dimecres, 24 de juny del 2009

Ocaña i 30 anys d'eleccions democràtiques municipals

El diari El Punt informa que "L'Auditori Eutyches del Palau de Congressos de Tarragona serà demà, a les set de la tarda, l'escenari de la projecció de la pel·lícula Ocaña, retrato intermitente (1978), de Ventura Pons. Aquesta projecció s'emmarca en els actes programats per l'Ajuntament de Tarragona per celebrar 30 anys d'eleccions democràtiques municipals, ja que «és considerada una de les peces fílmiques clau de la represa democràtica, moment en què, a més dels canvis estrictament polítics, es va produir un profund qüestionament de les conductes i actituds dominants durant el franquisme».
Ocaña, retrato intermitente és un documental pioner que retrata la vida a Barcelona del provocador pintor andalús José Pérez Ocaña a través de temàtiques com ara el transvestisme. El film també reconstrueix les seves visions de culte a la mort i el fetitxisme de l'imaginari religiós. Després de la projecció, el professor d'història de l'art i director de l'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili, José Carlos Suárez, comentarà la pel·lícula i obrirà un col·loqui amb el públic assistent.
En la presentació també hi participarà un representant d'H2O Col·lectiu LGTB (gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals del Camp de Tarragona), el qual donarà el seu punt de vista sobre les temàtiques tractades en la pel·lícula."
No dubto que el documental triat sigui una de "les peces clau de la represa democràtica" però no puc evitar pensar que si Ocaña no hagués mort l'any 1983, no crec que estigués massa còmode amb les actuals administracions municipals (deixant de banda que ara tindria més de 60 anys).



3 comentaris:

Marta ha dit...

No l'he vist mai aquesta pel.lícula però ara miraré de trobar-la en alguna hemeroteca i veure-la.

Anònim ha dit...

Amb les actuals ordenaces cíviques el fotrien a la presó amb una pena-multa, segur. Vaja, seguríssim.

jordimartifont

Anònim ha dit...

El primer vídeo és increible, no només per elles sinó també perquè hi ha gent, barcelonins a la Rambla, i no turistes a la millor botiga del món.