dissabte, 30 de juliol del 2011

inquisicions!

Una foto de l'exposició Camerinos de Sergio Parra ha provocat protestes d'alguns catòlics i la decisió de la direcció del Festival de Teatre de Mèrida de retiratr la foto. En parlen a:

Escapularios, pubis y malestar catòlico

la foto de Sergio Parra

La iglesia de Córdoba quiere abrir dos puertas en la mezquita para las procesiones

A banda d'aquesta bestiesa, en l'article es recorda la polèmica sobre els termes "mezquita", "mezquita-catedral" o "catedral".

"... Demetrio Fernández ha llegado a pedir a los católicos que sustituyan el término Mezquita o Mezquita-Catedral, que es como se le conoce en Córdoba, por el de Catedral a secas o Catedral Antigua Mezquita.

En los últimos años, el topónimo Mezquita también ha ido desapareciendo de la visita oficial que el casi millón anual de turistas hace al emblemático monumento. Así, los trípticos que reciben al visitante destacan siempre que el edificio es una Catedral y resumen el pasado árabe en una "intervención islámica" sobre un edificio que anteriormente "fue una Iglesia", pero no católica sino visigoda. En la visita nocturna, financiada en su mayor parte con fondos públicos, un espectáculo multimedia llega a afirmar que fueron los cristianos los que salvaron a la Mezquita de la destrucción cuando la ciudad fue conquistada. Este espectáculo (llamado ‘El Alma de Córdoba') ha sido muy criticado por distintos historiadores, que han cuestionado que sea tan "tendencioso"."

Algun remordiment hi deu haver quan a la secció de cartells de la Jornada Mundial de la Juventud hi ha l'opció de "descagar" un dels cartells. A l'època de la Inquisició aquesta opció no existia.

dilluns, 18 de juliol del 2011

18 de juliol - 75 aniversari de l'aixecament feixista


Aquests dies marquen el 75 aniversari de l’aixecament feixista; l’inici de 3 anys de guerra civil i quatre dècades de dictadura.

Com a Unitat Contra el Feixisme i el Racisme:


  1. Saludem els milions de persones que, entre 1936 i el final de la dictadura, van oposar-se al franquisme.
  2. Recordem els centenars de milers de persones que van morir a mans dels feixistes, durant la guerra i la repressió posterior.
  3. Ens solidaritzem amb les persones i entitats que treballen per recuperar la memòria històrica. Els que volen que oblidem la realitat brutal del franquisme són com els que volen que s’oblidi, i els que neguen, l’Holocaust. Saben que si s’oblida el passat, és més fàcil que es repeteixi.
  4. No volem i no podem repetir la història del feixisme. Per això, al curs vinent, redoblarem els nostres esforços per desemmascarar Plataforma per Catalunya (PxC), un partit liderat per un franquista confés. A 75 anys de l’aixecament feixista, els i les votants no han de permetre que un feixista torni a les institucions de l’Estat espanyol; han de donar l’esquena a la candidatura feixista de PxC a les eleccions legislatives.


Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
Barcelona, 18 de juliol de 2011

http://unitatcontraelfeixisme.org
http://www.facebook.com/unitatcfr
http://twitter.com/UnitatvsRacisme

diumenge, 17 de juliol del 2011

24.000 persones moren de gana cada día –una mort cada quatre segons–


Fa un parell de dies vaig trobar un article sobre la fam al diari Público. De la periodista Nicole Thibon. L'article es diu De la comida basura al hambre i si premeu sobre l'enllaç el podreu llegir.


Volia fer un post curt reproduint algunes frases de l'article i penjant alguna foto però se m'ha acudit mirar l'informe de la FAO (un resum) i ja l'hem liat.


"14 de septiembre de 2010, Roma - La FAO y el Programa Mundial de Alimentos de la ONU (PMA) anunciaron hoy que el número de personas que sufren hambre en el mundo es inaceptablemente alto, a pesar de los recientes avances esperados, que han situado esa cifra por debajo de los mil millones."

"La nueva estimación sobre el número de personas que sufrirán hambre crónica este año es de 925 millones: 98 millones menos respecto a los 1 023 millones calculados en 2009."

"Pero con un niño que muere cada seis segundos debido a problemas relacionados con la desnutrición, el hambre sigue siendo la mayor tragedia y el mayor escándalo del mundo", aseguró el Director General de la FAO, Jacques Diouf. "Es algo absolutamente inaceptable", añadió.

