Ha mort Lluis Maria Xirinacs

Fa una estona m'he assabentat que ha mort Lluis Maria Xirinacs.
Malgrat no compartir determinades idees, cal reconèixer la seva activitat pels drets humans i pels drets de Catalunya.
Jo, particularment, recordo, també, com va estar a les portes de la presó de Tarragona (amb altres persones) demanant l'amnistia mentre jo era a dins.
Apunto quatre dades biogràfiques i afegeixo el discurs que va fer l'any 2002 al Fossar de les Moreres car ja he vist les primeres reaccions i més d'un barrut les recorda per negar-li el pa i la sal. Si més no, llegiu el que va dir.

Biografia de Lluís Maria Xirinacs

Lluís Maria Xirinacs, ex-senador durant la transició i candidat al Nobel de la Pau els anys 1975, 76 i 77, és conegut per la seva defensa de la pau i dels drets del país. Nat a Barcelona el 1932, s'ordenà sacerdot als vint-i-dos anys. Als 34 ja va refusar els diners que l'estat donava als capellans que tenien cura de parròquia i va combatre la vinculació església-estat amb una llarga vaga de fam que va tenir molt d'impacte. Entre els anys 60 i 70 va fer cinc vagues de fam més, va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya i el règim franquista el va empresonar dues vegades (1972 i 1974-75). Seguidor de les tesis de Ghandi i de la lluita des de la no-violència, es va estar a peu dret davant la porta de la presó Model de Barcelona, dotze hores cada dia durant un any i nou mesos, fins que no es va aprovar la llei de l'amnistia. El 1977 es va presentar com a independent a les eleccions generals i, amb més de mig milió de vots, va arribar a ser senador per Barcelona. El 1980 va abandonar la política activa i va començar a estudiar un nou model social i polític des del Centre d'Estudis Joan Bardina, juntament amb Agustí Chalaux. No va deixar la lluita, tanmateix, però sí el sacerdoci, l'any 1990. El 2000 va tornar a protestar de manera activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume per demanar la independència del país.
L'any passat, la trenta-sisena Universitat Catalana d'Estiu, va homenatjar Xirinacs en un acte amb més de dos-cents participants. Fa tres anys fou condemnat per l'Audiència espanyola a dos anys de presó i quatre d'inhabilitació per un discurs que havia fet l'Onze de Setembre del 2002, en el qual s'havia declarat amic d'ETA.
Actualment, Lluís Maria Xirinacs, que manté el seu compromís social i nacional, treballa des de la Fundació Randa, sorgida de la fusió entre la Fundació Tercera Via (impulsada per Xirinacs) i l'Escola d'Estudis Polítics Randa. Però aquests darrers anys Xirinacs també ha estat al darrere d'iniciatives com l'Arbre d'Assemblees del Poble.

Resposta a les respostes de Repsol

Reprodueixo l'escrit que ha passat Intermon Osfam a partir de les resp'ostes que ens va enviar Repsol YPF.

Benvolgut/da,

Repsol YPF s’està posant en contacte amb totes les persones que li heu exigit que respecti els drets humans dels pobles indígenes. A Intermón Oxfam prenem nota de la preocupació mostrada per l’empresa respecte les denúncies de les comunitats indígenes. Però, creiem que és necessari contestar a algunes de les afirmacions realitzades per la companyia:

Repsol YPF diu en la seva resposta que, “en ocasions” treballa en regions d’un alt valor ambiental i en el qual estan presents pobles indígenes. Tot i així, la realitat és que en la majoria de països d’Amèrica Llatina en els quals actua, Repsol YPF desenvolupa la seva activitat en llocs amb un alt valor ambiental y quasi sempre en territoris on viuen comunitats indígenes: Bolívia (poble guaraní), Colòmbia (comunitat W’va), Equador (poble houaraní), Argentina (poble maputxe) o Perú (comunitats Ashanika, Shuar i Shipibo). Per aquest motiu, és d’especial importància que l’empresa es prengui seriosament el respecte dels drets reconeguts internacionalment als pobles indígenes.

