelga de hambre. Martorell, a las 12:00 horas, 20 de febrero 2008

Firman los huelguistas de hambre: Diosdado Toledano y José Mª Requena

divendres, 22 de febrer de 2008

Decreixement. També policial?

Aquest matí hi ha hagut una xerrada sobre el decreixement al jardinet de la biblioteca de la Facultat de Lletres de la URV (Pl. ImperiaL Tàrraco). Jo no la qualificaria de massiva però, si més no, ha estat força participativa.

Al acabar la xerrada havíem quedat per fer un dinar saludable (vegà, per a més indicacions) davant el Mc Donalds. Una bona colla de gent ens hem aplegat a la Rambla, davant la multinacional del "fast food". Tothom que ho ha volgut ha pogut menjar un cus cus amb verdures i llenties, menjar força més saludable, respectuós amb el medi ambient, sostenible, etc. que el que es proporciona, pagant, a sobre, a l'interior d'aquest establiment.


La cosa no tenia més intríngulis fins que -probablement perquè els propietaris/encarregats/empleats (?) del McDonalds han pensat que la civilització occidental corria perill davant les "hordes" bàrbares i han decidit trucar les forces de l'ordre- ha comparegut la policia nacional.
Un cotxe "zeta" ha arribat amb celeritat protectora i ha estacionat al bell mig de la Rambla Nova. Dos agents han baixat del vehicle i han creuat el pas de vianants per dirigir-se a totes les persones que dinàvem plàcidament i fer-nos aixecar de les cadires de la terrassa del McDonalds. Això no és massa lògic (som de l'opinió que la policia té altres funcions que fer de cambrers dels locals de restauració) però, en qualsevol cas, cal reconèixer que no estàvem consumint res de l'establiment i, per tant, tothom, que estava assegut, s'ha aixecat.
Els dos agents no n'han tingut prou i, imperativament, han dit que ens n'anéssim al mig de la Rambla. Hi ha hagut un cert debat al respecte i sobre que cal entendre per ocupació del domini públic per part dels establiments de restauració. L'opinió policial era que no podíem restar allí i que havíem de marxar cap el mig de la Rambla. Com que no fer cas a l'opinió policial, encara que tingui poc a veure amb l'ordenança municipal d'ocupació de la via pública, acostuma a comportar problemes per qui no ho faci, la gent ha fet cas i se n'ha anat. Excepte un parell de persones que hem considerat que per molta terrassa que tingui el McDonalds no es pot privar el pas de vianants per una vorera publica.

Finalment, la policia ha marxat i tothom ha acabat de dinar. Dues o tres persones han optat per continuar passejant per una vorera que és pública.
Hem invitat algunes persones que anaven a entrar al MacDonalds a degustar gratuïtament el cus cus vegà amb resultats positius fins que ha tornat a fer acte de presència la policia nacional, aquest cop amb dos vehicles, identificant a bona part de les persones que hi havia a la Rambla, a l'alçada de l'establiment i emportant-se tres persones que no portaven documentació per a identificar-los a Comisaria.
Tenint en compte que la protesta era totalment pacífica no entenc la persistència policial en la prevenció dels interessos de la multinacional (altres establiments més discrets no han tingut tanta sort quan ho han necessitat) i, sobretot, la increïble interpretació de les ordenances municipals d'ocupació pública que els ha portat a "ordenar" el desplaçament de persones d'un a altre lloc de la via pública.
Si el problema és que alguns agents havíen de fer pràctiques potser és qüestió d'establir convenis de cooperació amb la subdelegació de govern o amb el Ministeri de l'Interior per tal que els moviments socials puguem facilitar aquestes pràctiques sense ensurts.

No cal dir que podem parlar de l'oferta amb altres institucions que mantenen cossos policials com la Generalitat o l'Ajuntament que no manté espais per poguer penjar cartells amb la qual cosa les persones que ho fan (com va passar fa un parell de dies) són identificades amb amenaça de multa per la Guardia Urbana. Llàstima que això passava, justament, un o dos dies abans que la propaganda electoral envaeixi els nostres carrers.

Arriba la Marxa pel decreixement a Tarragona

Acabo de tornar a casa, mentre pel carrer comença el sarau de les eleccions. Des de la terrassa del Moto hem vist les desfilades dels partits per enganxar el primer cartell electoral (més sorolloses unes, més quaresmals les altres). En qualsevol cas s'estava força be al Moto fent el carajillet, justament amb Manolo Carajillo, envoltat d'amics i amigues, que avui presentava llibre. Bona presentació per cert, a més de les paraules amistoses i clares del Pau i del Manolo, enlloc de canapès raquítics ens hem fotut entre pit i esquena una escarola amb romesco i una truita de ceba i patates, ben regat amb vinatxo, que haurien provocat l'admiració de la jet (a més qui ha volgut, que ha sigut quasi tothom, ha repetit) .
Penjo la portada del llibre i, una altra estona penjaré una mica de resenya.