L'article de la Nicole Thibon, coincideix amb l'informe (24.000 personas se mueren de hambre cada día –es decir, un muerto cada cuatro segundos–), però apunta altres factors importants:

"El hecho de que el 98% de los subalimentados provengan de países en desarrollo no sorprende a nadie, pero lleva a una conclusión luminosa: ¡esta desigualdad se debe a un problema estructural! Lo habíamos adivinado, sobre todo sabiendo que cuatro multinacionales se reparten el 90% del comercio mundial de cereales. También sabemos que el mapa de la subalimentación es casi exactamente un calco del de la escasez de agua potable, y que este grave déficit toca a más de mil millones de personas."

"... Pero ¿no será económica la naturaleza del problema? Tal vez, si aceptamos que sea inevitable una inversión mundial de más de 3.000 millones de dólares anuales… ¡en armamentos! ¿O será más bien de naturaleza política? “Hay que quebrar el mito técnico del hambre y reconocer que este azote es, ante todo, el resultado de factores políticos”, dice en Le Nouvel Observateur Olivier de Schutter, redactor, por encargo de las Naciones Unidas, del informe sobre la alimentación mundial."



En relació a l'Olivier de Schutter es interessant llegir "L'agroecologia és la solució a la fam".

Pel que fa a la despesa militar és interessant veure que diu l'informe anual del SIPRI: " El 2010 la despesa militar es va incrementar en un 1,3 % en termes reals i va arribar als 1,63 bilions de dòlars. "

Els 10 països amb més despesa militar, 2010
Posició País Despesa Percentatge (%)
(milers de milions mundial de dòlars)
1 Estats Units 698 43
2 Xina [119] [7,3]
3 Regne Unit 59,6 3,7
4 França 59,3 3,6
5 Rússia [58,7] [3,6]
6 Japó 54,5 3,3
7 Aràbia Saudita 45,2 2,8
8 Alemanya [45,2] [2,8]
9 Índia 41,3 2,5
10 Itàlia [37,0] [2,3]
Total mundial 1 .630
[ ] = Estimació del SIPRI. Les xifres de la despesa apareixen en dòlars corrents dels EUA (2010).
Els deu països que van gastar més en despesa militar l’any 2010 van representar el 75 % de la despesa militar mundial. Els Estats Units representen per si sols el 43 %, molt més que la Xina,
en segon lloc.

No som dels 10 primers però cal recordar que la despesa militar espanyola pel 2011 puja al voltant de 17.244,00 milions d'euros o sigui 47,24 milions d'euros diaris.

La FAO ha engegat una campanya de recollida de signatures per pressionar els governants. El vídeo és potent:


Jo signo però a aquestes alçades ja no crec massa en les signatures i menys quan a Catalunya, per exemple, el govern de la Generalitat aplica una retallada brutal als pressupostos de cooperació: "La retallada en cooperació, una de les més dràstiques de tot el pressupost 2011, passa de 49 milions aprovats al 2010 a 22. Aquesta decisió del Govern converteix Catalunya en el país europeu que menys inverteix en solidaritat i a la cua de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol. Aquesta retallada, que resulta insignificant si considerem el deute acumulat per l’Administració catalana (ja que es tracta d’un “estalvi” de 30 milions d’euros davant dels 2.7000 milions d’euros de dèficit previst als pressupostos de 2011) o el que deixa d’ingressar el Govern per les successives reduccions de l’impost de successions (entre 157,8 i 800 milions d’euros segons diferents fonts), pot significar que l’ajuda deixi d’arribar a més d’un milió i mig de persones de les comunitats beneficiàries dels països empobrits, a més de revertir negativament en la nostra societat."

Signaré, doncs, perquè sobrar no sobra res però no en tinc prou amb signar i, per tant, crec que la continuació lògica del vídeo no és "signa!" sinó "signa! indigna't! afegeix-te a totes les protestes que es convoquin contra la fam, la corrupció, la hipocresia dels governants, les retallades socials i polítiques... i a favor dels drets humans, la justícia, la llibertat... i una democràcia real, JA!

A aquestes alçades la fam no es pot justificar i els responsables tenen nom i cognoms, fills de puta!

dilluns, 11 de juliol del 2011

Srebrenica - 11/07/1995 - Don't Forget!!!

