pinzellades de cap de setmana

Ahir al matí vaig haver d'anar a Barna. M'havien de fer un TAC. Tot bé. Ràpid, força amables, etc. A la tornada, m'esperava a l'andana de Passeig de Gràcia per agafar el tren quan de sobte anuncien un tren que va cap a Sitges i Vilanova. Arriba el tren, s'obren les portes, baixa gent i, com no, puja gent. Davant meu mateix una de les portes. En un costat de la porta, un armari de 1,80, si més no, agafat a la barana de la cantonada. La gent que puja, amb maletes i tot, es veu privada d'agafar-se i ha de pujar com pot davant aquell destorb. L'armari és un agent de seguretat d'ADIF. Ben guarnit amb botes, porra, esposes, etc. Davant la meva sorpresa, de cop, apareixen, de dins el tren, tres paios més, guarnits de la mateixa manera i amb unes dimensions semblants. La cosa fa respecte. Uns segons més i apareix un cinqué amb un gos, amb morrió. La plataforma de "seguretat" repassa la gent que passa per l'andana. Una noia s'acosta i pregunta si aquell és el tren que va a Sitges i Vilanova i el noi del gos diu que no ho sap. Quan la noia se'n va fa un comentari amb un dels seus companys.

Jo, francament, vaig sentir temor de pensar que la meva "seguretat" pot dependre d'aquelles persones que, per més inri, no saben informar els passatgers de quin tren és aquell en el que van.

Parlant de seguretat, està corrent la notícia que l'empresa Levantina de Seguridad, dirigida per José Luis Roberto, advocat de l'"Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne"empresari de clubs d'alterne i lider del partit España 2000, passarà a tenir la concessió del control d'accès i la vigilància de tres monuments de les comarques de Tarragona i de les Terres de l'Ebre per la qual cosa s'està desenvolupant una campanya de la que forma part el present escrit:


A partir del proper 1 de Febrer, l'empresa Levantina de Seguridad passarà a tenir la concessió del control d'accés i la vigilància de tres monuments de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre que formen part del Museu d'Història de Catalunya, com són el Castell d'Escornalbou (Baix Camp), el Castell de Miravet (Ribera d'Ebre) i la Cartoixa d'Escaladei (Priorat).

Com alguns ja sabreu, l'empresa Levantina de Seguridad forma part del grup empresarial "Grupo Levantina", propietat de Jose Luis Roberto, fundador del partit d'extrema dreta España 2000. Aquesta empresa té múltiples antecedents d'agressions de caràcter xenòfob, homòfob i feixista tant al País Valencià com al Principat.

Per aquests motius, no podem entendre com el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, gestor d'aquests espais a través del Museu de Història, ha contractat una empresa que ha demostrat al llarg de la seva història, una falta de valors democràtics, vulnerant les llibertats d'aquells no afins a les seves idees, com demostra l'alt nombre de successos violents que és poden trobar per internet.

Per tot això, animem a tothom que reenviï la següent carta al Conseller Joan Manuel Tresserras, responsable del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació al següent correu electrònic:

consellertresserras@gencat.cat

"A l'atenció del Honorable Sr. Joan Manuel Tresserras i Gaju,

Em remeto a aquest correu per mostrar la meva disconformitat envers a la concessió del del control d'accés i la vigilància de tres monuments de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre a l'empresa "Levantina de Seguridad S.L.". Aquests tres indrets, que formen part del Museu d'Història de Catalunya, són el Castell d'Escornalbou (Baix Camp), el Castell de Miravet (Ribera d'Ebre) i la Cartoixa d'Escaladei (Priorat).

Aquesta empresa, propietat de l'empresari valencià Jose Luis Roberto, està lligada a diferents moviments d'extrema dreta, així com a diferents incidents violents tant al País Valencià com a Catalunya.

Per començar, el senyor Roberto és el fundador del partit d'extrema dreta España 2000, relacionat amb moltes agressions de caire feixista i xenòfob arreu del territori. A part d'això, també forma part de la junta directiva d'ANELA ( Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne), que reuneix propietaris de locals on s'exerceix la prostitució.

Per tots aquests motius, se'ns fa estrany que un organisme depenent de l'actual govern de la Generalitat de Catalunya, definit com a "catalanista i d'esquerres" pot permetre que a una empresa amb aquests antecedents i un entorn poc clar, li sigui adjudicada la vigilància del patrimoni històric del sud del Principat. Com podeu comprendre, els antecedents violents que té l'empresa "Levantina de Seguridad S.L." no són compatibles amb els valors que és volen transmetre tan en els indrets ja citats com també des del mateix Govern.

I és per tot això que li demanem que reconsiderin la concessió del Castell d'Escornalbou, el Castell de Miravet i la Cartoixa d'Escaladei a la citada empresa, així com qualsevol futura adjudicació per part de qualsevol departament de la Generalitat de Catalunya a aquesta empresa de seguretat.

Esperem que tinguin en compte aquesta carta, i que prenguin les mesures corresponents i actuïn consequentment."

Per altra banda, en un blog relacionat amb problemàtiques, principalment, de la Part Alta, alguns comentaristes, evidentment anònims, escriuen amb força mala bava sobre membres de l'Associació de Veïns de la Part Alta. Entenc les crítiques a la suposada ineficàcia de l'associació, jo no ho comparteixo però és ben legítim, el que ja no entenc és la ràbia que destil·len els comentaris.

En un altre ordre de coses, afortunadament, cap de setmana tranquil (ja tocava) amb molt de carinyo, bona teca i alguna pel·lícula. Fa una estona hem vist "Quedate a mi lado" amb la Julia Roberts, Susan Sárandon, Ed Harris... Una mica lacrimógena però no està mal. De totes maneres m'ha semblat que el que explica té massa relació amb una determinada realitat d'un determinat lloc. La cosa passa en algun lloc dels Estats Units i en el si d'una família (o dues segons com es miri) força acomodada. Unes cases i uns indrets de conya. M'agradaria veure quelcom semblant però situada en algun indret més proper i amb gent de la que habitualment et pots trobar pel carrer.

Bé, de tot, lo millor la companyia i el carinyo, demá dinar amb la Montse i la Nuria i, com cada primer diumenge de mes, Paraules per la Pau, coses, totes, força més interessants i recomanables que les que he esmentat alprincipi del post.