Molt bon post de Te la ma Maria sobre la banca i el comerç d'armes.
dijous, 8 de novembre del 2007
Catalans i catalanes emprenyats
Una colla de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, farts de la situació de les infraestructures, en particular les de rodalies, en el nostre territori han decidit preparar un manifest que es pretén fer arribar als nostres "representants" polítics, sindicals, socials... per tal que adoptin un major protagonisme per reclamar solucions.MANIFEST ADREÇAT ALS NOSTRES REPRESENTANTS POLÍTICS, SINDICALS I SOCIALS
L’estat de les infraestructures a Catalunya, en particular de Rodalies-Renfe, ha arribat a una situació insostenible i del tot inacceptable. Dia rere dia veiem com milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país sofreixen les conseqüències de l’estat lamentable en què es troben. Milers de treballadors i treballadores viatgen amb la inseguretat de no saber quan arribaran a la feina i centenars d’empreses pateixen pèrdues econòmiques.
Són moltes les promeses que des del govern de l’Estat espanyol -començant pel seu president José Luís Rodríguez Zapatero, passant per la ministra de Foment Magdalena Álvarez Arza i el secretari d'estat d’Infraestructures i Planificació Víctor Morlán- s’han incomplert. Això s’afegeix al greu dèficit d’inversions heretat de governs anteriors, que ha estat reconegut a bastament pels governs actuals. Així i tot, s’ha fet evident que les solucions aportades pel govern de l’Estat espanyol han estat del tot deficients i inoperants.
Malgrat les reiterades promeses, la situació cada vegada és pitjor. D’altra banda, també ha quedat palesa la ineficàcia que, fins avui, han demostrat els partits polítics catalans i el mateix govern de Catalunya. Han estat incapaços d’exigir responsabilitats i solucions immediates, clares i contundents.
Per tot plegat, creiem que ha arribat l’hora que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens mobilitzem d’una manera decisiva per tal de mostrar la nostra insatisfacció i reclamar unes infraestructures i uns transports públics de qualitat, dignes d’un país desenvolupat, d’acord amb els impostos que tots paguem.
És evident que, com a particulars, la nostra capacitat de mobilització és molt reduïda. Així, doncs, els que ens adherim a aquest manifest exigim al nostre govern, els sindicats de treballadors, els partits polítics, les plataformes que representen la societat civil catalana i les patronals que posin en marxa els mecanismes que tenen a l’abast per aturar aquesta situació caòtica i desestabilitzadora.
VOLEM QUE:
1- El govern de la Generalitat parli en nom de la ciutadania i actuï amb contundència, exigint responsabilitats a Madrid i assumint les que li pertoquin.
2- Els sindicats es mobilitzin a favor dels treballadors i treballadores de Catalunya i que utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme una campanya de mobilitzacions a l’alçada d’una situació tan crítica com aquesta.
3- Els partits polítics catalans deixin de banda els seus interessos partidistes i es posin al costat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin també la seva capacitat operativa per donar suport a les mobilitzacions de la societat catalana exigint i assumint responsabilitats.
4- Les plataformes que representen la societat civil catalana es mobilitzin a favor dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme, conjuntament amb la resta d’actors, una campanya de mobilitzacions cíviques.
5- Les patronals reclamin a Rodalies Renfe pels danys i perjudicis que han sofert els empresaris d’aquest país i que, atès el cas, donin suport a qualsevol tipus de mobilització.
6- S’organitzin comissions independents de control en el procés de realització de les obres que no només n’assegurin la qualitat en el present, sinó també en el futur.
Barcelona, 5 de novembre de 2007
Són moltes les promeses que des del govern de l’Estat espanyol -començant pel seu president José Luís Rodríguez Zapatero, passant per la ministra de Foment Magdalena Álvarez Arza i el secretari d'estat d’Infraestructures i Planificació Víctor Morlán- s’han incomplert. Això s’afegeix al greu dèficit d’inversions heretat de governs anteriors, que ha estat reconegut a bastament pels governs actuals. Així i tot, s’ha fet evident que les solucions aportades pel govern de l’Estat espanyol han estat del tot deficients i inoperants.
Malgrat les reiterades promeses, la situació cada vegada és pitjor. D’altra banda, també ha quedat palesa la ineficàcia que, fins avui, han demostrat els partits polítics catalans i el mateix govern de Catalunya. Han estat incapaços d’exigir responsabilitats i solucions immediates, clares i contundents.