La Guia de Relacions amb la Comunitat de Repsol YPF, que la companyia cita com un dels instruments per assegurar el respecte dels drets indígenes, s’ha mostrat insuficient i ineficaç per tractar la realitat indígena ja que va ser elaborada sense la consulta ni la participació d’aquests pobles i comunitats. A més a més, la Guia no permet obrir negociacions amb els pobles indígenes, i molt menys arribar a acords bàsics per ells, com són la compensació i indemnització pels danys i impactes causats per l’activitat petroliera, acords per entrar a les seves terres, etc.

Respecte l’interès que la companyia assegura tenir per les comunitats afectades per la seva activitat i els més de 700 projectes d’índole social que desenvolupa, Repsol YPF segueix confonent l’acció social, de caràcter voluntari, i que podria inscriure’s dins les relacions de “bon veïnatge”, amb la posada en marxa d’una Política de Relació amb els Pobles Indígenes clara, pública, transparent i verificable, realitzada a través d’un procediment participatiu, que reculli els drets internacionals reconeguts a aquests pobles per la Organització Internacional del Treball en el seu Conveni 169.

Les bones paraules de Repsol YPF ens alegren, però creiem que ha arribat el moment de que les pràctiques de l’empresa siguin coherents amb les seves declaracions institucionals.

Ajuda’ns a mantenir la pressió!
Difon aquest enllaç entre els teus amics/gues i familiars:

http://www.intermonoxfam.org/page.asp?id=2881

Moltes gràcies pel teu suport.

Suport president Lula i Bodega Cultural ;-)

Reprodueixo el post publicat per Tondo Rotondo en suport a la tasca de Bodega Cultural per denunciar la confabulació de multinacionals contra el govern Lula.

Helena Sthephanowitz és l'autora i editora d'un blog amb molta difussió al Brasil, parlem d'Os amigos do prtesidente Lula. El fenòmen dels blogs està creixent amb força arreu i també en aquest país. I aquest blog te l'actiu de malgrat parlar de política no ser un blog estrictament partidista sinó arribar a un espectre més ampli de pensament.

Com comentava una mica per sobre en el meu darrer post un bon grapat d'empreses -algunes d'elles europees, d'altres nord-americanes- han entrat a sac en una campanya mediàtica que comporta fins-i-tot anuncis televisius i mitjans de comunicació centrats dia i nit a divulgar-la com la cadena O Globo. D'altra banda aquestes empreses, entre les quals Philips o Carrefour, han impulsat un moviment anomenat Cansei, que tal i com denuncia l'amic sivucaire Luis Carlos Azenha a Vi o mundo, te moltes concomitàncies amb d'altres moviments impulsats per l'administració de W.Bush a països com Veneçuela (amb Súmate) o Geòrgia (amb Kmara).

La força dels blogs -al Brasil- està trencant una miqueta el monopoli informatiu dels grans media i aconsegueix amb iniciatives com Sivuca o els Blogs Activistes ser un punt de referència per a molts blocaires llatins, saltant l'oceà Atlàntic i arribant al mar Mediterrani. Potser per això alguns blocaires brasilers han començat a rebre comentaris amenaçant-los de mort. I no és això, amics meus, no és això...

cançons Hiroshima

diumenge, a més de les grues de paper, vam posar música. Us trio, a més de Rosa d'Hiroshima que ja us la vaig passar, Hiroshima de Baron Rojo i per qui no li agradi massa el rock dur, Canción de cuna de Hiroshima d'Atahualpa Yupanki.

Les lletres són:

Hiroshima de Baron Rojo

Un sacrificio que se consumó
Nadie lo pudo probar
Fuego de muerte en el cielo cayó, Hiroshima
Un genocidio en nombre de la paz
Grosera farsa infernal
Desde aquel día ya nada fue igual, Hiroshima
¿Quien apretó el botón?
¿Quien oscureció el sol?
¿Quien echó la maldición?
¿Quien inventó ese horror?
Hongo asesino, flor de maldad
Deja tranquila la humanidad
Geisha flor de loto, samurai
Víctima de una traición
¿podréis algún día olvidar
Toda aquella absurda destrucción?
La gente teme otra guerra mundial
Porque sería el final
Signos de muerte amenazan la paz, Hiroshima
Los asesinos quieren olvidar
Esa mañana fatal
Y el armamento crece sin cesar, Hiroshima
¿Quien te sacrificó al Dios de la guerra?
¿Y quién abrió esa herida que no se cierra?
Geisha flor de loto, samurai
Víctima de una traición
¿Podréis algún día olvidar
Toda aquella absurda destrucción?