Un bon acabament per a un dia marcat per l'arribada de la Marxa del decreixement a Tarragona. Al voltant de les 12 del migdia, han arribat els/les ciclistes que recorren Catalunya i que venien de Torredembarra.

Els hem rebut a la Platja Llarga amb la performance "Salvem la costa del creixement".

Després hem anat fins a Waikiki per dinar i, a la tarda, roda de premsa i xerrada al Casal Sageta de Foc.

Demà, xerrada a la URV (Lletres),a la Plaça Imperial Tàrraco, a les 11 del matí. Després, a les 13 h. dinar popular davant el Mc Donalds. A les 15,30 ruta urbana del decreixement i a les 19 h. tallers a La Colomera. Per acabar sopar i festeta.

Per acabar el post, una foto de la secció juvenil decreixent convençuts que, tard o d'hora, el palau d'hivern serà nostre o, si més no, ens quedarà l'amistat (que, posats a triar, ens interessa més que un casalot per molt palau que sigui).

dimecres, 20 de febrer de 2008

Sense voler, o perquè volem?

Avui han passat un parell de coses que, entre d'altres fenòmens, m'han fet pensar (si, allò, que de tant en tant ens dona maldecaps) en què sovint pensem i treballem per coses abstractes i principis utòpics, necessaris però eteris, i, també sovint, oblidem coses senzilles que tenim a la vora, com la gent. Tristes lluites si oblidem que més importants que països, banderes, honors, principis... i altres merdes, són les persones i, sobretot, les que tenim al voltant i, més encara, aquelles amb les que compartim mogudes.
Avui, algú feia anys (ni dos, ni 12, ni 72, senzillament 20, que es diu ràpid però té tot un món al darrera) i, com altres cops, alguns hem fet unes birres i, sense voler, algú ha posat mig pastís sobre la taula i, sense voler, algú ha relacionat pastís/aniversari i, sense voler, algú ha pensat que el cava i el pastís lliguen bé i, sense voler, hem pensat que seria bo tenir alguna espelma i, sense voler, ens hem presentat, amb el fato, a casa el que feia anys (pensant que, probablement, no hi seria i que les col·legues estarien dormint i ens maleirien el ossos).
I no. El col·lega era a casa i no s'ho esperava, i hi havia més pastís, i hi havia més cava, hi ha aparegut una guitarra i la gent no dormia... i ens ho hem passat força bé.
I probablement, les coses passen, no sols perquè passen sinó, probablement, perquè algú, sense voler, pensa en les col·legues, en les amigues... i, llavors, sense voler, o justament perquè volem, les coses passen.
Valguin aquestes ratlles com a homenatge a la gent, als amics i amigues, que han fet anys avui o aquests dies: al Miquel, a la Maria, al Marc, a l''altra Maria... i, com no, a la resta amb la que compartim projectes, esperances i històries, encara que no facin anys aquests dies.
Vagi per totes aquesta cançoneta.

dimarts, 19 de febrer de 2008

Per què feia falta l'ambaixador?

Mai hem considerat enemics als pobles sinó, en tot cas, els governs.
A la foto veiem gent de les Dones de Negre, israelianes, companyes nostres.

Penjo l'article d'opinió que alguns membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau hem enviat a diferents mitjans de comunicació:

Aquests dies l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, va rebre a l’ambaixador d’Israel, Raphael Schutz. A la porta de l’ajuntament una desena de persones vam protestar contra aquesta visita desplegant dues pancartes, “No a l’ocupació de Iraq i Palestina” i “Solidaritat Pazlestina”, i una bandera Palestina, res es deia contra Israel ni contra els jueus.
En roda de premsa, i en relació a aquesta acció, l’alcalde va assegurar que “tothom té dret a expressar el que vulgui i a manifestar-se, així mateix ells han de respectar el vincles que vol la ciutat”.
I davant d’aquesta resposta ens fem una sèrie de reflexions que ens agradaria compartir.
Que sapiguem, ni la ciutadania, i menys la ciutat, en cap moment han sigut consultades sobre amb qui i quins vincles volen mantenir. Una altra qüestió són les decisions que prenen i no expliquen els seus representants polítics. El mateix passa a Israel; mentre el govern talla subministraments vitals d’electricitat i combustible, així com l’abastament de productes alimentaris essencials, medicines i altres subministraments humanitaris a la població civil de Gaza (actuacions qualificades pel Relator Especial de Nacions Unides per als Drets Humans en els Territoris Palestins, John Dugard, de “seriosos crims de guerra”, hi ha israelians que denuncien els fets i demanen l’aixecament del bloqueig.
Quins motius té una persona que creu en els Drets Humans i els defensa, com ens consta que és el cas d’En Josep Fèlix Ballesteros, per rebre i col·laborar amb una administració que no els respecta, que assassina sense escrúpols (dones i nens/es incloses), que empresona sense judicis, que tortura quotidianament, que destrueix cases, imposa restricció de moviments en els Territoris Ocupats (consultar l’últim informe d’Amnistia Internacional sobre Israel i els Territoris Ocupats)... i que va deixar, en l’última guerra, escampades per tot el sud del Líban, prop d’un milió de bombes de dispersió sense esclatar.
Sr. Alcalde, el que alguns habitants d’aquesta ciutat esperem i volem, com volen i demanen també alguns ciutadans/es d’Israel, és que aquests polítics hagin de donar comptes per les seves accions i que prevalgui el dret internacional.
I, vostè, perquè no aporta el seu gra de sorra perquè això esdevingui una realitat?