Per tot plegat, creiem que ha arribat l’hora que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens mobilitzem d’una manera decisiva per tal de mostrar la nostra insatisfacció i reclamar unes infraestructures i uns transports públics de qualitat, dignes d’un país desenvolupat, d’acord amb els impostos que tots paguem.
És evident que, com a particulars, la nostra capacitat de mobilització és molt reduïda. Així, doncs, els que ens adherim a aquest manifest exigim al nostre govern, els sindicats de treballadors, els partits polítics, les plataformes que representen la societat civil catalana i les patronals que posin en marxa els mecanismes que tenen a l’abast per aturar aquesta situació caòtica i desestabilitzadora.
VOLEM QUE:
1- El govern de la Generalitat parli en nom de la ciutadania i actuï amb contundència, exigint responsabilitats a Madrid i assumint les que li pertoquin.
2- Els sindicats es mobilitzin a favor dels treballadors i treballadores de Catalunya i que utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme una campanya de mobilitzacions a l’alçada d’una situació tan crítica com aquesta.
3- Els partits polítics catalans deixin de banda els seus interessos partidistes i es posin al costat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin també la seva capacitat operativa per donar suport a les mobilitzacions de la societat catalana exigint i assumint responsabilitats.
4- Les plataformes que representen la societat civil catalana es mobilitzin a favor dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme, conjuntament amb la resta d’actors, una campanya de mobilitzacions cíviques.
5- Les patronals reclamin a Rodalies Renfe pels danys i perjudicis que han sofert els empresaris d’aquest país i que, atès el cas, donin suport a qualsevol tipus de mobilització.
6- S’organitzin comissions independents de control en el procés de realització de les obres que no només n’assegurin la qualitat en el present, sinó també en el futur.
Barcelona, 5 de novembre de 2007
dimecres, 7 de novembre del 2007
A evitar catàstrofes no hi som a temps, però a retallar llibertats si!
- el 6 de novembre de 2007, la Cadena Ser informa que:
Al menos 56 inmigrantes mueren de hambre y sed cuando iban rumbo a Canarias
Mauritania cree que la embarcación partió de Senegal el 16 de octubre con 150 inmigrantes a bordo
- el dia 25 d'octubre, Archipiélago Notícias.com informa que:
25 de octubre de 2007 - 23:11
Mueren de sed 56 inmigrantes que intentaban llegar a Canarias en un cayuco
Por: archipielagonoticias.com
Los 56 inmigrantes, uno a uno, sucumbieron deshidratados tras veinte días a la deriva sin agua, sin alimentos y perdidos el Atlántico. Un pesquero español encontró el miércoles por la tarde el cayuco con el único superviviente, el patrón senegalés de la embarcación, y siete cadáveres: los cuerpos de los últimos inmigrantes en morir, a los que sus compañeros, también moribundos, ni siquiera pudieron arrojar por la borda por la falta de fuerzas...
- Davant aquestes dues notícies (encara que les xifres coincideixin són de dies diferents), informen diferents diaris (El Público, El Punt...) la UE "reacciona":
Europa quiere que los datos de los viajeros aéreos queden guardados durante 13 años
El nombre, la dirección de correo, el itinerario... los datos personales de los viajeros quedarían a disposición de las autoridades. El objetivo: la lucha contra el terrorismo.
