Tal dia com avui, l'any 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides adoptà la declaració universal dels drets humans i l'any 1950 invità estats i organitzacions a observar l'1 de desembre com a dia internacional dels drets humans. Com que crec que estem lluny d'assolir el respecte a aquesta declaració m'afegeixo a la commemoració amb tres posts seguits. El primer es refereix a una declaració d'Amnistia Internacional feta pública el 10 de desembre de l'any passat:
Madrid.- En el Dia Internacional dels Drets Humans (2006), la Secretària General de l’organització, Irene Khan, va reclamar a governs, organitzacions internacionals, nacionals i locals, a empreses i a representants de la societat civil la necessitat d’un “lideratge amb principis” basat en les normes internacionals de drets humans, per plantar cara a la situació que es viu a molts llocs del món.
“Quan els líders mundials van adoptar el 10 de desembre de 1948 la Declaració de Drets Humans, van mostrar un veritable lideratge. Lamentablement, els líders d’avui no tenen tan bon currículum. Els esdeveniments dels últims anys en l’àmbit mundial ens alerten que s’ha estès un lideratge sense principis dins l’agenda del qual no tenen cabuda els drets humans. Quan es tracta de rendir comptes de la manera en què els líders mundials defensen els drets de les persones, la distància entre el que s’ha dit i el que s’ha fet és massa gran”, ha dit Irene Khan.
Tendències en drets humans avui
En un informe fet públic el 10 de desembre de 2006, “Tendències i preocupacions globals avui”, Amnistia Internacional resumeix les tendències i preocupacions globals que aombren el panorama dels drets humans i que no apareixen amb la prioritat necessària en les agendes dels líders mundials.
• L’atac frontal als drets humans en “la Guerra contra el Terror”: Durant els últims cinc anys, Amnistia Internacional ha denunciat com en aquesta “guerra”, liderada pels Estats Units, s’han soscavat greument els drets humans en nom de la seguretat. Els aspectes més preocupants són:
- L’ús reconegut de la tortura, pràctica prohibida des de feia temps per la comunitat de nacions.
- L’increment en la retallada de llibertats civils per part d’alguns governs. Entre elles, per exemple, la llibertat d’expressió
- L’augment important en despeses militars, fet que allunya qualsevol possibilitat d’eradicar la pobresa i arribar a els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni.
• Els atacs cada vegada més generalitzats contra la població civil en els conflictes bèl•lics: Malgrat que hi ha hagut una reducció en el nombre de conflictes armats, la població civil n’és la principal afectada (Sudan, Israel, Líban, Territoris Ocupats, ús de menors soldats…)
• La violència contra les dones segueix sent la violació dels drets humans més estesa i més impune a tot el món, i és la causa directa de la mort de milers de dones cada any.
Altres preocupacions globals en drets humans
Més enllà d’aquestes tendències, Amnistia Internacional va ressaltar l’atenció prioritària que mereixen altres qüestions de drets humans actualment:
• Refugi, asil i immigració
• Pena de mort
• Llibertat d’expressió
• Defensors i defensores dels drets humans
• Comerç internacional d’armes encara està fora de control
Aquest matí, Amnistia Internacional ha posat la paradeta a la Rambla Nova. Al costat un parell de plàstics grans amb la signatura de Barak Obama i de Hu Jintao i la reclamació que tots dos presidents signin el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, el primer, i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
Tothom que passava pel lloc ha estat invitat a signar en els plàstics i a omplenar una postal que la organització s'encarregarà d'enviar a tots dos mandataris.
Un acte important però el més notable és l'esforç que la gent prengui consciència del poder de la seva signatura i que és mobilitzi d'una manera tan senzilla que, sovint, dona resultats (si més no, així ho expliquen ex presoners de consciència).
el text de les dues postals que s'enviaran a tots dos presidents.
premeu a sobre si voleu veure-ho més gran
