Paraules per la Pau, vaixells, gent important...

Estic acabant el post al matí. Aquests dies tinc molta feina i he de tenir molta cura del meu estat anímic per la qual cosa, ahir a la nit vaig preferir anar-me'n a dormir abraçant una persona estimada que la "transformació social".

Ahir al matí Paraules per la Pau de febrer. La cosa pintava una mica xunga (pel temps plujós, etc.) però finalment tot va sortir força bé.
Vam parlar del 60 aniversari de l'OTAN i de les mobilitzacions no violentes que es preparen per la cimera del 3 i 4 d'abril a Badeb Baden i Estrasbourg. En el següent text, en el que es desgranen 10 arguments per dissoldre l'OTAN, us en podeu fer una idea:

10 raons per dissoldre l’OTAN

Fa seixanta anys es va crear l’OTAN per organitzar la defensa dels estats d’Europa occidental i d’Amèrica del

Fa seixanta anys es va crear l’OTAN per organitzar la defensa dels estats d’Europa occidental i d’Amèrica del Nord davant de la Unió Soviètica. El final de la guerra freda deixa sense sentit l’OTAN, que de sobte es queda sense enemic. Aleshores s’inicia una reconversió dels seus objectius polítics i militars per justificar la seva existència. A la cimera de Washington de 1999 es redefineix l’estratègia de l’Aliança. Amb l’excusa de contribuir a l’estabilitat i pau mundial, amplia el seu radi d’acció de forma il·limitada arreu del món. En realitat, aquest canvi d’estratègia té com a objectiu controlar les zones productores de recursos naturals i d’importància geoestratègica. A la cimera de l’OTAN a Praga de 2002 s’incorpora la lluita contra el terrorisme internacional com un dels seus objectius fonamentals i s’adopta la doctrina de la guerra preventiva de Bush, que situa l’organització en una posició de vulneració del dret internacional.

La millor politica de seguretat és la que fa la guerra imposible. Per aconseguir un món en pau i més just és imprescindible la dissolució de l’OTAN.

Raons que fan de l’OTAN un obstacle per a la pau mundial:

1. L’OTAN és el bloc militar mundial més agressiu i bel·licista, que incrementa el perill de noves guerres.

L’OTAN és un organisme militar que, des de 1999, va decidir abandonar el caràcter defensiu de l’àrea de l’Atlàntic nord per intervenir militarment a qualsevol lloc del planeta. Aquestes intervencions militars exteriors poden provocar reaccions en tercers països i la formació de nous blocs militars.

2. L’OTAN és una organització no democràtica.

Les decisions de l’OTAN es prenen sense cap control democràtic, al marge dels parlaments i institucions democràtiques europees, alhora que està sota el comandament militar exclusivament dels EUA. L’OTAN coarta i restringeix la política exterior dels estats membres.

3. L’OTAN ha estat i és una amenaça per a la democràcia.

L’OTAN ha acceptat que estats no democràtics en formin part, com la dictadura neofeixista de Portugal i la dictadura dels coronels a Grècia. L’OTAN ha participat també en conxorxes antidemocràtiques i de manipulació de l’opinió pública. I actualment no presenta cap objecció a que hi pertanyin països poc democràtics com Turquia, Polònia o Bulgària.

4. L’OTAN té com un objectiu estratègic la guerra contra el terrorisme.

Desapareguda la Unió Soviètica, l’OTAN es va quedar sense enemic. En lloc de dissoldre’s va trobar un nou enemic, l’anomenat terrorisme internacional. Amb aquesta excusa va intentar intervenir a la guerra d’Iraq el 2003 i intervé a l’Afganistan.

5. L’OTAN impulsa noves curses d’armament i representa la militarització del planeta.

L’augment continu de l’arsenal dels països membres de l’OTAN provoca el rearmament de països com ara Rússia, Xina, Iran, ... que, alhora, condueix al rearmament dels que es consideren els seus rivals. El resultat final és l’augment de la militarització del planeta.

6. L’OTAN és responsable de l’increment de les despeses militars, de l’impuls de la indústria i el comerç d’armes mundials.

El rearmament constant dels exèrcits dels estats membres de l’OTAN provoca un augment continu de les despeses militars, impulsa la recerca en noves armes, la indústria que les produeix i el comerç mundial que les ven. La despesa militar dels països de l’OTAN representa el 75% de les despeses militars mundials.

7. L’OTAN impulsa la proliferació i el perill de guerres nuclears.

Estats Units té instal·lat armament nuclear a les bases militars de l’OTAN a Europa, la qual cosa lliura Europa al perill d’una guerra nuclear.

8. L’OTAN defineix la immigració descontralada com una amenaça.

En aquesta estratègia de buscar nous perills, l’OTAN esmenta la immigració massiva com una de les seves preocupacions. És molt preocupant que un organisme militar abordi la qüestió de la immigració.

9. L’OTAN perpetua la tutela d’EUA sobre la política europea.

Els governs europeus accepten estar supeditats, a través de l’OTAN, als interessos del complex militar-industrial dels EUA. Aquesta situació fa impossible que Europa assumeixi la funció de promotora dels objectius de la Carta de Nacions Unides, el més important dels quals és evitar noves guerrres. Per aconseguir-ho és imprescindible la dissolució de l’OTAN.

10. L’OTAN té com a principal funció la defensa dels privilegis i interessos dels estats més rics del planeta.

Aquesta és, sens dubte, la raó més important de l’existència d’aquest organisme multilateral militar. El sistema de vida dels països rics exigeix l’entrada de les matèries primeres (petroli, gas , ...) que els són vitals per mantenir el seu nivell de consum insostenible. L’OTAN és l’instrument que assegura aquest subministrament mitjançant el control militar de les zones d’explotació

Després vam recitar un parell de poemes d'autors palestins per recordar Gaza, per recordar Palestina.

Entremig també vam fer memòria d'una història amb molts matissos: la d'un bon grapat de joves que es van jugar moltes coses per acabar amb el servei militar obligatori a l'estat espanyol.


Després, dinar a un hindú, passeig pel port veient tot un grapat de vaixells que no m'importaria tenir, passeig per Tarragona, per la Rambla i cap a caseta a sopar i a descansar

tres persones força importants en la meva vida (n'hi ha més)