sobre el càncer, Esperanza Aguirre...

Aquesta setmana quimio. Dilluns tenia analítica i vista a Oncologia. Previsiblement, després, la sessió "llarga" de quimio. Tenint en compte l'hora, la doctora va preferir deixar-la per l'endemà. A l'hora de programar-la me la van posar per a les 16,00 h. Vaig demanar que me la posessin abans però em van dir que era ple. Vaig dir que, llavors, ja em podia quedar el mateix dilluns però em van dir que també era ple. Total ahir a les 16,00 h. Polaramine, Cetuximab, espera, Oxaliplatino... i reacció al·lèrgica, medicació i el que havia de tardar dues hores en va tardar quatre (s'ha de posar més lent). Resultat final ens en vam anar a la una de la matinada.

Fa algun temps parlant amb una persona em deia que no podia ser que no tingués ràbia per la malaltia. Li deia que no, que la ràbia no em serveix de res i que no, que no en tenia, conscientment, si més no. Ara m'hi reafirmo perquè em noto més aixafat per les voltes de la vida sentimental que no pas per la malaltia, força més aixafat i, molt em temo, que d'ací un temps encara més... Aquests dies, a més, s'hi ha ajuntat la malaltia sobtada d'un familiar, l'empitjorament i mort d'un altre familiar i la sensació que fes gran és una putada, si més no, en general i amb la sensació de pèrdua d'aptituds... Per si fos poc, sovint, obres el diari i t'agafa una sensació de por i d'impotència notable... No sé, la malaltia crec que és el que pesa menys però la resta m'està deixant ensopit.

Tornant al càncer, no puc evitar dir quelcom sobre la presidenta de la Comunitat de Madrid. Vagi per davant que, malgrat no tenir-li la més mínima simpatia, lamento que, també, hagi tingut un tumor al pit, entrant en el cercle en el qual ens trobem força persones. Dit això em xoca força la seva decisió d'operar-se en un centre sanitari públic. I per què em xoca?

Em xoca perquè, segons expliquen en el blog Ventanas del Falcon, Esperanza Aguirre és funcionaria de l'Estat i, per tant, cotitza a MUFACE i hauria de triar entre l'assistència sanitària de la Seguretat Social o la d'ASISA. Diuen en el blog que en una entrevista que la SER li va fer el 21 de octubre de 2008 manifestà que la seva opció havia estat la de triar l' entitat privada ASISA (i no els metges de la Seguretat Social). Es pot sentir ací: http://www.cadenaser.com/espana/audios/macroentrevista-hoy-hoy-entrevista-esperanza/csrcsrpor/20081021csrcsrnac_5/Aes/. L'autor del blog explica que Aguirre "es conseqüent amb la seva idea de la sanitat pública: no cree en la pública i actua en conseqüència. Està en el seu dret." El blog enten que si, ara, ha optat per un hospital públic es pot deure, entre d'altres motius, a que pensa utilitzar els metges i/o les instal·lacions d'un hospital públic, ara que l'interessa, como va fer el Rei, saltant-se les llistes d'espera, tancant 2 plantes i desplaçant a gran quantitat de malalts a altres habitacions.

Em xoca, també, perque entenc que Esperanza Aguirre, com passa en altres autonomias com a Catalunya, en sintonia amb la seva ideologia ha optat per la privatització de la sanitat. Com la seva opinió es pot sentir en força mitjans, penjo un enllaç a un escrit de la Coordinadora Anti-privatización de la sanidad pública de Madrid. En l'escrit parlen del deteriorament de la sanitat pública, de la retallada de plantilles, de la reducció de la despesa pública per habitant (Madrid és la penúltima comunidad en gasto sanitario por habitante).


Estaria bé saber les respostes als interrogants que, si més no, planteja el blog abans esmentat pel que fa a l'operació a la sanitat pública. També estaria bé saber quan fa que es va fer la mamografia, a on, quants dies han passat fins el diagnòstic, i fins l'operació, qui l'ha operat, si ha disposat d'una o més habitacions, etc.

Algun interrogant ja es va aclarint: Los hospitales concertados, más caros. El coste por cama de centros 'semiprivados' como la Jiménez Díaz casi dobla el de públicos como el Clínico - Una sola empresa gestiona ya mil camas

Bé, deixem l'Esperanza Aguirre, desitgem-li una ràpida milloria pel que fa a la salut i que deixi d'aplicar polítiques privatitzadores des del càrrec que ostenta, i tornem a la part més personal que iniciava el post per acabar-lo.

"Nunca te quejes de nadie, ni de nada,
porque fundamentalmente tú has hecho
lo que querías en tu vida.
Acepta la dificultad de edificarte a ti
mismo y el valor de empezar corrigiéndote.
El triunfo del verdadero hombre surge de
las cenizas de su error.
Nunca te quejes de tu soledad o de tu
suerte, enfréntala con valor y acéptala.
De una manera u otra es el resultado de
tus actos y prueba que tu siempre
has de ganar..
No te amargues de tu propio fracaso ni
se lo cargues a otro, acéptate ahora o
seguirás justificándote como un niño.
Recuerda que cualquier momento es
bueno para comenzar y que ninguno
es tan terrible para claudicar.
No olvides que la causa de tu presente
es tu pasado así como la causa de tu
futuro será tu presente.
Aprende de los audaces, de los fuertes,
de quien no acepta situaciones, de quien
vivirá a pesar de todo, piensa menos en
tus problemas y más en tu trabajo y tus
problemas sin eliminarlos morirán.
Aprende a nacer desde el dolor y a ser
más grande que el más grande de los
obstáculos, mírate en el espejo de ti mismo
y serás libre y fuerte y dejarás de ser un
títere de las circunstancias porque tú
mismo eres tu destino.
Levántate y mira el sol por las mañanas
y respira la luz del amanecer.
Tú eres parte de la fuerza de tu vida,
ahora despiértate, lucha, camina, decídete
y triunfarás en la vida; nunca pienses en
la suerte, porque la suerte es:
el pretexto de los fracasados."

Pablo Neruda

• La persona que arriba és la persona correcta
• El que passa és l'únic que podia passar
• En qualsevol moment que comenci quelcom, és el millor moment
• Quan quelcom acaba, acaba

Podeu veure-ho en presentació senzilla: http://usuaris.tinet.org/jmys/India Espiritualidad.ppt