Atahualpa Yupanki

Ací no tinc massa clar si és la lletra de la cançó (?) o un poema que va escriure després de viatjar al Japó. En qualsevol cas tant la música com el poema són preciosos.

"Como Ave Fénix, de las cenizas renaciendo.
Como una Sinfonía de Beethoven
que alcanza la alegría a través del dolor.
Como un héroe legendario resucitando en cada célula,
organizando el pulso de las arterias,
vigorizando el músculo,
lavando el alma con agua y luz de siglos
hasta recuperarte y consagrarte
al oficio y al libro,
al canto y la esperanza.
Labrador del futuro, gran sembrador del sueño,
Así mi corazón te siente, enamorado,
¡Hiroshima!
Qué noche fue tu noche, kimono desgarrado.
Cuando todo era sol sobre la tierra.
El horror sin fronteras, y la ciudad sin niños,.
Ni pinos en las sierras, ni arrozal en los prados.
Ni un ave, ni una flauta de bambú
contando historias bajo las estrellas.
Todo fue un gran silencio, sin salmo, sin adioses.
Ni lágrima ni salmo.
Sólo un inmenso asombro horrorizado.
¡Hiroshima!
Pero Dios custodiaba tu ternura,
Tu sagrada semilla, tu voz profunda.
Y te recuperaste, y renaciste,
Hasta pintar de nuevo la timidez graciosa del cerezo.
Y las madres pudieron en la tarde
Recomenzar el canto interrumpido.
¡Nem Kororó! ¡Nem Kororó!
Así te siente mi corazón enamorado.
Así te canta mi guitarra Argentina.
Así te digo adiós y en ti me quedo.
¡Hiroshima!.

Atahualpa Yupanqui - Canción de cuna de Hiroshima

Baron Rojo - Hiroshima

meme literari

Des de Waipueduca m'han demanat que contesti un meme literari que em contesto tot seguit. Es tracta de suggerir 7 llibres que són:

L'illa d'Aldous Huxley
Escucha hombrecito de Wilhelm Reich
Mis experiencias con la verdad de Gandhi
Confieso que he vivido de Pablo Neruda
Filosofias del undergroun de Luis Racionero
L'obra sencera de Joan Salvat Papasseit
Poemes i cançons de Bertolt Brecht

Evidentment, la llista no és eshaustiva i, demà per exemple, podria canviar-la ràpidament car hi trobo a faltar Alvaro Mutis, Jorge Amado, Eduardo Galeano, Albert Camus, Dashiel Hammett, George Orwell, Mario Benedetti...

Crònica de Paraules per la Pau dedicat a les víctimes d'Hiroshima i Nagasaki

Aquest matí hem fet Paraules per la Pau (a on, per cert, he trobat o retrobat força amics i amigues entre els quals cal citar els blocaires Joan, Carolina acompanyats del Joan Jordi.

Aquest cop hem recordat que demà fara 62 anys del dia en què els EUA van llençar la bomba atòmica sobre Hiroshima (tres dies més tard sobre Nagasaki).

Hem comentat que no voliem centrar l'acte en les descripcions de la gent que després del bombardeig caminava amb draps a les mans (després, al acostar-se hom veia que no eren draps, que era la seva pell el que penjava) ni sobre la pluja àcida que retornava les cendres dels incendis i de les persones volatilitzades. Ens hem plantejat centrar l'acte en dos fenòmens:

- Un que, per tercer any consecutiu, l'Ajuntament no commemora aquestes dates ni aquests fets la qual cosa no ens preocuparia sinó fós que l'Ajuntament forma part de la xarxa Majors for Peace (alcaldes per la pau) i que l'any 2005 els regidors Josep Poblet i Agustí Mallol van anar
a New York, a l'assemblea general de l'ONU, per parlar de la "construcció de la pau des de les ciutats". Després l'Esteve Ortiz i, de nou, l'Agustí Mallol anirien a Hiroshima. Dels resultats per a la construcció de la pau poc en sabem, de la propaganda sobre Tarragona i el Nàstic ens van arribar més coses. També ens arribà que la lluita contra la proliferació nuclear no té res a veure amb la presència de vaixells de guerra al port de la ciutat (encara que siguin de propulsio o armament nuclear), segons el Sr. Mallol.