Amadeo López Milián, Carme Martínez Màrquez, Pau Gomis Luis, Antonio Alvarez Romera i Josep Maria Yago Suau

Plovent mentides

Em comenta un amic que demà farà 1.825 dies que van tancar Egunkaria. 1.825 dies sense ni tan sols judici.
Em recorda, també, que el fiscal ni tan sols demana càrrecs contra els set directius del diari, dos dels quals van denunciar maltractaments i tortures. I l'Egunkaria segueix tancat, amb pany i forrellat, 1925 dies després, durant cinc anysd'impunitat. Plovent mentides.

Demà a tots els municipis bascos es faran concentracions simultànies. A Barcelona també se n'ha convocat una. A les 20,00 h. a la Plaça de Sant Jaume.

Jo no hi aniré però me'n faig ressò penjant aquest post.

5 ANYS SENSE EGUNKARIA · NO OBLIDEM, NO AL JUDICI

Més informació (en euskera)

dilluns, 18 de febrer de 2008

Passejada pels boscs als voltant de la Platja Llarga de Tarragona

Aquest matí, 17 de febrer de 2008, més de cinquanta persones han acudit a la crida del grup excursionista GATA i de la Plataforma Salvem la Platja Llarga i han passejat pels boscos del voltant de la platja. La caminada estava emmarcada en els actes relacionats amb la Marxa del decreixement que arribarà a Tarragona el dijous 21 de febrer.

De forma semblant a com ho faria un esquirol o qualsevol altre animaló que volgués passar de la platja als boscos de més enllà de la carretera, per qüestions de reproducció, alimentació o canvis d’habitat, hem caminat per zones verdes segmentades i barrades per una trama de construccions, la via del tren, la N-340, l’autopista A7 o la construcció de la variant de Tarragona i, encara pitjor, amenaçades per la urbanització de la platja llarga, pels Plans Parcials Urbanístics PP-28 (al Turó de Mas Rabassa), PP-40 (complex hoteler al costat de la rotonda N-340-Catllar) i PP-27 (837 cases a les zones agrícoles de la part baixa de la riera del Catllar). Un parell de moments, significatius, per a la reflexió han estat el d’imaginar els 1.200 habitatges que encerclaran, si no ho evitem, l’ecosistema de la cantera romana del Médol o la constatació que l’esquirol o bestiola en qüestió ho tindria ben cru si ha de travessar -per sota, en uns casos, per sobre en uns altres- les diferents vies de comunicació que trinxen el territori.

A més de la previsió de connectors pel pas de la fauna de la zona, la nostra proposta: el projecte d'Anella Verda, promesa durant la campanya electoral per a les municipals, i el futur Parc Natural de les Terres del Gaià!

La Marxa pel decreixement, que recorre Catalunya amb bicicleta, arriba en un moment força oportú car quan expliquem a la gent propera a l'Ajuntament la necessitat de preservar el territori, sempre ens diuen que Tarragona "ha de crèixer". En aquest sentit, destacar que rebrem el ciclistes el 21 de febrer, a les 12 del migdia, a la Platja Llarga, amb la performance “Salvem el litoral del creixement”.

Llegeixo en el diari El Punt d'avui:


diumenge, 17 de febrer de 2008>

Els consumidors i usuaris dels barris de Tarragona lamenten la falta de neteja i seguretat


EL PUNT. Tarragona.
L'Associació Tàrraco de Protecció als consumidors i usuaris va fer públic ahir el seu malestar per l'acció «deplorable» de l'Ajuntament de Tarragona en temes com la seguretat ciutadana, la neteja o la cura de places i jardins als barris de Bonavista, Sant Salvador, Torreforta, la Granja i Camp Clar. A aquestes queixes, a més, hi afegeixen que «els establiments de marroquins i xinesos floreixen sense cap tipus de control», quan «és competència del consistori donar les llicències». Per tot plegat, demanen un cop més al govern que incrementi la presència policial als barris, que faci un control exhaustiu dels habitatges protegits, i també més rigor de la Guàrdia Urbana (a més d'una unitat permanent a Camp Clar) o la millora dels senyals de trànsit.

No sé què o qui és aquesta Associació que em brinda una protecció que no he demanat i, atès el to xenòfob i conservador del poc discurs que s'entreveu a la notícia, per si un cas, vull manifestar que JO NO EM CONSIDERO REPRESENTAT PER AQUESTA ASSOCIACIÓ.

diumenge, 17 de febrer de 2008

Fèrtil - Reus Deportiu - 16/02/2008 a Vilanova i la Geltrú

Ahir es va celebrar el campionat de Catalunya de patinatge artístic en la modalitat de grups show grans. El Reus Deportiu va quedar en tercer lloc amb l'espectacle Fèrtil. El primer lloc fou pel CPA Olot amb Món Interior i el segón pel P Masnou amb Camí de núvols.