Ahir, 11 de juliol, era l'aniversari de la presa de l'enclau "protegit" d'Srebrenica (un general francès anomenat Philippe Morillon, es va fer famós quan des de dalt d'un tanc de la ONU clamà pel desarmament de les forces bòsnies, assegurant que la ONU defensaria l'enclau). Després que Ratko Mladic i les forces militars sèrbies, entre elles els "escorpions" prenguessin el lloc i se'n fotessin de les forces holandeses de l'ONU i d'un fantasma anomenat "comunitat internacional", vindrien les represàlies, la venjança, la barbàrie, la neteja ètnica, l'anomenada "massacre d'Srebrenica"... amb l'assassinat de més de 8.000 persones.

Ratko Mladic i Radovan Karadzik. Entre els dos el general Morillón

En el blog n'havia parlat un parell de cops (en el primer post es veuen imatges de la presa de l'enclau i com serbis i cascs blaus holandesos, que havien de protegir les víctimes, bevien i ballaven):


En aquest vídeo, de WebIslam, es veuen imatges d'alguna de les commemoracions i enterraments de víctimes d'Srebrenica.


Els dos vídeos que segueixen mostren l'execució d'habitants d'Srebrenica. Jasmina Tesanovic (de Dones de negre de Belgrad) parla sobre el judici que es va fer, anys després, als assassins. Entre d'altres coses explica: "La hermana del chico muerto tiene que interrumpir su testimonio porque no puede continuar hablando. Se las arregla para decir: No se pueden imaginar la situación de aquel 11 de julio de 1995. Las tropas de la ONU no hicieron nada. La milicia serbia era incontenible. Bombardeaban, expulsaban a la gente de un lado a otro del país, los dividían, los ejecutaban.... las jóvenes eran arrancadas de sus familias y violadas. En el campo donde pasamos la noche, quince mil pobres almas, nos despertaban gritos de horror y nos poníamos a temblar. Temiendo a la ejecución, la gente se suicidaba o se volvía loca. Nadie sabía que estaba pasando pero todos sentíamos la muerte y estábamos en lo cierto.

El hijo de 18 años de un padre ejecutado dice: Yo tenía 8 años. Le vi cuando nos dejaba. Supe que no le volvería a ver más. Vi la película, filmada unas horas más tarde, que se mostró aquí diez años después de que él fuera asesinado. Llevaba la misma camisa y tenia la misma cara que yo amaba tanto. Nunca olvidaré. No necesito análisis de ADN. Sé que es mi padre.

A su padre le filmaron mientras lo ejecutaban. Y el niño de 8 años también fue filmado, mientras Ratko Mladic le daba dulces, el hijo comía caramelos mientras asesinaban a su padre."






Aquests dos vídeos surten en els articles de periodismo humano que penjo a continuació. Val la pena llegir-los:

La fosa del terror - 1
La fosa del terror - 2
La fosa del terror - 3

divendres, 8 de juliol del 2011

petita crònica del viatge de noces

Em poso a fer aquest post perquè hem tornat de passar uns dies fora o de viatge de noces, com preferiu, i la primera lectura d'un diari o d'algun programa de televisió ha sigut demolidora. Se m'han acudit 23.226 posts a qual més amargant i crític i, finalment, he preferit dedicar-me a menesters més tranquils i agradables. Ja tindré temps de fotre'm amb tiris i troians.

En primer lloc us deixo l'enllaç a les fotos del viatge.

Bé, com deia, familiars i amistats van coincidir en regalar-nos alguns packs d'estades romàntiques, gastronòmiques, etc. Wonderbox Escapada romàntica, Smartbox Estancia gastronòmica, Smartbox Estancia Sabor Rural, La vida es bella - Refugio para dos...

Fa uns dies vam decidir encaixar les peces del puzzle, vam llogar un cotxe i vam tocar el dos.

La primera nit la vam passar a l'Hotel Sant Roc de Calella de Palafrugell. Cal tenir en compte que veure llocs amb molta gent no és aconsellable, tenint en compte això crec que el lloc m'ha agradat més que Cadaqués. L'hotel està enclavat en una ubicació increïble. L'habitació una mica justeta i sense vistes però coquetona. Les instal·lacions força correctes amb unes vistes impressionants. Bona cuina i personal força atent. Em va deixar una certa impressió, més després de llegir-ne la petita història, d'una certa melancolia pel temps passat.

