dijous, 16 de desembre de 2010

Resistència! Cal dir NO a les injustícies!


Aquests dies tinc la sensació que hi ha un clima de preocupació, de temor, probablement sobretot, d'impotència social. La submissió del govern a les exigències dels "mercats" i, per tant, les retallades socials, la reforma laboral, la congelació i reforma de les pensions... el desballestament, en definitiva, de l'estat del benestar, junt amb les conseqüències de la crisi i d'aquestes polítiques, l'augment de l'atur, de la pobresa, els desnonaments, la supressió de subsidis com el dels 426,00 euros... provoquem , entre d'altres conseqüències, preocupació, temor però quelcom força greu és la sensació d'impotència que ho acompanya. El fet que tot això tingui a veure amb la fúria rapinyaire dels anomenats "mercats" que són com a fantasmes que ningú acaba de situar i ubicar. El fet que els poderosos que es lucren amb aquests mercats siguin, justament, els que han provocat la crisi. El fet que un govern, suposadament, d'esquerres es plegui a les seves exigències i hipotequi el país, carregant-se l'estat del benestar, per poder finançar el deute dels bancs, està provocant aquesta sensació d'impotència i de pessimisme, aquesta sensació de passivitat davant la injustícia i el desastre.

Algunes de les notícies a què em referia, podrien ser, per exemple aquestes:

Una de cada sis persones a Catalunya es troba per sota el llindar de la pobresa

El document situa el llindar de la pobresa de Catalunya en els 7.470 euros anuals, a diferència d'Espanya, en què la quantitat és de 6.346,8 euros, ja que la pobresa relativa es mesura d'acord amb la distribució de la renda d'una societat determinada (normalment el 50% dels ingressos mitjans de la població de referència).

El risc de pobresa afecta el 18,4% dels catalans

Els desnonaments a Catalunya es disparen per la crisi

Si ho voleu en un format més "oficial" teniu la nota de premsa sobre l'Informe sobre pobresa de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Paraqlel·lament a tot això apareixen altres notícies com la que fa referència a l'assassinat de quatre persones a Olot: El homicida de cuatro personas en Olot iba a ser despedido

Segons la notícia un treballador que portava 20 anys com a "peó de confiança" en una empresa de construcció, que no cobrava des delmes de maig i que estava a punt de ser acomiadat, va disparar contra els dos amos de l'empresa i contra dos empleats d'una caixa d'estalvis on no va poder cobrar un taló sense fons que li havien lliurat a l'empresa.

La sensació de la qual us parlava s'assembla, en alguns aspectes, a la que ja vaig tenir fa anys, al voltant del 1983. Jo treballava, com fins fa poc, a l'Ajuntament de Tarragona, preparant i gestionant programes de formació i ocupació per a persones aturades i, sobretot, atenent a les nombroses que acudien a l'Ajuntament cercant feina i/o solucions per les situacions penoses per les que estaven passant (no cal dir que la resposta que podíem donar era escassa, insuficient, lenta...) . No diria moltes, però si força persones de les que venien no podien evitar manifestar el seu malestar i "amenaçar" que abans que els seus fills passessin gana podien fer moltes coses. Encara que les amenaces no anessin, en principi, adreçades a les persones que ateníem, no deixavem de ser els que donavem la cara i, sovint, en sortíem esquitxats, preocupats i, perquè no, atemorits.

La notícia d'Olot em fa pensar en aquella època i, no per casualitat, CCOO adverteix que la desprotecció dels aturats pot provocar tragèdies: "El sindicat Comissions Obreres, per la seva banda, ahir advertia que la crisi profunda agreujada per la "desprotecció creixent" a què es veuen sotmesos als aturats que perden la feina i la prestació d'atur pot desembocar en fets com el crim múltiple d'Olot. Per aquest motiu, CCOO exigeix al govern que "deixi de retallar drets socials", en referència a l'ajuda dels 426 euros que rebien els treballadors aturats quan havien esgotat la prestació. En un comunicat, el sindicat transmetia el condol a les famílies de les víctimes."

El secretari general d'UDC, Josep Maria Pelegrí, va lamentar els assassinats i va afirmar que estan relacionats amb la crisi econòmica, ja que al seu parer "els indicis apunten que pot ser conseqüència d'una situació personal greu conseqüència de la crisi econòmica perquè sembla que hi ha hagut un constructor, el seu fill i un banquer i un empleat". I va afegir que "lamenta que aquesta situació econòmica greu, que afecta moltíssimes persones i moltíssimes famílies, pugui acabar amb aquest tràgic succés que ha passat a Catalunya".

No cal dir que lamento els assassinats i que considero que la forma de "solucionar" un problema no és la que ha "triat" (dic triat entre cometes perquè crec que l'acomiadament no pot ser l'única explicació) la persona que ha protagonitzat els fets, però que, en tot cas, la cosa és greu. Un govern que militaritza els controladors aèries i considera gravíssims els perjudicis causats a més de 250.000 persones (o més) no entenc com no considera més greus els que la supresió del subsidi de 426,00 euros ocasiona a més de 688.894 persones sense feina o, simplement la situació per la que travessen més de 4,5 milions de desocupats.

No sé si altres formules poden contribuir a solucionar res però en tot cas, aposto per compartir la indignació contra la injustícia i manifestar-ho junt amb d'altres persones mitjançant manifestacions, Vaga General. En aquest sentit crec que valdria la pena veure que està passant a Grècia, a Anglaterra, a França... i posar-nos les piles.

manifest d'entitats socials que donen suport a la manifestació del18 de desembre contra la retallada de drets laborals i socials (la convoquen CCOO i UGT però qui hi participa és la ciutadania)

kjkjk