Aquesta fou l'actuació del grup del Reus Deportiu.


divendres, 15 de febrer de 2008

Temps de re-voltes - Marxa pel decreixement - Actes a Tarragona

Diumenge 17 de febrer:

PASSEJADA pels BOSCOS dels voltants de la PLATJA LLARGA, organitzada pel grup excursionista GATA, i emmarcada dins la sèrie d'actes pel "Decreixement" de la setmana següent.
Es caminarà per zones ara verdes que estan amenaçades per Plans Parcials Urbanístics PP-28 (al Turó de Mas Rabassa), PP-40 (complex hoteler al costat de la rotonda N-340-Catllar) i PP-27 (837 cases a les zones agrícoles de la part baixa de la riera del Catllar), i que s'haurien de preservar dins del projecte de l'Anella Verda de l'Ajuntament de Tarragona i del futur Parc Natural de les Terres del Gaià.
Concentració a les 9:00 del matí a l'Iot de la Platja Llarga, i sortida a les 9:30. Durant el trajecte esmorzarem i es farà una taula rodona. Arribada de la marxa a les 13:30, al mateix punt de sortida. Ens imaginarem que som un conill que vol passar de la platja als boscos de més enllà de la carretera.

Temps de re-voltes és un col·lectiu nòmada de durada limitada, sorgit a la tardor del 2007 a partir d'un grup de persones provinents de l'Infoespai i d'altres col·lectius dels moviments socials. A partir del febrer del 2008 tenim l'objectiu de tirar endavant una marxa en bici arreu del territori català per promoure el decreixement i organitzar una trobada de moviments socials a principis de juliol per contribuir a crear una xarxa de contrapoder.

Un cop complerts aquests dos projectes concrets, el col·lectiu es dissoldrà desitjant que hagin sorgit noves dinàmiques i perspectives de futur en l'autoorganització dels moviments socials per enfilar el camí del decreixement.

Manifest Temps de re-voltes, posem en marxa el decreixement

La Marxa pel decreixement:

El passat 10 de febrer va començar una Marxa amb bicicleta pel territori. Durant més de dos mesos s'aturarà a una trentena de comarques i poblacions per compartir debats sobre decreixement i altres maneres de viure i d’organitzar-nos.
Aportarem reflexions entorn el context actual de crisi energètica i com el sistema financer condiciona la nostra existència.
Enfront aquest context, creiem que és necessari un nou sistema econòmic realment sostenible. Desmonetitzar aspectes de l’economia i alhora, impulsar la construcció d’un altre funcionament monetari.
La Marxa és necessària perquè el canvi de model de vida va més enllà d’una convicció, és una necessitat. Per aquesta raó, volem fer-la participativa, obrir-la a totes aquelles persones i col·lectius que s’hi vulguin sumar, que vulguin acompanyar-nos en aquest recorregut per a la construcció d’una altra manera de viure.



dijous, 14 de febrer de 2008

Homes i dones per l'avortament lliure i gratuït

El Col·lectiu de dones i homes pel dret a l'avortament lliure i gratuït de les comarques de Tarragona s'adhereix a la campanya d'autoinculpacions que s'està portant a terme arreu de Catalunya i de l'Estat Espanyol en resposta a la persecució política, judicial i mediàtica de dones que han avortat i de professionals que practiquen interrupcions voluntàries de l'embaràs.

Hem posat en marxa una campanya de recollida de signatures d'autoinculpacions (les dones, per haver avortat, i els homes, per haver acompanyat una dona a interrompre l'embaràs). Farem un lliurament col·lectiu d'autoinculpacions al jutjat de Tarragona el mateix dia que es fa a tot Catalunya.

CONCENTRACIÓ PER AL LLIURAMENT COL·LECTIU D'AUTOINCULPACIONS: DIJOUS DIA 28 DE FEBRER
A LES 7 DE LA TARDA AL JUTJAT DE TARRAGONA (passeig Luis Companys)

Per a informació i adhesions, (es important que quan entris facis la teva confirmació per poder fer-ne un cens).

"Avortament lliure per decisió de les dones i dins la xarxa sanitària"

Col·lectiu de dones i homes pel dret a l'avortament lliure i gratuït de les comarques de Tarragona.