Psicoteràpia per a un rei deprimit
Bona columna de Miquel Pairolí a El Punt
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
Quina alegria agafar una bandereta espanyola de plàstic i posar-se allà a la vorera, enmig d'una multitud de compatriotes a esperar el rei i la reina d'Espanya. I quan arriben ses majestats agitar la bandera neguitosament tot cridant «Vivan los reyes!» «Viva España!» Aquestes són emocions que només poden entendre els nacionalistes identitaris. Aquestes persones, com ara les del Partit de la Ciutadania, que es declaren no nacionalistes, ciutadans del món, defensors dels drets individuals per sobre de les entelèquies nacionals segur que no poden entendre l'emoció de posar-se a la vorera, en un carrer de Melilla, amb la bandereta espanyola i plorar d'alegria i d'entusiasme quan es veu passar de prop el rei Joan Carles i la reina Sofia. Ells s'ho perden. És trista la vida del no nacionalista. És molt austera i eixuta. S'aniran d'aquest món sense haver gaudit de satisfaccions i secrecions que valen la pena. Ha estat magnífic, això de Ceuta i Melilla. Un espectacle de primera. Una excursió en el túnel de temps, una apologia del revival monàrquic, de la nostàlgia d'allò que els columnistes de la Prensa del Movimiento, reciclats en el periodisme de la transició, anomenaven aleshores «la comunión del pueblo con sus monarcas». Havia de ser a Ceuta i Melilla, naturalment, aquelles ciutats a les quals, en llenguatge militar, que és el que correspon en aquest cas, diuen «las plazas españolas del norte de África». A qui se li va acudir organitzar aquest festival, amb aquesta escenografia? Si a Espanya governés el PP, diríem: «És clar, ja se sap, aquests del PP...» Però és que resulta que governa el PSOE. O així ho teníem entès. En fi... I, a més, per què han muntat ara aquesta performance monàrquica? És que potser estava una mica deprimit el rei, després de les reiterades incineracions de la seva efígie, i calia administrar-li una dosi de fervor popular, d'aquell que s'obté tancant les escoles i les botigues? És una mesura terapèutica per salvar la monarquia? És un acto de desagravio? No ho sabem, però ha estat sensacional. Que hi tornin quan vulguin.
dilluns, 5 de novembre del 2007
Paraules per la Pau - novembre 2007
Ahir, diumenge, 4 de novembre, ens vam trobar, com cada primer diumenge de mes, a la Plaça de la Font, per cel·lebrar Paraules per la Pau. La concentració antimilitarista per rebutjar la presència de vaixells de guerra al port de Tarragona a partir de la creació d'espais de pau i art, de vida.Ahir, després de presentar l'acte i que Eduard Carmona recités Els Amants amb l'acompanyament, a la guitarra del Jordi Martí, vam deixar la taula, la pancarta, l'equip de sò a càrrec d'un company, per si acudia alguna persona am retard i ens en vam anar a fer la ruta literària Vicent Andrés Estellés. El Claustre de la Catedral, les inscripcions de Cal Degà, el Pla de la Seu, la nina d'ivori (còpia del Museu Arqueològic) , el sarcòfag d'Hipòlit (al Pretori) o l'esglesia de Santa Maria del Miracle (vista des de la terrassa del Pretori) foren els indrets i/o objectes poetitzats per V.A.Estellés en les seves visites a Tarragona. Jordi Rovira (soci de la cooperativa Itínere i secretari de la Reial Societat Arqueològica) ens va acomoanyar per explicar les característiques de cadascun dels indrets barrejant un gran coneixement amb unes dosis d'humor i ironia força apreciats. Seguidament, l'Edfuard Carmona, la Maria Miró o la Maria Romano recitaven poemes de Vicent Andrés Estellés acompanyats a la guitarra i/o el clarinet per Jordi Martí i Miquel Angel Marin que protagoniutzaren una acció poètico-musical a les escales del Pla de la Seu. De tornada a la plaça de la Font vam recitar els darrers poemes i tancarem un dels actes més reeixits de Paraules per la Pau.
A la web de la Coordinadora http://usuaris.tinet.org/tgnapau podeu trobar la crònica fotogràfica de l'acte i el full informatiu núm. 74
diumenge, 4 de novembre del 2007
Coral Romput
Avui, d'ací una estona, farem Paraules per la Pau. Avui direm No al militarisme, No als vaixells de guerra! creant espais de pau i art, de vida, al voltant de la ruta literària de Vicent Andrés Estellés, per la Part Alta de Tarragona. Una bona ocasió per penjar al blog aquest vídeo de Coral Romput , recitat per l'Ovidi Montllor, amb música de Toti Soler i poemes de Vicent Andrés Estellés.
divendres, 2 de novembre del 2007
Quan el poder descarta és perque alguna en porta de cap
Al blog de Te la ma Maria publiquen un post (un bon post com tots els seus) amb el títol Els blogs una amenaça al poder en el qual comenten dues notícies relacionades amb les ganes de controlar el blogs. Avui trobo una notícia dient que Itàlia (on el govern està treballant sobre una llei en el sentit esmentat) descarta una llei de control de blogs la qual cosa em dona força mala espina car no hi haura determinades mesures però n'hi haurà unes altres i dubto (descregut que és un) que siguin per beneficiar la difusió d'informacions i altres activitats de la blogosfera que, com diuen els companys de Te la ma Maria sçon (jo crec que poden ser) una amenaça pel poder.Italia descarta la ley de control de blogs
- La presión mediática y de la opinión pública han forzado la modificación del proyecto de ley.