- Dos, que preferim centrar-nos en els aspectes de resistència, de lluita, i, en aquest sentit, p`referim tenir en compte que força abans del que van dir els científics els arbres van brostar de nou i els hibakusha van emprendre accions per reivindicar la seva dignitat i per lluitar per la Pau. Fanalets de paper, grues de paper, etc. són actes que s'han convertit en massius en pro de la no-proliferació nuclear.

Nosaltres considerem que ni exèrcits ni armaments tenen res a veure amb la pau i, per tant, des del dolor i el sentiment per les víctimes hem adoptat el compromís de lluitar per la desaparició d'exèrcits i armaments. Com diem a les nostres pancartes: cap exèrcit defensa la pau!

Compromís, evidentment, que inclou la lluita pels dres humans, la justícia i la llibertat.

L'acte d'avui ha consistit en un taller de grues de paper que, després hem penjat d'un arbre a la Plaça de la Font i en l'audició de música i cançons relacionades amb Hiroshima.

Rosa d'Hiroshima

Paraules per la Pau - Hiroshima i Nagasaki - 5 d'agost a les 12 h. a la Plaça de la Font

El proper dilluns, 6 d'agost, farà 62 anys, del bombardeig atòmic d'Hiroshima i el dijous, 9 d'agost, de Nagasaki.

Aquest diumenge, 5 d'agost, primer diumenge de mes, farem Paraules per la Pau i dedicarem l'acte a recordar les víctimes del bombardeig i reclamar l'eliminació dels exèrcits i dels armaments, especialment els nuclears.

L'acte consistirà en fer el recordatori i en un taller de grues de paper (en castellà en diuen "grullas") recordant Sadako Sasaki i la tradició de les grues de paper. Cada any gent de tot el món fa grues de paper i les envia a Hiroshima on els nens les pengen en el monument a Sadako en el Parc de la Pau enviant a tot el món el missatge:

”Aquest és el nostre plor. Aquesta és la nostra oració. Pau al món.”

Nosaltres també farem grues de paper (val la pena que us poseu barrets de palla o gorres per protegir-vos del Sol) i les penjarem en els arbres de la plaça. També posarem música relacionada amb els bombardejos (el cant per les víctimes de Hiroshima de Penderecki i d'altres).

Recordeu que Paraules per la Pau es fa aquest diumenge, 5 d'agost, a les 12 del migdia a la Plaça de la Font.

Us esperem!


La Wikipedia, entre d'altres coses, diu (sobre el bombardeig):

En pocos segundos, ambas ciudades quedaron devastadas, logrando un genocidio instantáneo del cual Estados Unidos nunca se retractó. Se calcula que en estos primeros instantes, en Hiroshima, la bomba mató a más de 120.000 personas de una población de 450.000 habitantes, causando otros 70.000 heridos y destruyendo la ciudad casi en su totalidad. En Nagasaki, el número de víctimas causadas directamente por la explosión se estima en 50.000 mortales y 30.000 heridos de una población de 195.000 habitantes. A estas víctimas hay que sumar las causadas por los efectos de la radiación nuclear. De una población de 645.000 habitantes, el número de víctimas pudo sobrepasar las 400.000 o 500.000, de ellas, 200.000 o 250.000 mortales (los datos difieren según diversas fuentes).