Premi Waipu activista

He rebut un premi que em fa força il·lusió. És el Premi Waipu activista i em fa il·lusió perquè, sobretot, és un premi a l'amistat. A l'amistat amb Waipu Carolina i Waipu Joan del blog Waipueduca, que són els que l'han creat, i a l'amistat amb força blogs que el compartim, blogs amb els quals m'honora compartir un premi. Si no coneixeu el blog, cosa que em sorpren, visiteu-lo, veureu el llistat i podreu visitar blogs molt bons.
Fa poc parlava amb En Joan i a la conversa apareixia el concepte "amiguero". Si no es digués com es diu aquest hauria de ser el nom del premi, el premi "amiguer@". Moltes gràcies amics.

dimecres, 13 de febrer de 2008

No hi ha temps per a l'amor al País Basc, escampa la solidaritat


Els blocaires d'Euskal Herria han endegat una campanya com a resposta a les actuacions del poder judicial contra els partits independentistes. El lema d'aquesta campanya és:

Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna

No hi ha temps per a l'amor al País Basc, escampa la solidaritat

No hay tiempo para el amor en el Pais Vasco, extiende la solidaridad

There is no time for love in the basque country, please extend the solidarity

Aquest blog s'adhereix a la campanya

meme musico-visual

El Salvi, al blog Les meves veritats, em passa un meme músico-visual i, com no podia ser d'altra manera, penjo un vídeo de l'ovidi amb el "coral romput" i, per si considereu que no és prou musical un altre amb la cançó "m'aclame a tú". Això dels memes és el que té, que te'l pots fer una mica a mida ;-) Crec que la barreja de sensibilitat, vitalitat, visceralitat i resistència és única.
Per altra banda jo el passo a la Zel d'Ara mateix, a Sigorgik de letters, words and poetry i a Te la ma Maria.



dimarts, 12 de febrer de 2008

L'ambaixador d'Israel visita Tarragona


Tal com pensavem, aquest matí, l'ambaixador d'Israel ha visitat l'alcalde de Tarragona. Ha arribat al voltant de les 11 h. amb dos vehicles i alguns escoltes i s'ha trobat amb 8 guardies urbans, un parell de policies nacionals i una desena d'activistes de la oordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau que portaven dues pancartes amb els lemes "No a l'ocupació d'Iraq i Palestina" i "Solidaritat Pazlestina".
No acabem d'entendre que pinta l'ambaixador d'Israel a l'Ajuntament però rebre el representant d'un govern terrorista quan la societat civil palestina ha demanat accions de boicot a Israel i, just quan s'està demanant l'aixecament del bloqueig de Gaza ens sembla vergonyós i escandalós. Una resposta a la vintena de propostes de foment de cultura de pau que vam lliurar el darrer estiu a l'Ajuntament i que encara esperem que ens responguin?

La nostra lluita no és contra el poble d'Israel sinó contra el seu govern. Per aquest motiu aprofito per penjar dos documents sobre la campanya "Levantad el bloqueo de Gaza"

El primer text es la crida d'organitzacions israelianes contra el bloqueig del seu govern a la Franja de Gaza.
El segon un comunicat sobre un comboi fet el 26 de gener.

En relación a aquesta acció es poden veure fotos ací i ací
(Fotos de les dones israelianes i palestines de Bat Shalom i del Centre de Dones de Jerusalem (JCW) a Erez

i també a http://www.gush-shalom.org


GAZA: UN LLAMADO ISRAELÍ A LA ACCIÓN URGENTE

Nosotros, las organizaciones israelíes abajo firmantes, deploramos la decisión del gobierno israelí de cortar los suministros vitales de electricidad y combustible (y por tanto, agua, ya que las bombas no pueden funcionar), así como los productos alimenticios esenciales, medicinas y otros suministros humanitarios a la población civil de Gaza. Este tipo de actuación constituye un claro e inequívoco crimen contra la humanidad.
El profesor John Dugard, Relator Especial de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos en los Territorios Palestinos calificó las actuaciones del gobierno israelí de "serios crímenes de guerra" por los cuales sus dirigentes políticos y militares podrían ser acusados y castigados. El asesinato de más de 40 civiles durante la pasada semana
viola, dijo, "la estricta prohibición del castigo colectivo contenida en la Cuarta Convención de Ginebra. También viola uno de los principios básicos del derecho internacional humanitario que dice que las acciones militares deben distinguir entre objetivos militares y civiles". Es más, el marco legal invocado por el gobierno israelí para llevar a cabo estos actos ilegales e inmorales - que declara a Gaza "entidad hostil" dentro de un "conflicto que es casi una guerra" - no tiene en absoluto ninguna base en el derecho internacional.
Hacemos un llamamiento al Secretario General de las Naciones Unidas, Sr. Ban Ki-Moon, para que impulse el Consejo de Seguridad a tomar la decisión de acabar con el bloqueo de Gaza cuando se reúna la sesión de emergencia que se celebrará este miércoles.
Pedimos a los gobiernos del mundo, en particular al de los Estados Unidos y al Parlamento Europeo, que censuren las actuaciones israelíes y, en vista de los recientes intentos de reavivar el proceso diplomático, que cesen todos los ataques a civiles, incluidas las demoliciones de casas palestinas que se están produciendo a un ritmo alarmante.
Apelamos a los judíos del mundo en cuyo nombre el gobierno de Israel pretende hablar, y a los rabinos y líderes comunitarios en particular, a pronunciarse pública e inequívocamente contra este atentado al núcleo de los valores judíos.
Y apelamos a los pueblos del mundo a manifestar a sus líderes su rechazo a estos actos crueles, ilegales e inmorales - unos actos que destacan por su crueldad incluso en la ya asfixiante ocupación israelí.
Condenamos los ataques contra civiles, y reconocemos el sufrimiento de los residentes de Sderot. Pero aún así, esos ataques no justifican las desproporcionadas sanciones masivas israelíes sobre un millón y medio de civiles de Gaza, después de 40 años de onerosa ocupación israelí. Estas violaciones del derecho internacional por parte de un gobierno son condenables y deben ser denunciadas y castigadas si se quiere preservar el sistema de derechos humanos y el derecho internacional.
La decisión del gobierno israelí de castigar a la población civil de Gaza, con todo el sufrimiento humano que eso conlleva, constituye un terrorismo de estado contra gente inocente. Solo será posible una paz justa en Oriente Próximo cuando los políticos israelíes tengan que rendir cuentas por sus acciones y prevalezca el derecho internacional.