- Fue aprobada unánimemente por el Consejo de Ministros.
- De haberse aprobado, habría supuesto un duro golpe a la libertad de expresión.
La gran presión mediática y la opinión pública han forzado al gobierno italiano a echar para atrás el borrador de un proyecto de ley que pretendía controlar los blogs, que fue aprobada en el Consejo de Ministros por unanimidad y estaba pendiente de la aprobación del Parlamento.
El subsecretario Ricardo Franco Levi, promotor de la ley, ha asegurado que los blogueros ya no estarán obligados a registrarse, según publica el diario La Repubblica.
"Propongo tomar en consideración un párrafo adicional al artículo 7. Es una propuesta que se combinaría de forma conjunta con el resto de la ley", asegura Levi en referencia a una cláusula que acabaría con las duras normas que se pensaban imponer a los blogueros.
De haberse aprobado la ley, los responsables de una web o de un blog estarían obligados a registrarse como empresas editoriales, a tener a un periodista titulado como director responsable y a pagar impuestos, independientemente de la existencia o no de ánimo de lucro.
El incumplimiento de esas normas habría conllevado multas e incluso penas de cárcel.
- MÁS NOTICIAS DE TECNOLOGÍA E INTERNET
Artículos relacionados
Si voleu llegir més sobre la xarxa Echelkon o el Carnivore su¡istemes de control d'internet) po9deu anar a http://blog.txipinet.com/index.php/2006/09/06/31-cibercontrol-socialdijous, 1 de novembre del 2007
Paraules per la Pau de novembre i ruta literària Vicent Andrés Estellés
Diumenge, 4 de novembre, fem Paraules per la Pau, la concentració antimilitarista contra la presència dels vaixells de guerra al port de Tarragona des de la creació d'espais de pau, art i vida. Aquest diumenge ens trobarem, com cada primer diumenge de mes, a les 12 h. del migdia a la Plaça de la Font i, després de plantar la paradeta i donar la benvinguda, farem la ruta literària de Vicent Andrés Estellés per la Part Alta. Un passeig per diferents indrets de la Part Alta, poemes, música i...
Distribuirem, també el núm. 74 del full informatiu Paraules per la Pau amb l'itinerari i els poemes.Sobre Vicent Andrés Estellés:
En l'edició de 2001 de la Setmana dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona s'inaugurà la ruta literària de Vicent Andrés Estellés, un itinerari en què es recorren els espais de Tarragona poetitzats per aquest gran escriptor del País Valencià: claustre de la Catedral, Cal Degà, pla de la Seu, Pretori, Museu Arqueològic i església de Santa Maria del Miracle. Vicent Andrés i Estellés (Burjassot, Horta 1924 - València 1993) Poeta. De família humil, fou aprenent de forner i d'orfebre, i mecanògraf. Becat, estudià, a l'Escola Oficial de Periodisme. Des del 1949 treballà al diari "Las Provincias" de València, i en fou redactor en cap. Poeta extraordinàriament prolífic i d'edició marcàdament dispersa, corregia els primers llibres a partir d'un corpus que ell mateix anomenava "els manuscrits de Burjassot", de difícil datació a causa d'un continuat procés de reelaboració. Altres sèries en què aplegà alguns dels seus llibres són Cançoner i un vastíssim Mural del País Valencià, del qual publicà fragments a partir del 1978. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, els primers llibres que publicà foren Ciutat a cau d'orella (1953), , La nit (1956), volum suscitat per la mort d'una filla, Donzell amarg (1958), premi Cantonigròs 1957, i L'amant de tota la vida (1966). Al començament dels anys setanta, l'aparició de Lletres de canvi (1970), , Primera audició (1971), L'inventari clement (1971) premi Ausiàs Marc 1966; La clau que obrí tots els panys (1971), premi Diputació de València 1958; s'iniciaren el seu reconeixement i la seva popularitat, a la qual contribuí, així mateix, l'edició de l'anomenada obra completa —Recomane tenebres (1972), premi Crítica Serra d'Or, Les pedres de l'àmfora (1974), Lletra d'Or i premi Crítica Serra d'Or, Manual de conformitats (1977), Balanç de Mar (1978), premi Crítica Serra d'Or, Cant temporal (1980), Les homilies d'Organyà (1981), que inclou Coral romput, enregistrat en disc per Ovidi Montllor, Versos per a Jackeley (1983), , Vaixell de vidre (1984), . La lluna de colors (1986) i Sonata d'Isabel (1990)—, que recull, segons el criteri de l'autor, part de la seva obra, ja publicada o, sobretot, inèdita. La seva expressió poètica presenta dues constants, la mort i el sexe, i al·ludeix sovint a la realitat quotidiana, descrita amb un estil molt expressiu construït sobre la fusió de diversos registres, amb predomini de la llengua vulgar. té algunes composicions en prosa, algunes novel·les, obres teatrals, com els poemes escènics de l'Oratori del nostre temps (1978), guions de cinema inèdits i unes memòries de les quals han aparegut tres volums.