Calella de Palafrugell des de la terrassa de l'hotel Sant Roc

Calella de Palafrugell, al fons, i Llafranc

L'endemà vam marxar cap a l'Hotel Mas Pau a Avinyonet de Puigventóst de . Vam passar-hi dues nits i la primera vam gaudir d'un menú degustació notable. El restaurant de l'hotel està reconegut per la guia Michelin. El menu, si l'has de pagar, val 70,00 eurillos (una ampolla de vinet, que no estava inclosa en el regal, va costar 25 eurillos). L'anècdota de la nit està en què nosaltres creiem que havíem de triar alguns plats i la sorpresa vingué quan el cambrer ens digué que no havíem de triar res, que el menú es composava de tots els plats que s'hi indicaven. Està vist que a segons qui, quan ens treuen del Mc Donalds, cagada pastoreta.

Imatge de l'hotel Mas Pau i de la Mònica

detall de la suite

La tria de l'hotel es devia a que Avinyonet de Puigventós és al costat de Figueres, la qual cosa ens va facilitar, l'endemà, poder visitar Cadaqués. A la nit vam sopar, com a lladres, al Firal dels Burros a Figueres. Embotits de la terra, anxoves de l'Escala, carnaca, xai... vinatxo de barril... Bona relació qualitat/preu i més tenint en compte que sopar a l'hotel ens hauria costat un ull de la cara.

Cadaqués

Les instal·lacions de l'hotel, això sí, força notables, els esmorzars ben agradables i el tracte, com a tot arreu, ben atent.

La següent parada va ser l'Estartit i més concretament a l'Hotel Santa Anna. A l'Estartit vam poder donar un tomb en barca i veure les illes Medes (per dalt i per baix), degustar unes llagostetes (dic llagostetes perquè semblaven escamarlans), comprar un hipopótam, etc.

detall de l'habitació a l'hotel Santa Anna

la platja de l'Estartit amb les illes Medes al fons

una imatge del fons de les illes Medes
de tant en tant, t'emportaves algun ensurt, com a bon Seaview hi havia aparicions submarines.

la roca foradada
una senyora, amb la que van fer una certa amistat es va oferir a fer-nos una foto amb la roca foradada al fons i, de cop, un senyor va veure la càmera i ens va tapar la roca

La cuina de l'hotel força correcta, esmorzar agradable en una terrassa amb vistes i gavines (si et descuidaves et quedaves sense croissant) i tracte atent i agradable.

Després de l'Estartit vam deixar la Costa Brava i vam pirar cap el Montseny. La penúltima parada, aquest cop rascant-nos nosaltres la butxaca (bé, amb el suport com no d'altres regals de familiars i amics, com un paraigues ben peculiar), la vam fer a l'Hotel Sant Bernat. l'Hotel està força bé i ens va tocar una habitació ben agradable amb una terrasseta encantadora amb vistes fantàstiques al Turó de l'Home. El restaurant de l'hotel, la Borda de l'Avi, semblava interessant, sembla que està reconegut per la guia Michelin, però el menú de sopar ens va semblar just i car; una "vichyssoise" i botifarra amb seques, això sí, amb pinta de "nouvelle cuisine". La botifarra, a més, se'm va indigestar (potser perquè estic acostumat a la "llangonissa"). Un apart mereixen els gossos Sant Bernat de l'establiment.

l'ermita de Sant Bernat i l'hotel al fons

des de l'habitació podíem veure el Turó de l'home

una meravella de terrassa
La darrera nit la vam passar a la Masia del Montseny a Viladrau. Una masia de començaments de segle (XX) amb sostres alts, decorada amb antiguitats, un jardí i un esmorzar ben agradable, com el tracte.

una imatge del cuidat jardí de la Masia

aquesta meravella és el que veia a l'hora d'esmorzar


Una parada que cal esmentar fou la del restaurant la Barita (el Molí de la Barita) anant cap a Viladrau. La Mònica va menjar sopa amb mandonguilles i jo una truita amb escabetx fantàstica.

encara que no ho sembli és l'aparició submarina de les Illes Medes però després de menjar
petit detall, molt petit, del Molí de la Barita

Tot això, evidentment, amb la direcció, supervisió, coordinació, suport... de la Mònica perquè sinó, segons creu ella si més no, encara estaríem donant tombs, perduts i estregats, per Altafulla o qualsevol polígon industrial de Catalunya ;-)