vista des del castell de Vall-de-roures (v. nota sobre toponímia)
... regals, bons desitjos, una passejadeta per Vall-de-roures, Calaceit, Corbera d'Ebre... ja estem al 2011.
vista de Vall-de-rouresDic això perquè aquesta tarda donant un tomb pel Facebook m'he trobat un "post" d'una coneguda "animalista" fent referència a la meditació. No crec que la meditació tingui més a veure amb els animalistes que amb altres grups però, en qualsevol cas, l'enllaç a un programa de TV2, Redes, i, concretament, La ciència de la compasión (el podeu veure sencer, ací, o en dues parts més avall) m'ha semblat un regal. En el programa, a més d'una sèrie de pistes relacionades amb la meditació, l'Eduard Punset, conversa amb el biòleg molecular, budista i - segons un experiment del Laboratori de Neurociència afectiva de la Universitat de Wisconsin que comprenia tot un seguit de proves, ressonàncies magnètiques, etc., durant varis anys, amb centenars de voluntaris- l'"home més feliç del món".
Entre tanta xungueria del 2010 i tanta previssió pessimista pel 2011 (tornem a la vella mania de despistar-nos del present, de l'ara i ací, donant tombs al passat o al futur) ha estat força bé gaudir d'un petit oasi en la programació televisiva. Suposo que més d'un/a, si es mira el post, pensarà "cullons! el Josep Maria ja s'ha contagiat de la "nyonyeria del nadal", en forma políticament correcte: la "màgia del nadal", i fa posts amb powerpoints d'autoajuda i empalagositats per l'estil". Bé, esteu en el vostre dret a pensar-ho però, en qualsevol cas, fa temps que medito, ho he deixat, ho he recuperat, ara vaig meditant i la meva experiència (no la meva teoria) és que, malgrat no ser l'"home més feliç del món" (ni falta que em fa), aquesta pràctica, per a la qual no necessito res extern, em va força bé o sigui que post al canto per a la meditació.
En els dos vídeos que penjo, a continuació, hi ha la mitja horeta de programa:
Acabo el post amb una frase de Mathieu Ricard:
Además de meditar sobre la compasión hemos de llevarla a la acción.
7 comentaris:
Bon any, company!!!
Jo hi posaria Vall-de-roures i Caleceit, per``o ja en parlarem...
Em sembla bé posar-ho com suggereixes però t'agrairé que m'jho expliquis amb més detall. Merci.
Quan de temps sense comentar per aquí :) Abans que res, bon any!
Estic llegint un llibre (The quantum and the lotus) que són unes converses entre Matthieu Ricard i Trinh Thuan. És curiós perquè el primer és un científic que s'ha fet monjo budista i l'altre prové d'una família budista i s'ha fet científic. M'està agradant força.
Vaig veure el programa de Redes. Molt interessant.
Salut!
En la meva opinió cal no oblidar cap dels dos aspectes. L'home és capaç de nazisme i d'altruisme. I crec que, teòricament i pràcticament, tenim, per a mi l'estranya tendència -tot i que molt comuna-, de fer el pèndul bloquejat: o quedem penjats d'un costat i som molt bons o quedem penjats de l'altre i sem d'una crueltat esgarrifosa.
I tan de bo que el paradigma actual de la ciència anés canviant i s'apropés molt més a la saviesa com a mitjà d'afavorir-la i afavorir, en tota la seva complexitat, l'ésser humà en la seva concreció particular.
Que tinguis molt bon any, Josep Maria.
(ara he tingut un temps per a escoltar el segon vídeo). Respecte a centrar l'atenció la meva última experiència ha estat la següent: aquest curs estic en una altra escola de la que he estat els últims vuit anys. He passat d'atendre grups reduïts (aula d'acollida) a ser tutor d'un grup classe de 25/24 alumnes de segon curs. La major part del primer trimestre, o una bona proporció d'ell, he hagut de fer -i els alumnes també- un esforç molt considerable respecte a centrar l'atenció en escoltar i participar oportunament en l'aprenentatge de continguts -acadèmics i d'altra tipus-. La classe és d'una gran diversitat quant a ritmes d'aprenentatge, moments maduratius i alguna que altra desestructuració familiar - que es reconegui o no, pot repercutir bestialment sobre els infants-. Jo atribueixo, en general, la forta dificultat d'atenció a la seva manca en aspectes de vital importància per part d'aquells que més signifiquen -i han de significar- pels infants; també ho atribueixo a l'interès per les coses que veritablement els interessa i a les deficiències del sistema educatiu amb LOE o sense LOE (que no preveu una reforma en profunditat). Que presten, les molt significatives persones que han d'atendre els infants, un màxim d'atenció, quan hi és, a aspectes educatius que són importants però molt secundaris. I que en aquesta mancança hi té molt a veure el sistema econòmic, l'actual -crisi- i el precedent (al·lucinació vers la crisi). Està clar que això no és així en tot cas. Els nens necessiten ser reconeguts en el seu valor com a persones en desenvolupament integral i el pendul, de nou, està balancejant-se cap al valor dels resultats i la seva productivitat econòmica.
necesidad de comprobar:)
Moltes gràcies per compartir!
:-)
Jordi
Publica un comentari a l'entrada