Per si algú els vol llegir reprodueixo els poemes que es llegiran en els indrets que s'indiquen:
En l'edició de 2001 de la Setmana dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona s'inaugurà la ruta literària de Vicent Andrés Estellés, un itinerari en què es recorren els espais de Tarragona poetitzats per aquest gran escriptor del País Valencià: claustre de la Catedral, Cal Degà, pla de la Seu, Pretori, Museu Arqueològic i església de Santa Maria del Miracle. Vicent Andrés i Estellés (Burjassot, Horta 1924 - València 1993) Poeta. De família humil, fou aprenent de forner i d'orfebre, i mecanògraf. Becat, estudià, a l'Escola Oficial de Periodisme. Des del 1949 treballà al diari "Las Provincias" de València, i en fou redactor en cap. Poeta extraordinàriament prolífic i d'edició marcàdament dispersa, corregia els primers llibres a partir d'un corpus que ell mateix anomenava "els manuscrits de Burjassot", de difícil datació a causa d'un continuat procés de reelaboració. Altres sèries en què aplegà alguns dels seus llibres són Cançoner i un vastíssim Mural del País Valencià, del qual publicà fragments a partir del 1978. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, els primers llibres que publicà foren Ciutat a cau d'orella (1953), , La nit (1956), volum suscitat per la mort d'una filla, Donzell amarg (1958), premi Cantonigròs 1957, i L'amant de tota la vida (1966). Al començament dels anys setanta, l'aparició de Lletres de canvi (1970), , Primera audició (1971), L'inventari clement (1971) premi Ausiàs Marc 1966; La clau que obrí tots els panys (1971), premi Diputació de València 1958; s'iniciaren el seu reconeixement i la seva popularitat, a la qual contribuí, així mateix, l'edició de l'anomenada obra completa —Recomane tenebres (1972), premi Crítica Serra d'Or, Les pedres de l'àmfora (1974), Lletra d'Or i premi Crítica Serra d'Or, Manual de conformitats (1977), Balanç de Mar (1978), premi Crítica Serra d'Or, Cant temporal (1980), Les homilies d'Organyà (1981), que inclou Coral romput, enregistrat en disc per Ovidi Montllor, Versos per a Jackeley (1983), , Vaixell de vidre (1984), . La lluna de colors (1986) i Sonata d'Isabel (1990)—, que recull, segons el criteri de l'autor, part de la seva obra, ja publicada o, sobretot, inèdita. La seva expressió poètica presenta dues constants, la mort i el sexe, i al·ludeix sovint a la realitat quotidiana, descrita amb un estil molt expressiu construït sobre la fusió de diversos registres, amb predomini de la llengua vulgar. té algunes composicions en prosa, algunes novel·les, obres teatrals, com els poemes escènics de l'Oratori del nostre temps (1978), guions de cinema inèdits i unes memòries de les quals han aparegut tres volums.
Per si algú els vol llegir reprodueixo els poemes que es llegiran en els indrets que s'indiquen:
Poemes
- Claustre de la Catedral
Us diria primer l'espectacle del claustre
solemne, al cap al tard, quan avancen els vius
batallons de les ombres tan cautelosament
i acaben instaurant un règim de tenebra,
obert, no obstant, a una política llunar.
La nit, plena de llacs, tota nua, ben púdica.
La processó de les rates
El capitell on duien a enterrar una rata,
l'antecedent remot, diríem, de Walt Disney,
si no hi hagués, també, els sermons, ameníssims,
de sant Vicenç Ferrer o algun text d'Eiximenis,
una moralitat que buscava en les bèsties
una exemplaritat distretament exempta.