La Wikipedia diu, també:

La explosión y sus consecuencias [editar]

• A las 8:15:17, el B-29 Enola Gay dejó caer la bomba atómica Little Boy (‘niño pequeño’) sobre el centro de la ciudad y se alejó a gran velocidad, haciendo un brusco giro de 150° hacia el noroeste en forma ascendente. Algunos testigos vieron además caer algunos paracaídas amarillos a lo lejos (eran los aparatos de medición del B-29 testigo, Número 91). La bomba cayó haciendo un ruido sibilante que no se percibió desde tierra. Para aumentar su alcance letal, la bomba estaba programada para iniciar la reacción nuclear a unos 640 m de altura. Esa altura sería determinada barométricamente (calculando la altura por la presión del aire) y —un sistema alternativo— por radar.
• A las 8:16:43, la bomba estalló a la altura convenida, con una explosión de la magnitud de 20.000 t de TNT.
• A las 16 milésimas de s, de la detonación, se desplegó una bola de fuego primero violácea y luego de color blanco intenso y brillante como un flash fotográfico, con una temperatura de 50 millones de grados. Quienes vieron esa luz y vivieron para contarlo, quedaron ciegos permanentemente (muriendo meses después debido a la radiación).
• A las 25 milésimas de s, la bola alcanzó un diámetro de 300 m, que vaporizó instantáneamente a todas las personas dentro de la clínica Shima y a miles quienes circulaban directamente debajo del estallido. La presión ejercida por la onda expansiva inicial fue de varias ton/cm2 y comprimió enterrando varios metros las columnas de la Clínica Shima. En algunos instantes se creó una columna invisible cuya compresión resultó enorme, el calor y la presión instantánea vaporizaron a más de 80.000 personas.
• A las 60 milésimas de s, la bola se expandió abrasando todo alrededor, a más de 500 m de radio y carbonizando con radiación infrarroja todo ser a 1,5 km del hipocentro.
• 2 s después de la detonación de la bomba, la onda expansiva comprimida, denominada «soplo de la explosión», había destruido todo alrededor de 2,5 km de distancia, incinerando a quienes se encontraban en ese sector. La onda expansiva de alta temperatura devastó con vientos desde de 800 km/h, destruyendo totalmente las construcciones ligeras del resto de la ciudad, haciendo que los pedazos de las construcciones ligeras de madera y similares, sirvieran como verdaderas flechas.
• En el cuartel del "2º Cuerpo del Ejército", a 800 m del hipocentro, el patio estaba lleno de militares ejercitándose y quedó súbitamente lleno de cadáveres humeantes. La batería antiaérea que estaba sobre la montaña Futaba (a 2000 m del centro) quedó parcialmente destruida por la onda expansiva. Pocas semanas atrás desde allí habían derribado a dos B-24.
• La bola de fuego comenzó a ascender, consumiendo miles de m3 de oxígeno. Las corrientes ascendentes crearon una columna de vacío que succionó contravientos hacia el hipocentro, se percibía un sabor a plomo en el aire.
• En ese momento, observadores hasta a 20 km de distancia de Hiroshima pudieron ver el hongo atómico ascendiendo completamente silencioso (el bramido los alcanzaría un minuto después, debido a que el sonido se mueve a 340,46 m/s).
• 5 s después del estallido, todo el daño estaba consumado.

El área inmediatamente afectada fue de 5 km² densamente poblados.

La onda expansiva transportó vientos recalentados a más de 500 °C hacia toda la ciudad. Hubo miles de casos de incineración súbita, carbonizaciones parciales y quemaduras de personas expuestas hacia el hipocentro del estallido, a más de 10 km del punto cero.

Lluvia negra [editar]

Pasados los minutos se vieron masas de gente quemada totalmente pero viva con jirones de piel colgando, mutilados por los escombros, algunos quemados parcialmente sólo por el lado expuesto a la explosión. Los incendios se sucedían uno tras otro.

Media hora más tarde empezó a suceder un efecto extraño: empezó a llover una lluvia de color negro. Esta lluvia traía el carboncillo condensado de todo material orgánico quemado (entre ellos las víctimas humanas), y del material radiactivo de la bola de humo que se había levantado. Esta lluvia causó muchas víctimas días después por anemia, espasmos y convulsiones de origen hasta entonces misterioso.

El caos, el desconcierto y la ruina fue total. El paisaje calcinado adquirió un tono gris uniforme, como si el color se hubiera extinguido, el pasto se volvió rojo grisáceo, el 92% de las edificaciones sólidas de Hiroshima fue arrasado.