El Centro para la Información Alternativa * Bat Tsafon * Gush Shalom * El Comité Israelí contra la Demolición de Casas (ICAHD) * Médicos para los Derechos Humanos * La Coalición de Mujeres por la Paz

Enero de 2007


Traducción del inglés: María Palomares Arenas Cabral, Mujeres de Negro


Comunicado de prensa, 21 de enero de 2008

*¡¡LEVANTAD EL BLOQUEO DE GAZA!!*

Sábado 26/01/2008: Un convoy de ayuda humanitaria proveniente de todo el país y una manifestación israelí se darán cita en la frontera de Gaza coincidiendo con una manifestación palestina en la Franja.
El sábado 26 de enero de 2008 un convoy humanitario encabezado por organizaciones pacifistas y de derechos humanos irá desde Haifa, Tel Aviv, Jerusalén y Beer Sheva a la frontera con la Franja de Gaza, con pancartas de "!Levantad el bloqueo!" El convoy confluirá a las doce del mediodía en el Cruce de Yad Mordechai y desde ahí viajará conjuntamente
hasta una colina que domina la Franja, donde se celebrará una manifestación a las 13 h. Habrá discursos de Shulamit Aloni, Uri Avnery, Ronit Matalon, Hassan Jabareen y el Profesor Jeff Halper. Habrá una conexión telefónica entre los manifestantes israelíes y cientos de gazauis concentrados en la Tumba al Soldado Desconocido, en una manifestación que forma parte de la Campaña Palestina e Internacional "Acabemos con el Bloqueo", en que hablará el psiquiatra y activista de los derechos humanos, Dr. Ellad Sarraj.
El convoy llevará sacos de harina, lotes de comida y otros productos esenciales, especialmente filtros de agua. El agua de Gaza está contaminada con nitratos que sobrepasan 10 veces los niveles máximos recomendados por la Organización Mundial de la Salud. Debido al bloqueo israelí, Gaza sufre de una grave carencia de filtros de agua, lo que constituye un intolerable incumplimiento de los estándares humanitarios básicos.
Los organizadores del convoy pedirán al ejército la autorización inmediata para que estos productos puedan entrar en la Franja, y están preparados para una campaña continuada cerca de los puntos fronterizos junto con un llamamiento público y judicial; un kibutz cercano, que se encuentra al alcance de los cohetes Qassam y de los morteros, ha ofrecido sus almacenes para guardar los productos del convoy.
Una manifestación simultánea tendrá lugar en Roma, Italia. También se celebrarán manifestaciones en varias ciudades de Estados Unidos, como la de San Francisco, a iniciativa de la organización Voces Judías por la Paz.
Para participar en este evento, se debe viajar con uno de los convoyes o unirse al convoy general que sale a las 12 del mediodía del Cruce de Yad Mordechai, o ir individualmente a la manifestación que tendrá lugar en Nevi Mari Lookout, cerca del Kibbutz Maflasim.
/Organizaciones participantes:/

*Gush Shalom, Combatants for Peace, Coalition of Women for Peace, ICAHD – The Israeli Committee Against House Demolitions, Bat Shalom, Bat Tzafon for Peace and Equality, Balad, Hadash, Adalah, Tarabut-Hithabrut, Physicians for Human Rights – Israel, AIC – The Alternative Information Center, Psychoactive – Mental Health Workers for Human Rights,
ActiveStills, The Students Coalition (Tel Aviv University), New Profile, MachsomWatch, PCATI – The Public Committee Against Torture in Israel, Yesh Gvul, Gisha, Local Television on the Internet.*
/Información adicional:/