A mi acorda un dictat. Dins Manual de conformitats. Obra Completa. Volum 3. València: Edicions 3 i 4 1980.
2. Cal Degà [Inscripcions hebraiques a Cal Degà]
Els domassos antics
pel passadís en l'ombra, enllà el finestral gòtic.
A la plaça, dessota els porxos, hi ha la font,
la font antiga i bruta, i després els comerços,
els comerços antics i bruts, un carreró,
unes pedres hebrees amb breus inscripcions,
una finestra plena de foscor. Aleshores
buscàvem un camí remorós de xiprers,
el trobàrem molt tard i no el vàrem recórrer;
tornàrem a l'hotel. Fou la primera nit. [...]
Per primera vegada vam jaure junts i nus.
Recorde els llençols, blancs. Vàrem ser molt feliços.
- Pla de la Seu
i altra vegada el fang, els carrers plens de fang;
alguna llosa negra en alguna façana
amb algun text hebreu difícil de resoldre;
i de sobte la gràcia d'una finestra gòtica,
quan ja s'ha fet migdia entre els avellaners
i un riu de verdes fulles es pot creuar, si ho vols,
saltant entre unes pedres amablement anònimes,
i en el llit de l'hotel canta victòria el mascle
i balla, nu, en el centre de l'habitació
com en una pintura rupestre...
A mi acorda un dictat. Dins Manual de conformitats. Obra Completa. Volum 3. València: Edicions 3 i 4 1980.
4. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona [La nina d'ivori]
tragueren un muntó de delicada cendra
--com si, intacta, trobassen, entre cuixes de pols,
al cap dels segles, una virginitat incòlume,
un pessic de safrà cremat per la catàstrofe
que es desfaria el tacte més comprensiu i amable,
allò que fou grapat d'exasperada molsa--,
una nina de vori, articulada --encara
se la pot veure en un museu: és un prodigi
de realisme: té els pits incipients,
i sobre el ventre el trèmul vertigen del melic--,
i això entre altres vestigis...
A mi acorda un dictat. Dins Manual de conformitats. Obra Completa. Volum 3. València: Edicions 3 i 4 1980.
5. Pretori [El sarcòfag d'Hipòlit]
I això entre altres vestigis: el sarcòfag d'Hipòlit,
la tenebrosa història relatada entre pàmpols
i cérvols d'una pedra que té color de pa,
amb aquella nacrada qualitat de la pell
en uns determinats llocs recòndits d'un cos,
amb les reminiscències interiors, castíssimes,
d'aquelles caragoles de mar que t'estimaves;
les estores que duien les rameres antigues
per tal de treballar on trobassen la feina,
o l'emblema de fang que els penjava entre els pits,
amb les eines del seu ofici venerable
a una escala portàtil, simplement emblemàtiques,
per més que allò al·ludia a ereccions i pèls
d'una anonimitat obscena i convinguda,
a expeditives pràctiques que un furor acredita,
d'una justificada activitat diversa
que en la diversitat potser es redimia,
si és que es buscava alguna redempció, qui ho sap,
entre besos i araps i ja no me'n recorde
del teu nom i les teues peculiaritats.
A mi acorda un dictat. Dins Manual de conformitats. Obra Completa. Volum 3. València: Edicions 3 i 4 1980.
6. Amfiteatre-església de Santa Maria del Miracle
Santa Maria del Miracle
abandonada vora el mar,
al mig del cercle de les ales
de les gavines o el passat.
Santa Maria del Miracle,
ones i segles, vénen, van,
des de Mallorca a Tarragona
i vers la veu des de la sang.
Santa Maria del Miracle,
més majestat que soledat.
Rellisca l'aire per les galtes
d'àngels que foren i seran.
Retronen segles entre els marbres.
El bosc té a l'aire l'arrelam.
Santa Maria del Miracle.
Nues donzelles i gegants.
¡Oh caragol de mar a l'aire,
on la maror dels segles va
--Santa Maria del Miracle—
vers el present des del passat!
Música fina i perdurable
corrent pels còdols i pel gram.
Santa Maria del Miracle,
on ancorà l'Eternitat.
Rellisca l'aire per les galtes
d'àngels que foren i seran.
Santa Maria del Miracle...
Remor de precs i de cavalls.
Ciutat a cau d'orella. Dins Les homilies d'Organyà. Obra completa. Volum 6. València: Edicions 3 i 4 1981.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)