Pocavergonyes, contes i Peus descalços sota la lluna d'agost

Corea del Nord ha fet proves nuclears i el món es commociona, la comunitat internacional condemna, el Consell de Seguretat condemna les proves, els EUA amenacen... Ja tenim servit un nou capítol del serial de sempre en el qual ens arriba la informació que interessa que arribi i que justifica, si escau, intervencions militars, sancions i tota la patuleia de actuacions que es fan servir per justificar l'existència dels exèrcits i la despesa militar. Tots acollonits!

Mentrestant, així com qui no vol la cosa, la jerarquia de l'església catòlica continua fent de les seves. Ja fa temps, per coherència i perque estava fins els c... de les declaracions insolidàries, insensibles, retrógrades, criminals... d'aquesta jerarquia, vaig apostatar. Una de les coses més sanes que he fet en la meva vida. Malgrat això, les declaracions d'aquesta penya em continuen posant els pels de punta.
La darrera ha estat un article del redactor en cap de la revista Alfa y Omega, de l'arquebisbat de Madrid. La revista del cardenal Rouco Varela, arquebisbe de Madrid i president de la conferensia episcopal espnyola, que cada setmana es distribueix amb el diari ABC.
En el darrer número de la revista en qüestió, el redactor en cap de la revista, Ricardo Benjumea, fa un article anomenat "La violación ¿fuera del Código Penal?" en el qual diu coses com: Cuando se banaliza el sexo, se disocia de la procreación y se desvincula del matrimonio, deja de tener sentido la consideración de la violación como delito penal. Ése es el ambiente cultural en el que vivimos, y, sin embargo, la inmensa mayoría de españoles consideraría una aberración que se sacara la violación del Código Penal, aunque, a sólo cien metros, uno tuviera una farmacia donde comprar, sin receta, la pastillita que convierte las relaciones sexuales en simples actos para el gozo y el disfrute. Esa hipotética indignación es un motivo de esperanza, porque demuestra que la deshumanización de la sexualidad, que promueve el Gobierno, todavía no ha llegado a un punto de no retorno.
Brutal!
Em pensava que les declaracions d'aquesta penya ja no m'afectaven però, cullons! deu n'hi dó. Mentre els grans mitjans ens van venent la moto com els convé i van preparant el pati per justificar el que calgui, la jerarquia continua en el seu desvari mental. El problema és que les violades, els malalts de sida, etc. no són bisbes, ni arquebisbes, ni cardenals... Llàstima! com deia la pintada "si los obispos pariesen el aborto seria un sacramento".
Per enllestir el post, deixant un bon regust de boca, dedico un fragment d'un conte del llibre L'home que explicava històries, que quan vaig començar no m'acabava de fer el pes i, ara, em té captivat, als guarrindongos i reprimits de la conferència episcopal:

"Qui ressuscitarà els morts? Fàtima va trobar el su amant, Afreet-Jehanam, que tenia la mida d'un humà i aspecte de diable, ajagut i sense vida damunt de l'altar blanc del rei Kade. Els dimoniets van saltar-li al damunt.
- el nostre germà és mort- va dir plorant Ismael.
Fàtima va passar els dits pels cabells del diable, que ja no eren grocs ni salvatges, sinó tan sols uns quants fils insensibles d'aire blau. La noia va besar els seus llavis inerts.
- Desperta't- va dir, però el seu amant seguia mort.
Fàtima li va fer un petó a la mà, la hi va agafar i se la va posar la pit. Es va fer un tall al llavi amb l'ungla que le diable tenia en forma d'espasa i li va fer un altre petó.
-Desperta't. Veu la meva sang.
Afreet-Jehanam , però, seguia mort. Li va treure les calces de pell de rinoceront i li va agafar el penis llangorós. Se'l va posar a la boca i el va llepar.
-Desperta't. Encara no he acabat amb tu.
El penis es va posar rígid, però el jinni no respirava. Fàtima va pujar a l'altar.
-Desperta't. Sóc Fàtima, he amansit Afreet-Jehanam i he vençut el rei Kade. Sóc la mestressa de la llum i de la foscor. Desperta't.
Fàtima va encavalcar l'amant fins que el va sentir a dintre seu. Va notar tremolar la força de la vida a l'interior. I els cabells del dimoni es van encendre. Fàtima es va ajupir i el va besar. Un regalim de sang va passar del seu llavi al llavi del seu amant, i va baixar per la corba convexe de la galta. En tocar l'altar, però, es va convertir en una petita serp de riu.
-Desperta't.
I Afreet-Jehanam va obrir els tres ulls vermells.

Encara que trenqui una mica la màgia del conte, acabo el post amb una pinzellada sobre la lectura dramatitzada d'aquest vespre a la Sala Magatzem. Boníssima! Felicitats Joan!

Aquesta foto hauria de ser la primera del post però, per qüestions personals, la foto al cul del post.