A pesar de la evacuación unilateral de 7000 colonos, la Franja de Gaza continua siendo Territorio Ocupado y la situación de sus habitantes está empeorando cada vez más. *Israel continúa controlando su espacio aéreo, las aguas territoriales, el registro de población, el sistema de tasas, los suministros de bienes, la libertad de movimiento y el acceso a la atención sanitaria.* La entrada y salida de personas y productos están completamente controladas por Israel, y actualmente el transito se encuentra totalmente cerrado, por lo que la Franja se ha convertido en la mayor prisión del mundo.
Expresamos nuestra solidaridad con los residentes de Sderot y de otras poblaciones cercanas a la frontera, expuestas a los traumáticos cohetes Qassam, pero el asedio y el castigo colectivo no son la respuesta: a pesar de que un millón y medio de hombres, mujeres y niños ven denegados sus necesidades básicas y están al borde del hambre, Israel estáaumentando la media diaria de muertes entre los palestinos -muchos de ellos civiles-, el lanzamiento de cohetes ha aumentado. Pocos israelíes se preguntan por qué varias ofertas de alto el fuego de los palestinos han sido rechazadas por el gobierno israelí. *Nosotros vamos a la frontera con Gaza, en cooperación con nuestros socios palestinos dentrode Gaza, para mostrar que hay una alternativa al bloqueo y a los cohetes - una alternativa de paz*.
Traducció de l'anglès: María Palomares Arenas Cabral, Dones de Negre

diumenge, 10 de febrer de 2008

Un bon dia amb inauguració

Ahir van passar algunes coses bones relacionades amb l'amistat, la llibertat, la transformació social, l'alegria... Una fou la inauguració del CSOA La colomera.
A partir de les 17 h. una animada cercavila en la que hom podia distingir un banquer, un capellà, militars, gent de pasta, "titelles" dirigides per la TV, gent atabalada pel consumisme o per les hipoteques, vells, nens... va recórrer entre d'altres carrers de Tarragona i la Part Alta, la Rambla Nova, la Plaça de la Font, el carrer Major, el carrers dels Cavallers, la Plaça dels Sedaços... al ritme alegre d'una animada xaranga. Finalment, es va fer una breu performance que representava la manipulació i l'esclavatge representats per un xanquer amb una TV per cap i dues "titelles" que evolucionaven pendents dels fils que el poder dirigeix. Com no podia ser d'altra manera un nen tallava els fils, alliberant les titelles que recuperaven la seva llibertat i l'alegria.

Seguidament, hi va haver una jornada de portes obertes a La colomera amb pica pica i actuacions musicals (Anacardos Gratis i Riispect Krew). A partir de les 00,00 h. es va reduir el volum de la música, es va donar per finalitzada la festa i tothom va anar desfilant procurant evitar molèsties al veïnat.

Un dels membres de l'assemblea del CSOA La colomera va fer una breu intervenció en la que destacava, si fa o no fa, el següent:

"Benvingudes totes, gràcies per haver vingut.
Us parlo com a veu de l'assemblea per explicar-vos el nostre projecte.
Som un grup de gent que vam decidir iniciar un projecte social que, a banda de les activitats, tallers, etc., té la seva raó de ser en la manera de dur-ho a terme.
Veiem la nostra casa okupada com a punt de trobada entre individus i idees on poder desenvolupar, sense obstacles, les nostres opinions, els nostres projectes de vida, en una situació en la que som nosaltres les que decidim i en la que no depenem dels diners per fer-ho.
Així, dons, optem per la transformació social perquè el seu progrés és la nostra destrucció.

Som conscients del que això significa i de la manipulació que sobre la nostra actuació es fa, per la qual cosa, volem trencar aquests prejudicis. Perquè només són això, prejudicis.
Justament per això, i tenint en compte l'entorn en el que estem, demanem col·laboració i que entengueu que el nostre comportament i les nostres actituds seran les que determinaran si la nostra idea té futur o acaba en fracassin.
Enllaçant amb això, seguidament, es feien una sèrie de recomanacions pel que fa a l'ús del lavabo i altres aspectes com el d'evitar sorolls que molestin els veïns, etc."

dijous, 7 de febrer de 2008

Inauguració CSOA La colomera

dissabte s'inaugura el CSOA La colomera. A partir de les 17 h. es farà una cercavila que sortirà de la Font del Centenari i recorrerà la Rambla Nova i la Part Alta. A partir de les 19 h. hom preveu portes obertes, pica-pica i música.

dimecres, 6 de febrer de 2008

Manifest pel dret de les dones a decidir

En relació al post anterior i, per tal, que tothom es pugui situar i entendre el perquè, adjunto un enllaç a la notícia La persecución del aborto lleva a 25 mujeres ante el juez del passat 12 de gener.

