diumenge, 5 d’agost de 2007

Crònica de Paraules per la Pau dedicat a les víctimes d'Hiroshima i Nagasaki


Aquest matí hem fet Paraules per la Pau (a on, per cert, he trobat o retrobat força amics i amigues entre els quals cal citar els blocaires Joan, Carolina acompanyats del Joan Jordi.

Aquest cop hem recordat que demà fara 62 anys del dia en què els EUA van llençar la bomba atòmica sobre Hiroshima (tres dies més tard sobre Nagasaki).

Hem comentat que no voliem centrar l'acte en les descripcions de la gent que després del bombardeig caminava amb draps a les mans (després, al acostar-se hom veia que no eren draps, que era la seva pell el que penjava) ni sobre la pluja àcida que retornava les cendres dels incendis i de les persones volatilitzades. Ens hem plantejat centrar l'acte en dos fenòmens:

- Un que, per tercer any consecutiu, l'Ajuntament no commemora aquestes dates ni aquests fets la qual cosa no ens preocuparia sinó fós que l'Ajuntament forma part de la xarxa Majors for Peace (alcaldes per la pau) i que l'any 2005 els regidors Josep Poblet i Agustí Mallol van anar
a New York, a l'assemblea general de l'ONU, per parlar de la "construcció de la pau des de les ciutats". Després l'Esteve Ortiz i, de nou, l'Agustí Mallol anirien a Hiroshima. Dels resultats per a la construcció de la pau poc en sabem, de la propaganda sobre Tarragona i el Nàstic ens van arribar més coses. També ens arribà que la lluita contra la proliferació nuclear no té res a veure amb la presència de vaixells de guerra al port de la ciutat (encara que siguin de propulsio o armament nuclear), segons el Sr. Mallol.

- Dos, que preferim centrar-nos en els aspectes de resistència, de lluita, i, en aquest sentit, p`referim tenir en compte que força abans del que van dir els científics els arbres van brostar de nou i els hibakusha van emprendre accions per reivindicar la seva dignitat i per lluitar per la Pau. Fanalets de paper, grues de paper, etc. són actes que s'han convertit en massius en pro de la no-proliferació nuclear.

Nosaltres considerem que ni exèrcits ni armaments tenen res a veure amb la pau i, per tant, des del dolor i el sentiment per les víctimes hem adoptat el compromís de lluitar per la desaparició d'exèrcits i armaments. Com diem a les nostres pancartes: cap exèrcit defensa la pau!

Compromís, evidentment, que inclou la lluita pels dres humans, la justícia i la llibertat.

L'acte d'avui ha consistit en un taller de grues de paper que, després hem penjat d'un arbre a la Plaça de la Font i en l'audició de música i cançons relacionades amb Hiroshima.

4 comentaris:

Waipu Joan ha dit...

Un acte necessari, senzill i superpedagògic.
Senzillament, felicitats.
Us dedicarem un post aquesta setmana.

Josep Maria ha dit...

Gràcies

Waipu Carolina ha dit...

Hola Josep Maria,
¡Fue un placer conocerte! me hizo ilusión.
Y la actividad que realizaron muy interesante y significativa.
Trabajaremos el tema con los chicos.
Un abrazo

Josep Maria ha dit...

Gracias, tambien, Carolina. A mi también me gusto conoceros.