dimecres, 7 de novembre del 2007

Psicoteràpia per a un rei deprimit


Bona columna de Miquel Pairolí a El Punt

l'escaire

MIQUEL PAIROLÍ.
Quina alegria agafar una bandereta espanyola de plàstic i posar-se allà a la vorera, enmig d'una multitud de compatriotes a esperar el rei i la reina d'Espanya. I quan arriben ses majestats agitar la bandera neguitosament tot cridant «Vivan los reyes!» «Viva España!» Aquestes són emocions que només poden entendre els nacionalistes identitaris. Aquestes persones, com ara les del Partit de la Ciutadania, que es declaren no nacionalistes, ciutadans del món, defensors dels drets individuals per sobre de les entelèquies nacionals segur que no poden entendre l'emoció de posar-se a la vorera, en un carrer de Melilla, amb la bandereta espanyola i plorar d'alegria i d'entusiasme quan es veu passar de prop el rei Joan Carles i la reina Sofia. Ells s'ho perden. És trista la vida del no nacionalista. És molt austera i eixuta. S'aniran d'aquest món sense haver gaudit de satisfaccions i secrecions que valen la pena. Ha estat magnífic, això de Ceuta i Melilla. Un espectacle de primera. Una excursió en el túnel de temps, una apologia del revival monàrquic, de la nostàlgia d'allò que els columnistes de la Prensa del Movimiento, reciclats en el periodisme de la transició, anomenaven aleshores «la comunión del pueblo con sus monarcas». Havia de ser a Ceuta i Melilla, naturalment, aquelles ciutats a les quals, en llenguatge militar, que és el que correspon en aquest cas, diuen «las plazas españolas del norte de África». A qui se li va acudir organitzar aquest festival, amb aquesta escenografia? Si a Espanya governés el PP, diríem: «És clar, ja se sap, aquests del PP...» Però és que resulta que governa el PSOE. O així ho teníem entès. En fi... I, a més, per què han muntat ara aquesta performance monàrquica? És que potser estava una mica deprimit el rei, després de les reiterades incineracions de la seva efígie, i calia administrar-li una dosi de fervor popular, d'aquell que s'obté tancant les escoles i les botigues? És una mesura terapèutica per salvar la monarquia? És un acto de desagravio? No ho sabem, però ha estat sensacional. Que hi tornin quan vulguin.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Sort en te aquest reietó de Ceuta i Melilla...

Carlinhos Medeiros ha dit...

El seu majestad va perdre la corôa però no va perdre l'arrogancia majestal, al manar Hugo Chàvez calli perquè denunciava el fascismo d'Aznar.
Abraçada

Josep Maria Yago Suau ha dit...

A banda de l'educació d'uns i altres, força comentaristes han recordat que a Chavez i Ortega els va escollir el poble (amb totes les cometes que volgueu) mentre que al rei el va posar Franco.