A la mateixa notícia es fa una mena de resum del "problema": "Una asociación llamada La Vida Importa interpuso una denuncia contra varias clínicas madrileñas por cómo gestionaban los residuos clínicos y orgánicos. Era 2006. En febrero de 2007, el Seprona fue a hacer una inspección a Isadora, en Madrid. Allí había varios contenedores que iban a ser retirados por la empresa contratada por la clínica para eliminar los residuos. Los agentes impidieron que se los llevaran y volvieron al cabo de días para recogerlos -rompiéndose así la cadena de frío necesaria para la conservación de estos restos-.El 16 de febrero, el Seprona pidió al juzgado de Instrucción de guardia de Madrid (el número 6 ese día) que mandara analizar los contenedores. Alegaban una presunta "eliminación ilegal de estos humanos". El juez lo denegó por una "total carencia del más mínimo fundamento jurídico".Cuatro días después, el 21, el Seprona volvió a los juzgados y alegó que habían encontrado "restos humanos de entidad importante procedentes de los abortos". Esta vez el tema recayó en el juzgado de Instrucción número 47 de Madrid, que sí abrió diligencias. Pidió que se analizaran los restos. El Instituto Anatómico Forense determinó, según señala el abogado de Isadora, Javier Martínez, que los nueve fetos que estudió -los que a la Guardia Civil le habían parecido de "entidad importante"- no excedían de las 22 semanas, plazo para el que la clínica tiene autorización para practicar abortos.Pero el juez, José Sierra Fernández, sigue investigando. Pidió a la clínica todos los historiales médicos de las mujeres que habían abortado allí durante los días en los que se guardaron los residuos que fueron incautados por el Seprona. Ahora las está llamando a declarar a todas. Son unas 25 mujeres. A la casa de una ellas fue la propia Guardia Civil a citarla.El juez ha decretado el secreto de sumario de las actuaciones. Ninguna persona de la clínica Isadora ha sido llamada a declarar y no hay imputados.

Arran d'això hi ha hagut registres, detencions, tancament d'alguna clínica privada, etc. El passat 16 de gener, a Madrid, es va fer públic aquest manifest que signaven diferents entitats i que acabava convocant a una concentració.

MANIFIESTO POR EL DERECHO DE LAS MUJERES A DECIDIR

Madrid, 16 de enero, 2008

Las recientes actuaciones judiciales que han llevado al cuerpo del “Seprona” de la Guardia Civil a entrar en casa de las mujeres para citarlas a declarar, ha generado una situación de indignación, estupor y alarma social. No sólo porque representa una vulneración de su intimidad, sino por la criminalización que supone el tratamiento como delincuentes a mujeres que lo único que han hecho es ejercer un derecho que las asiste: interrumpir un embarazo no deseado dentro de los supuestos que establece la ley.

Ante todo, queremos manifestar nuestro total apoyo y solidaridad con estas mujeres, y con la situación de indefensión y temor que han vivido. Vemos en la persecución y el atropello que han sufrido un ataque a todas, una amenaza al derecho a decidir de las mujeres.

Lo ocurrido nos retrotrae a siniestras épocas en las que la libertad brillaba por su ausencia, y creemos que requiere una respuesta contundente e inmediata de los distintos poderes públicos para preservar la integridad de las mujeres.

Estos hechos, así como otras actuaciones judiciales, las amenazas que sufren las mujeres por parte de las organizaciones anti-elección, las agresiones tanto físicas como verbales a las y los profesionales de las clínicas de interrupción voluntaria del embarazo, responden a una violenta campaña orquestada por sectores ultraconservadores y fundamentalistas religiosos. No han dudado para ello en utilizar la intimidación, la violencia, la mentira y el insulto, todo para intentar imponer su modelo de familia que conculca la libertad de las mujeres y se basa en el control de su sexualidad.

Esto adquiere mayor gravedad al estar estos grupos apoyados por el gobierno de la Comunidad de Madrid, que los financia con dinero público y permite y alienta sus actuaciones. Asimismo el gobierno de la Comunidad se desentiende de la prestación pública del aborto y obstaculiza de forma sistemática el trabajo de las clínicas autorizadas para su práctica.

Exigimos a todas las instituciones el respeto a los derechos fundamentales de las mujeres y que apliquen medidas que los garanticen.

Exigimos al Gobierno y a los partidos políticos un compromiso claro y decidido para modificar la actual despenalización parcial del aborto, de modo que deje de estar considerado como delito en el Código Penal, acabando con la inseguridad jurídica que la ley actual ha generado. Además, exigimos que la nueva normativa garantice y respete el derecho de las mujeres a interrumpir voluntariamente su embarazo, asegurando que estas interrupciones se realicen de forma normalizada en la red sanitaria pública.

Exigimos que este cambio vaya acompañado de medidas que garanticen la educación sexual en los centros escolares y el acceso a los métodos anticonceptivos y a la anticoncepción de emergencia a cargo de la Seguridad Social.

Prou persecució contra les dones... avortament lliure i gratuït

Algunes persones creiem que alguna cosa s'ha de dir o fer, davant de la persecució, criminalització, inseguretat i alarma social contra les dones i professionals sanitaris, provocat per les actuacions judicials i policials tant a Barcelona com a Madrid.

Convocatoria oberta a tothom, homes, dones, organitzacións, institucions, etc....

Trobada dia 11 de febrer a les 7,30 de la tarda als locals de CC.OO. - TARRAGONA

PROU PERSECUCIÓ CONTRA LES DONES
PEL DRET A L'AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT


Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

A petició del blog Tens un racó dalt del món, és un plaer col·laborar en el 42è joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora.
Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.
Animeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.
Aquest és el fragment que em correspon:

25. Amb nostàlgia i un cert grau de litúrgia, treu els discs de les fundes amb compte de no posar els dits al mig, els treu una mica la pols amb moviments circulars, i els agafa amb els palmells de les mans per a posar-los al tocadiscs.